[Alerta!] Nh, Mc, Ts i Og. La IUPAC anuncia els noms proposats pels nous elements

No fa gaire mesos que la IUPAC anunciava l’entrada de 4 nous elements químics a la Taula Periòdica dels elements (amb aquest motiu l’equip del programa de TVC InfoK ens va venir a gravar al laboratori de l’escola). Els elements de nombre atòmic 113, 115, 117 i 118 (els darrers forats de la TP tal i com la coneixem). Des de llavors, i de forma temporal, aquests elements s’han anomenat Ununtri (Uut), Ununpenti (Uup), Ununhepti (117) i Ununocti (118). Ahir a la tarda la mateixa IUPAC va anunciar quins són els noms proposats per aquests 4 nous elements (és la primera vegada a la història que es publica la proposta de 4 elements de cop!).

Amb aquest anunci al seu web, ahir a la tarda, la IUPAC anunciava els noms proposats i que la institució recomana per a ésser finalment acceptats:

Descarregar la nota de premsa completa de la IUPAC en pdf.

M’atreveixo a posar els noms en català d’aquests elements, ja que veig que encara no s’ha fet a la xarxa. els noms proposats per aquests nous elements són:

Nihoni (Nh) pel 113

Moscovi (Mc) pel 115

Tennessi (Ts) pel 117

Oganessó (Og) pel 118

Dels autors de les fantàstiques infografies de CompoundChem.

Comença avui, com anuncia la IUPAC, el període de 5 mesos durant els quals tota la comunitat química internacional hem de dir la nostra, pros i contres dels noms proposats i dels seus símbols. Finalment serà el 8 de novembre de 2016 quan aquest període acabarà i s’anunciaran els noms definitius pels elements 133, 115, 117 i 118, els darrers forats de la Taula Periòdica dels Elements. Amb aquesta pinta quedaria llavors la TP:

Comença un emocionant període fins a tenir, definitivament, la Taula Periòdica dels Elements tal i com avui la coneixem, sense cap forat. En seguirem parlant!

El Professor Poliakoff de PeriodicVideos també n’ha parlat

Referències i més info:

• http://iupac.org/elements.html
• http://iupac.org/cms/wp-content/uploads/2016/06/Press-Release_Naming-Four-New-Elements_8June2016.pdf
• http://www.nature.com/news/four-new-element-names-proposed-for-periodic-table-1.20069
• http://www.compoundchem.com/2016/06/08/new-element-names/
• https://student.societyforscience.org/article/newest-elements-finally-have-names
• http://www.sciencemag.org/news/2016/06/four-new-element-names-are-table?utm_source=newsfromscience&utm_medium=facebook-text&utm_campaign=onthetable-4902
• http://www.scientificamerican.com/article/4-new-elements-get-names1/
• http://chemistry.about.com/od/elements/fl/New-Element-Names-Announced-by-the-IUPAC.htm?utm_content=buffer04217&utm_medium=social&utm_source=facebook.com&utm_campaign=buffer
• https://pepquimic.wordpress.com/2016/02/10/linfok-tvc-ens-entrevista-al-nostre-laboratori-de-docencia-la-salle-gi/

[vídeo] Experiment. Combustió de Sofre. Flama blava.

Un volcà entra en erupció. La lava comença a formar rius fluids… Fins aquí tot normal, però això ja no ho és tant quan aquesta lava, en plena nit, crema d’un color blavós.

Foto, Olivier Grunewald

Ahir llegia aquesta notícia i veia aquesta foto del fotògraf francès Olivier Grunewald, feta a Etiòpia. No és el primer cop que en fa d’aquest estil, el mateix fotògraf també va fotografiar l’erupció blavosa del volcà Kawah Ijen a Indonèsia.

Volcà Kawah Ijen a Indonèsia. Foto, Olivier Grunewald

I bé, qui és el responsable d’aquest sorprenent fenomen? La resposta és clara: el sofre.

En ple sol es pot apreciar perfectament la presència de sofre a les zones, tant pel que fa a la Depressió de Danakil (Ethiopia) com al Volcà Kawah Ijen (Java, Indonesia).

Depressió de Danakil (Etiòpia). Foto, http://jackandjilltravel.com/danakil-depression-the-hottest-place-on-earth-in-pictures/

Volcà Kawah Ijen (Java, Indonesia)

Aquest element crema amb aquest color blau característic, i per demostrar-ho hem fet aquest petit experiment que consisteix en omplir un matràs d’oxigen i, posteriorment, addicionar-hi sofre incandescent. El sofre crema amb aquest bonic color blau en aquesta atmosfera rica en oxigen.

Les reaccions de combustió implicades són les següents:

S(s)  +  O₂(g) –> SO₂(g)

2S(s)  +  3O₂(g) –>  2SO₃(g)

Aquests productes, en contacte amb l’aigua reaccionen per donar àcid sulfurós i àcid sulfúric, respectivament. De manera que inhalar aquests gasos és realment perillós i per aquest motiu es recomana reproduir l’experiment només sota les condicions de seguretat pertinents i en un lloc ventilat.

Referències i més info:

• http://www.newscientist.com/article/mg22229700.100-ethiopias-blue-volcano-burns-deadly-sulphuric-gas.html#.U4Xp4ZR_vPD
• http://sploid.gizmodo.com/spectacular-blue-lava-flows-at-this-indonesian-volcano-1498816568
• https://www.youtube.com/watch?v=VbumP9rDuv4&feature=youtu.be
• http://news.nationalgeographic.com/news/2014/01/140130-kawah-ijen-blue-flame-volcanoes-sulfur-indonesia-pictures/
• https://www.youtube.com/watch?v=V1sQO91UvFI
• http://www.angelo.edu/faculty/kboudrea/demos/burning_sulfur/burning_sulfur.htm

Platí. Nou Periodic Video des de la University of Notingham

Periodic Videos acaba de publicar un nou vídeo sobre el Platí! A principis de setmana en Brady ja em comentava que tenia el nou vídeo sobre el Pt gairebé a punt i abans d’ahir ja el va publicar. D’aquesta manera, el Platí passa a ser un dels elements que té més vídeos referenciats al conegut projecte divulgatiu.

Amb aquest nou vídeo, des de la planta de processament de Johnson Matthey el Professor Poliakoff ens mostra una de les altres aplicacions del Platí i ens mostra com n’és de dens aquest metall (21.45 g/cm³). i que la major part del Pt que hi ha al planeta no el trobem a la superfície, sinó que es troba en forma d’aliatge amb el Fe al nucli del planeta. I, evidentment, es torna a destacar la seva importància com a eficient catalitzador en la producció d’àcid nítric a partir d’amoníac, seguint el procés d’Ostwald. És en la primera etapa d’aquest procés, l’oxidació de l’amoníac a NO, en la qual és catalitzada pel Platí.

En aquesta llista de reproducció tenim la resta de vídeos que Periodic Videos ha publicat sobre el noble Platí, entre ells l’especial “Chemistry on the clouds“, on uns científics aventurers sintetitzen cisplatí al cim del mont Snowdon (el cim més alt de Gal·les, amb 1085 m).

Referències i més info:

• http://periodicvideos.com/
• http://www.matthey.com/
• http://www.plantcleandown.noble.matthey.com/site.asp?siteid=1108
• http://theostwaldprocess.blogspot.co.uk/

Dia de la Música… amb molta química!

La música i la química, la química i la música… Segurament 2 dels llenguatges més universals que hi ha. El pentagrama i la Taula Peròdica; les notes i els elements; les melodies i els compostos… Tocatta i fuga i el cisplatí!

Tot i que jo sempre he celebrat la Diada de la Música el 22 de novembre, amb motiu de la diada de Santa Cecília, patrona de la Música, m’assabento que a molts països avui, 21 de juny i pel que sembla amb motiu del solstici d’Estiu, és el Dia de la Música. Com que em trobo a Anglaterra, a la University of Nottingham, i aquí celebren el Dia de la Música avui mateix, m’afegeixo a la celebració. Ara bé, seguiré fent com a la nostra terra, la nostra Diada de la Música és per Santa Cecília!

I, pels químics, no hi ha cançó més animada i profitosa (encarada a l’ensenyament) que “The Elements Song“, que Tom Lehrer va escriure el 1959 (en vaig parlar dedicadament a una recent entrada). Precisament només haig de fer que obrir la porta del despatx on em trobo i al passadís tenim un plafó amb les partitures de l’obra, així com una carta molt especial. La carta en questió és de 1992, escrita a màquina, amb remitent a Cambridge (Massachusetts, EUA), dirigida al Professor Poliakoff (Química, University of Nottingham) i… signada pel mateix Lehrer!

Perquè tot és Química, i si no l’acompanya la Música… quina tristor!

The new Periodic Table song

Immers com estic en la taula periòdica, aprofundint en la descriptiva de cadascun dels 118 elements, aprenent cada dia apassionants anècdotes, fets històrics, propietats i aplicacions d’aquests… després de passar hores veient vídeos i sentint la veu dels meus companys a la University of Nottingham i del Professor Poliakoff, de cop i volta, m’arriba aquesta animada melodia de fantàstica i coneguda lletra.

Evidentment que aquesta divertida adaptació del “Can-Can” d’Offenbach i amb excel·lent disseny, obra d’AsapSCIENCE (@AsapSCIENCE), neix després de l’obra mestra de Tom Lehrer, “The Elements Song”, la qual ha estat referència per a tots els professors de química que volien ensenyar la taula periòdica als seus alumnes d’una forma més divertida. Després que el 1959 l’humorista, matemàtic i professor americà publiqués “The Elements Song”, se n’han fet munts de versions, amb diverses llengues i estils. Precisament en una entrada publicava la versió japonesa i en una altra la que Daniel Radcliffe, l’actor que encarna el mag Harry Potter a l’exitosa saga cinematogràfica, cantà (de memòria!) en un programa de televisió. També recordo la versió catalana que jo mateix en vaig fer (sense gaire estil ni professionalitat) l’1 de gener de 2011, donant el tret de sortida pel que seria l’apassionant Any Internacional de la Química. Adjunto els vídeos de totes les versions que comento, així com l’original de Tom Lehrer.

Cal dir que la nova cançó que motiva aquesta entrada passa a la història deixant testimoni del moment en el que ens trobem, amb el Fl i el Lv com a darreres adquisicions i esperant poder batejar l’Uut, Uup, Uus i Uuo. Això també vol dir que… no ha de ser la darrera cançó de la taula periòdica. Companys que teniu aptituds musicals, animeu-vos a rumiar amb una bona melodia per a la propera! 🙂

L’enhorabona i gràcies per apostar per la Taula Periòdica, AsapSCIENCE!

Referències i més info:

• http://www.youtube.com/user/AsapSCIENCE
• https://pepquimic.wordpress.com/2011/10/17/marxa_elements/
• https://pepquimic.wordpress.com/2011/04/22/magia_quimica_divendres_sant/
• https://pepquimic.wordpress.com/2011/01/01/benvingut-aiq2011/
• https://pepquimic.wordpress.com/2010/12/31/videos-quimico-musicals-per-celebrar-linici-de-laiq2011/

The elements. Exposició AIQ2011 a Dublin. Amb Periodic Videos.

Després de parlar una estona amb en Darren he recordat un interessant Periodic Vídeo…

Darren Walsh, de l’equip de Periodic Videos de la University of Nottingham, el passat 2011 va anar a visitar l’exposició titulada “The Elements” a la Science Gallery de Dublín (a la seva Irlanda natal). Boniques i interessants Taules Periòdiques s’hi exposaren per celebrar l’Any Internacional de la Química i, fins i tot, es va poder fer un anàlisi quantitatiu dels elements que conté! 😉

L’anàlisi elemental d’en Darren el podem consultar a l’entrada que en Brady va fer al bloc de Periodic Videos, només afegeixo els primers elements de la llista (els més abundats al seu cos) que, evidentment, són O, C, H i N:

Oxygen Mass: 41.925 kg Atoms: 1.578273 x 10^27
Carbon Mass: 11.61 kg Atoms: 5.821916 x 10^26
Hydrogen Mass: 6.45 kg Atoms: 3.854385 x 10^27
Nitrogen Mass: 1.935 kg Atoms: 8.320665 x 10^25

I els 4 menys abundants (d’una llista de 60) són el Sm, W, Be i Ra:

Samarium Mass: 0.00000645 g Atoms: 2.583689 x 10^16
Tungsten Mass: 0.00000645 g Atoms: 2.113161 x 10^16
Beryllium Mass: 0.000003225 g Atoms: 2.155324 x 10^17
Radium Mass: 0.00000000000000645 g Atoms: 1.718954 x 10^07

Per altra banda, des de la mateixa exposició tenim un altre bonic Periodic Video titulat “Beautiful elements”. Al vídeo descobrirem la bellesa i la quotidianitat dels següents elements: Hg,  Fe, Au, Pt, U, Ca, C, Si, Ra, As, Co, Ar, Cu i Pb.

Nou element químic (113) sintetitzat. Benvingut, Uut!

Fa un parell de dies que la comunitat química es va revolucionar davant del comunicat fet des del Japó. Investigadors del RIKEN Nishina Center for Accelerator-Based Science de Japó, abans d’ahir van anunciar que el passat 12 d’agost varen aconseguir sintetitzar l’element 113, encara amb el nom temporal ununtri (Uut).

De forma gairebé paradoxal, amb anterioritat ja es va aconseguir la síntesi d’elements més pesants, com el Flerovi (114) o el Livermori (116) (recordem que des d’auest bloc en vàrem seguir el procés de “bateig”), però el 113 s’ha resistit fins ara. Per tant, ara serà el moment de buscar-li un nom i començar l’interessant procés que també vàrem seguir fa tres anys anys, després de la síntesi del 112, el Cn.

Evidentment que l’ununtri és un element molt inestable, ràpidament és desintegra segons la següent cadena radioactiva.

Imatge de RIKEN; http://www.rarf.riken.go.jp/news/2012/20120927_e.html

La síntesi d’aquest nou element es va dur a terme mitjançant la col·lisió entre un nucli de Zn (30 protons) amb una fina capa de Bi (83 protons), per tant ja tenim un nucli de 113 protons (ep! no és tan senzill de fer com d’escriure, eh? 😉 ). Precisament recordo un dels vídeos de Periodicvideos (gravat el 2008), on el Professor Poliakoff suposava que la seva gran inestabilitat teoritzada era el motiu pel qual defugia als científics. Estic segur que en els propers dies tindrem un nou vídieo on el Professor ens parlarà del nou descobriment.

Aquesta síntesi és una gran fita per al Japó, però els cientifics de l’equip de Kosuke Morita ho celebren dient, literalment, que ara “apunten cap al 119 i següents“… renoi, quin esperit investigador!

Quin serà el nom proposat per part dels pares japonesos del Uut? Aviat ho sabrem i n’informarem aquí!

Referències:

• http://www.rarf.riken.go.jp/news/2012/20120927_e.html
• http://www.scientificamerican.com/article.cfm?id=element-113-at-last
• http://chemistry.about.com/b/2012/09/26/new-element-created-element-113-finally.htm

Lectura dramatitzada d’ “Oxigen”. Aquest vespre a Barcelona

Ens hi havien convidat els companys de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), però em va ser impossible assistir-hi, el mateix em passa amb la sessió d’avui.

Lectura dramatitzada d' "Oxigen" (21/01/12). Foto, Mercè Piqueras

Tal i com llegeixo al bloc de la Mercè Piqueras, ahir va tenir lloc la primera lectura dramatitzada de l’obra Oxigen (ja vam parlar de la reedició del llibre per la revista Mètode, el passat novembre de 2011) al Museu Blau de Barcelona.

Precisament abans d’ahir, 20 de gener, vàrem celebrar el 254è aniversari del naixement de Madame Lavoisier (Marie-Anne Pierette Paulze), cientifica que va tenir un paper clau en el descobriment de l’oxigen i que apareix a l’obra com una jove de 19 anys que ha estat educada per ajudar el seu marit en la recerca científica.

Pels que pogueu i en tingueu ganes, realment ha de ser fantàstic, aquest vespre torneu a tenir l’oportunitat de viure la lectura.

Els que hagueu pogut gaudir d’ella ja m’explicareu com ha anat!