Química Universitat de Girona; 1r lloc de Catalunya en qualitat de la recerca

Ahir, una molt bona notícia ressonava dins del Departament de Química de la Universitat de Girona i tots els seus membres encara ho celebrem. Ara que estem a les acaballes dels campionats de natació Barcelona 2013, podem dir que la recerca en Química a la UdG s’acaba de penjar la medalla d’or.

quimica_udg_1cat

Tal i com es publicava ahir a la premsa escrita (Diari de Girona, La Vanguàrdia, AraGirona), Química a la Universitat de Girona es situa al 1r lloc a Catalunya en qualitat de la recerca (i 4t lloc a l’Estat Espanyol), tal i com es pot llegir a l’informe 2012 de la “Fundación Ciencia y Desarrollo” (CyD) on s’avalua la producció científica i l’excel·lència de les universitats espanyoles públiques i privades de l’Estat.

UdG_informe

Consulta l’informe en pdf.

Precisament fa 15 dies comentàvem que el Departament de Química de la Universitat de Girona enguany celebra els 20 anys de vida i la Directora actual, Dra. Marta Planas, juntament amb els anteriors Directors varen publicar el text “Passat brillant, futur incert” al Diari de Girona.

Vull acabar felicitant a tots els Professors i companys del Departament de Química de la UdG.

Per molts anys, Química gironina! 🙂

Referències i més info:

“Habemus papam… i és químic!”. Publico article a “Anales de Química” (RSEQ)

a07bb170c4a36161aa1f8f4859c19794_XL

La revista “Anales de Química” (Real Sociedad Española de Química) acaba de treure el seu nou número, al qual s’hi publica “Habemus papam… y es químico!: Un ejemplo de relación de temas de actualidad con la enseñanza de las ciencias“, escrit pel Professor Gabriel Pinto (Universidad Politécnica de Madrid) i un servidor.

El motiu de començar a escriure la publicació va ser el conclave que, com sabem, va acabar amb l’elecció de Jorge Mario Bergoglio (jesuïta i químic) com a nou Papa, el qual esdevingué Francesc primer. La química de la fumata (blanca i negra), així com el diàleg ciència-religió (d’una forma més escueta; prefaci per a una possible futura publicació), són els temes que tractem a l’article.

DSCN2852

An. Quím. 2013, 109(2), 130-133

Descarrega’t l’article en pdf.

Abans d’acabar vull agrair l’amable invitació del Professor Pinto per publicar amb ell aquest article per Anales, després de llegir la meva entrada “Fumata blanca! Experiment en honor al Papa químic!” i experiment gravat del passat 13 de març, el dia que vàrem poder veure la Fumata blanca per televisió. Per mi ha estat molt interessant, tant pel que he après com per a la publicació que n’hem obtingut. A mes a més ara ens plantegem fer-ne una altra, aquest cop per a una revista d’educació química de caire internacional.

Ara sí; per acabar m’agradaria mostrar la reacció d’un bon amic quan li he fet arribar la foto de la portada d’Anales amb la Fumata blanca, tot comentant que jo hi tenia quelcom a veure… Sí, en Narcís m’ha enviat l’enllaç a aquest vídeo! 😉

DSCN2851

Referències i més info:

Molta ciència, tot fent Camí cap a Sant Jaume de Compostel·la

Tal com comentava a la darrera entrada, la setmana passada la vam passar de meravella, amb la colla, tot fent Camí cap a Sant Jaume de Compostel·la. 111 km, 3 etapes i 5 dies de desconnexió i reflexió, que sempre va bé. La meteo ha estat realment molt bona (massa i tot!), sol i temperatures màximes força altes (de 6 a 11 del matí era la única fracció de dia on caminàvem sense patir).

DSCN1626 còpia

Moment de glòria; després de 111km tota la colla arribàvem als peus de la Catedral de Sant Jaume de Compostel·la, 12/07/13.

I pel Camí, com a per tot arreu, ens hem trobat, cara a cara, amb la ciència. Des de la botànica a la geologia, passant per la meteorologia, l’astronomia o la química, aquests dies també ens han servit per contemplar i celebrar la bellesa de la natura que ens envolta.

5ptas_1

Imatge, Wikimedia (sí, tot i que la tinc, no he remenat a la col·lecció de monedes).

A l’arribar a la imponent Catedral de Santiago de Compostel·la, tot admirant la seva façana, bufant i suant després de recórrer, pas a pas, 111 km de terra gallega, ens vàrem fixar amb el granit que es va fer servir per a construir-la. Una façana que tenim molt vista ja que apareix al revers de les monedes de 5, 2 i 1 cèntim d’euro espanyoles. Per cert, parlant de monedes i la Catedral gallega, recordeu els duros petits on s’hi encunyà el Botafumeiro?

I, precisament, un dels components d’aquest mineral, del granit que trobem a la Catedral de Sant Jaume, em va donar una gran sorpresa tot fent camí…

Si n’és de bonica, la mica!

mica

Mica del granit; granit de la Catedral i granit, també (potser l’origen del que s’utilitzà per a la construcció de la Catedral? Hauré d’investigar una mica…) del Cap Fisterra. Precisament a la platja d’aquest indret que, segons els romans era la fi del món (tot i que no era pas el punt més occidental del món conegut a aquella època, sinó que ho era el, també gallec, Cap Touriñán) ens vàrem poder refrescar una mica. Una platja coberta closques de petxines… quina mà de carbonat de calci!

DSCN0965

Fisterra, 09/07/13.

petxines

Tal i com comentàvem, al revers d’aquesta moneda de 5 cèntims que utilitzo de referència per a visualitzar la mida de les mostres que vaig prendre tot fent camí, hi trobem la imatge de la façana de la Catedral, a l’interior de la qual, amb 1.6 m d’alçada, s’hi custodia el Botafumeiro, un dels encensers més grossos del món. Mentre que l’original -que es perdé a la Guerra del Francès- era de íntegrament de plata, l’actual és d’un aliatge de llautó i bronze i només està recobert per una fina capa del preciós metall de nombre atòmic 47. Em va agradar tornar-lo a veure, tot i que aquest cop no el vam veure bellugar-se ni fumar l’eucarística i flairosa goma resinosa.

DSCN1701

Botafumeiro. Catedral de Santiago de Compostel·la, 12/07/13.

DSCN1707

Botafumeiro. Catedral de Santiago de Compostel·la, 12/07/13.

DSCN1708

Botafumeiro. Catedral de Santiago de Compostel·la, 12/07/13.

I, parlant del llautó i les monedes de cèntims d’euro, el primer que em ve al cap és el bonic experiment amb el qual podem simular la transmutació dels metalls perseguida pels alquimistes. Galvanitzar una moneda de cèntim d’euro (o les britàniques d’1 o 2 pence; és a dir, les monedes que estan recobertes de coure) mitjançant un procés electroquímic i la posterior formació de l’aliatge que recorda l’or. Pràctica de laboratori que agrada molt als estudiants de secundària i que resulta molt interessant per parlar de la química involucrada, així com de la història d’aquesta ciència apassionant i l’alquímia que la precedí.

monedesbelllloc

Experiment per simular la transmutació dels metalls que vaig fer amb estudiants de secundària en les darreres jornades d’Els Matins de la Química, organitzades pel Departament de Química de la UdG.

Per acabar el repàs de la ciència del Camí, la meva estimada meteorologia. Després de 10 hores d’autocar, tot passant entre Saragossa i Lleida, vam poder gaudir d’un dels espectacles més bonics de la natura. La formació d’una tempesta. Els cumulonimbus creixien davant nostre, passaven de calbus a capillatus i, fins i tot, sobre els nostres caps vàrem veure com penjaven els, sempre espectaculars, mamatus. Evidentment que vàrem acabar vivint la tempesta, amb força aigua, tot i que no vàrem enganxar les pedregades i calamarsades que varen colpejar la terra lleidatana.

DSCN1857

Creixement de cumulonimbus i formació de mamatus sobre els nostres caps. Entre Saragossa i Lleida, des de l’autocar; 13/07/13.

Vull dedicar aquesta entrada a la colla de 17 amics de la Delegació de Joves del Bisbat de Girona. Plegats hem viscut aquesta gran aventura i, esperem, en vindran moltes més! 🙂

DSCN1255

Passat, present i futur. De l’hórreo, el famós graner gallec, als molins d’un parc eòlic que ens vàrem trobar prop de Negreira.

Referències i més info:

Molt bones vacances d’estiu… i desconnectem, amics científics!

Amb un bon barret que em protegeix la testa, les xiruques calçades als peus i el sac de dormir a la motxilla, just abans de sortir de casa per començar una setmana de vacances, entro al Facebook per veure les darreres novetats i… sorpresa! Em trobo amb un divertit acudit compartit per la pàgina “PhD Jokes“. Aquesta és una pàgina de Facebook ben divertida que, al costat de moltes altres com les que comento a continuació, comparteix curiositats i acudits al voltant de la ciència i la recerca.

acudit

Es tracta d’un acudit divertit, sobretot pels que es miren el món de la recerca des de fora (realment ens veuen així? No, estic convençut que no, però és divertit pensar que algú pot observar el món d’aquesta manera). Estic convençut que a la majoria dels científics per vacances els agrada reposar una mica i desconnectar, tot deixant la mirada analítica al laboratori.

Precisament aquest acudit m’ha fet pensar en un altre que fa temps que vaig veure córrer per la xarxa i que ha estat compartit per pàgines de Facebook com les que comentem. El primer cop que el vaig veure ja em va agradar molt i, si fos professor de ciències a Batxillerat, el posaria a un examen i el faria comentar. Trobo que seria una manera ben divertida i original d’examinar a un alumne que vol entrar a la universitat a estudiar una carrera científica.

acudit1

Molt bon estiu… i desconnectem una miqueta, amics científics! 😉

Referències i més info:

Tal com comentàvem, compartim altres pàgines de Facebook interessants pel que fa als acudits i curiositats científiques. “I fucking love science“, “Piled Higher and Deeper” (PhD), “Young Science“, “Quimico Estudante“, “Science Friday“, “Google Science Fair“, “My Chemistry Tutor“, “AsapSCIENCE” o els catalans “Els amics de les ciències“, “Tu també penses que les ciències són avorrides“, “La Ciència al teu món” i els nounats amics de “Cocociència“.

El Departament de Química de la Universitat de Girona fa 20 anys

Avui el Departament de Química de la Universitat de Girona fa 20 anys. Tots els membres que en formem part estem d’enhorabona i, amb motiu d’aquesta cellebració i -tal i com ens anuncia per correu electrònic la Directora del Departament, la Dra. Marta Planas- per iniciativa del Dr. Miquel Solà, s’ha escrit un text que avui surt publicat al Diari de Girona i es titula “Passat brillant, futur incert“.

laquimica.net

Per molts anys i moltes gràcies! Estic molt agraït per la formació que hi he rebut i la que encara estic rebent, ara com a doctorand al Departament de Química de la Universitat de Girona.

Thanks very much and see you soon, my friends!

bye_iceToday ends an unforgettable experience. Now I’m going home after 3 months in the University of Nottigham, learning every day with the Professor Martyn Poliakoff, Sam Tang, Brady Haran and all of the Periodic Table of Videos group. It was a very interesting experience and, above all, really wonderful thanks to all of you, my friends.

FSCN0797_1

Campus Park, The University of Nottingham, 3rd July 2013.

Thanks very much! I hope see you soon. Good luck, keep in touch and good Chemistry! 😉

9 de juliol; xerrada de Negishi, Nobel de Química 2010, a Barcelona

Gràcies a un correu electrònic de la Directora del Departament de Química de la Universitat de Girona, estant encara a Nottingham m’assabento que el proper dimarts 9 de juliol a la Facultat de Ciències i BioCiències de la Universitat Autònoma de Barcelona tindrà lloc una xerrada a càrrec del Professor Ei-ichi Negishi, Nobel de Química 2010, titulada “Magical Power of Transition Metals: Past, Present and Future”.

negishi

Precisament, el febrer de 2011 parlava de la recerca experimental que es duu a terme al grup de recerca IQCC (llavors Q-Bis) de la Universitat de Girona sobre models de catalitzadors d’acoblament creuat (cross-coupling) amb coure.

Referències i més info:

Física, una ciència per joves? Per molts anys des del Science Museum de Londres, Bragg!

science_historyPer la fantàstica eina “On This Day in Chemistry” de la Royal Society of Chemistry (la presentava el passat mes de maig, quan la vaig descobrir) m’assabento que avui és el 151è aniversari de Sir William Henry Bragg (el Bragg pare), físic britànic que el 1915 va ésser guardonat amb el Premi Nobel de Física, juntament amb el seu fill, “pels seus serveis en l’anàlisi d’estructures cristal·lines mitjançant raigs-X”.

Precisament aquest passat dissabte vaig passar el matí al Science Museum de Londres. Com sempre, meravellós! I a la planta baixa, on m’agrada passar-hi força estona, cada cop que hi vaig, vaig trobar aquesta relíquia en una vitrina.

DSCN0362 còpia

Es tracta de l’espectròmetre de raigs-X original dels Bragg.

DSCN0361 còpia

Com a curiositat cal recordar que Bragg fill, William Lawrence Bragg, amb 25 anys d’edat ha estat, fins a dia d’avui, el guardonat més jove amb un Nobel. I, això sí que és curiós, si ens fixem amb els guardonats més joves a la història dels Nobel, veurem que els 5 més joves reberen el Nobel de Física (dels 25 als 31 anys). I tots recordem el Nobel de Física 2010 per a l’aïllament del grafè on, juntament amb Gneim, Novoselov amb només 36 anys va ésser guardonat.

Nobel_joves

Nobel_joves_tots

Per latra banda,

Nobel_grans_totss

Nobel_grans_tot

I tot i que, tal i com veiem a les darreres dues taules adjuntades, a la llista dels 10 més grans amb el Nobel hi trobem algun físic (i a nivell absolut, la Física queda en 2a posició -amb 88 anys-, empatada amb la literatura) la pregunta que ara em faig, és evident…

És la física una ciència per a joves?

Referències i més info: