Acabades les festes de Setmana Santa i Pasqua, aquesta tarda aniré cap a l’aeroport del Prat amb un parell de maletes i l’ordinador per treballar durant 3 mesos.
Darrer experiment de química recreativa que vam dur a terme la setmana passada amb en Josep Duran, davant les càmeres de l’ERAM UdG, emmarcat dins un nou projecte de divulgació i didàctica de la química per a Secundària.
Es tracta d’una estada de recerca emmarcada dins del Doctorat que estic desenvolupant en el si de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la Universitat de Girona i a l’Institut de Química Computacional i Catàlisi de la mateixa UdG. L’objectiu d’aquesta tesi? Fer recerca i crear coneixement en l’àmbit de la comunicació i divulgació científica, concretament de la comunicació i divulgació de la recerca en química. Camp innovador a la nostra Universitat i, pràcticament, arreu del país i de l’estat (des d’un punt de vista científic i recerca científica, almenys. Des d’educació i didàctica de la ciència si que podem trobar bons exemples de recerca a prop de casa). De manera que si volia aprendre quelcom nou i anar més enllà havia de decidir sortir a l’estranger i, en aquest àmbit de la comunicació i divulgació científica, on millor que la Gran Bretanya?
Per aquest motiu vaig escollir, i fer la petició amb l’ajuda dels meus directors de tesi, poder endinsar-me en un grup tant bo en aquest camp com és el del Professor Poliakoff. Grup amb molta experiència i rodatge en l’àmbit de la divulgació de la recerca en química que ells mateixos i els seus col·legues desenvolupen a la Universitat, l'”outreach” que ells en diuen. Grup visible i mediàtic a nivell mundial a través del fantàstic portal, del qual he parlat en diverses ocasions, Periodic Videos (projecte del qual n’han sortit comunicacions a Science i Nature Chemistry).
Espero que aquesta immersió en el si d’aquest grup de recerca sigui d’allò més profitosa i aprofito per obrir una nova categoria del bloc activa mentre sigui a Nottingham. Es tracta d'”Estada de recerca a la University of Nottingham”. La propera entrada ja la faré des del país estranger; això sí, fidel a la nostra llengua i cultura, seguiran essent en català a no ser que en algun cas particular decideixi fer servir l’anglès per facilitar la comunicació escrita amb els companys britànics.
[…] pàtria del meu cor, quan de tu s’allunya […] Ep, que no emigro pas! M’he deixat endur per l’eufòria del moment i ja em veia, com Mn. Cinto, amb la maleta sota el braç.
Simplement, a reveure!
Haig de confessar que he estat contemplant l’escut d’armes de la University of Nottingham encantat, durant una fracció de temps que no puc quantificar, llegint i rellegint el lema que hi ha gravat…
SAPIENTIA URBS CONDITUR
Arribo a la conclusió que això ja és un bon símptoma que vaig al lloc adequat. Talment això és el que cerco i penso que no només una ciutat hauria d’estar construïda sobre la saviesa, sinó que tota la societat i cadascuna de les aglomeracions que anomenem cultures i estats haurien d’estar construïdes sobre aquest, entre altres, fonaments. En un moment de creixement i transició a nivell professional, pel que fa a la meva persona, així com al rumb també de transició cap a una illa de distància encara indefinida, pel que fa a nivell de país, trobo que avui el lema de la Universitat de Nottingham em va com anell al dit.
Que així sigui.
Que et vagi bé, Pep.
Tal com està la recerca,aquí, poden ser aplicables els versos de Josep Mª de Sagarra durant la Guerra Civil:
“Dolça Catalunya
pàtria del meu cor,
qui de tu s’allunya
c… quina sort !
Claudi
Moltes gràcies, Claudi!
Ostres, no coneixia aquesta versió de Segarra de “l’Emigrant”. M’ha agradat conèixer-la i, tal com dius, aquí les coses han de canviar molt perquè els joves no hagin de dir una cosa tant trista com aquesta.
Gràcies i records des de Nottingham,
Pep Anton