Olimpicè i la química dels Jocs Olímpics de Londres 2012

Sembla com si fos ahir que va tenir lloc l’emotiva cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics de Londres 2012. Era el passat 27 de juliol, quan els atletes d’arreu del món varen començar a competir a la ciutat britànica, sota la claror de la flama olímpica, tal i com somniaren els nostres avantpassats a l’antiga Grècia. Aquesta tarda tindrà lloc la cerimònia de clausura dels JJOO de Londres 2012.

Sovint els químics ens fem pesats repetitnt que “tot és química”. En aquest cas, els JJOO, pot ésser divertit buscar i fer notar la química involucrada en tal celebració. N’hi ha molta, evidentment, des de la  bona química dels nous materials gràcies a la qual es van assolint nous reptes, any rere any, la química dels elements i l’aliatge de les medalles (Au, Ag i bronze), la química del peveter olímpic (perquè, evidentment que no es tracta d’una torxa d’oli sinó que es tracta d’un cremador de gas), fins a la “mala química” (més ben  dit, el nostre ús equivocat d’ella) dels agents dopants que massa sovint enterboleixen l’esportivitat de les competicions.

Però enguany, als JJOO de Londres 2012, tenim una nova i fantàstica excusa per parlar de química. Es tracta de la molècula d’olimpicè, la molècula olímpica.

Tal i com ens comentava el químic de la UdG, Professor i company, Miquel Solà, a la seva entrada al bloc col·lectiu CatQuímica, aquest hidrocarbur aromàtic, el model del qual ens recorda als anells olímpics, es pot considerar com un fragment de grafè, la seva història va començar fa un anyet i compta amb una ruta de síntesi.

Com fa amb tots els esdeveniments destacats al món de la química, d’aquesta molècula també ens en parla el meu professor de química preferit, el Professor Poliakoff, al seu web Periodicvideos. Al vídeo hi destaca la reflexió de com sintetitzar una molècula més semblant als anells olímpics, és a dir, amb aquests anells entrellaçats. en aquest punt es posa sobre la taula el repte de la síntesi de les molècules de catenà, ara bé amb el problema de fer-ho amb els 5 anells olímpics (davant la possibilitat de ferho amb 4 o 6). I en aquest sentit, l’any 1994 ja va ésser sintetitzada la gran molècula de olimpiadà.

Per tot això i molt més, des d’aquí m’agradaria reflexionar sobre el fet que la molècula d’olimpicè podria haver estat perfectament la mascota oficial dels JJOO de Londres 2012 en comptes del ninot ciclopi. Quan serem capaços de posar una molècula com símbol d’un esdeveniment d’aquestes magnituds? Recordo que a l’expo de Saragossa 2008, la mascota era una gota d’aigua… ens hi vàrem acostar.

Per cert, si ens ho volem acabar de passar bé amb la ciència dels anells olímpics, no ens podem perdre el darrer vídeo de Numberphile, companys de Periodicvideos, sobre els anells olímpics borromeus (si ja trobes complicta el nus borromeu… imagina’t els anells olímpics!).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s