Coure, element quotidià durant segles

Avui, Sant Esteve, és un dia festiu pels catalans i catalanes. A moltes cases es dinaran canalons, amb les sobres de la carn del capó del dinar de Nadal.

Aquestes tradicions, durant segles presents a la nostra història, han anat acompanyades, també de la química. Avui ens fixem amb el coure, un element que sempre hem tingut a casa, per bé que avui en fem un us diferent al d’ahir, el seguim trobant a la cuina. El motiu d’aquesta reflexió és la referència a l’article publicat al número de desembre de la revista d’història Sàpiens.

Sota el títol El temps del coure, al número 111 de la revista Sàpiens es publica un article dedicat a el coure. Aquest element ha estat la base de monedes, estris de cuina i cablejat elèctric, durant segles.

Càntirs, olles, peroles, gibrells, calderes, campanes, alambins,… tots aquests estris eren fets pels courers, treballats a mà, a partir d’aquest element. Aquest ofici pràcticament ha desaparegut, així com els estris que comentàvem. Ara, a les nostres cuines trobem acer inoxidable i materials polimèrics, principalment (fins i tot la terrissa està desapareixent amb l’expansió de les cuines sense foc).

Però segur que a casa hem vist algun càntir o perola de coure i hem sentit com els avis i pares les anomenàven “d’aram”. L’aram no és més que el nom amb el qual es coneix aquest element, el coure, quan ha estat treballat.

Actualment trobem aquest element al cablejat elèctric i a les monedes de cèntims d’Euro (les quals només contenen una capa exterior de coure, mentre que el cor és de ferro i níquel).

Referència:

Fl i Lv? Comença el procés d’aprovació dels noms pel nous elements de la Taula Periòdica

El passat juny de 2011 en vaig parlar al bloc, fins i tot em van fer una entrevista telefònica en directe per COMRàdio per comentar l’esdeveniment. 2 nous elements estaven a punt d’entrara a la nostra estimada Taula Periòdica, però abans els seus descobridos havien de proposar-ne un nom i símbol. Vam comentar que el nom proposat per l’element 114 potser acabaria essent Flevori i pel 116 es parlava del Moscovi (tots dos fent referència a Rússia).

Finalment, la setmana passada, la IUPAC va fer pública la proposta definitiva. Dijous passat, 1 de desembre de 2011, a Brusel·les i durant la cerimònia de clausura de l’Any Internacional de la Química, el Professor Nicole J. Moreau -president de la IUPAC- va anunciar que per l’element amb nombre atòmic 114 (avui encara ununquadi, Uuq) es proposa el nom de flevori amb símbol Fl. De la mateixa manera va anunciar la proposta de livermori (Lv) per l’element 116, temporalment ununhexi (Uuh).

Aquest parell d’elelments varen ésser descoberts (sintetitzats) l’anterior dècada gràcies a la col·laboració entre científics del Joint Institute for Nuclear Research in Dubna (Rússia) i el Lawrence Livermore National Laboratory, California (USA). Per aquest motiu, els noms definitius proposats pels descobridors, i acceptats per la UPAC, fan referència a aquesta col·laboració transcontinental. Tal i com llegim:

Flerovium (atomic symbol Fl) was chosen to honor Flerov Laboratory of Nuclear Reactions, where superheavy elements, including element 114, were synthesized. Georgiy N. Flerov (1913-1990) was a renowned physicist who discovered the spontaneous fission of uranium and was a pioneer in heavy-ion physics. He is the founder of the Joint Institute for Nuclear Research. In 1991, the laboratory was named after Flerov—Flerov Laboratory of Nuclear Reactions (FLNR).

Livermorium (atomic symbol Lv) was chosen to honor Lawrence Livermore National Laboratory (LLNL) and the city of Livermore, Calif. A group of researchers from the Laboratory, along with scientists at the Flerov Laboratory of Nuclear Reactions, participated in the work carried out in Dubna on the synthesis of superheavy elements, including element 116. (Lawrencium—Element 103—was already named for LLNL’s founder E.O. Lawrence.)

In 1989, Flerov and Ken Hulet (1926-2010) of LLNL established collaboration between scientists at LLNL and scientists at FLNR; one of the results of this long-standing collaboration was the synthesis of elements 114 and 116.

D’aquesta manera, la IUPAC inicia el procés d’acceptació dels noms i símbols proposats pels seus descobridors. Aviat haurem de reeditar les taules periòdiques.

These proposed names have now also been examined and approved by the Inorganic Chemistry Division (Division II) of IUPAC which clears the way for IUPAC to issue a Provisional Recommendations document. These Provisional Recommendations will be made available in the very near future for Public Comment for five months and will also be sent to expert referees. At the end of the Public Comment period, the Inorganic Chemistry Division will review the comments made and either revise the Recommendations or recommend approval by the IUPAC Council. After approval by the IUPAC Council or by the IUPAC Bureau which, in this case, has been delegated to do so, the Recommendations of the names and symbols will be published in the IUPAC Journal, Pure and Applied Chemistry.

IUPAC, 01 december 2011

Precisament ahir vaig donar la notícia a Ràdio Blanes (a la secció de divulgació científica Es Laboratori del programa El Xiringuito), i és quan vaig enganxar uns post-it a les targetes corresponents a l’element 114 i el 116, de la fantàstica col·lecció de Theo Gray.

"Es Laboratori" d' "El Xiringuito". Ràdio Blanes, 04/12/11

Amb en Guillem a "Es Laboratori" d' "El Xiringuito". Ràdio Blanes, 04/12/11

Un procés com aquest és apassionant i de gran joia viure’l en ple AIQ2011. Encara recordo el del bateig del Uub, procés que acabà amb el definitiu copernici (Cn) el passat 2009.

Així que en pocs mesos haurem d’actualitzar totes les taules periòdiques (fins i tot la del capçal del llit 😉 ). Fl i Lv seran els definitius? Properament ho sabrem!

Per a més info, no us perdeu el vídeo de Periodic Videos. Com sempre, el Professor Poliakoff ens fa una magnífica lliçó.

Referències:

Aprenem la Taula Periòdica amb harmonia!

Aquesta entrada té certa relació amb la que vaig fer ahir al vespre

La setmana passada vaig rebre un amable correu electrònic amb una interessant recomanació, del mestre de divulgació química Claudi Mans.

La recomanació era la lectura d’un article que ha estat publicat al darrer número (volum 107, número 3) d’Anales de Química (la Revista de la Societat Espanyola de Química). L’article en qüestió és “La marcha de los elementos químicos” (abstract online) de Pascual Román Polo (Dept. Química Inogànica, Facultat de Ciència i Tecnologia de la Universitat del País Basc).

Sé que en Miquel la rep, de manera que li vaig anar a demanar (gràcies, Miquel!) i, a més a més d’altres interessants articles, el vaig trobar i llegir. L’article és fantàstic (moltes gràcies Claudi!).

anales

Encara que el títol faci pensar en la marxa dels cations, que tots els químics hem fet, al laboratori d’analítica, només d’entrar a la Facultat (i, abans, amb el “tremendo” sulfhídric), no hi té res a veure. Aquesta “marxa” s’acosta més a les que ofereixen les bandes valencianes…

Es tracta de la proposta d’una tècnica novedosa per a aconseguir que els estudiants d’educació primària o secundària aprenguin la taula periòdica dels elements, de forma amena i divertida, mitjançant la música. Cada element, amb el seu símbol i el nombre atòmic associat.

La marxa que es proposa (lletra de Pascual Román Polo i música d’Elena Ruiz Ortega), per l’ordre periòdic de la lletra, el trobo més útil com a mètode d’ensenyament que no pas la divertida (me’ncanta 😉 ) The Elements Song de Tom Lehrer (la lletra del qual també apareix transcrita a l’article).

Precisament, l’article del que parlem m’ha fet recordar el de Claudi Mans, que va ésser publicat al número de 2010 de la Revista de la Societat Catalana de Química, titulat Els falsos elements (descarregable en format pdf des del web de les revistes catalanes amb accés obert). M’ho vaig passar molt bé llegint-lo i ara l’acabo de rellegir. Sempre m’ha agradat mirar l’etimologia dels noms dels elements (amb la qual aprens història, mitologia, geografia, llatí…) i amb aquest article vaig descobrir moltíssims elements “falsos” que no havia sentit anomenar mai.

Tant l’un com l’altre, es tracta d’aquells articles que m’agraden. A més a més, tenen uns interessants enllaços a la bibliografia i referències. Tal i com va fer amb mi Claudi Mans, us recomano l’article d’Anales i, a la recomanació, hi afegeixo Els falsos elements!

Simetria matèria-antimatèria. Mesurant la massa de l’antiprotó al CERN

Llegeixo a Francis (th)E mule Science’s News que ahir es va publicar a Nature online un article que ens mostra uns resultats interessants pel que fa al tema simetria matèria-antimatèria.

Concretament, els resultats publicats fan referència a la mesura de la massa de l’antiprotó gràcies a uns experiments fets sobre l’àtom d’heli.

En el present article s’han publicat els resultats de l’experiment de capturar un feix d’antiprotons amb He líquid, el resultat del qual és una retenció del 3.6 % dels antiprotons en els àtoms d’He en un estat metaestable (amb una vida mitja d’uns 3 μs), amb l’obtenció d’àtoms d’He exòtics (els quals presenten un parell de protons orbitats per un electró i un antiprotó). [El 1991 ja es va publicar un article on presentava aquest fet].

Rangs de massa entre antiprotó-electró vs protó-electró. Imatge, http://francisthemulenews.wordpress.com/

La font dels antiprotons és el Antiproton Decelerator localitzat al CERN (Gienbra).

Els autors de l’article han mesurat les transicions entre els estats energètics de l’He antiprotònic amb una precisió sense precedents. Com a resultat s’ha obtingut una mesura inèdita del quocient entre la massa de l’antiprotó i la de l’electró, 1836.1526736(23), on el nombre entre parèntesi ens indica l’error en els dos darrers dígits; una precisió comparable a l’obtinguda fins ara pel que fa a la simetria matèria-antimatèria.

Aquests nou resultat confirma la simetria matèria-antimatèria per l’antiprotó fins a una gran precisió, per tant, per ara el model estàndard de les partícules elementals segueix tan sòlid com sempre.

Referències:

Participació a les 2es Jornades de Bones Pràctiques de la UdG

Demà passat, dimarts 12 de juliol de 2011, començarà la segona edició de les “Jornades de Bones Pràctiques” que organitza l’Institut de Ciències de l’Educació Josep Pallach de la UdG en el MARC DE FORMACIÓ DEL PERSONAL DOCENT I INVESTIGADOR DE LA UdG 2009-2013 (aprovat pel Consell de govern de la Universitat de Girona en la sessió núm. 3/29 de 2 d’abril de 2009).

Amb el meu tutor de màster, Josep Duran, hem presentat una comunicació a les Jornades, la qual presentarem el mateix dimarts al migdia. La vàrem titular “Participació a l’aula: experiència a química inorgànica descriptiva -química dels elements- ” i consta en la millora i adaptació al marc europeu de l’assignatura “Química dels Elements”, impartida per Josep Duran a 2n curs del grau en Química. Es tracta de proposar als estudiants de l’assignatura que, amb grups, es preparin una presentació d’un element de la taula periòdica, el qual presentaran als seus companys amb 10 minuts. Després entrem en acció en Josep Duran i jo mateix amb una demostració curta, senzilla, i segura sobre algun aspecte destacat de l’element en qüestió.

L’experimentació (senzilla i segura) la veig com un recurs/una eina importantíssima a l’aula, a l’hora d’explicar conceptes químics o físics tan a nivell universitari com a nivells preuniversitaris.

Experiment amb gal·li. “Química dels elements”, abril de 2011.

Entrevista a COMRàdio, 2 nous Elements a la Taula Periòdica

Tots els apassionats de la química estem d’enhorabona, ja que el passat 1 de juny de 2011 va ésser publicat un article per la IUPAC en el qual informaven que 2 nous elements passaven a ésser acceptats per entrar a la Taula Periòdica amb tots els ets i uts (tal i com recordem que va passar el 2009 amb el Copernici). Es tracta dels elements amb nombre atòmic 114 i 116. Aquests elements encara mantenen els seus noms temporals ununquadi i ununhexi, fins que la comunitat de químics -sota l’aprovació final de la IUPAC- n’accepti uns de definitius (per ara, els descobridors -tal i com endevinarem, són russos- han proposat “flevori” pel 114 -en reconeixement al físic nuclear soviètic Georgy Flyorov- i “moscovi” pel 116 fent referència a la ciutat de Moscou).

Precisament aquesta tarda els companys i companyes del programa Extra Radi de ComRàdio m’han trucat per fer-me una entrevista telefònica sobre la incorporació d’aquests 2 nous elements a la Taula Periòdica, la qual ha estat emesa en directe.

http://comradioblocs.com/extraradi/2011/06/14/dos-nous-elements-quimics-a-la-taula-periodica/

M’ho he passat molt bé parlant de química amb l’Olga Vallejo i per a tots els oients. Aquí tenim la gravació de l’entrevista, d’uns 10 minutets, que ja han penjat al bloc de l’Extra Radi i m’ha enviat en Jordi Cortinas per mail. Moltes gràcies, companys, m’ho he passat molt bé i espero que tots plegats haguem agafat una mica més d’afició per aquesta ciència tant apassionant i que enguany celebrem el seu Any Internacional!

1000 s d’edat, l’antihidrogen més vell. Creant antimatèria al CERN

Ahir llegia la sorprenent notícia al bloc d’EmuleScienceNews. Al CERN s’ha aconseguit el rècord de mantenir un antihidrogen durant 1000 s.

Trampa d’antihidrogen ALPHA i la seva configuració magnètica

Tal i com ens podem imaginar, sintetitzar antimatèria no és senzill, però encara és molt més complicat emmagatzemar-la un cop creada. Investigadors de l’experiment ALPHA al CERN han publicat a Nature Physics l’emmagatzematge durant 1000 s (16 min i 40 s) d’un àtom d’antihidrogen, és a dir, un antiàtom format per un antiprotó i un positró. Es tracta d’un resultat rècord.

A més a més del que simbolitza el rècord, tenir un àtom d’antimatèria com aquest més d’un quart d’hora ha resultat molt interessant per a l’estudi dels nivells atòmics d’aquest antihidrogen mitjançant tècniques d’espectroscòpia làser.

Més info a:

Producció del paper d’alumini

Aquesta tarda, després de dinar, he tingut la oportunitat de fer un gest que no acostumo a fer. He encès la televisió. Aquest fet no seria notícia, si no fos que al pitjar el 4 del comandament a distància (la pintura del qual és la més gastada, juntament amb la del 3) i m’he trobat amb un documental interessantíssim sobre la producció del paper d’alumini.

Quan l’he posat ja havia començat, però no podia fer gaire que això havia succeït ja que he vist el procés pràcticament sencer. Des de la bauxita, d’on s’obté l’òxid d’alumini, fins a l’obtenció de l’alumini fos, la preparació de grans peces d’ell i la final laminació i enrotllament d’aquest fins a arribar a les nostres cuines.

El documental formava part del programa “Fabrica que fabricaràs” (sèrie de documentals traduïda, de la qual no he trobat informació, ni al mateix web de TVC). He intentat trobar el vídeo i no ha estat possible, tot i que he topat amb aquest altre de National Geographic que mostra exactament el mateix procés.