Interessant secció de recerca científica a Catalunya Ràdio amb Salvador Macip

Avui és dimecres, per tant a El matí de Catalunya Ràdio hem gaudit de la secció de ciència de la mà de Salvador Macip.

catradio

salva

Foto Instagram @macips01

El blanenc Salvador Macip és doctor en medicina i investigador a la Universitat de Leicester en l’àmbit de la biomedicina i concretament en el camp de la recerca contra el càncer. El passat 17 de juliol, a El matí de Catalunya Ràdio d’estiu, amb el presentador Marc Garriga, va  començar una interessant secció de ciència. Salvador Macip (investigador català fent recerca a l’estranger) introdueix i interactua amb investigadors estrangers que fan recerca a universitats i centres de casa nostra. El doctor Macip des de Leicester, l’investigador estranger als estudis de Catalunya Ràdio.

Els 4 programes que porten fets són “Les malaties neurodegeneratives“, “Cèl·lules mare i la reconstrucció d’òrgans i teixits“, “Epigenètica, o una manera complexa de regular la funció dels gens sense alterar-los” i “Nous tractaments contra el càncer“. Al web del programa podem sentir i descarregar-nos tots els podcasts.

Avui hem pogut seguir l’interessant conversa entre Salvador Macip i la napolitana Maria Teresa Buongiorno, neuròloga que treballa a la Unitat de Moviments Anormals de la Fundació Clínic de Barcelona. El tema, la recerca en malalties neurodegeneratives. Les quatre idees clau que avui m’he endut, algunes he piulat amb @pquimic, són:

– La clau per arribar a portar bé les malalties neurodegeneratives, així com el càncer (sobre el qual en Macip és un expert a nivell internacional), és descobrir-les aviat.

– La causa de tants casos de malalties neurodegeneratives al nostre entorn, així com de molts càncers, és que cada cop vivim més. Anem acumulant errors oxidatius al nostre organisme que poden evolucionar en una d’aquestes malalties. Tal i com ha dit el doctor Macip, “ens trobem amb nous problemes ja que estem passant la data de caducitat dels nostres cossos”.

–  El Parkinson està associat a la demència, sobretot quan el pacient es va fent més gran. Per tant, cada cop ens hi trobem més.

– Així com l’hamburguesa sintètica que els passats dies ha revolucionat els mitjans de comunicació, les cèl·lules mare podrien tenir un paper molt important en aquestes malalties degeneratives. Cal seguir investigant!

I, el que tots ens preguntem… “si em faig molt vell acabaré amb alguna malaltia neurodegenerativa? Què puc fer per evitar-ho”? Doncs, tal i com avui ens han recomanat els experts, dur una vida saludable (bona alimentació, fora tòxics, fer esport,…) ens ajudarà, també, a foragitar (dins del que sigui possible) les malalties neurodegeneratives. És de calaix, però la pregunta que ens hauríem de fer és “per què no cuido el meu cos?”.

El fet és que encara cal molta recerca per conèixer aquestes desconegudes. I per a la recerca cal gent preparada, que al nostre país n’hi ha molta, i inversió. I precisament referent a aquest darrer punt m’ha agradat molt sentir, un cop més, a Salvador Macip animant-nos a reclamar el que és necessari. Acabo amb les seves paraules:

– “La ciència a Catalunya té un molt bon nivell i és capaç d’atreure grans investigadors internacionals, però la davallada en la inversió estatal fa perillar aquest potencial!“.

– “La riquesa d’un país també ve de la recerca científica!”.

Per acabar haig de confessar que avui és el primer programa que sento en directe. Encara no havia tingut ocasió de fer-ho, degut a la poca astaticitat estiuenca, que m’ha portat a ser amunt i avall durant les passades setmanes. Només sabia de l’existència de la secció per les piulades d’en Salvador i l’entrada al seu bloc on ho va comentar, però no hagués sabut el dia que es feia ni l’hora. Va ser la mare del científic que aquest cap de setmana, al trobar-nos tot passejant per la nostra vila de Blanes, em va posar al dia de la secció i em va marcar bé l’horari. Recordeu, els dimecres a partir d’1/4 de 12 del migdia.

Gràcies, Fina! 😉

“Atrapa el Tigre!” Participa a l’interessant projecte de ciència ciutadana; CEAB de Blanes

Volem fer difusió d’un interessantíssim projecte de ciència ciutadana que ha estat desenvolupat des de Blanes, pel grup de recerca Movement Ecology Lab del Centre d’Estudis Avançats de Blanes del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CEAB-CSIC) i pel Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i del Baix Ter.

tigreAtrapa el Tigre! és un projecte de ciència ciutadana que té per objectiu que els nens i les nenes de la província de Girona i els seus familiars participin en la recerca sobre la presència i dispersió del mosquit tigre a Catalunya, gràcies a l’aplicació de telèfon mòbil Tigatrapp (aplicació de telèfon mòbil educativa que permet recopilar dades sobre la localització del mosquit tigre i estudiar-ne el procés de dispersió a través de dos jocs molt senzills: les Tigre Troballes i els Tigre Viatges).

app

El passat trimestre, les investigadores del CEAB involucrades en el projecte han participat a Obrint la Ciència, curs que hem organitzat des de la C4D de la UdG (pel que fa a la seu de Girona), on van presentar l’AtrapaelTigre.com.

El mosquit tigre (Aedes albopictus)

Mosquit tigre (Aedes albopictus).

Tota la info necessària, tant per a escolars, mestres i professors, així com per ciutadans que també hi vulguin participar, al web http://atrapaeltigre.com/

Anima’t a participar; la ciència (i la societat) et necessita!

Bona Química al suc de taronja

El matí d’avui, diumenge 9 del 10 de l’11, he publicat la següent entrada al bloc Catquímica, després d’acompanyar l’esmorzar amb un bon suc de taronja.

Les taronges són una bona font d’àcid ascòrbic, una molècula orgànica amb propietats antioxidants, coneguda per tots com a vitamina C.

Prendre un suc de taronja, és una bona manera de començar el dia. Una instantània durant la prèvia a aquest petit plaer d’aquest matí de diumenge esdevé la Foto Química d’aquesta setmana. Però, tal i com ens recorden les mares, és bo prendre el suc de seguida, un cop exprimit, per tal d’ingerir aquesta molècula abans de que sigui totalment oxidada.

Amb aquesta imatge, destaquem un exemple més de química natural, química bona per a la nostra salut i química quotidianament casolana.

El Pu entra a l’organisme com els grecs ho feren a Troia

Quan els troians veieren el gran cavall de fusta, joiosos, el prengueren com un trofeu per haver guanyat la guerra i l’entraren a la ciutat. D’aquesta manera, el que feren fou introduir l’enemic a casa. Els grecs, armats fins a les dents, ja eren a l’altra banda de les muralles de Troia. La guerra que començà amb el rapte de la preciosa Helena estava a punt de finalitzar…

Aquest episodi de la mitològica Guerra de Troia té una gran similitud amb un procés que té lloc al nostre organisme, a nivell cel·lular.

Avui llegia al bloc Expeientia Docet, l’entrada “El caballo de Troya del plutonio“. El títol m’ha cridat l’atenció i el fonament químic m’ha interessat. L’entrada comenta un article publicat a Nature Chemical Biology, el qual exposa resultats sobre un procés de competició entre el Pu i el Fe, per tal d’interaccionar amb un enzim que té la funció de fer entrar el Fe a les cèl·lules. Procés com aquest n’hi ha molts a nivell bioquímic, recordem per exemple els accidents que, malauradament, tenen lloc cada hivern amb la mala combustió d’estufes o llars de foc (l’hemoglobina té més afinitat per a coordinar-se amb el CO que no pas amb l’O2).

Tornant a l’article en qüestió, investigadors del Laboratori Nacional Argonne d’ EEEUU ha identificat el mecanisme pel qual el plutoni pot entrar a les cèl·lules dels mamífers. El Pu interacciona amb la transferrina (Tf), glicoproteïna que s’uneix reversiblement al Fe per tal d’introduir-lo a les cèl·lules. Cada transferrina té dos dominis actius (l’ N i el C), cada un dels quals pot unir-se a un àtom de Fe, formant Fe2Tf. Quan la proteïna receptora de transferrina reconeix el complex Fe2Tf, permet que aquest entri a la cèl·lula.

El plutoni pot unir-se a la transferrina en ambdós dominis formant el voluminós complex, Pu2Tf, el qual no pot entrar a le scèl·lules, ja que no és reconegut pel receptor de transferrina. Però, per altra banda, els autors de l’article han descobert que les estructures mixtes PuCFeNTf i FeCPuNTf, són reconegudes com a Fe2Tf, de manera que la cèl·lula, enganyada obre les portes a aquest enemic transportat per la traferrina, el cavall de Troia cel·lular.

Referències:

Química a “Temps de Flors” de Girona

Avui, la ciutat de Girona donarà inici a la 56a edició de l’Exposició de Flors; Girona Temps de Flors.

D’aquesta manera, un any més, els carrers, carrerons, patis, jardins i monuments del Barri Vell viuran un excepcional esclat floral entre les esplèndides pedres del ric patrimoni monumental de la ciutat.

Enguany, per a celebrar l’Any Internacional de la Química, des del departament de Química i la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la Universitat de Girona us oferim una proposta que enllaça la Química amb l’art floral. Es tracta del laboratori de les olors.

Al TN Comarques d’ahir divendres, entre 5:32 i 7:10, podeu veure la proposta de química a l’exposició de flors.

Tal i com hem escrit al programa:

L’any 2011 ha estat proclamat oficialment Any Internacional de la Química (AIQ11). Un dels objectius que té l’Any Internacional és conscienciar la població de les contribucions que fa la química al benestar de la humanitat. Des del Departament de Química de la Universitat de Girona, ja fa temps que es porten a terme tota una sèrie d’activitats per tal de fer canviar la imatge negativa que tot sovint acompanya a la química. Aprofitant l’avinentesa de la commemoració, i tenint en cap l’objectiu de mostrar la química com La Nostra Vida i El Nostre Futur, s’han dissenyat una exposició i tallers que s’emmarcaran dins de l’exposició Girona Temps de Flors. Aquest taller s’anomena El Laboratori de les Olors, i té com a objectiu principal transmetre la presència de la química a través de les plantes i flors, ja sigui per la seva olor, color o les seves propietats medicinals. Per a portar-los a terme s’utilitzaran models moleculars, de forma que es pugui veure i tocar la diferència, a nivell químic, de les diferents olors. Aquest taller tindrà lloc tres vegades diferents durant tota l’exposició, una d’elles atenent a un grup de invidents.

Horari El Laboratori de les Olors:

Dilluns 9 i dimecres 11 de maig de 5 a 6 de la tarda

Dissabte 7 de maig (coincidint amb el taller La Forma de les Olors).

D’aquesta manera al pati del Rectorat de la UdG podreu gaudir de l’exposició floral que acompanyarà uns immensos models moleculars (de 2 m d’alçada) que ens mostraran la importància de la química en les olors. Concretament veurem, tocarem i flairarem la importància de l’estereoisomeria en la molècula de llimonè (on un dels enantiòmers produeix la olor de llimona i l’altre la de la taronja).

Fotografia del muntatge de les 2 grans molècules al pati del Rectorat de la UdG. Foto, Marta Soler.

Al laboratori de les olors també veureu un alambí en funcionament, un procés de destil·lació per arrossegament de vapor, per tal d’obtenir olis essencials.

Podeu descarregar-vos les guies que hem preparat, pel que fa al taller de l’obtenció d’olis essencials i al de l’estereoisomeria, en pdf:

Després de la conferència “Química de la Immortalitat”; a Blanes amb Salvador Macip

Tal i com vàrem anunciar, el passat dimecres 27 d’abril, a la Biblioteca Comarcal de Blanes, vàrem tenir una nova cita amb la ciència divulgativa organitzada per Aula Blanes. El científic blanenc Salvador Macip, conegut per tots per la seva faceta d’escriptor -tant de llibres de divulgació científica com de novel·les- ens va oferir la conferència La Química de la Immortalitat.

Inici de la conferència. Aula Blanes, Biblioteca Comarcal de Blanes, 27/04/11. Foto, Aitor Roger.

Salvador Macip, doctor en medicina per la Universitat de Barcelona, és investigador expert en oncologia i envelliment cel·lular. Ha passat nou anys treballant a l’Hospital Mount Sinai de Nova York i actualment és professor del Departament de Bioquímica de la Universitat de Leicester (Regne Unit).

Per què envellim?

Per què els nostres òrgans deixen de funcionar progressivament al llarg dels anys?

Gràcies a la recerca biomèdica intensiva de les darreres dècades comencem a entendre què defineix l’envelliment de les nostres cèl·lules a nivell molecular, quines reaccions químiques les desgasten fins que no poden seguir endavant. Entendre les causes ens posa molt més a prop de trobar-ne una solució.

Amb els coneixements que tenim ara, és possible frenar l’envelliment o fins i tot fer-lo retrocedir?

Podrà la química algun dia ajudar-nos a aconseguir la immortalitat?

Amb aquest pròleg, que el mateix Macip ens va fer arribar dies previs a la conferència, moltes persones es varen sentir atretes per l’anuncio de la xerrada, i la sala Bolaño es va omplir amb més de 100 assistents (vàrem haver d’afegir força més cadires; és a dir, l’efecte Macip va guanyar l’efecte Barça-Madrid 😉 ).

Foto, Aitor Roger.

Macip va començar explicant-nos el concepte d’envelliment, mostrant-nos que, els canvis físics que nosaltres associem a aquesta paraula no són més que un reflex de l’envelliment cel·lular. I, quina és la causa d’aquest envelliment cel·lular? L’escurçament dels telòmers (regió de l’ADN situada als extrems dels cromosomes).

Després d’entendre aquest concepte, a tots se’ns va acudir una magnífica solució. Però, el mateix Salvador va respondre a la qüestió que ens rondava pel cap. Allargar els telòmers, per tal d’allargar la vida cel·lular (i, amb aquesta, la longevitat) podria provocar una major probabilitat de patir càncer. La imatge de la terrible balança que ens va mostrar el conferenciant ho diu tot.

On p53, és una proteïna supresora tumoral.

D’aquesta manera, després d’anunciar-nos que la química, almenys per ara, no pot proporcionar-nos la immortalitat (allargar la vida podria tenir un preu molt alt), Macip va passar a mostrar els diferents factors que poden frenar aquest envelliment. Es tracta del factor genètic (sobre el qual no tenim cap mena de poder de modificació) i el factor entorn. Aquest últim, si volem que ens sigui propici, hem de “dur una vida sana”. És a dir, portar una alimentació equilibrada, evitar els excessos de tota mena (per exemple el de l’exposició al Sol), fer exercici… sí, sí, el doctor Macip va dir el mateix que ens diu el nostre metge de capçalera; ens va convidar a “actuar amb sentit comú”.

Pel que fa a la recerca que s’està desenvolupant al voltant d’aquest tema, per arribar a allargar la vida, Salvador Macip ens va mostrar diferents vies. Una d’elles és la de la “restricció calòrica”. En trets generals, es tracta de menjar poc (molt poc). L’efecte antienvelliment d’aquest dejuni s’ha observat en animals (des de cucs a mosques i fins i tot micos). Ara bé, es tracta d’un dejuni extrem i de llarga durada (es va parlar dels 20 anys en micos…). Tot i això s’ha de fer molta recerca, encara, per tal de poder arribar a alguna conclusió de com ens afectaria als humans. Per tant, tal i com ens va recomanar en Salvador,  si no tenim clar el seu efecte positiu… no cal que passem gana.

Salvador Macip hi posa un gran interrogant a les grans solucions que, sovint, ens presenten contra l’envelliment. Foto, Aitor Roger.

Per altra banda tenim la recerca en medecina regenerativa. Sí, nosaltres tenim el problema que no som com les sargantanes… però podríem arribar a tenir “peces” (òrgans) de recanvi. I la clau de la regeneració és les cèl·lules mare. Però, com ja sabem això inicia un debat ètic. Però aquest problema ètic existeix si ens referim a cèl·lules mare embrionàries. Per evitar aquest problema podem fixar-nos en les cèl·lules mare de cordó umbilical (tot i que no gaire útil fins ara, a partir d’ara potser sí que es comencen a congelar els cordons) i, sobretot, les cèl·lules mare pluripotencials induïdes (iPS). Aquestes últimes les desconeixia i semblen molt interessants pel que fa a la via de la medicina regenerativa.

Salvador, moltes gràcies altra vegada, per participar a Aula Blanes! Aquesta va ésser una conferència molt interessant per a clausurar aquest primer cicle de conferències de divulgació científica. Una xerrada perfecte per celebrar l’Any Internacional de la Química. Fins la propera!

Per a més informació recomano llegir els 2 llibres de divulgació científica de Salvador Macip. Les grans epidèmies modernes i, sobretot pel que fa al tema, Immortals, Sans i Perfectes.

Conferència de Salvador Macip: La Química de la Immortalitat

El proper dimecres 27 d’abril, Salvador Macip ens oferirà la conferència La Química de la Immortalitat a la Biblioteca Comarcal de Blanes. La xerrada tindrà lloc a les 8 del vespre i està emmarcada en el primer cicle de conferències d’Aula Blanes, iniciativa de joves blanencs per a la divulgació del coneixement, i enfocada al món de la química per celebrar l’ AIQ2011.

El polifacètic científic blanenc, metge de carrera, divulgador científic, escriptor (sobre paper i al seu bloc web), músic,… doctor en Genètica Molecular, actualment director del Grup de Mecanismes de Mort Cel·lular de la Universitat de Leicester al Regne Unit, ens oferirà una conferència d’uns 50 minuts amb aquest títol tan temptador.

El mateix Salvador ens envia aquestes línies a tall de pròleg de la xerrada del proper dimecres.

Per què envellim? Per què els nostres organs deixen de funcionar progressivament al llarg dels anys? Gràcies a la recerca biomèdica intensiva de les darreres dècades comencem a entendre què defineix l’envelliment de les nostres cèl·lules a nivell molecular, quines reaccions químiques les desgasten fins que no poden seguir endavant. Entendre les causes ens posa molt més a prop de trobar-ne una solució. Amb els coneixements que tenim ara, és possible frenar l’envelliment o fins i tot fer-lo retrocedir? Podrà la química algun dia ajudar-nos a aconseguir la immortalitat?

Dimecres a les 20 h, us esperem a Aula Blanes amb Salvador Macip!

Descarrega’t el cartell en pdf.

Química a la Mona de Pasqua

Avui, Diumenge de Pasqua Florida, els catalans i catalanes celebrem la diada amb unes postres molt dolces, de xocolata, la Mona.

Aquí presento la Mona de Pasqua de casa, la qual hem encetat després de dinar.

I aquí, un cop més, podem parlar de química. Repetim el nostre lema, “la química és a tot arreu”. En aquest cas, el de la xocolata, ens podem fixar en un parell de molècules interessants. La teobromina (1 a la imatge) i la feniletilamina (2) .

Teobromina

Es tracta d’un alcaloide de la família de la metilxantina (un altre exemple conegut és la cafeïna) i es troba al cacau. Presisament, el nom d’aquesta molècula prové de del gènere d’aquesta planta que la conté, la Theobroma cacao.

Molècula que va ésser descoberta a 1841 pel químic rus Woskresensky fruit de cacau i va ésser sintetitzada per primera vegada el 1882, a partir de la xantina, pel químic alemany Emil Fischer.

Els seus efectes sobre l’organisme humà són similars als de la cafeina, però a menor escala. És moderadament diürètica i lleugerament estimulant.


Feniletilamina

La fenilatilamnina és un altre alcaloide natural que es troba en el cacau. Actua sobre el sistema nerviós central com a neurotransmisor. A l’organisme és sintetitzat a partir de la fenilamina.

Com a curiositat recordem la hipòtesi (la trobem a la 9a parada de l’Itinerari Química per Giorna de Josep Duran) que proposa que aquest psicoactiu, amb efectes estimulants sobre l’organisme, està relacionat amb l’enamorament impulsiu. Això explicaria el fet que les persones que han patit un desengany amorós es consolin menjant xocolata; aliment que els proporciona la feniletilamina. Seria una automedicació contra la síndrome d’abstinència d’aquesta substància.


Molt bona Pasqua i bon profit!