Premi Nobel de Química 2012. Així ho hem viscut des de la UdG.

Després que ahir descobríssim que els guardonats amb el Premi Nobel de Física 2012 seran Serge Haroche i David J. Wineland “pels seus innovadors mètodes experimentals que han permès la mesura i manipulació de sistemes quàntics individuals”, avui ha estat el torn del de química.

Eren 3/4 de 12 del migdia quan, des d’un dels despatxos del Departament de Química de la Universitat de Girona, tal i com estava passant simultàniament a molts centres de recerca del planeta, un grup d’investigadors estàvem davant la pantalla d’aquest ordinador on ara escric. En directe, des de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències, estava a punt de comparèixer el comitè Nobel per anunciar el/s guardonat/s amb el Premi Nobel de Química 2012. Es respirava solemnitat; l’emoció es podia palpar.

D’aquesta manera hem descobert, en directe a través de la retransmissió per streaming al web http://www.nobelprize.org que el Premi Nobel de Química 2012 serà atorgat a  Robert J. Lefkowitz (Duke University) i Brian K. Kobilka (Stanford Univeristy) pels estudis sobre receptors acoblats a les proteïnes G (GPCRs)”.

El següent esquema, que trobem a la information for the public -publicada avui al web dels Nobel-, és molt entenedor i deixa clar el mecanisme pel qual la proteïna G és activada per la interacció d’una certa molècula activa (hormona a l’esquema) sobre el receptor transmembrana GPCR, com si d’un interruptor es tractés.

A la família d’aquests GPCR trobem receptors per a l’adrenalina, la dopamina, la serotonina, la llum, l’olor, el gust… La majoria dels processos fisiològics tenen lloc mitjançant els GPCRs. I cal destacar que al voltant del 50 % dels fàrmacs actuals actuen mitjançant la interacció amb aquests receptors. Per tant, el seu estudi porta a unes línies de recerca molt interessants pel que fa a la medicació dirigida i selectiva. Un estudi que ha merescut el Premi Nobel de Química 2012.

Com cada esdeveniment destacat al món de la química, el Professor Poliakoff, i aquest cop acompanyat per Barrie Kellam -també investigador a la University of Nottingham School of Chemistry- ens parla d’aquest Nobel de la millor forma possible… mitjançant un estricte però divulgatiu PeriodicVídeo.

Referències i més info:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s