Per Sant Llorenç… llàgrimes d’alegria, pluja que no mulla i estels que no cauen

Avui és Sant Llorenç i precisament ens trobem en plena i dura canícula, anunciada des de fa dies, amb la qual assolirem temperatures rècord a casa nostra, entre avui i demà, la qual ens pot recordar al terrible martiri del sant.

Però, quan parlem de Sant Llorenç, tots mirem al cel, concretament al cel nocturn. Tots pensem en les Llàgrimes de Sant Llorenç. I el motiu és que la festivitat de Sant Llorenç cau ben a prop del màxim d’activitat de la pluja de meteors més seguida de l’any, els Perseids.

Tot plegat és culpa del (o gràcies al) cometa 109P/Swift-Tuttle (descobert el 1862), el qual descriu una trajectòria que dóna la volta al Sol cada 135 anys. Cada any, la Terra travessa literalment la cua d’aquest cometa, de manera que les partícules de pols i sorra que la componen entren a l’atmosfera terrestre a gran velocitat (uns 59 km/s!), i quan ho fan s’encenen. Això té lloc a una alçada d’uns 100 km sobre la superfície terrestre, on ens trobem nosaltres, els quals observem les precioses traces de llum al cel nocturn. Per tant, recordem que NO consisteix en una pluja d’estrelles o estels, com la solem anomenar, sinó que es tracta de meteors.

El que a l’Edat Mitjana creien que es tractava de les llàgrimes del sant martiritzat, aquelles boniques línies al cel, podrem gaudir d’un màxim de la seva activitat les nits de l’11 i el 12 d’agost, enguany ens cau en cpa de setmana i amb una lluna minvant que ens molestara ben poc. Concretament, el màxim d’activitat segons la IMO es donarà el dia 12 d’agost de les 12 h a les 14:30 h UTC (amb una ZHR* de 100), per tant la nit anterior i la posterior seran fantàstiques per a gaudir-ne, tot i que durant tot el que resta d’agost en podrem observar.

Precisament l’APOD d’avui ens regala una bonica imatge d’un Perseid d’observació especial i (espacial). En comptes d’haver estat retratat des de baix,  ho ha estat fet des de dalt. Concretament, la imatge va ésser presa des de l’EEI el passat 13 d’agost de 2011, per l’astronauta Ron Garan.

Per a una bona observació, recomano anar a un indret fosc (amb la mínima contaminació lumínica possible), amb un bon tros de cel (que arbres o altres impediments no us tapin la volta celeste) i estirar-se a terra per al d’observar la pluja a simple vista, tot mirant cap a la constel·lació de Perseu, entre Perseu i Casiopea (per orientar-vos al cel nocturn us recomano l’ús d’un planisferi i l’ajuda d’una brúixola).

Ah, i mentre gaudim dels Perseids, si veiem el puntet vermellós de Mart, recordem que ara mateix s’hi passeja un vehicle construit a la Terra… Curiosity/ats de les nits d’estiu😉

Gaudiu de l’espectacle! (i si alguna d’aquestes pedretes arriba a la superfície de la Terra… és a dir, si us cau un petit meteorit al cap, sereu molt afortunats, que van molt buscats!)

Referències, més info i detalls interessants:

One thought on “Per Sant Llorenç… llàgrimes d’alegria, pluja que no mulla i estels que no cauen

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s