“Química en acció”. Web amb interessants experiments. Treball de Recerca de Batxillerat

Vull presentar el Treball de Recerca d’en Lluís, un bon amic de Blanes. El passat mes de juliol, en Lluís va venir al Jove Campus de Recerca, que oferim cada any des de la Universitat de Girona, i va ser on va tenir la oportunitat de desenvolupar la part experimental del seu Treball de Recerca de Batxillerat. A la introducció del web ens ho explica:

He pogut participar en el quart Jove Campus de Recerca, del 4 al 19 de juliol de 9:30 a 18 hores, que organitza la Universitat de Girona, la qual cosa m’ha donat l’oportunitat de conviure amb investigadors i de fer-me una idea més propera de la ciència i del treball diari en un laboratori. També, i no menys important, m’ha permès conèixer alumnes d’altres centres que es trobaven en la mateixa situació que jo, i tot això m’ha enriquit personalment.

En Lluís va decidir fer el treball en l’àmbit de la química i tema que va escollir va ésser les reaccions de precipitació. I no només es va basar en la química d’aquestes reaccions, sinó que ha dissenyat una fantàstica pàgina web amb els protocols de tots els experiments que ha assajat, complerts amb les reaccions involucrades, procediment emprat, teoria, fotos i vídeos.

http://quimicaenaccio.scienceontheweb.net

Ara recordo els bons moments que vàrem passar al laboratori, Lluís, aquells matins de juliol. Especialment, recordo el dia que vàrem fer la reacció del “mirall de plata”, la precipitació i deposició de Ag sobre el vidre d’un tub d’assaig. Guardo les fotos a la carpeta dels meus experiments preferits. Aquí en tenim un parell:

Lluís, gràcies a tu, de veritat. Gràcies a la teva empenta i les teves ganes vàrem fer experiments que no havia tingut ocasió de dur a terme i m’ho vaig passar realment molt bé. L’enhorabona pel treball, ànims amb el 2n de Batxillerat i…

… que la química t’acompanyi!

Nou material súper-negre. Protecció solar amb capa de nanotubs de carboni

Científics i enginyers de la NASA han sintetitzat un nou material que absorveix, de mitjana, més d’un 99 % de la radiació ultraviolada, visible i infraroja. L’interès d’aquesta recerc, per a la National Aeronautics and Space Administration, és el de dissenyar materials per a instruments involucrats en viatges espacials.

Aquest material està basat en nanotubs de carboni sobre una base de silici, nitrur de silici, titani o acer inoxidable.

The team has grown the nanotubes on silicon, silicon nitride, titanium, and stainless steel, materials commonly used in space-based scientific instruments. (To grow carbon nanotubes, Goddard technologist Stephanie Getty applies a catalyst layer of iron to an underlayer on silicon, titanium, and other materials. She then heats the material in an oven to about 1,382 degrees Fahrenheit. While heating, the material is bathed in carbon-containing feedstock gas.)

Veiem un revestiment de nanotubs de carboni, adherits sobre una base de silici, una porció circular de la qual s'ha retirat per poder veure bé els perfils dels nanotubs (filaments verticals). La imatge em fa pensar en un camp de blat on s'hi ha segat una circumferència del cereal (com a les aparicions americanes...). Imatge: Stephanie Getty, NASA Goddard.

omo sólo una pequeña fracción de la luz se refleja hacia fuera de la capa hecha de este singular material, el ojo humano y los detectores sensibles ven el material como negro, y por ello no interfiere con la luz cósmica que se pretende captar.

Com que només una petita fracció de la radiació electromagnètica (en les freqüències indicades a dalt) és reflexada, aquest material, davant de l’ull humà, és absolutament negre, per tant, per exemple, no interfereix amb la radiació còsmica si és que aquesta es vol captar.

“The reflectance tests showed that our team had extended by 50 times the range of the material’s absorption capabilities. Though other researchers are reporting near-perfect absorption levels mainly in the ultraviolet and visible, our material is darn near perfect across multiple wavelength bands, from the ultraviolet to the far infrared,” Hagopian said. “No one else has achieved this milestone yet”.

Referències i més info a: