“CO2, a problem or an opportunity?” amb la Dra. Lourdes Vega a Química UdG

Aquest migdia, dins el cicle de conferències Interdisciplinàrium, a la Sala de Graus de la Facultat de Ciències de la UdG hem pogut assistir a la conferència CO2, a problem or an opportunity? a càrrec de la Dra. Lourdes Vega.

Marta Panas, Directora del Departament de Química UdG, presentant Lourdes Vega. Sala de Graus Fac. Ciències UdG, 22/02/12

Lourdes Vega és la directora d’I+D de MATGAS i Carburos Metálicos i l’any passat va publicar el llibre “El CO2 como recurso. De la captura a los usos industriales“. Avui, a una Sala de Graus plena de químics i químiques, ens ha ofert una xerrada amb l’objectiu de donar-nos una nova visió del CO2 (defugint de la imatge que en tenim) com a molècula útil, com a font de recursos.

La Dra. Vega ens ha presentat MATGAS, com a centre de recerca -pont entre universitat i empresa- on es treballa amb materials i gasos amb les dianes de l’energia, el medi ambient i la sostenibilitat. I tot presentant-nos les diferents plataformes (línies de recerca) que desenvolupen, ens ha aprofundit, durant tota la xerrada, amb el gran projecte, el qual va començar el 2008 i acaba de finalitzar. Es tracta del SOST-CO2.

El projecte SOST-CO2 té com objectiu abordar el cicle de vida del CO2, des de la seva captura a les fonts d’emissió, passant pel transport, el seu emmagatzematge i la valorització a gran escala. Es pretén enllaçar la captura del CO2 amb la seva posterior revalorització, cercant una alternativa sostenible al confinament geològic de les emissions.

Hem repassat les utilitats que ja li donem avui dia al CO2, com són la conservació d’aliments, l’ús en extintors de foc, tractament d’aigües,… el diòxid de carboni és útil!

I el CO2, a diferència del que es publica als mitjans de comunicació, no només és un problema, sinó que és necessari, tant per a l’ecosistema com per a les nostre vides.  El problema que actualment tenim no és més que un desequilibri entre el cicle biològic i cicle biogeoquímic del CO2, el que porta a la seva acumulació a l’atmosfera. I és que, tot i haver signat el protocol de Kyoto, al nostre país no s’han reduït aquestes emissions (bé, darrerament ho han fet una lleugerament, però a causa de la menor producció deguda a la crisi econòmica).

"CO2, a problem or an opportunity?" amb la Dra. Lourdes Vega. Sala de Graus Facultat de Ciències UdG, 22/02/12

Si estudiem l’evolució de les emissions i acumulació de CO2 a l’atmosfera veiem una correlació directa entre el desenvolupament tecnològic i les emissions. Donats aquests resultats, el més intel·ligent és, a diferència de plantejar-se en frenar aquest desenvolupament, desacoblar aquestes emissions de diòxid de carboni del desenvolupament tecnològic. Es tracta d’aconseguir la fita del “desenvolupament sostenible”, el qual ens permeti avançar sense hipotecar el futur de les següents generacions.

Donada aquesta necessitat, s’ha plantejat la captura dels gasos d’efecte hivernacle (entre els quals, sense ésser el més destacat però, tenim el CO2) per tal d’evitar la seva emissió a l’atmosfera. Entre altres solucions, s’ha plantejat la captura d’aquest diòxid de carboni, com a líquid supercrític, i el seu emmagatzematge sota terra. Però, tal i com ens ha argumentat la conferenciant, el cas ideal seria utilitzar aquest CO2, més que no pas amagar-lo.

Per altra banda, pel que fa a la recerca de noves fonts d’energia, les energies renovables presenten un principal problema: són cares i, sobretot, que no presenten una seguretat en la disponibilitat. És a dir, necessitem aprendre a emmagatzemar aquesta energia perquè les renovables siguin útils. en aquest sentit, la recerca també ha de seguir.

Tornant a la captura del CO2 per evitar les emissions a l’atmosfera, hem de dir que no es tracat d’un procés senzill ni barat. Les indústries, avui ja apliquen amines aquoses per a l’adsorció/desorció de diòxid de carboni. Això sí, entre les limitacions del procés, a més a més de requerir molta energia, hi ha el problema de la major afinitat d’aquestes amines per compostos com l’ SO2. Aquesta competència exigeix un procés previ de dessulfuració dels gasos de combustió de la indústria… tot plegat, augmentar el preu. Per tant, el gran objectiu és trobar nous materials, orgànics o inorgànics, millors que les amines, per a la captura del CO2. Entre els candidats trobem l’ortosilicat de liti o els aminosilans. En aquest sentit, les simulacions prèvies als experiments són clau per a la recerca d’aquest materials.

Després de la captura del CO2 sorgeix un altre repte, el seu transport. Evidentment que, amb les quantitats de les quals estem parlant, amb camions o vaixells no en tindríem prou, sinó que hauríem de construir una bona xarxa de canonades. I després del transport arriba el nou repte de l’emmagatzematge. Aqüífer salins que es troben a profunditat, sota terra, serien un bon lloc per emmagatzemar aquest CO2 com a líquid supercrític.

Però, com a alternatives a aquest segrest del diòxid de carboni, tenim el seu ús. El CO2 presenta múltiples aplicacions, des dels usos tecnològics als biològics com per exemple utilitzar-lo per fer créixer algues que ens produeixin biodièsel, passant pels químics com per exemple la transformació d’aquest diòxid de carboni per fotosíntesi artificial.

"CO2, a problem or an opportunity?" amb la Dra. Lourdes Vega. Sala de Graus Facultat de Ciències UdG, 22/02/12

La interessant xerrada ha acabat amb el torn de preguntes, també interessants, que han fet els membres del Departament de Química. Amb elles, com a químics, hem plantejat l’ús d’aquest CO2  en la síntesi de compostos orgànics, però també ha sorgit el problema de l’estabilitat de la molècula. Per aquest motiu ens hem fixat més en la utilització directa d’aquets diòxid de carboni, ja sigui en el tractament d’aigües, el creixement d’algues que ens produeixin biocombustibles o la seva transformació mitjançant fotosíntesi artificial. Precisament, pel que fa a aquests dos darrers processos, la conferenciant ens ha deixat clar que actualment no són viables econòmicament. I de cara al futur veu més viable el procés de fotosíntesi artificial.

I pel que fa a un futur més llunyà, la Dra. Vega ens ha acabat plantejant el cas ideal de la producció de la pròpia energia a partir dels propis residus. Però arribar a aquest estadi requereix molt de temps i molts esforços, de manera que mentre anem avançant està bé anar fent recerca en aqueta captura i ús del CO2 que produïm.

Més info:

Darrera imatge: http://www.designlondonblog.co.uk/2012/01/plant-for-planet-leaf-cut-illustrations.html

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s