Avui, 15-N, els científics i científiques ens encomanem al nostre Patró, Sant Albert Magne.
Sant Albert el Gran (o Sant Albert Magne) va néixer a principis del s.XIII a Baviera i va morir el 15 de novembre de 1280, a la seva cel·la del convent de la Santa Creu de Colònia. Per aquest motiu avui, dia central del mes de novembre, celebrem la diada de Sant Albert. El personatge fou bisbe, dominic i una autoritat en física, matemàtiques, biologia, geologia, astronomia, filosofia i alquímia, entre altres disciplines. Fou canonitzat el 1931 per Pius XI, qui el va proclamar Doctor oficial de l’Església. Va ser a 1941 quan Pius XII el va proclamar patró dels estudiants i estudiosos de les ciències naturals. Fins i tot se l’anomenà, i així el trobem repetidament citat, Doctor Universalis, per la vastitud dels seus interessos i del seu saber.
És interessant fixar-se que el personatge no es va limitar amb l’estudi de la teologia, l’ètica i la filosofia, com molts altres dominics contemporanis seus, sinó que també aprofundí en ciències pures i dures, com les conegudes com a “ciències clàssiques”; la física, la biologia, la geologia i l’alquímia (predecessora a la química actual). Per tant, en Sant Albert podem trobar qui ens mostra que la ciència i la fe no tenen perquè ésser contradictòries. Els discursos que volen avalar aquest posicionament, amb les referències a malaurats esdeveniments puntuals duts a terme per membres que han tingut pes a l’Església al llarg de la història (recordem, per exemple, què li passà a Galileu), no justifiquen cap mena de conflicte, més que l’error humà de caure en extremismes i fanatismes.
Precisament, en una audiència general de Benet XVI, del març de 2010, podem llegir:
Sant Albert Magne ens recorda que entre ciència i fe hi ha amistat, i que els homes de ciència poden recórrer, mitjançant la seva vocació a l’estudi de la naturalesa, un camí de santedat autèntic i fascinant.
Celebrem, per tant, la Diada d’avui tot recordant un personatge de ciència, un savi dels d’abans que, contràriament als científics actuals, especialitzats fins al límit en un tema molt concret d’estudi, apreciava i dominava multitud de branques d’aquest gran i apassionant arbre del coneixement.
Que Sant Albert ens guiï en la nostra tasca professional i ens allunyi de tot mal i mala pràctica. Molt bona Festa Major, científics i científiques!
pepquimic.wordpress.com 