Per anar acomiadant aquest 2015, Any Internacional de la Llum, comparteixo aquesta preciosa infografia sobre la química de la combustió, imatge del llibre “Chemical atlas: or, the chemistry of familiar objects” publicat l’any 1856 i que he descobert gràcies gràcies a “One of the Most Beautiful Scientific Books of the 19th Century“.
Gràcies a Google Books podem fullejar garn part de les pàgines de l’antic i bonic llibre. Una autèntica relíquia.
Referències i més info:
Ha estat humit i més aviat fresc. Fins i tot hi ha qui diu que recordarem el 2014 com “l’any sense estiu”. O potser serà l’any amb l’estiu-tardor i la tardor-estiu? Això s’haurà de veure…
Independentment de la curiosa meteo que haguem pogut tenir (s’han batut rècords a nivell de segle, tot sigui dit) avui molts tanquem la temporada, si bé l’inici de curs clàssic -per tradició escolar- el tenim fixat al 15 de setembre. Tornar a la feina, tornar a l’escola, amb els records de l’estiu… i un dels meus és ben especial. Arribo a la universitat amb la magnífica experiència d’haver conegut a Manuel Linares, físic per la Universitat de Barcelona, professor de ciència a secundària i gelater. Sí, sí, gelater.
La història començà a finals de juliol. Tancant el curs a la Universitat de Girona, mentre a Blanes estàvem de Festa Major de Santa Anna, vaig començar a rebre imputs sobre una cosa curiosa que passava a la nostra vila. “La nova gelateria té un gelat que canvia de color! Hi has d’anar!” em va dir una amiga en ple concert de la Salseta del Poble Sec. El xivarri que hi havia a la plaça dels Dies Feiners em va fer dubtar de si havia entès bé el que acabava de sentir. Passats un parell de dies a un dels despatxos de química física de la UdG un parell d’investigadors, sorpresos, em passen l’enllaç a un article divulgatiu que acabaven de llegir tot reptant-me: “Mira, mira, al teu poble! Un gelat que canvia de color? Va, investiga!”. I bé, això és el que vaig fer.
El Facebook, com a bona font de recerca si per a trobar coneguts en comú amb una persona, em va acostar a l’objectiu i gràcies a la Laura vaig anar a parar cara a cara amb en Manuel, un innovador i emprenedor amb majúscules. El físic nascut a Calella, on té el seu obrador, ha aconseguit fusionar les seves passions; la seva formació i la seva afició. Ciència i gastronomia. Del laboratori a l’obrador de gelats i canviant la bata pel davantal.
Amb un Xamaleón a la mà, tot gaudint-ne, vam fer petar la xerrada. El tret característic del gelat és que canvia de color, virant d’un morat a un rosa intens a mida que el vas menjant. Fruit de processos “naturals”, és a dir, sembla que el gelat no incorpora més que extractes de fruites. Aquest és el resultat d’una interessant recerca. A més a més, és ben bo. Podríem catalogar-lo com a gust tutti-frutti. Aquest factor, tal i com em va confessar el mateix Linares, va ser complicat d’aconseguir. Als primers assajos el gelat canviava de color, però el seu gust no era gens atractiu.
I bé, les hipòtesis… De seguida de saber la notícia i a l’anar veient de què anava l’assumpte vaig pensar en les antocianines, presents en la coll llombarda i altres verdures i fruites, que viren de color amb el canvi de pH. Les primeres fotos que vaig veure i, fins i tot un vídeo, reforçaven les meves sospites, ja que aquest gelat virava de morat a violat a mida que disminuïa el pH (la saliva és lleugerament àcida). Ara bé, parlant amb Linares vaig veure que no era tan trivial, si bé no anava pas malencaminat. El fet és que en Manuel Manuel es troba en plena fase de patentar el gelat, de manera que, evidentment, no pot parlar clar i català sobre la ciència que hi ha al darrere. De manera que tinc ganes de tornar-hi a parlar d’aquí uns mesos, quan la fórmula secreta ja pugui ser desvetllada.
Amb Manuel Linares a la gelateria del carrer Raval de Blanes.
Ara que, a 20 dies d’encetar-la, sembla que podrem tenir una tardor-estiu, després d’aquest estiu-tardor, us animo a passar la calor amb el gelat Xamaleón.
Gaudim de la ciència estiuenca a Blanes! 🙂
Referències i més info:
Un volcà entra en erupció. La lava comença a formar rius fluids… Fins aquí tot normal, però això ja no ho és tant quan aquesta lava, en plena nit, crema d’un color blavós.
Foto, Olivier Grunewald
Ahir llegia aquesta notícia i veia aquesta foto del fotògraf francès Olivier Grunewald, feta a Etiòpia. No és el primer cop que en fa d’aquest estil, el mateix fotògraf també va fotografiar l’erupció blavosa del volcà Kawah Ijen a Indonèsia.
Volcà Kawah Ijen a Indonèsia. Foto, Olivier Grunewald
I bé, qui és el responsable d’aquest sorprenent fenomen? La resposta és clara: el sofre.
En ple sol es pot apreciar perfectament la presència de sofre a les zones, tant pel que fa a la Depressió de Danakil (Ethiopia) com al Volcà Kawah Ijen (Java, Indonesia).
Depressió de Danakil (Etiòpia). Foto, http://jackandjilltravel.com/danakil-depression-the-hottest-place-on-earth-in-pictures/
Volcà Kawah Ijen (Java, Indonesia)
Aquest element crema amb aquest color blau característic, i per demostrar-ho hem fet aquest petit experiment que consisteix en omplir un matràs d’oxigen i, posteriorment, addicionar-hi sofre incandescent. El sofre crema amb aquest bonic color blau en aquesta atmosfera rica en oxigen.
Les reaccions de combustió implicades són les següents:
S(s) + O2(g) –> SO2(g)
2S(s) + 3O2(g) –> 2SO3(g)
Aquests productes, en contacte amb l’aigua reaccionen per donar àcid sulfurós i àcid sulfúric, respectivament. De manera que inhalar aquests gasos és realment perillós i per aquest motiu es recomana reproduir l’experiment només sota les condicions de seguretat pertinents i en un lloc ventilat.
Referències i més info:
Els amants de la química/física quàntica avui hem tingut una gran i grata sorpresa. El Google ha dedicat el seu Doodle a Erwin Schrödinger avui que, 12 d’agost de 2012, celebrem el 125è aniversari del seyu naixement (nasqué el 12 d’agost de 1887 a Viena, capital de la Monarquia Dual a l’Imperi Austrohongarès).
El 1925, Heisenberg va desenvolupar la mecànica quàntica matricial de Heisenberg i el 1926, Erwin Schrödinger va concebre la mecànica quàntica ondulatòria. Si bé ambdues mecàniques quàntiques són equivalents, la darrera és la que es sol tractar per estar molt més a l’abast de forma més immediata. La primera, és molt abstracta i utilitza les matrius com a eina de treball. La segona, es basa en la resolució d’una equació diferencial. L’equivalència dels principis d’incertesa i de De Broglie és el que les hi confereix el mateix contingut. Aquesta equació d’ona, proposada per Schrödinger el 1926, és un dels fonaments de la mecànica quàntica i li va valdre el Premi Nobel de Física de 1933.
Al Doodle d’avui hi veiem representat el famós gat d’Schrödinger; paradoxa que el científic va formular per presentar el fenomen de la superposició d’estats i el trencament d’aquesta al fer l’observació (el gat que es troba viu i mort a la vegada, dins de la caixa opaca, fins que al fer l’observació aquest passa a se viu o bé mort).
La revista “Anales de Química” (Real Sociedad Española de Química) acaba de treure el seu nou número, al qual s’hi publica “Habemus papam… y es químico!: Un ejemplo de relación de temas de actualidad con la enseñanza de las ciencias“, escrit pel Professor Gabriel Pinto (Universidad Politécnica de Madrid) i un servidor.
El motiu de començar a escriure la publicació va ser el conclave que, com sabem, va acabar amb l’elecció de Jorge Mario Bergoglio (jesuïta i químic) com a nou Papa, el qual esdevingué Francesc primer. La química de la fumata (blanca i negra), així com el diàleg ciència-religió (d’una forma més escueta; prefaci per a una possible futura publicació), són els temes que tractem a l’article.
An. Quím. 2013, 109(2), 130-133
Abans d’acabar vull agrair l’amable invitació del Professor Pinto per publicar amb ell aquest article per Anales, després de llegir la meva entrada “Fumata blanca! Experiment en honor al Papa químic!” i experiment gravat del passat 13 de març, el dia que vàrem poder veure la Fumata blanca per televisió. Per mi ha estat molt interessant, tant pel que he après com per a la publicació que n’hem obtingut. A mes a més ara ens plantegem fer-ne una altra, aquest cop per a una revista d’educació química de caire internacional.
Ara sí; per acabar m’agradaria mostrar la reacció d’un bon amic quan li he fet arribar la foto de la portada d’Anales amb la Fumata blanca, tot comentant que jo hi tenia quelcom a veure… Sí, en Narcís m’ha enviat l’enllaç a aquest vídeo! 😉
Referències i més info:
Abans d’ahir presentàvem el que serà l’Any Internacional de la Cristal·lografia (AICr2014), que es celebrarà arreu del món el proper 2014. I amb aquesta presentació vèiem una esplèndida imatge de l’espectacular Cova dels Cristalls Gegants. M’agradaria parlar-ne una mica, si més no fer un petit recull de quatre dades, del que podria ser perfectament un escenari dels viatges de Gulliver.
Imatge, http://www.naica.com.mx/
La Cova dels Cristalls Gegants està situada a 300 m sota la muntanya de Naica (desert de Chihuahua, Mèxic). La cova va ser descoberta l’any 2000 amb gran sorpresa d’un parell de miners i, posteriorment, de la comunitat científica internacional. A la seva cambra principal (la “Capella Sixtina dels Cristalls”, com l’anomena el geòleg Juan Manuel García-Ruiz de la Universitat de Granada i investigador al Projecte Naica) s’hi han trobat els cristalls naturals més grans descoberts a la natura fins a dia d’avui. Són cristalls de selenita (CaSO4·2 H2O), els més grossos de 12 m de llarg, 4 m de diàmetre i una massa de fins a 55 Tones! Ara bé, les temperatures de fins a 58 ºC i uns nivells d’humitat relativa entre el 90 i 99 % fan que no sigui gens confortable i que els investigadors que hi accedeixen ho hagin de fer protegits i amb poc temps de permanència al seu interior.
Diverses publicacions, tant a revistes científiques especialitzades com a d’altres més divulgatives (com Investigación y Ciencia -oct 2011- o National Geographic -abril 2007-, entre d’altres) han sorgit de la recerca, d’ençà que l’equip d’investigadors involucrats al Projecte Naica fan els estudis des del subsòl del desert de Chihuahua mateix.
Malauradament, almenys per ara, la cova no és oberta al públic, de manera que ens hem de conformar amb les imatges que els investigadors ens fan arribar des d’allà.
Tenim a disposició molta més informació sobre el projecte de recerca que es desenvolupa a Naica, al web http://www.naica.com.mx/english/index.htm
Referències i més info:
Si la Candelera riu, el fred és viu. Si la candelra plora, el fred és fora.
Si la marmota veu la seva ombra, 6 setmanes d’hivern; si no veu la seva ombra, la primavera es troba a la cantonada.
Com cada any, pels amants de la meteorologia popular avui és una diada especial. La Candelera, a casa nostra, i la celebració del Dia de la Marmota (Groundhog Day) als EUA, i la més tradicional és la de Punxsutawney (Pennsylvania) amb la marmota Phil.
Groundhog Day 2005, Punxsutawney (Pennsylvania). Foto, National Geographic.
Estem a punt de poder veure en directe la predicció de la Marmota. Ara mateix, balls, música, focs artificials i diverses actuacions distreuen els centenars de persones que esperen el gran moment. Seguiu-ho al següent enllaç:
http://www.visitpa.com/groundhog-day-live-stream
Però, què hi diu la ciència? Podem trobar raonament científic darrere les tradicions de la meteorologia popular com la celebració del dia de la Marmota? Segons la tradició americana, si la marmota surt del seu cau i veu la seva ombra (fa sol), tornarà a entrar i així ens indicarà que encara queden “6 setmanes d’hivern”; si pel contrari la marmota surt del cau i no veu la seva ombra (cel ennuvolat), es quedarà a fora fent la predicció de final del fred (“la primavera es troba a la cantonada”). Fixem-nos que el protocol empíric és exactament el mateix que el de la dita catalana. Si fa sol, encara farà fred; si està núvol o precipita, el fred s’ha acabat.
Tot i això, digui el que digui la marmota o el nostre cel (que avui es troba força tapat), potser ens en sortirem més si seguim la previsió d’en Tomàs Molina 😉
Mes info de la celebració del Dia de la Marmota a l’etrada que vaig fer el 2 de febrer de 2011: Candeles i Marmotes. Meteo popular per la Candelera.
Per més info seguiu el hashtag o etiqueta #GroundhogDay al Twitter.
En breus moments sabrem quin jufador de futbol rebrà el trofeu la Pilota d’Or d’enguany. Val a dir que, químicament, podem fer la ràpida i fàcil analogia a l’àtom d’or encapsulat a una nanocàpsula de buckminster ful·lerè; Au@C60.
Serà, un cop més, per un jugador de l’equip blaugrana? Ep! [amb la mirada fixada al segon període] Pot ser que la taula periòdica tingui resposta a aquesta pregunta? Es tracta d’una coincidència o ja podem anar escrivint El Codi de Mendeléiev? hehe…
Tot plegat només és una petita broma. El primer acudit científic de l’any al bloc Pq. Tot sigui per aprofitar la desmesurada publicitat i difusió que pateix el futbol. Deixeu alguna engruna de pa, encara que només sigui 1 min de TV, per a la ciència… 😉
pepquimic.wordpress.com 