Magnetita i nanotecnologia. Novetats en química dels materials

Recordo, amb il·lusió, la primera vegada que vaig sintetitzar magnetita (Fe3O4) al laboratori i, amb ella, ferrofluid (en vaig parlar extensament en una entrada de 2009). Es tracta d’uns materials amb propietats magnètiques, els quals, davant d’un imant en moviment, presenten una resposta fascinant. En els seguents vídeos, que vaig gravar al laboratori fa gairebé 3 anys ho demostren.


Estic recordant aquests bons moments al laboratori gràcies a una notícia que acabo de llegir al web del CSIC, segons la qual un estudi liderat pel CSIC  ha demostrat que cristalls sinètics de magnetita amb un gruix d’ 1 nm encara conserven la seva imantació estable. La recerca ha comptat amb la col·laboració d’investigadors de la Universidad Complutense de Madrid, el Sincrotró de Trieste (Itàlia) i els Laboratoris Nacionals de Sandia (EUA).

Segons l’article, que ha estat publicat a la revista Physical Review B, es podria tractar de l’iman més prim estudiat fisn ara. Segons els investigadors que lideren l’estudi, el material tindria interès en camps com l’espinelectrònica. Es tracta d’una tecnologia relacionada amb els dispositius d’emmagatzematge massiu d’informació, l’ús de la magnetita en els quals requereix que aquesta sigui capaç de mantenir la seva imantació de forma estale en capes molt fines.

Referències:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s