Cluny, 18 d’agost de 2014.
Precisament avui fa exactament una setmana que, de camí cap a Taizé, estava davant les restes del que va ser l’espendurosa Abadia de Cluny. Allà ens explicaren que, el 1790, la Revolució Francesa va acabar amb la que fou la més gran abadia del món. Quatre anys més tard, a mans dels mateixos revolucionaris queia també el cap del gran científic Lavoiriser. D’aquesta manera, guillotinat on ara es troba la plaça de la Concorde de París i amb només 50 anys d’edat, acabava la vida del pare de la química moderna. Poques coses són blanques o negres, de manera que aquests dos fets no han de servir per criminalitzar el procés.
Avui és dia de recordar el qui fou una xarnera per acabar de passar de l’alquímia a la ciència química. entre els seus estudis destaquen els de la composició de l’atmosfera. Va descriure que l’aire està compost de 2 gasos que va anomenar oxigen i nitrogen.Estudiant el rol de l’oxigen en els processos d’oxidació va desmentir la, fins aleshores acceptada i heredada dels alquimistes, teoria del flogist. També va desmentir la naturalesa elemental de l’aigua i va formular la llei de la conservació de la massa (1785). El 1789 publicà la seva obra més important, el Tractat elemental de química … aquest fou l’any que esclatà la revolució francesa. S’acostava la fi de la seva recerca.
Antoine-Laurent de Lavoisier, qui va néixer el 26 d’agost de 1743, tal com dèiem fou guillotinat el 8 de maig de 1794 sota el crit terrible de “la Republica no necessita científics!”.
Science Museum-London, juny de 2013. Selfie amb còpia del conegut retrat de Jacques Louis David “Portrait of Antoine-Laurent Lavoisier and his wife”, de 1788).
Més info:
pepquimic.wordpress.com 