Un pas més cap a l’emmagatzematge d’hidrogen

Els que fem recerca en emmagatzematge d’hidrogen sabem que els hidrurs cristal·lins, d’elements lleugers com el B, són un bon recurs per a tal fita. Això sí, aquest hidrogen emmagatzemat no és fàcilment alliberable degut a la fortalesa dels enllaços.

Llegeixo al web de l’European Synchrotron Radiation Facility (ESRF) que, per primera vegada, s’ha aconseguit cristal·litzar amb èxit un hidrur molt porós, el qual pot contenir molt més H2.

Les molècules d'H2 (esferes vermelles) emmagatzemades dins l'estructura cristal·lina de borhidrur de magnesi (Mg verd i BH4 blau). Imatge, ESRF.

Aquest descobriment, els resultats del qual s’han publicat a Angewandte Chemie, ha estat possible gràcies a la col·laboració entre diversos grups de recerca. Concretament, investigadors de les universitats de Louvain-la-Neuve (Bèlgica), Aarhus (Dinamarca) i Ginebra (Suïssa), així com del mateix ESRF.

Es tracta d’un pas més cap a la recerca d’una possible resposta a un dels grans reptes que té la química de cara al futur, el repte Energètic.

Més info a: http://www.esrf.eu/news/general/hydrogen-reservoir/

Sensor d’hidrogen avançat per al futur cotxe elèctric

Scientists at the National Microelectronic Centre, of the Spanish National Research Council (CSIC), have developed a low cost hydrogen sensor to be implemented in future electric cars. The sensor is more efficient than other similar sensors as works at room temperature and can detect hydrogen concentrations in air below 4%, which is the lower explosive limit. The development was achieved within the European project HySYS, aimed to obtain efficient and low cost components for hydrogen electric cars.

Llegeixo que investigadors del Centre Ancional de Microelectrònica del CSIC han desenvolupat un sensor d’hidrogen de baix cost i més segur que els actuals, on els resultats del projecte es van integrar en dos prototips de cotxe elèctric.

Amb aquest nou sensor, es pretén la cerca de solucions a diversos reptes, tal i com menciona l’article publicat pel CSIC:

… havia de ser un sensor que detectés concentracions d’hidrogen en aire inferiors al límit explosiu (4%); de baix cost i baix consum, i amb sortida digital en algun dels estàndards de comunicacions digitals. A més, el sensor havia de funcionar a temperatura ambient. I és que els actuals sensors d’hidrogen treballen a altes temperatures, fet que suposa un risc afegit si la concentració d’hidrogen augmenta.

Es tracta d’un sensor basat en Pd, metall que s’infla a l’entrar en contacte amb l’hidrogen. S’aprofita aquest canvi per tal de tancar un circuit, el pas del corrent pel qual genera un senyal que alerta de la presència d’hidrogen.

Més info a http://www.dicat.csic.es/rdcsic/rdfi30cat.htm

Descobriment de Química UdG a “Nature” i avui a TV3

El passat 9 de setembre vaig presentar la bona notícia de la publicació d’un article, de companys del Departament de Química de la UdG, a la prestigiosa revista Nature Chemistry. Avui, les càmeres de TV3 han estat als laboratoris del grup de recerca QBIS i el reportatge s’ha pogut veure al TN Comarques. En ell en Júlio Lloret i en Miquel Costas destaquen la importància del descobriment, pel que fa a la rendibilitat econòmica i ambiental, el qual rau en l’obtenció d’oxigen a partir de l’aigua, mitjançant un catalitzador de ferro.

Clicar la imatge per accedir al TN Comarques d’avui. La notícia en qüestió a partir del minut 3:00.

Els resultats d’aquesta recerca, de cara al futur, podrien ésser una de les respostes pel que fa al gran repte energètic, una de les grans qüestions a les quals la química del s.XXI ha de poser remei.

L’enhorabona, altra vegada, companys i companyes!

Més info a:

Musclos que utilitzen l’hidrogen com a font d’energia

Coneixem les interessants línies de recerca al voltant de molècules orgàniques contingudes en éssers que viuen en condicions extremes, a les profunditats oceàniques, com a potencials principis actius de fàrmacs. De la mateixa manera, sabem l’existència del mimetisme per part d’arquitectes i enginyers, per tal de desenvolupar i millorar estructures (com per exemple d’avions). I és que des de temps immemorials, la natura ha estat la font d’inspiració per a la ciència i la tècnica. El mateix Dalí es va basar en el que el rodejava per a dissenyar aquelles meravelloses estructures.

La revista Nature de fa dues setmanes (la de l’11 d’agost; número 7359) tenia en portada el dibuix d’uns musclos marins amb motiu d’un descobriment fet per l’Institut Max Planck de Microbiologia Marina de Bremen, el qual ha revelat que musclos que viuen a grans profunditats, prop de les fumaroles hidrotermals del fons oceànic (Article publicat a Nature: Hydrogen is an energy source for hydrothermal vent symbioses), són capaços de transformar l’hidrogen del medi en energia.

Prop de els fumaroles hidrotermals, a 3000 metres de profunditat, conviuen excepcionals comunitats simbiòtiques. © MARUM

S’ha descobert que aquests musclos, Bathymodiolus puteoserpentis, de les fumaroles hidrotermals de la dorsal mesoatlàntica, estan associats a uns simbions microbians que poden utilitzar l’hidrogen del medi com a important font d’energia.

Per tant, estem parlant d’uns éssers que han evolucionat per transformar eficientment l’hidrogen del medi en energia i (encara ho trobo més interessant) emmagatzemar l’energia generada a les seves pròpies “piles de combustible”. Segons els investigadors, aquest procés natural genera entre 7 i 18 vegades més energia que procesos sintètics avançats de l’actualitat.

Els llits de musclos a les fumaroles hidrotermals, formen extensions que contenen fins a mig milió d'individus. © MARUM

Aquest descobriment ens obre les portes  a una nova línia de recerca que podria produir unitats d’emmagatzematge i processament d’hidrogen de forma eficient i barata.

Mentrestant, el món sencer (recerca de la comunitat científica, tècnics, economistes,…) està barrinant la manera de substituir els combustibles fòssils. L’hidrogen és un dels candidats, però encara no sabem el com.

Cal ésser curiosos i observar el que ens envolta. Encara hem d’aprendre moltes coses de la natura.

Fonts d’informació: