Lectura dramatitzada d’ “Oxigen”. Aquest vespre a Barcelona

Ens hi havien convidat els companys de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), però em va ser impossible assistir-hi, el mateix em passa amb la sessió d’avui.

Lectura dramatitzada d' "Oxigen" (21/01/12). Foto, Mercè Piqueras

Tal i com llegeixo al bloc de la Mercè Piqueras, ahir va tenir lloc la primera lectura dramatitzada de l’obra Oxigen (ja vam parlar de la reedició del llibre per la revista Mètode, el passat novembre de 2011) al Museu Blau de Barcelona.

Precisament abans d’ahir, 20 de gener, vàrem celebrar el 254è aniversari del naixement de Madame Lavoisier (Marie-Anne Pierette Paulze), cientifica que va tenir un paper clau en el descobriment de l’oxigen i que apareix a l’obra com una jove de 19 anys que ha estat educada per ajudar el seu marit en la recerca científica.

Pels que pogueu i en tingueu ganes, realment ha de ser fantàstic, aquest vespre torneu a tenir l’oportunitat de viure la lectura.

Els que hagueu pogut gaudir d’ella ja m’explicareu com ha anat!

Recordant el monogràfic sobre l’AIQ2011 a Mètode, abans d’acomiadar-lo

Abans d’acomiadar, demà, l’Any Internacional de la Química, recordo i rellegeixo el fantàstic monogràfic que la revista Mètode li va dedicar, al seu número de la Primavera de 2011.

Sota el títol Afinitats electives, els rostres de la química, la revista Mètode ens va fer gaudir de la química amb un monogràfic coordinat per Antonio García Belmar i José Ramón Bertomeu Sánchez, on podem llegir diversos articles on destaca la relació entre la química i l’art; la literatura, la pintura, la filosofia, el teatre…

D’aquesta manera, entre els articles en trobem un dedicat a la ciència i l’art pictòric, on l’autor destaca l’obra Freqüències, d’Augènia Balcells, de la qual vaig parlar el passat 28 d’octubre.

També trobem un article dedicat a l’obra de teatre Oxigen, de la qual vaig parlar el passat 27 de novembre amb motiu de l’obsequi que vaig rebre, per doble banda, de l’ACCC i de la revista Mètode.

Els articles publicats a la secció monogràfica són:

  • Afinitats electives; per Antonio García, José Ramón Bertomeu
  • Goethe i l’afinitat entre química i literatura; per Xavier Duran
  • Principis, elements i substàncies; per Nicholas W. Best
  • Amb què experimentaven els químics?; per Ursula Klein
  • La segona dissort de Lavoisier; per Marco Beretta
  • La visualització del canvi químic; per Pere Grapí
  • Secrets, receptes i resistències; per Agustí Nieto-Galan
  • Entre la ciència i l’art; per Santiago Álvarez
  • La història de l’obra teatral “Oxigen”; per Carl Djerassi

Més info al web de la revista Mètode: http://www.metode.cat/revista/13-afinitats-electives

Química nadalenca. Màquina de fum d’ Els Pastorets

Tal i com s’ha fet o es farà a moltes poblacions catalanes, el passat cap de setmana, a la vila de Blanes vàrem representar Els Pastorets. La nostra obra és diferent a les que es solen representar, és única ja que va ésser escrita pel poeta blanenc Pere Puig i Llensa l’any 1029, quan es va representar per primera vegada i porta per títol Pastors i Misteris.

Pastors i Misteris. Darreres proves abans de l'obra. Teatre de Blanes, 18/12/11.

Tot i que l’obra que vàrem representar abans d’ahir és diferent a la clàssica de Folch i Torres, ambdues tenen una cosa en comú, tenen química en comú. A gairebé totes les representacions d’ Els Pastorets, l’aparició dels dimonis ve acompanyada per un dens fum blanc. De què està compost aquest fum? Com es genera? Com a dimoni (Amo del Bosc/Punxadís) d’Els Pastorets de Blanes, cada nadal tinc l’ocasió de conviure amb aquesta interessant química de l’escenari de teatre. Parlem-ne una mica.

Al laboratori químic, sovint gnerem boira de forma involuntària, al posar en contacte una font molt freda amb el vapor d’aigua contingut a l’atmosfera. Aquest fenomen té lloc al transvassar N2 líquid o bé gel sec, sobretot si posem en contacte aquests productes sobre aigua líquida.

Per bé que es pot generar boira de la forma explicada (ben mirat, és com es genera la boira i els núvols a la natura), a les representacions teatrals s’utilitzen màquines com la que veiem a la imatge següent, les quals funcionen cremant un “liquid de fum” (tal i com indica a l’etiqueta de l’ampolla), el qual no és més que un poliol, el més conegut i emprat dels quals és al glicerina, mesclat amb aigua.

Model de la molècula de glicerina

"Màquina de fum" del Teatre de Blanes. Els Pastorets, 18/12/11.

A més a més, la màquina de fum de la imatge, després de generar el vapor de poliol, aquest passa per un tanc on hi ha glaçons de gel, per tal de que el fum baixi (tal i com apreciem a la següent fotografia), generant l’efecte de boira baixa, arran de terra, i no es dispersi per l’escenari (també tenim altres màquines que no tenen aquest tanc de gel, per quan interessa generara una atmosfera boirosa).

Gel a l'interior de la "màquina de fum". Els Pastorets de Blanes, 18/12/11

Boira baixa pel refredament del "fum" generat a la màquina. Els Pastorets de Blanes, 18/12/11

Més info:

“Quantic Love”. Novel·la i música inspirades en la Física Quàntica

El seu primer llibre em va agradar molt. Divulgació de la quàntica en forma d’historia d’aventures, amena i utilitzant l’humor i la intriga. No ho havia vist mai i em va encantar (i en vaig parlar al bloc).

Ja fa un temps que vaig descobrir que la Sònia Fernández-Vidal estava escrivint el segon llibre, fins i tot al seu lloc web vaig participar a la votació de la portada i… l’escollida és la que vaig votar! (i un 53 % dels votants, segons les estadístiques finals).

El que ara he descobret, i m’ha fet molta gràcia, és que la banda sonora del llibre ha estat composada per Nikosia! Es tracta d’un grup de música que m’encanta i que no és gaire conegut, de manera que m’ha sorprès molt i m’ha fet molta il·lusió descobrir que han composat la cançó titulada “Quantic Love”, com la novel·la amb la qual s’han inspirat.

Mentre esperem el llibre i el disc, que sortiran el proper24 de gener, podem anar escoltant la fantàstica cançó. L’adjunto a continuació, juntament amb el document pdf amb la lletra (tot plegat, d’accés gratuit al web del http://www.quanticlove.com/):

L’Any Internacional de la Química des dels ulls de l’artista

El dissenyador gràfic Simon C. Pages, que potser vàrem conèixer el 2009 per la seva contribució a la celebració de l’Any de l’Astronomia, ara ens presenta unes fantàstiques l’amines per tal de celebrar l’Any Internacional de la Química.

The series is inspired by chemists and their contributions to humankind: Einstein’s atomic theory of matter, John Dalton’s law of conservation of mass, Hanns-Peter Boehm’s discover of graphene and more.

Entre les làmines trobem un homenatge a Dalton, Avogadro, Einstein, Rutherford, al buckminster ful·lerè, al grafè,  a Mendeléiev, a l’aigua, a Lavoisier i a Marie Curie. Un repàs de la història de la química en 10 làmines. Aquí les teniu totes: http://excites.co.uk/#953618/International-Year-of-Chemistry-2011

Poema dedicat al C i a l’AIQ2011

Avui, 6 de desembre, darrer dia 6 de l’Any Internacional de la Química, farem un petit homenatge a l’element que té aquest nombre atòmic. El Carboni, l’element que diferencia la química orgànica de la inorgànica, l’element que trobem en tantes i maravelloses formes al·lotròpiques a la natura, l’element de la vida.

Amb aquest fi, avui recordarem el poema del químic i poeta mallorquí, Àngel Terron (ja n’hem parlat un parell de vegades, al bloc, 1 i 2), que ens ofereix aquest bell Cicle del Carboni.

EL CICLE DEL CARBONI

El carboni flueix entre el sòl, els oceans i l’atmosfera,

com també dels nostres forns, màquines o respiració.

La selva tropical o la mar, té cura de la invisible molècula:

Diòxid de carboni fixat com fusta o fulles del desig,

estotjat com algues dins la marea de l’atzar,

amagat a les closques dels mol·luscs,

redimit als fractals dels corals…

les abelles xuclen l’emoció de les flors,

una cadena tròfica com un trofeu real per al linx:

Una tórtora que abans menjava grans o insectes.

Així faig jo quan la mèrlera canta al jardí

mentre recull les mongetes tendres per menjar:

Remoc les fulles mortes tot esperant els bacteris aeròbics

que descompondran la matèria orgànica en humus negre,

Obscur com l’ocell, fosc com la nit, llor com el carbó

Que s’inflama en la nostra visió.

Valgi aquest poema el primer dels darrers homenatges que dedicarem a l’Any Internacional de la Química.

OXIGEN, una obra en 20 escenes

Rebo a  casa, amb gran il·lusió, el número detardor de la revista Mètode i un obsequi especial. Es tracta de l’obra OXIGEN, una obra en 20 escenes.

Precisament la setmana passada, a l’stand de la Societat Catalana de Química del saló Expoquímia, ja vaig estar-la fullejant i, al cap d’un parell de dies, em va arribar com a obsequi de la ACCC (tots els socis l’hem rebut).

Es taracta d’una nova monografia  (el passat març de 2011 en vaig parlar, quan em vaig subscriure a la revista) que la revista Mètode ens ofereix amb motiu de l’AIQ2011.

Tal i com llegim al mateix web de la revista:

Qui va descobrir l’oxigen? Lavoisier? Priestley? Sheele? Partint d’aquesta qüestió, Carl Djerassi i Roald Hoffman ens presenten Oxigen, una divertida obra de teatre en la qual plantegen dues situacions en moments històrics diferents. D’una banda, l’any 1777 amb la hipotètica reunió dels tres descobridors de l’oxigen. I, per un altra, l’any 2001, quan la Fundació Nobel acorda concedir un premi retrospectiu i ha de decidir qui dels tres ho mereix.

Alternant entre les dues èpoques, veurem com els científics del segle xviii i els membres del Comitè Nobel del segle xxi tractaran de demostrar qui va ser el primer a descobrir l’oxigen i, per tant, va iniciar el camí de la revolució química. La monografia es completa completa amb les il·lustracions de l’artista valencià Javier Chapa.

Juli Peretó parla al seu bloc de l’obra, així com de les novetats que ens ofereix de la revista Mètode (he descobret que ara, a mes a més del web, compta amb un canal de Vilaweb).

Tinc ganes de llegir l’obra, amb introducció de Mercè Piqueras i, si pot ésser, veure-la algun dia representada.

Moltes gràcies, Mètode, ACCC i SCQ (IEC) !

Més info a:

Actualització,  27/11/11, 16:43

Gràcies al comentari de la Mercè Piqueras, m’adono que en va parlar al seu bloc. Aquí tenim l’entrada, on trobareu més informació interessant sobre l’obra, com que va ser llegida a Barcelona, el passat 2008, amb motiu de l’ESOF.

http://lectoracorrent.blogspot.com/2011/11/oxigen-per-llegir.html

Taula Periòdica gegant, dels objectes quotidians. Química UdG

Demà, divendres 18 de novembre, a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona celebrarem la Diada de Sant Albert (patró de científics i científiques), la qual va ser el passat dimarts 15, amb un munt d’activitats de divulgació de la ciència i enguany de la química en particular, ambmotiu de la celebració de l’Any Internacional de la Química.

Entre les activitats de les quals demà podreu gaudir, destaco la inauguració d’una Taula Periòdica gegant. Es tracta d’un projecte desenvolupat gràcies a la col·laboració entre la C4D, el Departament de Química de la UdG i diversos centres de Secundària de la demarcació. Sota la organització de Josep Duran, de la C4D i Dept. Química UdG, s’ha dut a terme aquest projecte de construcció d’una gran Taula Periòdica (de més de 10 m de llargada per 2 m d’alçada) amb objectes quotidians a la casella de cada element (els quals contenen l’element en qüestió, evidentmant).

Taula Periòdica Química UdG. Muntatge

Per tal de gaudir d’aquesta magnífica obra, fruit de la col·laboració entre Universitat i Centres de Secundària, us esperem demà divendres a les 10.30 h a l’aula Magna de la Facultat de Ciències de la UdG. Aquíó tenim un parell de fotos per fer un tastet…