Today ends an unforgettable experience. Now I’m going home after 3 months in the University of Nottigham, learning every day with the Professor Martyn Poliakoff, Sam Tang, Brady Haran and all of the Periodic Table of Videos group. It was a very interesting experience and, above all, really wonderful thanks to all of you, my friends.
Campus Park, The University of Nottingham, 3rd July 2013.
Thanks very much! I hope see you soon. Good luck, keep in touch and good Chemistry! 😉
Per la fantàstica eina “On This Day in Chemistry” de la Royal Society of Chemistry (la presentava el passat mes de maig, quan la vaig descobrir) m’assabento que avui és el 151è aniversari de Sir William Henry Bragg (el Bragg pare), físic britànic que el 1915 va ésser guardonat amb el Premi Nobel de Física, juntament amb el seu fill, “pels seus serveis en l’anàlisi d’estructures cristal·lines mitjançant raigs-X”.
Precisament aquest passat dissabte vaig passar el matí al Science Museum de Londres. Com sempre, meravellós! I a la planta baixa, on m’agrada passar-hi força estona, cada cop que hi vaig, vaig trobar aquesta relíquia en una vitrina.
Es tracta de l’espectròmetre de raigs-X original dels Bragg.
Com a curiositat cal recordar que Bragg fill, William Lawrence Bragg, amb 25 anys d’edat ha estat, fins a dia d’avui, el guardonat més jove amb un Nobel. I, això sí que és curiós, si ens fixem amb els guardonats més joves a la història dels Nobel, veurem que els 5 més joves reberen el Nobel de Física (dels 25 als 31 anys). I tots recordem el Nobel de Física 2010 per a l’aïllament del grafè on, juntament amb Gneim, Novoselov amb només 36 anys va ésser guardonat.
Per latra banda,
I tot i que, tal i com veiem a les darreres dues taules adjuntades, a la llista dels 10 més grans amb el Nobel hi trobem algun físic (i a nivell absolut, la Física queda en 2a posició -amb 88 anys-, empatada amb la literatura) la pregunta que ara em faig, és evident…
És la física una ciència per a joves?
Referències i més info:
1 de juliol de 2013. D’aquí una horeta la Universitat de Girona obre les portes a 60 joves de 1r de Batxillerat, els quals participaran a la 6a edició del Jove Campus de Recerca (seguiu #6jcr13 a twitter i la pàgina de Facebook). Com cada any, ara seria a la UdG, esperant els joves que estan a punt d’arribar, il·lusionats, preparats per passar les seves dues primeres setmanes a la Universitat. Però enguany em trobo d’estada de recerca a la University of Nottignham… ara bé, aquí avui també és un dia especial 😉
Aquest matí, des de l’School of Chemistry de la University of Nottingham, també donem la benvinguda a estudiants del nivell de batxillerat amb motiu del Salters’ Chemistry Camp. Concretament vindran 57 estudiants, que passaran 3 dies a la UoN, i dimecres vindrà un altre grup d’una seixantena més que hi passaran 3 dies més. Ja estic preparat per ajudar a la organització d’aquest Campus.
Els Salters’ Chemistry Camps, són uns campus d’estiu de recerca que es fan a diverses universitats d’Anglaterra per a joves de 15 anys. Aquest estiu (alguns s’han fet durant el mes de juny i altres seran aquest juliol) s’han celebrat a les universitats de St. Andrews (Escòcia), York, Manchester, Cambridge, Sussex, Bath i Nottingham (on comencem aquest matí).
Participo al Salters’ Chemistry Camp de la University of Nottingam, estic molt il·lusionat per veure com funciona i poder portar idees a la meva UdG. La primera curiositat amb la que em trobo és que ara, amb la samarreta que em van donar i la llista d’estudiants que han de venir i els seus telèfons, me’n vaig cap a l’estació de Nottingham. Sí, sí, ben bé a l’estil de Harry Potter, els estudiants (en aquest cas de 15 anys), arribaran sols i en tren des de les seves poblacions (a la llista en veig que venen des de Kettering, Birmingham, Derby, Cambridge, Manchester… i des de Kings’ Cross-St. Pancras de Londres!). De manera que ara mateix em sento com en Hagrid, el qual anava a esperar els nous estudiants de Hogwarts que arribaven al món màgic en tren, també des de l’estació de Kings’ Cross, com els d’avui!).
De manera que, juntament amb 3 companys, ara esperarem els joves estudiants a l’estació i els guiarem cap a l’autocar (en aquest cas no pas tartanes estirades per cavalls vesprals ni pas barquetes per travessar el llac de Hogwarts) que ens durà fins a la residencia a la qual han estat assignats (de les moltes que hi ha al Campus Park de la UoN). Allà deixaran el seu equipatge i després anirem cap a l’School of Chemistry, on començarà el Salters’ Camp 2013 de la UoN!
Només d’arribar a la University of Nottingham, el passat 4 d’abril, ja em vaig sentir com al món màgic de Hogwarts. Ho vaig comentar a l’entrada https://pepquimic.wordpress.com/2013/04/07/ja-soc-a-hogwarts-ai-vull-dir-a-la-universitat-de-nottingham/
Referències i més info:
En alguna ocasió hem parlat dels superconductors. La superconductivitat és un fenomen que m’apassiona. Coneixem metalls que poden presentar superconductivitat a temperatures molt baixes. Ara bé, també coneixem materials ceràmics que presenten aquesta propietat a temperatures “relativament altes”. És el cas del YBa2Cu3O7, conegut popularment com a YBCO, el qual per sota d’uns 90K -al voltant dels -183 ºC- (la seva temperatura crítica, Tc) esdevé una ceràmica superconductora.
Imant cúbic levitant sobre ceràmica superconductora tipus YBCO refrigerada en nitrogen líquid. Foto vaig poder fer el febrer de 2011 durant una de les nostres demostracions a un institut.
De manera que una peça de ceràmica tipus YBCO, refrigerada sota nitrogen líquid, presenta aquestes sorprenents propietats superconductores, entre les quals destaca (sense deixar de banda la resistència elèctrica nula, la qual podria arribar a ser una de les solucions a les pèrdues energètiques que patim amb el filat de coure, per exemple) l’efecte Meissner o d’exclusió d’un camp magnètic. Al col·locar un imant sobre el material superconductor podem observar que el primer levita i gira lliurement, sobre la peça ceràmica, sense cap més resistència que la de l’aire. I, precisament aquí volia arribar, ja que lluny dels vídeos casolans i de poca qualitat que puc gravar al laboratori, com el següent que vaig gravar el setembre de 2008 (aviat farà 5 anys), abans d’ahir vaig descobrir un fantàstic vídeo editat pel Ri Channel de The Royal Institution; juntament amb The Royal Society, una de les grans institucions científiques de la Gran Bretanya que he descobert, i hi he aprofundit, durant la meva estada de recerca a la University of Nottingham.
Es tracta d’un petit automòbil (que conté una peça de ceràmica tipus YBCO refrigerada amb N2 líquid) que levita sobre una via en forma de Möbius (la cinta cíclica d’una sola cara) formada per petits imants. És una divertida versió maqueta de trens reals, que transporten passatgers tot levitant sobre la via i, per tant, estalviant-se la fricció entre aquesta i unes rodes, com per exemple el Transrapid Maglev de Shangai.
Referències i més info:
Periodic Videos acaba de publicar un nou vídeo sobre el Platí! A principis de setmana en Brady ja em comentava que tenia el nou vídeo sobre el Pt gairebé a punt i abans d’ahir ja el va publicar. D’aquesta manera, el Platí passa a ser un dels elements que té més vídeos referenciats al conegut projecte divulgatiu.
Amb aquest nou vídeo, des de la planta de processament de Johnson Matthey el Professor Poliakoff ens mostra una de les altres aplicacions del Platí i ens mostra com n’és de dens aquest metall (21.45 g/cm3). i que la major part del Pt que hi ha al planeta no el trobem a la superfície, sinó que es troba en forma d’aliatge amb el Fe al nucli del planeta. I, evidentment, es torna a destacar la seva importància com a eficient catalitzador en la producció d’àcid nítric a partir d’amoníac, seguint el procés d’Ostwald. És en la primera etapa d’aquest procés, l’oxidació de l’amoníac a NO, en la qual és catalitzada pel Platí.
En aquesta llista de reproducció tenim la resta de vídeos que Periodic Videos ha publicat sobre el noble Platí, entre ells l’especial “Chemistry on the clouds“, on uns científics aventurers sintetitzen cisplatí al cim del mont Snowdon (el cim més alt de Gal·les, amb 1085 m).
Referències i més info:
La música i la química, la química i la música… Segurament 2 dels llenguatges més universals que hi ha. El pentagrama i la Taula Peròdica; les notes i els elements; les melodies i els compostos… Tocatta i fuga i el cisplatí!
Tot i que jo sempre he celebrat la Diada de la Música el 22 de novembre, amb motiu de la diada de Santa Cecília, patrona de la Música, m’assabento que a molts països avui, 21 de juny i pel que sembla amb motiu del solstici d’Estiu, és el Dia de la Música. Com que em trobo a Anglaterra, a la University of Nottingham, i aquí celebren el Dia de la Música avui mateix, m’afegeixo a la celebració. Ara bé, seguiré fent com a la nostra terra, la nostra Diada de la Música és per Santa Cecília!
I, pels químics, no hi ha cançó més animada i profitosa (encarada a l’ensenyament) que “The Elements Song“, que Tom Lehrer va escriure el 1959 (en vaig parlar dedicadament a una recent entrada). Precisament només haig de fer que obrir la porta del despatx on em trobo i al passadís tenim un plafó amb les partitures de l’obra, així com una carta molt especial. La carta en questió és de 1992, escrita a màquina, amb remitent a Cambridge (Massachusetts, EUA), dirigida al Professor Poliakoff (Química, University of Nottingham) i… signada pel mateix Lehrer!
Perquè tot és Química, i si no l’acompanya la Música… quina tristor!
Tal i com comentàvem aquesta passada nit, abans d’anar a dormir sabent que ens despertaríem en una nova estació (com si viatgéssim en un tren nocturn), a les 7:04 h (hora catalana) hem encetat l’Estiu 2013.
Des de The University of Nottingham (ben a prop d’Stonehenge, on aquesta matinada s’hi han aplegat un bon grapat de druides del s.XXI), aprenent cada dia al costat del grup Periodic Videos i el Professor Poliakoff, presento aquest petit recull de vídeos, fets des del grup, adients per l’ocasió.
Molt bon inici d’Estiu! I recordeu, “A l’Estiu, tota cuca viu”.
Ahir al vespre, amb motiu de l’anunci del darrer enigma d’El Joc de Catalunya d’Espai Terra de TVC, en Pep Duran (C4D UdG) va ésser convidat al plató del programa on va dur a terme, en directe, un refrescant experiment de física recreativa.
Figura 1. Impressió de pantalla del moment clau de l’experiment. Gravació del programa d’ahir: http://www.tv3.cat/videos/4614656/Espai-Terra–17062013
Tal i com hem fet en dues altres ocasions, en les quals jo mateix vaig ésser convidat al programa conduit per Tomàs Molina (Experiment de química recreativa a Espai Terra de TVC i Electròlisi de l’aigua. Experiment per a Espai Terra de TV3), ahir al vespre en Pep Duran va reproduir el famós experiment d’addicionar caramels mentolats a refresc de cola. No es va tractar només de fer caure Mentos a una ampolla de Cola, sinó que Duran va aplicar del mètode científic amb l’objectiu clar de parlar de la tensió superficial de l’aigua en un ambient festiu.
En Tomàs Molina es posa la bata. Vaig seguir el programa en directe des de Nottingham, on estic fent estada de recerca.
Cada dilluns hem pogut seguir la nova pregunta del concurs El Joc de Catalunya, conduit per Jordi Aguilera, que ha comptat amb milers de participants d’arreu del país (un servidor va anar molt bé fins que va punxar amb el nombre d’escales de la catedral de Tarragona 😉 ). La darrera pregunta, que es va anunciar ahir, fa referència als “sillons” catalans més frescos, de manera que fer un experiment amb refrescos era la millor manera d’anunciar-lo. A més a més ara que ens trobem a les portes de l’estiu, fer una mica de mulleder fins i tot s’agraeix.
Figura 2. Foto feta al plató d’Espai Terra; Sant Joan d’Espí, estudis de TVC, 17/06/13.
Tal i com podem apreciar a la Figura 1 i a la Figura 2 (foto feta al plató, on només es veu el croma de color blau en comptes del decorat virtual que veiem per pantalla), l’experiment va consistir en addicionar el mateix número de caramels mentolats a ampolles de diferents begudes carbonatades del mateix volum (cola, cola light, taronjada i gasosa; d’esquerra a dreta). Fent caure els caramels de cop i al mateix moment a les diferents ampolles, el resultat va ser que el guèiser sortint de l’ampolla de cola light va ser el que va arribar més amunt. Es tracta d’un procés físic, on el caramel actua de centre de nucleació perquè el diòxid de carboni dissolt en la beguda s’alliberi a gran velocitat (cal dir que també hi té lloc reacció química en la qual la goma aràbiga continguda al caramel disminueix la solubilitat del CO2 a la solució i també intervé el sucre o edulcorant de les begudes -per aquest motiu veiem la flagrant diferència entre la cola i la cola light-).
A un article publicat el 2007 a la Journal of Chemical Education (American Chemical Society) titulat “Mentos and the Scientific Method: A Sweet Combination” es publicà el resultat de l’aplicació del mètode científic per a l’experiment en qüestió. Podem llegir un post sobre l’article al bloc CPI.
Jordi Aguilera i Pep Duran abans de fer l’experiment.
Per acabar, i ara que estem a punt d’entrar a l’estiu, recomano una bona broma per poder fer als amics (si mai us demanen una cola amb gel) i aquest refrescant experiment a l’engròs, amb tanta ciència, simetria i harmonia. Va ser gravat per Eepybird i es van fer servir 200 L de cola i 523 caramels Mentos.
Més info i referències:
pepquimic.wordpress.com 