Molt bona diada de Nadal amb la ciència i lletra de Llull

Amb motiu dels 700 anys de la seva mort l’Església Mallorquina celebra, des del passat 27 de novembre i fins el proper 27 de novembre de 2016, l’Any Llull. El beat Ramon Llull nasqué el 1232 a Palma de Mallorca i morí l’any 1315 a Tunis. Es tracta del mallorquí més universal, pare del català literari, teòleg i alquimista, entre les moltes altres disciplines on destacà. Llull és un dels grans autors i pensadors medievals en llengua catalana, occitana, llatí i àrab. I avui, dia de Nadal, m’agradaria recordar-lo amb el seu bonic “Jesucrist, Sènyer, ah, si fos!”.

Jesucrist, Sènyer, ah, Si fos
en aquell temps que nasqués vós
i vos vesés infant petit,
vostres carns nues e poc Llit,
Pobre de draps, ple de bontat!
Ah, com ne fóra enamorat
veent lo rei del cel e el tro
jaer en paubre lliteló!
Ah, qui fos en cell temps noirit
que Jesús fo infant petit,
e com tots jorns amb ell anàs
ab ell estés, ab ell jugás!
E quan an fo lliat e pres,
que hom son companyó estés
en tota la greu passió e en la greu mort!
Anc gauig no fo major
que cell que hom pogra haver!

Ramon Llull

Recordo perfectament la visita a la Basílica de Sant Francesc de Palma de Mallorca, encara no fa ni un parell d’anys, i trobar-hi el sepulcre del beat.

llull

Sepulcre d’alabastre de Ramon Llull (1232-1315). Basílica de Sant Francesc, 07/05/14.

Al llarg d’aquest Any Llull tindrem més temps de parlar del personatge, avui només volia recordar aquest apunt nadalenc entre la seva obra.

Molt bon Nadal!

 

Referències i més info:

Avui, 271 anys del naixement de Lavoisier

cluny

Cluny, 18 d’agost de 2014.

Precisament avui fa exactament una setmana que, de camí cap a Taizé, estava davant les restes del que va ser l’espendurosa Abadia de Cluny. Allà ens explicaren que, el 1790, la Revolució Francesa va acabar amb la que fou la més gran abadia del món. Quatre anys més tard, a mans dels mateixos revolucionaris queia també el cap del gran científic Lavoiriser. D’aquesta manera, guillotinat on ara es troba la plaça de la Concorde de París i amb només 50 anys d’edat, acabava la vida del pare de la química moderna. Poques coses són blanques o negres, de manera que aquests dos fets no han de servir per criminalitzar el procés.

Avui és dia de recordar el qui fou una xarnera per acabar de passar de l’alquímia a la ciència química. entre els seus estudis destaquen els de la composició de l’atmosfera. Va descriure que l’aire està compost de 2 gasos que va anomenar oxigen i nitrogen.Estudiant el rol de l’oxigen en els processos d’oxidació va desmentir la, fins aleshores acceptada i heredada dels alquimistes, teoria del flogist. També va desmentir la naturalesa elemental de l’aigua i va formular la llei de la conservació de la massa (1785). El 1789 publicà la seva obra més important, el Tractat elemental de química … aquest fou l’any que esclatà la revolució francesa. S’acostava la fi de la seva recerca.

Antoine-Laurent de Lavoisier, qui va néixer el 26 d’agost de 1743, tal com dèiem fou guillotinat el 8 de maig de 1794 sota el crit terrible de “la Republica no necessita científics!”.

lavoisier selfie 2013

Science Museum-London, juny de 2013. Selfie amb còpia del conegut retrat de Jacques Louis David “Portrait of Antoine-Laurent Lavoisier and his wife”, de 1788).

Més info:

Avui Google es vesteix de Química amb Dorothy Crowfoot Hodgkin

Aquest matí, gran sorpresa a l’entrar a Google!

doodleEl motiu d’aital sorpresa és la celebració del 104è aniversari del naixement de Dorothy Crowfoot Hodgkin, investigadora britànica que fou pionera en la determinació de molècules d’interès biològic per difracció de Raigs X.

Precisament al Doodle hi veiem una representació del model molecular de peniscil·lina que la investigadora va construir el 1945.

El 1964 Dorothy Crowfoot Hodgkin fou guardonada amb el Premi Nobel de Química, convertint-se amb la tercera dona a l’aconseguir el guardó (després de Marie Curie i la seva filla Irène).

hodgkinThe Nobel Prize in Chemistry 1964 was awarded to Dorothy Crowfoot Hodgkin “for her determinations by X-ray techniques of the structures of important biochemical substances”.

Ref. http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/chemistry/laureates/1964/

Serveixi aquest homenatge a Hodgkin també com un motiu més de celebració de l’Any Internacional de la Cristal·lografia.

Referències i més informació sobre la investigadora:

 

Curt d’animació sobre Mendeléiev i la Taula Periòdica. TEDEd lesson

La figura de Mendeléiev és, potser, la més destacada en la història de la química, tal i com avui la concebem. El qui va ordenar els elements coneguts, construint el 1869 la primera Taula Periòdica i, sobretot, qui va predir encertadament -amb gran clarividència científica- les propietats d’elements encara no descoberts en aquell moment, és protagonista d’aquest fantàstic curt d’animació. Val la pena tenir-lo entre els “preferits de Youtube” i com a referència per als docents.

Es tracta de The genius of Mendeleev’s periodic table de Lou Serico, el qual forma part d’una lliçó de TEDEd.

Tal i com defensa el curt, la Taula Periòdica és molt més que una simple icona com les múltiples que omplen la nostra societat i es mouen per les modes. La Taula Periòdica és un dels grans productes de la genialitat humana i, com a tal, l’hauríem de posar al costat del Taj Mahal o la Mona Lisa.

Referències i més info:

Física, una ciència per joves? Per molts anys des del Science Museum de Londres, Bragg!

science_historyPer la fantàstica eina “On This Day in Chemistry” de la Royal Society of Chemistry (la presentava el passat mes de maig, quan la vaig descobrir) m’assabento que avui és el 151è aniversari de Sir William Henry Bragg (el Bragg pare), físic britànic que el 1915 va ésser guardonat amb el Premi Nobel de Física, juntament amb el seu fill, “pels seus serveis en l’anàlisi d’estructures cristal·lines mitjançant raigs-X”.

Precisament aquest passat dissabte vaig passar el matí al Science Museum de Londres. Com sempre, meravellós! I a la planta baixa, on m’agrada passar-hi força estona, cada cop que hi vaig, vaig trobar aquesta relíquia en una vitrina.

DSCN0362 còpia

Es tracta de l’espectròmetre de raigs-X original dels Bragg.

DSCN0361 còpia

Com a curiositat cal recordar que Bragg fill, William Lawrence Bragg, amb 25 anys d’edat ha estat, fins a dia d’avui, el guardonat més jove amb un Nobel. I, això sí que és curiós, si ens fixem amb els guardonats més joves a la història dels Nobel, veurem que els 5 més joves reberen el Nobel de Física (dels 25 als 31 anys). I tots recordem el Nobel de Física 2010 per a l’aïllament del grafè on, juntament amb Gneim, Novoselov amb només 36 anys va ésser guardonat.

Nobel_joves

Nobel_joves_tots

Per latra banda,

Nobel_grans_totss

Nobel_grans_tot

I tot i que, tal i com veiem a les darreres dues taules adjuntades, a la llista dels 10 més grans amb el Nobel hi trobem algun físic (i a nivell absolut, la Física queda en 2a posició -amb 88 anys-, empatada amb la literatura) la pregunta que ara em faig, és evident…

És la física una ciència per a joves?

Referències i més info:

188è aniversari del naixement d’Emil Erlenmeyer

emptyful

[1] referències

Ahir, gràcies a un tuit del divertit, curiós i interessant compte (almenys pels “frikis” de la ciència) @IFLScience vaig descobrir aquest immens matràs Erlenmeyer d’acer inoxidable. Es tracta d’una font des més de 10 m d’alçada, obra de Bill Pechet titulada “Emptyful” i que des del passat 2012 es troba a la plaça Millenium Library de Winnipeg (Minetoba, Canadà). Diverses rangleres de LED’s il·luminen la boira i aigua generades per la font (només a l’estiu, quan els LED’s il·luminen amb colors blau, verd i lila; mentre que a l’hivern la font és seca i els colors que la il·luminen són vermell, groc i taronja) fent d’aquest monument una dinàmica obra d’art urbà i bon homenatge a la química.

I precisament avui (casualitats?) recordem a Emil Erlenmeyer en el 188è aniversari del seu naixement.

emil_erlenmeyer

[2] referències

El químic Richard August Carl Emil Erlenmeyer va néixer a Taunusstein (Alemanya) el 28 de juny de 1825 i va dedicar la seva recerca a la síntesi orgànica. Entre els seus descobriments trobem la molècula d’àcid isobutíric (1865) o la proposta dels 2 anells de benzè condensats per a l’estructura del naftalè (1866). El 1880 va desenvolupar l’anomenada Regla d’Erlenmeyer que diu que “tot alcohol amb el grup hidroxil enllaçat directament a un doble enllaç entre carbonis, aquest esdevé un aldehid o una cetona”. Això succeeix perquè, en l’equilibri tautomèric (veure reacció A), generalment la forma cetònica (1) és més estable que el seu tautòmer enòlic (2). (diem “generalment ja que en certs casos la forma enòlica (2) es pot veure estabilitzada per interaccions de ponts d’hidrogen entre l’H d’aquest grup hidroxil que s’ha format i un altre àtom d’O o S que hi hagi en la mateixa molècula i ésser aquesta forma la més estable).

ceto-enol

Reacció A

Però quan sentim el nom del químic Erlenmeyer, la imatge que ens ve a la testa no és pas la d’un equilibri ceto-enol, sinó la del matràs cònic que Erlenmeyer dissenyà el 1860.

Disseny original d'Erlenmeyer pel nou matràs cònic, 1860

Disseny original d’Erlenmeyer pel nou matràs cònic, 1860. [3]

Referències i més info:

Perquè avui és un dia destacat en la història de la Química

Una nova iniciativa que descobreixo des de la University of Nottingham. Es tracta de “On This Day in Chemistry” la qual forma part de “Learn Chemistry” de la Royal Society of Chemistry (on també trobem l’interessant “Visual Elements Periodic Table” que vàrem presentar la setmana passada).

science_history

Al fantàstic calendari, avui s’hi destaca la figura de Pierre Curie, qui va néixer a París el 15 de maig de 1859.

curie

Per molts anys, DNA! 60 anys de doble hèlix

A Structure for Deoxyribose Nucleic Acid
Watson J. and Crick F
Nature 171, 737 (1953)

Avui fa 60 anys que a la revista Nature un parell de científics publicaven un article titulat A Structure for Deoxyribose Nucleic Acid. Aquest article revolucionaria la ciència i és que en ell s’hi proposava l’estructura de doble hèlix de l’ADN (o DNA en anglès).

nature_1953_DNA

A Structure for Deoxyribose Nucleic Acid. Watson J. and Crick F. Nature 171, 737 (1953).

Watson i Crick, pares de l’estructura de doble hèlix del DNA i autors del paper varen ser guardonats, juntament amb Frederick Wilkins, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1962 “for their discoveries concerning the molecular structure of nucleic acids and its significance for information transfer in living material”.

www.nobelweekdialogue.org

Watson i Crick amb el seu model de la molècula de DNA. 1953. Imatge, http://www.nobelweekdialogue.org

Precisament estic especialment cofoi perquè dissabte passat em trobava cara a cara amb el model que Watson i Crick varen fer servir per mostrar l’estructura del DNA, el 25 d’abil de 1953 (el mateix que veiem a laiamtge superior). Aquest model, metàl·lic, es troba a la planta baixa del magnífic Science Museum de Londres (@sciencemuseum). Aquí, des de UK, el meu petit homenatge a una proposta de replegament del gran manual d’instruccions que cadascuna de les nostres cèl·lules guarda amb la delicadesa del més apassionat arxiver.

DSCN1193

Science Museum. London, 20/04/13

DSCN1194

Science Museum. London, 20/04/13

DSCN1196

Science Museum. London, 20/04/13

DSCN1197

Science Museum. London, 20/04/13

Per molts anys, DNA! Per molts anys, Watson i Crick!

Referències i més info: