Interessant secció de recerca científica a Catalunya Ràdio amb Salvador Macip

Avui és dimecres, per tant a El matí de Catalunya Ràdio hem gaudit de la secció de ciència de la mà de Salvador Macip.

catradio

salva

Foto Instagram @macips01

El blanenc Salvador Macip és doctor en medicina i investigador a la Universitat de Leicester en l’àmbit de la biomedicina i concretament en el camp de la recerca contra el càncer. El passat 17 de juliol, a El matí de Catalunya Ràdio d’estiu, amb el presentador Marc Garriga, va  començar una interessant secció de ciència. Salvador Macip (investigador català fent recerca a l’estranger) introdueix i interactua amb investigadors estrangers que fan recerca a universitats i centres de casa nostra. El doctor Macip des de Leicester, l’investigador estranger als estudis de Catalunya Ràdio.

Els 4 programes que porten fets són “Les malaties neurodegeneratives“, “Cèl·lules mare i la reconstrucció d’òrgans i teixits“, “Epigenètica, o una manera complexa de regular la funció dels gens sense alterar-los” i “Nous tractaments contra el càncer“. Al web del programa podem sentir i descarregar-nos tots els podcasts.

Avui hem pogut seguir l’interessant conversa entre Salvador Macip i la napolitana Maria Teresa Buongiorno, neuròloga que treballa a la Unitat de Moviments Anormals de la Fundació Clínic de Barcelona. El tema, la recerca en malalties neurodegeneratives. Les quatre idees clau que avui m’he endut, algunes he piulat amb @pquimic, són:

– La clau per arribar a portar bé les malalties neurodegeneratives, així com el càncer (sobre el qual en Macip és un expert a nivell internacional), és descobrir-les aviat.

– La causa de tants casos de malalties neurodegeneratives al nostre entorn, així com de molts càncers, és que cada cop vivim més. Anem acumulant errors oxidatius al nostre organisme que poden evolucionar en una d’aquestes malalties. Tal i com ha dit el doctor Macip, “ens trobem amb nous problemes ja que estem passant la data de caducitat dels nostres cossos”.

–  El Parkinson està associat a la demència, sobretot quan el pacient es va fent més gran. Per tant, cada cop ens hi trobem més.

– Així com l’hamburguesa sintètica que els passats dies ha revolucionat els mitjans de comunicació, les cèl·lules mare podrien tenir un paper molt important en aquestes malalties degeneratives. Cal seguir investigant!

I, el que tots ens preguntem… “si em faig molt vell acabaré amb alguna malaltia neurodegenerativa? Què puc fer per evitar-ho”? Doncs, tal i com avui ens han recomanat els experts, dur una vida saludable (bona alimentació, fora tòxics, fer esport,…) ens ajudarà, també, a foragitar (dins del que sigui possible) les malalties neurodegeneratives. És de calaix, però la pregunta que ens hauríem de fer és “per què no cuido el meu cos?”.

El fet és que encara cal molta recerca per conèixer aquestes desconegudes. I per a la recerca cal gent preparada, que al nostre país n’hi ha molta, i inversió. I precisament referent a aquest darrer punt m’ha agradat molt sentir, un cop més, a Salvador Macip animant-nos a reclamar el que és necessari. Acabo amb les seves paraules:

– “La ciència a Catalunya té un molt bon nivell i és capaç d’atreure grans investigadors internacionals, però la davallada en la inversió estatal fa perillar aquest potencial!“.

– “La riquesa d’un país també ve de la recerca científica!”.

Per acabar haig de confessar que avui és el primer programa que sento en directe. Encara no havia tingut ocasió de fer-ho, degut a la poca astaticitat estiuenca, que m’ha portat a ser amunt i avall durant les passades setmanes. Només sabia de l’existència de la secció per les piulades d’en Salvador i l’entrada al seu bloc on ho va comentar, però no hagués sabut el dia que es feia ni l’hora. Va ser la mare del científic que aquest cap de setmana, al trobar-nos tot passejant per la nostra vila de Blanes, em va posar al dia de la secció i em va marcar bé l’horari. Recordeu, els dimecres a partir d’1/4 de 12 del migdia.

Gràcies, Fina! 😉

Record a Jacques Cousteau, qui ens va obrir un ull de bou a la vida submarina

Avui recordem a qui va ser el gran mestre en l’àmbit de la divulgació de l’oceanografia des de la passió per la recerca, l’amor per la vida salvatge i l’aventura trepidant. Avui, 25 de juny de 2013, fa 16 anys que el Comandant Cousteau va morir a la capital de la seva França natal.

cousteauSempre sota el seu capell vermell (quan es trobava a la superfície, evidentment), el Comandant del Calypso va rodar unes sèries documentals exquisides. Per sobre de les pelis de Disney i tot (tot i les obres mestre de l’època com “La Bella i la Bèstia” o “El Rei Lleó”) des de ben petit els meus vídeos preferits (VHS, evidentment) eren els de la col·lecció blava d’ “El mundo submarino de Jacques Cousteau”.

Precisament aquesta setmana, i gràcies al bon divulgador @DaniEPAP i el seu post “Una docena de documentales de divulgación científica” al bloc “Una docena de…”, recordava el meu documental preferit de la col·lecció blava, “Tiburones”, amb  aquells invents que feien, entre llençar carnassa per cridar-los i poder-los observar a baixar al seu reialme dins de gàbies metàl·liques i de plàstic, fins a construir un robot-tauró (el qual, tripulat des de bord del Calypso, mitjançant un cordó umbilical, va acabar a les mandíbules d’un Gran Blanc dels de debò, si no recordo malament). Era un film que m’esgarrifava i m’apassionava a la vegada (per situar-nos, aquella mateixa època la meva pel·lícula de ficció preferida era “Tiburón” d’Spielberg, que cada inici d’estiu passaven per televisió… quina mala idea!).

tiburones_cousteau

Imatge del revers de la caixa del VHS “Tiburones” de la col·lecció blava “El mundo submarino de Jacques Cousteau” que he trobat a http://www.todocoleccion.net/, ja que sóc lluny de casa i no puc retratar la meva.

I precisament fa poca estona (casualitats?) que el bloc Fogonazos ha publicat el post “¿Cómo de grande es el océano?” amb aquest interessant vídeo TEDEd (lliçó sencera aquí) d’Scott Gass.

Tot plegat valgui per homenatjar a qui em va ensenyar (com a petit curiós que era i quan encara no sabia què volia dir el mot “àtom” ni que les taules podien ser “periòdiques”) que l’experiment més espectacular que podria reproduir mai -i ara reconec que ho és, lluny de qualsevol dels que pogut dur a terme al laboratori de la Universitat- és observar la natura. Res de més senzill, res de més natural, res de més bell.

Referències més info i entrades relacionades:

Experiment de Física Recreativa amb Pep Duran a Espai Terra de TV3

Ahir al vespre, amb motiu de l’anunci del darrer enigma d’El Joc de Catalunya d’Espai Terra de TVC, en Pep Duran (C4D UdG) va ésser convidat al plató del programa on va dur a terme, en directe, un refrescant experiment de física recreativa.

espaiterra còpia

Figura 1. Impressió de pantalla del moment clau de l’experiment. Gravació del programa d’ahir: http://www.tv3.cat/videos/4614656/Espai-Terra–17062013

Tal i com hem fet en dues altres ocasions, en les quals jo mateix vaig ésser convidat al programa conduit per Tomàs Molina (Experiment de química recreativa a Espai Terra de TVC i Electròlisi de l’aigua. Experiment per a Espai Terra de TV3), ahir al vespre en Pep Duran va reproduir el famós experiment d’addicionar caramels mentolats a refresc de cola. No es va tractar només de fer caure Mentos a una ampolla de Cola, sinó que Duran va aplicar del mètode científic amb l’objectiu clar de parlar de la tensió superficial de l’aigua en un ambient festiu.

DSCN0012

En Tomàs Molina es posa la bata. Vaig seguir el programa en directe des de Nottingham, on estic fent estada de recerca.

Cada dilluns hem pogut seguir la nova pregunta del concurs El Joc de Catalunya, conduit per Jordi Aguilera, que ha comptat amb milers de participants d’arreu del país (un servidor va  anar molt bé fins que va punxar amb el nombre d’escales de la catedral de Tarragona 😉 ). La darrera pregunta, que es va anunciar ahir, fa referència als “sillons” catalans més frescos, de manera que fer un experiment amb refrescos era la millor manera d’anunciar-lo. A més a més ara que ens trobem a les portes de l’estiu, fer una mica de mulleder fins i tot s’agraeix.

croma_1

Figura 2. Foto feta al plató d’Espai Terra; Sant Joan d’Espí, estudis de TVC, 17/06/13.

Tal i com podem apreciar a la Figura 1 i a la Figura 2 (foto feta al plató, on només es veu el croma de color blau en comptes del decorat virtual que veiem per pantalla), l’experiment va consistir en addicionar el mateix número de caramels mentolats a ampolles de diferents begudes carbonatades del mateix volum (cola, cola light, taronjada i gasosa; d’esquerra a dreta). Fent caure els caramels de cop i al mateix moment a les diferents ampolles, el resultat va ser que el guèiser sortint de l’ampolla de cola light va ser el que va arribar més amunt. Es tracta d’un procés físic, on el caramel actua de centre de nucleació perquè el diòxid de carboni dissolt en la beguda s’alliberi a gran velocitat (cal dir que també hi té lloc reacció química en la qual la goma aràbiga continguda al caramel disminueix la solubilitat del CO2 a la solució i també intervé el sucre o edulcorant de les begudes -per aquest motiu veiem la flagrant diferència entre la cola i la cola light-).

A un article publicat el 2007 a la Journal of Chemical Education (American Chemical Society) titulat “Mentos and the Scientific Method: A Sweet Combination” es publicà el resultat de l’aplicació del mètode científic per a l’experiment en qüestió. Podem llegir un post sobre l’article al bloc CPI.

Captura de pantalla 2013-06-17 a les 19.20.10

Jordi Aguilera i Pep Duran abans de fer l’experiment.

Per acabar, i ara que estem a punt d’entrar a l’estiu, recomano una bona broma per poder fer als amics (si mai us demanen una cola amb gel) i aquest refrescant experiment a l’engròs, amb tanta ciència, simetria i harmonia. Va ser gravat per Eepybird i es van fer servir 200 L de cola i 523 caramels Mentos.

Més info i referències:

Electròlisi de l’aigua. Experiment per a Espai Terra de TV3

Segons la següent reacció química té lloc l’electròlisi de l’aigua, és a dir el trencament de la molècula d’aigua mitjançant un corrent elèctric per donar hidrogen i oxigen.

electrolisi_aigua còpiaTal i com es mostra al següent vídeo, acabo de reproduir l’experiment que es va dur a terme per primera vegada el 1800, per William Nicholson i Anthony Carlisle, poc esprés que Volta inventés la primera pila. Mitjançant aquesta reacció d’electròlisi es demostra que l’aigua és un compost i no un element, tal i com defensaven els alquimistes. els personatges que comentem, el 1800, varen ser capaços de descomposar l’aigua  en hidrogen i oxigen, però no va ser fins el 1805 quan el químic francès Gay-Lussac va descobrir que l’aigua està formada per 2 parts d’hidrogen i 1 d’oxigen. És a dir, la molècula d’aigua és H2O.

2 H2O –> 2 H2 + O2

Aquest experiment el vam intentar dur a terme en directe a Espai Terra de TV3, abans d’ahir. I dic que ho vàrem intentar ja que se’ns va trencar un elèctrode i només vam aconseguir que la reacció es donés tímidament (pispant més temps de tele del que teníem 😉 ). Realment en Jordi i en Tomàs, com a bons científics, van ésser molt pacients!

Espaiterra_febrer2013

A l'esquerra, elèctrode trencat (abans del directe es va trencar la soldadura entre el fil de coure -interior del tub de vidre i que aquí veiem a fora- i el de platí que fa d'elèctrode en si, dins la dissolució). A la dreta, en Pep Duran soldant altre cop els dos filaments metàl·lics amb una mica d'estany fos.

A l’esquerra, elèctrode trencat (abans del directe es va trencar la soldadura entre el fil de coure -interior del tub de vidre i que aquí veiem a fora- i el de platí que fa d’elèctrode en si, dins la dissolució). A la dreta, en Pep Duran soldant altre cop els dos filaments metàl·lics amb una mica d’estany fos.

Mitjançant aquest experiment demostrem que la mescla d’hidrogen i oxigen és explosiva, davant d’una flama (recordem la imatge del zepelí Hindenburg en flames). És a dir, la recombinació d’hidrogen i oxigen molecular, per a donar aigua, és una reacció molt exotèrmica, que desprèn molta energia. Per tant, la reacció d’electròlisi inversa pot esdevenir clau per a la cerca de resposta al gran repte energètic que se’ns planteja i, en el camp de l’emmagatzematge d’hidrogen per a aquestes finalitats, desenvolupo la meva Tesi Doctoral a L’Institut de Química Computacional i Catàlisi de la Universitat de Girona. Precisament a Espai Terra vam mostrar el funcionament d’una pila de combustible amb el cas pràctic d’un cotxe que funciona amb motor elèctric que obté l’energia a partir de la reacció d’electròlisi inversa. Aquí el tenim:

L’hidrogen, per tant, pot arribar a esdevenir el combustible del futur?

Gràcies per la foto mentre fèiem el directe, Pau! :)

Gràcies per la foto mentre fèiem el directe, Pau! 🙂

Més info a https://pepquimic.wordpress.com/2011/01/26/electrolisi-i-el-cotxe-que-funciona-amb-aigua-al-1r-carnaval-de-la-quimica/

Molt bones pinzellades de ciència al Quèquicom. Recull d’apassionants descobriments

Si el vas veure estic segur que t’agradarà tornar-ho a fer. Si te’l vas perdre, et recomano molt veure’l i potser recordaràs diferents capítols que has vist al llarg de la història del programa.

Es tracta del Quèquicom i… els descobriments  que ahir al vespre es va reemetre pel Canal 33. Al llarg dels 6 anys del QQC, els descobriments ha estat un tema que s’ha tractat molt bé i al recopilatori que adjunto es recullen històries apassionants que hi ha darrera del descobriment del fàrmac anticoagulant Sintrom, de la radiació, del velcro o de la gasolina amb plom, també l’origen i solució de malalties com la pesta negra o l’escorbut.

QQC_8gener2012

També hi descobrireu divertides anècdotes i curiositats, com la que ens explicà Marc Boada. Les tifes de vaca no fan pudor… bé, les d’Austràlia sí! 😉

Val a dir que aquest capítol recopilatori emès ahir per TV era titulat Descobriments. Part 1a. Al web del programa podem veure el 2n capítol (Descobriments. Part 2a) amb descobriments tan apassionants com el del fòsfor, a partir de l’orina.

Com ja he comentat en altres ocasions, es tracta d’un gran programa de divulgació científica, cuit a casa nostra i en català.  No en conec cap de millor que actualment s’emeti per TV. Hem de recolzar iniciatives com aquesta, per tal de que la nostra TV pública segueixi apostant-hi (per mi això també és una interessant estructura d’estat).

Gràcies i per molts anys, Quèquicom!

Referències i més info:

“Expeiments amb molta química”; nou projecte de “Recerca en Acció”

El portal de la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació (GenCat) Recerca en Acció ha estrenat el nou projecte de difusió de la química Expeiments amb molta química, recull de vídeos d’experiments que vam dur a terme Josep Duran i jo mateix fruit de la nostra participació al programa televisiu d edivulgació científica Kopènik, emès per la Xarxa de Televisions Locals.

Us presentem una col•lecció d’experiments químics gravats en vídeo, amb la història de la química com a fil conductor de les diverses experiències.

Els experiments han estat creats per científics de la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona, sobretot Josep Duran i Josep Anton Vieta, membres també de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital (C4D) de la mateixa Universitat.

Els vídeos han format part del programa de divulgació Kopèrnik (Comunicàlia) i distribuïts a la xarxa de televisions locals.

Experiments amb molta química

Esperem que amb ells us ho passeu bé tot aprenent curiositats de la història de la química.

T’animo a seguir celebrant la Setmana de la Ciència 2012!

Després d’unes apassionants jornades de molta activitat divulgativa, ens trobem als darrers dies de la Setmana de la Ciència 2012. Des de múltiples punts de la geografia catalana, diversos científics hem dut a terme, i ho seguirem fent fins diumenge, diverses activitats de difusió de la ciència enfocades a estudiants d’escoles i instituts, així com a la societat en general.

A la Universitat de Girona, després de la inauguració amb la Celebració de la diada de Sant Albert, des de dilluns estem celebrant la #SC12Cat amb una fantàstica obra de teatre de producció pròpia que porta per nom Un planeta amb energia i una sèrie de tallers científics sobre energies renovables. Aquestes activitats, destinades a grups classe d’escolars gironins, tenen lloc durant tota aquesta setmana, diàriament, a l’edifici Giroemprèn del Parc Científic i Tecnològic de la UdG.

Obra de teatre científic “Un Planeta amb Energia”. Producció, UdG

Precisament aquest vesapre, la Universitat de Girona ens convida a assistir a l’acte central de la Setmana de la Ciència a la UdG. Es tracta de la conferència “L’estalvi energètic a casa: l’aprofitament de l’aigua” a càrrec del físic i meteoròleg Antoni Mestres, antic preentador del programa Què, Qui, Com del 33, que tindrà lloc a la Casa de Cultura de Girona avui a les 19 h. (Recordo perfectament quan, ara fa exactament 4 anys, vàrem poder parlar a la Facultat de Ciències de la UdG, amb motiu de la celebració de la Diada de Sant Albert).

També anima’t a participar al joc de ciència “Research your Mind“, que trobareu al web de la SC12Cat i a la votació del cartell d’aquest esdeveniment que més t’agradi, també al mateix web.

Piula i segueix les activitats relacionades amb la Setmana de la Ciència al twitter mitjançant l’etiqueta #SC12Cat

Referències i més info:

Aquest vespre sere a Espai Terra de TVC amb química recreativa

Tal i com podem veure anunciat al web del programa Espai Terra de TVC, aquest vespre seré al programa realitzant un experiment de química recreativa.

Els companys Jordi Aguilera i Tomàs Molina m’han convidat al programa que, com a científic apassionat per la divulgació, m’encanta. És un espai fantàstic per a la divulgació de la ciència més propera a les persones, la coneixença del territori, costums i tradicions; per tant, una magnífica forma de fer país. Precisament el recentment estrenat El Joc de Catalunya del programa té especialment aquesta finalitat. I avui, amb motiu de l’anunci del 3r enigma d’aquest joc farem un experiment químic, amb reactius ben coneguts i casolans, per introduir-lo, on una sal tindrà un paper molt destacat. Teniu ganes de veure’l?

Recordeu que estem a poc menys de 6 horetes de saber l’enunciat del nou enigma. Animeu-vos a participar! (jo ja tinc 20 punts dels 2 anteriors ;))

Per cert, gironins i gironines, molt bona diada de Sant Narcís, Patró de Girona!