Apassionant presentació de la darrera obra de Claudi Mans a Girona

Dilluns passat al vespre va tenir lloc a Girona la presentació del darrer llibre de Claudi Mans, “La Química de cada dia. Com la química ens ajuda a comprendre la cuina i moltes altres coses“. El Professor Miquel Duran (Química UdG i meu director de Tesi) ens va oferir una presentació interessantíssima de la darrera obra de Claudi Mans, l’autor i trajectòria.

Ck2NAD3XIAA2dex

Miquel Duran (Química UdG) presentà la nova obra de Claudi Mans i l’autor.

Fins i tot se’ns va fer tard i és que darrere la presentació de Duran i la intervenció de Claudi Mans, ambdues molt interessants, anant més enllà de la mera presentació del llibre, va començar la tertúlia amb els assistents. I encara ho haguéssim allargat més, parlant de reaccions de Maillard, percepció social de la ciència i elements químics “pesadíssims”, si no fos que el darrer tren cap a Barcelona, on havia de tornar Claudi Mans, tenia hora de sortida.

Ck2YlOwWkAAF1Xb

Miquel Duran es fa un selfie amb Claudi Mans durant la presentació.

Abans de la presentació, que tingué lloc a la Llibreria 22 de Girona, vaig tenir el privilegi de poder compartir uns minuts interessants al bar del costat de la llibreria, amb els Professors Mans i Duran. Els quatre elements químics que properament seran etiquetats (si s’acaba acceptant la proposta de la IUPAC) com a Nh, Mc, Ts i Og, van ser el principal tema de conversa. En Claudi Mans també ens va mostrar algunes de les darreres adquisicions per a la seva col·lecció de taules periòdiques (regals vinguts de Japó, del Professor Nawa -com el rellotge químic-).

27043088343_fa576a8981_o (1)

Cafè previ a la presentació. Claudi Mans em mostra la Taula Periòdica que aquell mateix matí li havia arribat des de Japó (regal del Prof. Nawa). Gràcies per la foto, Miquel!

Vull acabar recomanant el llibre que ara mateix és el de la meva tauleta de nit. M’ho estic passat pipa llegint i rellegint les pàgines on Mans combina símbols dels elements per fer paraules. Capítol que acaba amb un curiós Co N Te. Quines ganes que es torni a pondre el sol per a reprendre’l! 😉

Referències i més info:

Innovació científica a Blanes. “Xamaleón”, el gelat que canvia de color a les teves mans

Ha estat humit i més aviat fresc. Fins i tot hi ha qui diu que recordarem el 2014 com “l’any sense estiu”. O potser serà l’any amb l’estiu-tardor i la tardor-estiu? Això s’haurà de veure…

Independentment de la curiosa meteo que haguem pogut tenir (s’han batut rècords a nivell de segle, tot sigui dit) avui molts tanquem la temporada, si bé l’inici de curs clàssic -per tradició escolar- el tenim fixat al 15 de setembre. Tornar a la feina, tornar a l’escola, amb els records de l’estiu… i un dels meus és ben especial. Arribo a la universitat amb la magnífica experiència d’haver conegut a Manuel Linares, físic per la Universitat de Barcelona, professor de ciència a secundària i gelater. Sí, sí, gelater.

La història començà a finals de juliol. Tancant el curs a la Universitat de Girona, mentre a Blanes estàvem de Festa Major de Santa Anna, vaig començar a rebre imputs sobre una cosa curiosa que passava a la nostra vila. “La nova gelateria té un gelat que canvia de color! Hi has d’anar!” em va dir una amiga en ple concert de la Salseta del Poble Sec. El xivarri que hi havia a la plaça dels Dies Feiners em va fer dubtar de si havia entès bé el que acabava de sentir. Passats un parell de dies a un dels despatxos de química física de la UdG un parell d’investigadors, sorpresos, em passen l’enllaç a un article divulgatiu que acabaven de llegir tot reptant-me: “Mira, mira, al teu poble! Un gelat que canvia de color? Va, investiga!”. I bé, això és el que vaig fer.

tuit xamaleonEl Facebook, com a bona font de recerca si per a trobar coneguts en comú amb una persona, em va acostar a l’objectiu i gràcies a la Laura vaig anar a parar cara a cara amb en Manuel, un innovador i emprenedor amb majúscules. El físic nascut a Calella, on té el seu obrador, ha aconseguit fusionar les seves passions; la seva formació i la seva afició. Ciència i gastronomia. Del laboratori a l’obrador de gelats i canviant la bata pel davantal.

Amb un Xamaleón a la mà, tot gaudint-ne, vam fer petar la xerrada. El tret característic del gelat és que canvia de color, virant d’un morat a un rosa intens a mida que el vas menjant. Fruit de processos “naturals”, és a dir, sembla que el gelat no incorpora més que extractes de fruites. Aquest és el resultat d’una interessant recerca. A més a més, és ben bo. Podríem catalogar-lo com a gust tutti-frutti. Aquest factor, tal i com em va confessar el mateix Linares, va ser complicat d’aconseguir. Als primers assajos el gelat canviava de color, però el seu gust no era gens atractiu.

I bé, les hipòtesis… De seguida de saber la notícia i a l’anar veient de què anava l’assumpte vaig pensar en les antocianines, presents en la coll llombarda i altres verdures i fruites, que viren de color amb el canvi de pH. Les primeres fotos que vaig veure i, fins i tot un vídeo, reforçaven les meves sospites, ja que aquest gelat virava de morat a violat a mida que disminuïa el pH (la saliva és lleugerament àcida). Ara bé, parlant amb Linares vaig veure que no era tan trivial, si bé no anava pas malencaminat. El fet és que en Manuel Manuel es troba en plena fase de patentar el gelat, de manera que, evidentment, no pot parlar clar i català sobre la ciència que hi ha al darrere. De manera que tinc ganes de tornar-hi a parlar d’aquí uns mesos, quan la fórmula secreta ja pugui ser desvetllada.

Amb Manuel Linares a la gelateria del carrer Raval de Blanes.

Amb Manuel Linares a la gelateria del carrer Raval de Blanes.

Ara que, a 20 dies d’encetar-la, sembla que podrem tenir una tardor-estiu, després d’aquest estiu-tardor, us animo a passar la calor amb el gelat Xamaleón.

Gaudim de la ciència estiuenca a Blanes! 🙂

Referències i més info:

Bona Química al suc de taronja

El matí d’avui, diumenge 9 del 10 de l’11, he publicat la següent entrada al bloc Catquímica, després d’acompanyar l’esmorzar amb un bon suc de taronja.

Les taronges són una bona font d’àcid ascòrbic, una molècula orgànica amb propietats antioxidants, coneguda per tots com a vitamina C.

Prendre un suc de taronja, és una bona manera de començar el dia. Una instantània durant la prèvia a aquest petit plaer d’aquest matí de diumenge esdevé la Foto Química d’aquesta setmana. Però, tal i com ens recorden les mares, és bo prendre el suc de seguida, un cop exprimit, per tal d’ingerir aquesta molècula abans de que sigui totalment oxidada.

Amb aquesta imatge, destaquem un exemple més de química natural, química bona per a la nostra salut i química quotidianament casolana.

La química d’un bon allioli

Al número de setembre de la revista de divulgació científica Investigación y Ciencia podem llegir un interessant article de Pere Castells (Departament d’investigació gastronòmica i científica de la fundació Alícia) sobre la química de l’Allioli (El alioli llega a Harvard).

Es tracta d’un article molt nostrat ja que, a més a més d’estar escrit per un químic català, es basa en un producte tant català com l’allioli (que també es prepara en altres cultures, evidentment) i que fa referència al cuiner català Nando Jubany.

El tradicional allioli correspon a una emulsió composta d’all, oli i sal (NaCl). Amb l’ajuda d’un morter s’obté una emulsió en la que hi ha moltes gotes d’oli juntes; a la interfase, l’all fa d’emulsionant, a la vegada que aporta la fase aquosa.

Tal i com escriu el mateix Pere Castells, a l’article:

“Según la receta de Jubany, se machacan en un mortero diez dientes de ajo; a la pasta obtenida de le añade poco a poco un litro de aceite. Un truco: para compensar el déficit acuoso de la preparación, se recomienda ir añadiendo gotitas de agua tibia. Si se ponen pocos ajos, al dejar de agitar, las pequeñas gotitas de aceite pueden unirse dejando más fluido o incluso cortado el alioli. Si añadimos yemas a la emulsión, esta será más estable y podremos reducir a uno o dos dientes de ajo la preparación per litro de aceite.”

A l’article també se’ns presenta la batedora elèctrica com a alternativa al clàssic morter i altres emulsions per acompanyar els plats, com la maionesa o la lactonesa.

Recordo perfectament la visita que vàrem fer uns quants químics de la UdG a la Fundació Alícia (el setembre de 2010), on Pere Castells ens va rebre i guiar pels laboratoris-cuina. Es tracta d’un paradís de laboratoris plens d’estris de cuina i cuines amb productes químics, on, com si dels alquimistes del segle XXI es tractés, químics i cuiners treballen colze a colze per a descobrir i crear.

Tots els articles publicats mensualment durant el 2011 a la revista, dedicats a la química i descarregables de franc amb motiu de l’AIQ2011:

http://www.investigacionyciencia.es/encuesta.asp