Lectura dramatitzada d’ “Oxigen”. Aquest vespre a Barcelona

Ens hi havien convidat els companys de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), però em va ser impossible assistir-hi, el mateix em passa amb la sessió d’avui.

Lectura dramatitzada d' "Oxigen" (21/01/12). Foto, Mercè Piqueras

Tal i com llegeixo al bloc de la Mercè Piqueras, ahir va tenir lloc la primera lectura dramatitzada de l’obra Oxigen (ja vam parlar de la reedició del llibre per la revista Mètode, el passat novembre de 2011) al Museu Blau de Barcelona.

Precisament abans d’ahir, 20 de gener, vàrem celebrar el 254è aniversari del naixement de Madame Lavoisier (Marie-Anne Pierette Paulze), cientifica que va tenir un paper clau en el descobriment de l’oxigen i que apareix a l’obra com una jove de 19 anys que ha estat educada per ajudar el seu marit en la recerca científica.

Pels que pogueu i en tingueu ganes, realment ha de ser fantàstic, aquest vespre torneu a tenir l’oportunitat de viure la lectura.

Els que hagueu pogut gaudir d’ella ja m’explicareu com ha anat!

Dimarts, nova xerrada de divulgació científica d’Anton Aubanell a Blanes

Demà passat, dimarts 24 de gener, el conegut i reconegut matemàtic, professor i divulgador Anton Aubanell tornarà a ser a Blanes per oferir-nos una xerrada de divulgació científica. El títol de la conferència és Un passeig per la història del nostre calendari i està organitzada per Aula Blanes.

El mateix Aubanell ens fa el següent pròleg, escrit i gravat, de la conferència que ens oferirà dimarts:

Hi ha coses que ens resulten tan quotidianes que no els donem importància, però que ha costat molt d’esforç crear-les. Una d’aquestes coses és el calendari, aquest formidable organitzador del nostre temps. En el passeig que us proposem intentarem resseguir una mica l’origen i evolució del nostre calendari tot contemplant el camí que s’ha seguit per ajustar-lo progressivament a la durada real de l’any.

 

Data: Dimarts 24 de gener del 2012

Hora: 20.00 h

Lloc: Sala Roberto Bolaño, Biblioteca Comarcal de Blanes

Pels que no pogueu venir a Blanes, la conferència serà retransmesa en directe per video streaming.

Més info:

L’any passat Anton Aubanell també ens va oferir una interessant conferència a Aula Blanes. Va ésser la seva famosa i genial Geometria amb bomboles de sabó.

Vidre net per sempre. Recerca en nous materials

Superfície on tant les gotes d'aigua com les d'oli, reboten. © Science / Xu Deng – MPI for Polymer Research

Els que portem ulleres ho agrairíem i els qui a casa tenen grans vidrieres o tribunes, també. Investigadors de l’Institut Max Planck per a la Investigació de Polímers i la Universitat Tècnica de Darmstadt (ambdues d’Alemanya), han desenvolupat un vidre que no és mullat ni tacat per líquids hidrofílics ni lipofílics.

Els investigadors han desenvolupat un recobriment pel vidre, transparent, compost de silici fluorat. D’aquesta manera, amb composició similar al tefló (politetrafluoretilè), aquest recobriment per a vidre repeleix l’aigua i l’oli de forma semblant a com ho fa el recobriment interior de les paelles.

Referències i més info:

Hidrogen extraterrestre i la bonica Nebulosa de l’Hèlix

El telescopi VISTA de l’ European Southern Observatory (ESO), situat a l’Observatori Paranal, a Xile, ens ofereix una nova, més nítida i espectacular imatge de la bonica Nebulosa de l’Hèlix (NGC 7293), que els aficionats a l’observació també coneixem com a Nebulosa de l’ull de gat.

Aquesta nova imatge, publicada ahir al web de l’ESO, ha estat presa en llum infraroja i revela uns filaments d’hidrogen molecular i un fons ric d’estrelles i galàxies, que no apreciàvem al visible.

A la següent figura es pot apreciar bé la diferència, entre com la vèiem fins ara (Vis; dreta) i com la veiem ara (IR, esquerra).

El tracta d’una nebulosa planetària que es troba a la Constel·lació d’Aquari, a uns 700 anys llum de la Terra. La seva formació parteix de la mort d’una estrella, la qual acabarà essent una nana blanca (la podem veure al centre de la nebulosa).

Els filaments d’hidrogen, coneguts com a nusos cometaris, que ara podem apreciar, són d’una mida semblant al nostre Sistema Solar. I, perquè ens adonem del tot de l’escala que estem parlant, l’anell principal de la nebulosa té un diàmetre d’uns 2 anys llum.

Nusos cometaris a la Nebulosa de l'Hèlix. APOD del 13 d'abril de 2008

Heus aquí una pinzellada de química extraterrestre, de la mà de l’astrofísica més avançada.

Referències:

Imatges: http://www.eso.org i http://apod.nasa.gov/

Matins de la Química 2012

Aquest matí, el Departament de Química d ela UdG, hem organitzat la IX Edició d’ Els Matins de la Química.

Com cada any, les diferents àrees del Departament hem ofert tallers als estudiants de Batxillerat que ens han visitat (de Girona i província). Aquest any, a més a més de participar al taller de l’àrea de Química Inorgànica com he fet altres anys (relacionat amb les reaccions red-ox i formació d’aliatges), enguany he tingut el plaer d’oferir la conferència inaugural de la jornada.

Quan la Directora del Departament de Química em va fer l’oferiment, em va fer molta il·lusió. La conferència l’he titulat “Química, una ciència ben VIVA i IMPRESCINDIBLE” i en ella he volgut fer un petit viatge per la història de la química (des de l’alquímia fins a una notícia del diari d’ahir) i destacar que la química ha estat molt important, ho és avui i és clau per a afrontar els reptes del s.XXI. Una ciència ben VIVA, en constant actualitació (hem parlat dels nous elements que acabem de col·locar a la taula periòdica), i IMPRESCINDIBLE per a les nostres vides.

Per fer la xerrada m’he ajudat d’unes imatges que he muntat mitjançant el Prezi. Aquí la tenim:

Companys i companyes de Batxillerat, esperem que avui hagueu gaudit de la química i que hagueu après coses noves. Nosaltres ens ho hem passat molt bé. Fins la propera! 🙂

Encetem la Setmana dels Barbuts

Ahir, 15 de gener, vàrem celebrar Sant Pau Ermità i Sant Maür Abat. Fem menció al santoral català ja que amb aqusta celebració encetem una setmana destacada en l’àmbit de la ciència, concretament de la meteorologia popular catalana. Encetem la Setmana dels Barbuts, tradicionalment considerada una de les més fredes de l’any.

La setmana dels Barbuts segueix demà, dia 17 de gener, amb Sant Antoni i, fins i tot la podem allargar fina el 22 de gener amb Sant Fruitós (divendres 20) i Sant Vicenç (diumenge 22 de gener). La denominació d’aquest setmana com a la dels Barbuts rau en el fet que tots aquests sants són representats en la iconografia amb una llarga barba.

Precisament avui, l’anunciada pertorbació ens ha portat plugims i unes temperatures mínimes més altes que els dies anteriors, especialment a la nostra zona, al Nord-Est del país. Per tant, anguany no comencem aquesta setmana dels barbuts amb temperatures especialment baixes.

Més info: http://www.festes.org/articles.php?id=275

Imatge: http://en.wikipedia.org/wiki/File:Snow_flake_icon.png

El 2012… més ciència!

Després d’un any dedicat a la Química, semblava que l’activitat festiva i científica s’acabava (es presagiava un AIQ+1 trist) però no és així!

Un cop acabat l’Any internacional de la Química, entrem a un 2012 també ple de ciència. Concretament, aquest any està dedicat a la Neurociència (Any de la Neurociència a l’Estat), a l’Energia Sostenible (Any Internacional de l’Energia Sostenible), al matemàtic Alan Turing (Any Turing) o a les ratapinyades (2011-2012 Year of the Bat).

Precisament, el proper 20 d’abril es commemora el centenari de la mort de Bram Stoker, el pare de Dràcula i per aquest motiu enguany també es celebra l’any Stoker amb moltes activitats relacionades amb aquesta altra cara d’aquests rat penats, dels vampirs (Activitats Any Stoker).

Més info:

Imatge, http://alabamabatwg.wordpress.com/page/2/

8 de gener, dia de mirar a l’astrofísica

Avui, 8 de gener de 2012, és un dia especial per a la física i, especialment, l’astrofísica. I no només perquè gaudim de la 1a Lluna Plena de l’any, sinó que celebrem el 70è aniversari del naixement de Stephen Hawking i el 370è aniversari de la mort de Galileu.

És curiós però ben real, Hawking va néixer el mateix dia, amb 300 anys de diferència, en el que va morir Galileu.

Galileo Galilei (15 de febrer de 1564 – 8 de gener de 1642), físic, matemàtic, i filòsof italià, va millorar el telescopi i va donar suport a la teoria Heliocèntrica de Copèrnic. Fou jutjat per la Inquisició de l’època i el 8 de gener de 1642 va morir a Arcetri, prop de Florència.

Al cap de 300 anys, el mateix 8 de gener però a la localitat d’Oxford, naixia Stephen Hawking, qui actualment segurament és el físic capdavanter al planeta en temes de cosmologia, sobre el qual darrerament ha publicat llibres divulgatius (tot i que durs d’empassar).

Hawking, no només és conegut per a la seva recerca científica, sinó que per la població general, la seva imatge és familiar degut a l’esclerosi lateral amiotròfica que pateix i el sintetitzador de veu mitjançant el qual es comunica.

Precisament, Stephen Hawking es referí a qui va morir 300 anys abans del seu naixement com

“Galileu, potser més que qualsevol altra persona, fou el responsable del naixement de la ciència moderna.”