Molt bon Dia Mundial de l’Aigua!

wwday2014Avui, 22 de març, és el Dia Mundial de l’Aigua. L’Assemblea General de les Nacions unides així ho va declarar el 22 de març de 1993.

Amb un lema anual, enguany comptem amb “Aigua i Energia“.

“On World Water Day, let us pledge to develop the policies needed to ensure that sustainable water and energy are secured for the many and not just the few”.

Secretary-General Ban Ki-moon message for the World Water Day.

Precisament aquesta tarda, ja tronava (ha acabat plovent), he participat al concurs de fotografia per twitter (encara ho podeu fer fins a les 12 d’aquesta nit!) que han organitzat els companys del Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (Lequia) de la Universitat de Girona (bases del concurs).

Petita molècula, essència del Gran Blau. Dia Mundial de l’Aigua a Blanes @LEQUIA_UdG #WorldWaterDayLEQUIA

Petita molècula, essència del Gran Blau. Dia Mundial de l’Aigua a Blanes @LEQUIA_UdG #WorldWaterDayLEQUIA

Referències i més info:

Record a Jacques Cousteau, qui ens va obrir un ull de bou a la vida submarina

Avui recordem a qui va ser el gran mestre en l’àmbit de la divulgació de l’oceanografia des de la passió per la recerca, l’amor per la vida salvatge i l’aventura trepidant. Avui, 25 de juny de 2013, fa 16 anys que el Comandant Cousteau va morir a la capital de la seva França natal.

cousteauSempre sota el seu capell vermell (quan es trobava a la superfície, evidentment), el Comandant del Calypso va rodar unes sèries documentals exquisides. Per sobre de les pelis de Disney i tot (tot i les obres mestre de l’època com “La Bella i la Bèstia” o “El Rei Lleó”) des de ben petit els meus vídeos preferits (VHS, evidentment) eren els de la col·lecció blava d’ “El mundo submarino de Jacques Cousteau”.

Precisament aquesta setmana, i gràcies al bon divulgador @DaniEPAP i el seu post “Una docena de documentales de divulgación científica” al bloc “Una docena de…”, recordava el meu documental preferit de la col·lecció blava, “Tiburones”, amb  aquells invents que feien, entre llençar carnassa per cridar-los i poder-los observar a baixar al seu reialme dins de gàbies metàl·liques i de plàstic, fins a construir un robot-tauró (el qual, tripulat des de bord del Calypso, mitjançant un cordó umbilical, va acabar a les mandíbules d’un Gran Blanc dels de debò, si no recordo malament). Era un film que m’esgarrifava i m’apassionava a la vegada (per situar-nos, aquella mateixa època la meva pel·lícula de ficció preferida era “Tiburón” d’Spielberg, que cada inici d’estiu passaven per televisió… quina mala idea!).

tiburones_cousteau

Imatge del revers de la caixa del VHS “Tiburones” de la col·lecció blava “El mundo submarino de Jacques Cousteau” que he trobat a http://www.todocoleccion.net/, ja que sóc lluny de casa i no puc retratar la meva.

I precisament fa poca estona (casualitats?) que el bloc Fogonazos ha publicat el post “¿Cómo de grande es el océano?” amb aquest interessant vídeo TEDEd (lliçó sencera aquí) d’Scott Gass.

Tot plegat valgui per homenatjar a qui em va ensenyar (com a petit curiós que era i quan encara no sabia què volia dir el mot “àtom” ni que les taules podien ser “periòdiques”) que l’experiment més espectacular que podria reproduir mai -i ara reconec que ho és, lluny de qualsevol dels que pogut dur a terme al laboratori de la Universitat- és observar la natura. Res de més senzill, res de més natural, res de més bell.

Referències més info i entrades relacionades:

La ciència de les minves de gener. Article al RECVLL de Blanes

El mes de gener té la particularitat d’anar acompanyat de forts anticiclons que, sovint, s’instal·len sobre casa nostra durant força dies, oferint-nos un temps assolellat, boires a l’interior (sovint gebradores) i minves a la costa.

Aquest gener de 2013 hem tingut de tot, a diferència d’altres anys durant aquest 1r mes hem tingut dies inestables, però també hem pogut observar el fenomen de les minves degut a l’alta pressió atmosfèrica.

minves08-13

A l’esquerra foto que vaig fer un matí anticiclònic del passat gener de 2013, des de Sant Joan cap a Sa Palomera. Es pot apreciar bé el fenomen de les minves. A la dreta foto que vaig fer el gener de 2008 des del Canó de Sa Palomera i on es poden apreciar perfectament unes minves destacades.

Precisament l’escrit de divulgació ceintífica que he publicat al RECVLL de Blanes, aquest mes de gener, ha estat sobre les minves. Aquí el tenim:

recvll_gener2013

Descarrega’t l’escrit en pdf.

-Totes les entrades amb els articles publicats a Des del Laboratori del RECVLL a:

https://pepquimic.wordpress.com/category/des-del-laboratori-recvll/

Ciència de la mar al RECVLL de Blanes

Aquest mes de juliol, mes festiu a la nostra vila per l’aproximació de la diada de Santa Anna, Festa Major de Blanes, al RECVLL publico un article divulgatiu sobre la salabror del mar. Per quin motiu sa mar és salada? Us convido a descobrir-ho!

Descarrega’t l’escrit en pdf.

-Totes les entrades amb els articles publicats a Des del Laboratori del RECVLL a:

https://pepquimic.wordpress.com/category/des-del-laboratori-recvll/

Estalactita de gel mortífera, espectacular vídeo submarí de la BBC

El company Mikael Johansson ens informa de l’existència d’aquest espectacular vídeo gravat per la BBC. Podem batejar el fenomen observat com a “l’estalactita de gel mortífera”. El curiós vídeo va ésser gravat en time lapse a l’Antàtic i publicat ahir al web de Nature News de la BBC.

Més info a l’article del web de Nature News de la BBC: http://www.youtube.com/watch?v=LMhBuSBemRk

Divulgació científica a Blanes. Taxonomia CEAB

Demà dimarts 25 d’octubre estrenem el segon cicle d’Aula Blanes amb una conferència de divulgació científica.

Després de la bona acceptació de l’any passat, tornem amb més conferències de divulgaciód el coneixement, començant per “Taxònoms: Investigadors de la biodiversitat marina”, a càrrec del Dr. Daniel Martín, director del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC).

A les 20 h a la Biblioteca Comarcal de Blanes.

El mateix Daniel Martín ens convida a la ponència de demà dimarts:

Mensualment ens trobarem per gaudir de la divulgació del coneixement.

Enguany estrenem nou disseny al portal web i totes les conferències es retransmetran en directe per video streaming. També estrenem usuari de twitter (@aulablanes), des d’on anirem piulant durant les xerrades amb l’etiqueta #aulablanes. També ens podeu seguir a la pàgina de Facebook.

Més info a http://www.aulablanes.cat/?p=392

 

Musclos que utilitzen l’hidrogen com a font d’energia

Coneixem les interessants línies de recerca al voltant de molècules orgàniques contingudes en éssers que viuen en condicions extremes, a les profunditats oceàniques, com a potencials principis actius de fàrmacs. De la mateixa manera, sabem l’existència del mimetisme per part d’arquitectes i enginyers, per tal de desenvolupar i millorar estructures (com per exemple d’avions). I és que des de temps immemorials, la natura ha estat la font d’inspiració per a la ciència i la tècnica. El mateix Dalí es va basar en el que el rodejava per a dissenyar aquelles meravelloses estructures.

La revista Nature de fa dues setmanes (la de l’11 d’agost; número 7359) tenia en portada el dibuix d’uns musclos marins amb motiu d’un descobriment fet per l’Institut Max Planck de Microbiologia Marina de Bremen, el qual ha revelat que musclos que viuen a grans profunditats, prop de les fumaroles hidrotermals del fons oceànic (Article publicat a Nature: Hydrogen is an energy source for hydrothermal vent symbioses), són capaços de transformar l’hidrogen del medi en energia.

Prop de els fumaroles hidrotermals, a 3000 metres de profunditat, conviuen excepcionals comunitats simbiòtiques. © MARUM

S’ha descobert que aquests musclos, Bathymodiolus puteoserpentis, de les fumaroles hidrotermals de la dorsal mesoatlàntica, estan associats a uns simbions microbians que poden utilitzar l’hidrogen del medi com a important font d’energia.

Per tant, estem parlant d’uns éssers que han evolucionat per transformar eficientment l’hidrogen del medi en energia i (encara ho trobo més interessant) emmagatzemar l’energia generada a les seves pròpies “piles de combustible”. Segons els investigadors, aquest procés natural genera entre 7 i 18 vegades més energia que procesos sintètics avançats de l’actualitat.

Els llits de musclos a les fumaroles hidrotermals, formen extensions que contenen fins a mig milió d'individus. © MARUM

Aquest descobriment ens obre les portes  a una nova línia de recerca que podria produir unitats d’emmagatzematge i processament d’hidrogen de forma eficient i barata.

Mentrestant, el món sencer (recerca de la comunitat científica, tècnics, economistes,…) està barrinant la manera de substituir els combustibles fòssils. L’hidrogen és un dels candidats, però encara no sabem el com.

Cal ésser curiosos i observar el que ens envolta. Encara hem d’aprendre moltes coses de la natura.

Fonts d’informació:

Pirotècnia Zaragozana, dia 27. Projecte 30 s de Traca Final-Blanes 2011

6è i últim vídeo del projecte 30 s de Traca Final-Blanes 2011 del 41è Concurs Internacional de Focs d’Artifici de la Costa Brava. Trofeu Vila de Blanes.

Ahir, 27 de julilol, va ésser el torn de la pirotècnia Zaragozana SA, de Saragossa.

Ahir vàrem acabar amb el concurs de Focs i avui acomiadarem la nostra Festa Major al tradicional Aplec de l’Amor a la Cala de Sant Francesc. Ballada de sardanes i pollastre amb samfaina.

Sense més preàmbuls, us deixo amb el 6è i darrer vídeo del projecte 30 s de Traca Final-Blanes 2011. Gràcies per seguir-lo!

Ahir, per problemes tècnics, no vaig poder gravar la traca final. Gràcies per fer de càmara excel·lentment, Toni!

Espero que aquests dies, blanencs i visitants, tots plegats,  haguem gaudit de la Química de la Pirotècnia amb els Focs de Blanes en honor a Santa Anna, patrona de nostra vila. Fins l’any que ve!