Presentant l’olimpicè al RECVLL de Blanes

El passat 12 d’agost en parlava al bloc, amb motiu de la celebració dels JJOO de Londres 2012. L’olimpicè s’ha convertit en la molècula mediàtica d’aquest estiu, sobretot a terres britàniques. A la secció Des del laboratori de l’edició d’agost del RECVLL de Blanes (especial amb motiu de l’emotiu Mil·lenari que hem celebrat a la nostra vila) en parlo.

Us podeu descarregar l’article en format pdf:

Descarrega’t l’escrit en pdf.

-Totes les entrades amb els articles publicats a Des del Laboratori del RECVLL a:

https://pepquimic.wordpress.com/category/des-del-laboratori-recvll/

Anuncis

Olimpicè i la química dels Jocs Olímpics de Londres 2012

Sembla com si fos ahir que va tenir lloc l’emotiva cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics de Londres 2012. Era el passat 27 de juliol, quan els atletes d’arreu del món varen començar a competir a la ciutat britànica, sota la claror de la flama olímpica, tal i com somniaren els nostres avantpassats a l’antiga Grècia. Aquesta tarda tindrà lloc la cerimònia de clausura dels JJOO de Londres 2012.

Sovint els químics ens fem pesats repetitnt que “tot és química”. En aquest cas, els JJOO, pot ésser divertit buscar i fer notar la química involucrada en tal celebració. N’hi ha molta, evidentment, des de la  bona química dels nous materials gràcies a la qual es van assolint nous reptes, any rere any, la química dels elements i l’aliatge de les medalles (Au, Ag i bronze), la química del peveter olímpic (perquè, evidentment que no es tracta d’una torxa d’oli sinó que es tracta d’un cremador de gas), fins a la “mala química” (més ben  dit, el nostre ús equivocat d’ella) dels agents dopants que massa sovint enterboleixen l’esportivitat de les competicions.

Però enguany, als JJOO de Londres 2012, tenim una nova i fantàstica excusa per parlar de química. Es tracta de la molècula d’olimpicè, la molècula olímpica.

Tal i com ens comentava el químic de la UdG, Professor i company, Miquel Solà, a la seva entrada al bloc col·lectiu CatQuímica, aquest hidrocarbur aromàtic, el model del qual ens recorda als anells olímpics, es pot considerar com un fragment de grafè, la seva història va començar fa un anyet i compta amb una ruta de síntesi.

Com fa amb tots els esdeveniments destacats al món de la química, d’aquesta molècula també ens en parla el meu professor de química preferit, el Professor Poliakoff, al seu web Periodicvideos. Al vídeo hi destaca la reflexió de com sintetitzar una molècula més semblant als anells olímpics, és a dir, amb aquests anells entrellaçats. en aquest punt es posa sobre la taula el repte de la síntesi de les molècules de catenà, ara bé amb el problema de fer-ho amb els 5 anells olímpics (davant la possibilitat de ferho amb 4 o 6). I en aquest sentit, l’any 1994 ja va ésser sintetitzada la gran molècula de olimpiadà.

Per tot això i molt més, des d’aquí m’agradaria reflexionar sobre el fet que la molècula d’olimpicè podria haver estat perfectament la mascota oficial dels JJOO de Londres 2012 en comptes del ninot ciclopi. Quan serem capaços de posar una molècula com símbol d’un esdeveniment d’aquestes magnituds? Recordo que a l’expo de Saragossa 2008, la mascota era una gota d’aigua… ens hi vàrem acostar.

Per cert, si ens ho volem acabar de passar bé amb la ciència dels anells olímpics, no ens podem perdre el darrer vídeo de Numberphile, companys de Periodicvideos, sobre els anells olímpics borromeus (si ja trobes complicta el nus borromeu… imagina’t els anells olímpics!).

Per Sant Llorenç… llàgrimes d’alegria, pluja que no mulla i estels que no cauen

Avui és Sant Llorenç i precisament ens trobem en plena i dura canícula, anunciada des de fa dies, amb la qual assolirem temperatures rècord a casa nostra, entre avui i demà, la qual ens pot recordar al terrible martiri del sant.

Però, quan parlem de Sant Llorenç, tots mirem al cel, concretament al cel nocturn. Tots pensem en les Llàgrimes de Sant Llorenç. I el motiu és que la festivitat de Sant Llorenç cau ben a prop del màxim d’activitat de la pluja de meteors més seguida de l’any, els Perseids.

Tot plegat és culpa del (o gràcies al) cometa 109P/Swift-Tuttle (descobert el 1862), el qual descriu una trajectòria que dóna la volta al Sol cada 135 anys. Cada any, la Terra travessa literalment la cua d’aquest cometa, de manera que les partícules de pols i sorra que la componen entren a l’atmosfera terrestre a gran velocitat (uns 59 km/s!), i quan ho fan s’encenen. Això té lloc a una alçada d’uns 100 km sobre la superfície terrestre, on ens trobem nosaltres, els quals observem les precioses traces de llum al cel nocturn. Per tant, recordem que NO consisteix en una pluja d’estrelles o estels, com la solem anomenar, sinó que es tracta de meteors.

El que a l’Edat Mitjana creien que es tractava de les llàgrimes del sant martiritzat, aquelles boniques línies al cel, podrem gaudir d’un màxim de la seva activitat les nits de l’11 i el 12 d’agost, enguany ens cau en cpa de setmana i amb una lluna minvant que ens molestara ben poc. Concretament, el màxim d’activitat segons la IMO es donarà el dia 12 d’agost de les 12 h a les 14:30 h UTC (amb una ZHR* de 100), per tant la nit anterior i la posterior seran fantàstiques per a gaudir-ne, tot i que durant tot el que resta d’agost en podrem observar.

Precisament l’APOD d’avui ens regala una bonica imatge d’un Perseid d’observació especial i (espacial). En comptes d’haver estat retratat des de baix,  ho ha estat fet des de dalt. Concretament, la imatge va ésser presa des de l’EEI el passat 13 d’agost de 2011, per l’astronauta Ron Garan.

Per a una bona observació, recomano anar a un indret fosc (amb la mínima contaminació lumínica possible), amb un bon tros de cel (que arbres o altres impediments no us tapin la volta celeste) i estirar-se a terra per al d’observar la pluja a simple vista, tot mirant cap a la constel·lació de Perseu, entre Perseu i Casiopea (per orientar-vos al cel nocturn us recomano l’ús d’un planisferi i l’ajuda d’una brúixola).

Ah, i mentre gaudim dels Perseids, si veiem el puntet vermellós de Mart, recordem que ara mateix s’hi passeja un vehicle construit a la Terra… Curiosity/ats de les nits d’estiu 😉

Gaudiu de l’espectacle! (i si alguna d’aquestes pedretes arriba a la superfície de la Terra… és a dir, si us cau un petit meteorit al cap, sereu molt afortunats, que van molt buscats!)

Referències, més info i detalls interessants:

Refresquem-nos amb molta química!

Ens trobem en ple mes d’agost, les temperatures toquen alt i concretament a partir d’avui mateix entrem en un clar i dur període canicular que ha de durar ben bé els propers 3 dies (ben anunciat pel SMC i pels meteoròlegs de TVC). Preventivament s’han tallat ports de muntanya i es recomana la no pràctica d’esport durant les hores centrals del dia, així com l’ingesta d’aigua i refrescar-se sovint.

En aquest sentit , la química ens pot ajudar molt! Què millor que una bona dosi d’humor per a refrescar-nos de veritat i passar les hores més càlides de l’any amb bona i divertida química 🙂

Les eines 2.0 són imprescindibles per a la divulgació científica a la xarxa. Doncs acabo de conèixer una divertida pàgina de Facebook on hi podem trobar diversos acudits químics gràfics. Es tracta de https://www.facebook.com/quimicoestudante, una pàgina escrita en portugués a partir de la qual he conegut el bloc (on no només hi trobem química humorística) i l’usuari de twitter (@QEstudante) dels mateixos autors.

Un acudit divertit i especial pels amants de Bola de Drac és el següent, en el qual els autors assumeixen a una reacció d’oxidació a la transformació d’en Vegeta a “Superguerrer” (i el canvi de color de cabells que l’acompanya) 😉

No es tracta dels únics divulgadors de la química en llengua portuguesa a la xarxa. Fa temps que segueixo l’interessant usuari de twitter @FalaQuimica, els quals també compten amb lloc web, pàgina de facebook i canal de Youtube.

Cal dir que aquests últims també segueixen, tal com jo faig, al gran mestre de la divulgació de la química a la xarxa, el Professor Poliakoff i els seus Periodic Videos, ja que sovint piulen els seus darrers videos penjats a la xarxa.

Tots plegats, usuaris interessants de seguir per a passar uns dies de canícula ben fresquets amb la química més curiosa i divertida.