Nova Taula Periòdica en codis QR. Ara d’audio

Gràcies a @miquelduran acabo de llegir un article sobre una curiosa novetat.

El passat gener de 2011 vaig presentar la Taula Periòdica en codis QR, la qual, mitjançant aquests codis de ràpida resposta, emmagatzema un parell de propietats de l’element en qüestió. Tot i la curiositat que ens va despertar, evidentment, en aquella taula el codi està desaprofitat (codi QR pot emmagatzemar més de 4000 caràcters alfanumèrics). El passat juliol de 2011 vaig presentar la Taula Periòdica de vídeos, en codis QR. En aquesta, cerada pels cracks de PeriodicVideos, cada codi QR emmagatzema la gravació sobre l’element en qüestió.

Avui, llegint aquest article publicat a data d’ahir (30/01/12) a la Journal of Chemical Education descobrim la Taula Periòdica d’audio en codis QR.

Sota el títol QR-Coded Audio Periodic Table of the Elements: A Mobile-Learning Tool, Vasco D. B. Bonifácio, investigador al Departament de Química de la Faculdade de Ciências e Tecnologia, Universidade Nova de Lisboa (Portugal), presenta aquesta Taula Periòdica, on a cada codi QR s’hi emmagatzema un arxiu d’audio amb informació sobre l’element.

Trobareu la Taula Periòdica descarregable en mida pòster a la Supporting Information del paper.

Referències:

Anuncis

L’experiment més V/Bell

En d’altres ocasions he enllaçat algun time lapse. Trobo que són una eina magnífica per a mostrar la bellesa de l’observació meteorològica i astronòmica, fins i tot del moviment de la flora.

Aquest cap de setmana, gràcies a l’Aina que ens el va passar com a “bona tarda” del consell de caps del Cau, vaig descobrir-ne un de molt bonic.

Amb ell, reitero que l’experiment més Bell (i també més Vell, evidentment) que podem dur a terme és observar la natura.

Gaudim-ne!

Imatge: http://www.familyopera.org/drupal/node/79

Química recerativa a la Fira Expojove. Ponts Universitat-Secundària

Abans d’ahir, dijous 26 de gener, en Pep Duran i jo mateix vàrem ésser a la Fira Expojove (al Palau Firal de Girona) duent a terme un taller de Química de les olors i diverses pinzellades de química espectacular en forma d’experiments recreatius. de manera que, per un dia, l’stand de la Universitat de Girona a la Fira, es va vestir de ciència, i de química en particular. Els dies previs els companys de robòtica i del Lequia (química ambiental) ja van mostrar altres cares de la recerca a la nostra Universitat.

ExpoJove_2012; Química UdG, 26.01.12

Tot plegat, un pas més per tal d’acostar la Universitat, amb la seva recerca, als estusiants de Secundària i, més concretament, per tal d’acostr-los la ciència.

ExpoJove_2012; Química UdG, 26.01.12

ExpoJove_2012; Química UdG, 26.01.12

Els compnays de l’escola universitària, adscrita a la UdG, ERAM ens van gravar i editar aquest bonic vídeo:

Estudiant de Secundària, la Universitat de Girona té un web per tu, amb totes les activitats destinades als preuniversitaris, visita’l! UdG4U

Or, encens i mirra. Quimica a l’Epifania. RECVLL de Blanes, gener 2012

Aquest gener de 2012 he dedicat la secció “Des del Laboratori” del RECVLL a la química de l’Epifania. L’or, l’encens i la mirra. Tots 3 presents són molt interessants des d’un punt de vista químic.

Com cada mes, aquí tenim la imatge de l’escrit a la revista i el document pdf lliurement descarregable.

Descarrega’t l’escrit en pdf.

-Totes les entrades amb els articles publicats a Des del Laboratori del RECVLL a:

https://pepquimic.wordpress.com/category/des-del-laboratori-recvll/

La millor vista de La Terra. NASA, gener de 2012

Des de fa pocs dies podem gaudir de la imatge mes nítida del nostre planeta des de l’espai. Es tracta d’una magnifica imatge que podem descarregar-nos lliurement, de 8000×8000 pixels! Va ser presa el passat 4 de gener per la NASA (evidentment, com si del final d’una patriòtica peli de Hollywood es tractés, l’objectiu de la càmera enfoca al nord d’ El Nou Món… 😉 )

This composite image of the Earth taken from the VIIRS instrument aboard NASA’s most recently launched Earth-observing satellite – Suomi NPP – uses a number of swaths of the Earth’s surface taken on January 4, 2012. The NPP satellite was renamed ‘Suomi NPP’ on January 24, 2012 to honor the lateVerner E. Suomi of the University of Wisconsin.

http://visibleearth.nasa.gov/view.php?id=77023

Pràctiques a Grups-Classe 2012. Secundària-Química UdG

Aquest matí els estudiants de 1r de Batxillerat de l’INS Serrallarga de Blanes i els de 1r i 2n de l’INS Pont del Ferro de Palafolls han participat a les Pràctiques a Grups-Classe organitzades pel Departament de Química de la UdG.

Pràctiques a Grups-Classe 2012. INS Serrallarga, 1r Bat. Dept Química UdG, 23.01.12

Concretament, els estudiants de Batxillerat han pogut comprovar la duresa de l’aigua de la seva vila (han portat mostres d’aigua de pous i de l’aixeta de casa), així com analitzar diferents fàrmacs per la tècnica de la cromatografia de capa fina (TLC), als laboratoris de docència de la Facultat de Ciències, acompanyats per estudiants del grau en química.

Valoració complexiomètrica per esbrinar la duresa de l'aigua de Blanes. En primer pla, les amigues Mar i Cristina de l'INS Serrallarga. Dept Química UdG, 23.01.12

Valoració complexiomètrica per esbrinar la duresa de l'aigua de Blanes. En primer pla, els amics Pau i Jordi de l'INS Serrallarga. Dept Química UdG, 23.01.12

Després de les dues pràctiques els estudiants han gaudit d’una visita guiada per la Facultat de Ciencies i, amb més profunditat, als laboratoris del Departament de Química.

Foto de família, amb els estudiants de l'INS Serrallarga i els seus professors Vero i Nacho. Dept Química UdG, 23.01.12

Per cert, els estudiants del Serrrallarga han pogut demostrar químicament que l’aigua de Blanes és força dura…

Altocúmuls lenticulars. De Química UdG a El Temps de TV3

Ahir al vespre, des dels despatxos del Departament de Química de la Universitat de Girona, i de tota la Facultat de Ciències, vàrem poder gaudir d’una bonica posta de sol, acompanyada d’uns elegants i modulats altocúmuls lenticulars. Una foto que en vaig fer va ésser comentada per Tomàs Molina a l’espai El Temps de TV3 després del TN Vespre d’ahir (es pot tornar a veure a 3 a la carta).

Els altocúmuls són uns núvols que es troben a força alçada, fins a uns 6000 m. En cas de forts vents i en zones muntanyoses, aquests núvols són modulats fins a adoptar aquestes formes lenticulars, les quals a vegades ens fan veure “OVNI’s” al cel.

Fig 1. Classificació dels núvols per l'alçada

Entre els aficionats a la meteorologia, és coneut el cas del “pollastre rostit” , el qual ens encanta de posar com a exemple de núvol lenticular i que veiem a la següent foto de Ramon Baylina (observador meteorològic de Sort), presa a 1992 amb càmera analògica, evidentment.

Fig 2. El "pollastre". Foto, Ramon Baylina, 1992

De la mateixa manera, a mi m’encanten, especialment, els capells que a vegades veiem sobre un cúmul o cumulonimbus, o bé sobre una muntanya com és le cas de l’espectacular cas del mont Fuji.

Fig 3. Capell lenticular sobre el mont Fuji (Japó)

Si us agraden els núvols us recomano el web http://www.clouds365.com/, així com el llibre Pretor-Pinney, G. The Cloud Collector’s Handbook. London: Hodder & Stoughton Ltd. ISBN 978 03 409 1943 9.

Referències:

Magnetita i nanotecnologia. Novetats en química dels materials

Recordo, amb il·lusió, la primera vegada que vaig sintetitzar magnetita (Fe3O4) al laboratori i, amb ella, ferrofluid (en vaig parlar extensament en una entrada de 2009). Es tracta d’uns materials amb propietats magnètiques, els quals, davant d’un imant en moviment, presenten una resposta fascinant. En els seguents vídeos, que vaig gravar al laboratori fa gairebé 3 anys ho demostren.


Estic recordant aquests bons moments al laboratori gràcies a una notícia que acabo de llegir al web del CSIC, segons la qual un estudi liderat pel CSIC  ha demostrat que cristalls sinètics de magnetita amb un gruix d’ 1 nm encara conserven la seva imantació estable. La recerca ha comptat amb la col·laboració d’investigadors de la Universidad Complutense de Madrid, el Sincrotró de Trieste (Itàlia) i els Laboratoris Nacionals de Sandia (EUA).

Segons l’article, que ha estat publicat a la revista Physical Review B, es podria tractar de l’iman més prim estudiat fisn ara. Segons els investigadors que lideren l’estudi, el material tindria interès en camps com l’espinelectrònica. Es tracta d’una tecnologia relacionada amb els dispositius d’emmagatzematge massiu d’informació, l’ús de la magnetita en els quals requereix que aquesta sigui capaç de mantenir la seva imantació de forma estale en capes molt fines.

Referències: