T’oferim 2 cursos MOOC de franc amb Miríada X. Inscriu-te ara!

Des de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital (C4D) de la Universitat de Girona oferim dos cursos MOOC (Massive Open Online Course) de lliure matriculació, dins la proposta de la plataforma Miríada X.

miriadax

Per una banda us oferim “Descubriendo la química: de la alquimia a las partículas subatómicas“.

“Este curso consistirá en un recorrido por la historia de la química, desde los primeros alquimistas hasta los nuevos materiales. Utilizando este hilo conductor se introducirán conceptos elementales de química”.

I per altra banda, “Investigación científica 2.0.1: procesos clave en una sociedad digital“.

“Este curso está dirigido sobre todo a investigadores en formación que deseen conocer las herramientas y actitudes comunicativas y colaborativas clave de la investigación científica en la sociedad digital del Siglo XXI. A los investigadores formados también les será útil por apuntar las últimas tendencias”.

Ara mateix ja us hi podeu inscriure de franc! El curs començarà el proper mes de febrer i serà virtual (tant la formació -en forma de vídeos- com l’avaluació -en forma de questionaris tipus test i altres mètodes telemàtics-) i en llengua castellana i subtitulats amb la mateixa, ja que el públic objectiu és el de parla hispana i portuguesa.

Les classes començaran els primers dies de febrer. Pel que fa als cursos que proposa la UdG, el curs “Investigación científica 2.0.1: procesos clave en una sociedad digital”, començarà el 23 de febrer. El curs “Descubriendo la química: de la alquimia a las partículas subatómicas” començarà el 19 de març. Tots dos tindran una durada aproximada de sis setmanes.

Finalment, tots els alumnes que supereu el curs tindreu un certificat MOOC per la Universitat de Girona.

De manera complementària, tots els cursos participen a la 1a Edició del Premi de Cursos MOOC, al qual, també, opten els dos cursos que promou la UdG.

D’aquesta manera, la Universitat de Girona s’adhereix a aquesta novedosa proposta de didàctica massiva, oferint 2 cursos MOOC, entre 58 que es presenten al projecte, i on una altra universitat catalana també n’ofereix 2 més (és a dir, TVC, la UPF no és la única del país).

Més info:

Molt bones pinzellades de ciència al Quèquicom. Recull d’apassionants descobriments

Si el vas veure estic segur que t’agradarà tornar-ho a fer. Si te’l vas perdre, et recomano molt veure’l i potser recordaràs diferents capítols que has vist al llarg de la història del programa.

Es tracta del Quèquicom i… els descobriments  que ahir al vespre es va reemetre pel Canal 33. Al llarg dels 6 anys del QQC, els descobriments ha estat un tema que s’ha tractat molt bé i al recopilatori que adjunto es recullen històries apassionants que hi ha darrera del descobriment del fàrmac anticoagulant Sintrom, de la radiació, del velcro o de la gasolina amb plom, també l’origen i solució de malalties com la pesta negra o l’escorbut.

QQC_8gener2012

També hi descobrireu divertides anècdotes i curiositats, com la que ens explicà Marc Boada. Les tifes de vaca no fan pudor… bé, les d’Austràlia sí! 😉

Val a dir que aquest capítol recopilatori emès ahir per TV era titulat Descobriments. Part 1a. Al web del programa podem veure el 2n capítol (Descobriments. Part 2a) amb descobriments tan apassionants com el del fòsfor, a partir de l’orina.

Com ja he comentat en altres ocasions, es tracta d’un gran programa de divulgació científica, cuit a casa nostra i en català.  No en conec cap de millor que actualment s’emeti per TV. Hem de recolzar iniciatives com aquesta, per tal de que la nostra TV pública segueixi apostant-hi (per mi això també és una interessant estructura d’estat).

Gràcies i per molts anys, Quèquicom!

Referències i més info:

Recerca cientificotècnica i cooperació. Per molts anys, Eduard!

Els científics encetem una setmana de celebracions. Si bé totes tenen efemèrides per recordar, aquesta serà rellevant pels meteoròlegs o aficionats i per destacar la cara més humana dels científics, fet que em porta a congratular un company.

Imatge, wikipèdia

Imatge, Viquipèdia

Demà, 4 de desembre, es celebra la diada de Santa Bàrbara, patrona de miners, artillers i pirotècnics, entre altres. La màrtir es troba molt lligada a la meteorologia, ja que és la Santa protectora contra els llamps, degut a la llegenda que atribueix la mort del seu pare a un llamp, després de fer decapitar la seva filla, convertida al Cristianisme.

Per altra banda, demà passat, dia 5 de desembre, celebrarem el 111è aniversari del naixement de HeisenbergNobel de Física 1932 i conegut pel seu Principi d’Incertesa. Si hem llegit una mica sobre la seva història o vist l’obra  de teatre “Copenhague“, sabrem que el científic alemany va estar involucrat a la cursa nuclear del règim Nazi, en plena II Guerra Mundial, i es va trobar en una lluita interna entre l’ètica i la curiositat per a seguir investigant, amb un potencialment terrible ús dels nous descobriments.

Heisenberg

Werner Heisenberg (1901-1976)

Segurament en aquesta intersecció entre la ciència i l’ètica, el científic més destacat, que va lluitar per a la pau al món al mateix temps que duia a terme una excel·lent recerca en química teòrica, és Linus Pauling. El 1954 va ésser guardonat amb el Premi Nobel de Química for his research into the nature of the chemical bond and its application to the elucidation of the structure of complex substances”. Després de la II Guerra Mundial, va esdevenir un ferm activista per la pau, formant part del grup de científics que advertien del perill del desenvolupament d’armes nuclears, faceta que li va merèixer el Nobel de la Pau 1962.

“The problem of an atomic war must not be confused by minor problems such as communism versus capitalism. An atomic war would kill everyone, left, right, or center.”
–Linus Pauling, 1950.

Precisament en aquesta línia, on es destaca la cara més humana del científic en la seva pròpia recerca, trobem a l’Eduard Muntaner.

L’Eduard és un investigadors conscienciat i compromès; tal com comenta al seu bloc, actiu en la interessant i necessària intersecció entre Tecnologia-Educació-Creativitat-Cooperació, mitjançant el projecte UdiGital.edu. Ens creuem sovint a l’entrada del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona i ens hem trobat en diverses activitats divulgatives i d’ensenyament informal en projectes de creació de ponts Universitat-Institut/Escola. Aquest passat estiu, per exemple, va tornar a ser professor d’Scratch als estudiants de batxillerat, participants al Jove Campus de Recerca de la UdG.

L'Eduard fent taller d'Scratch als estudiants del 5è Jove Campus de Recerca de la UdG.

L’Eduard fent taller d’Scratch als estudiants del 5è Jove Campus de Recerca de la UdG.

Aquesta és la meva petita i modesta col·laboració al projecte “Gotes obertes“, amb motiu del cinquè aniversari del bloc de l’Eduard, “Com gotes a l’oceà“. De manera que, entre totes les col·laboracions, hi trobareu aquesta entrada.

Per molts anys, “Com gotes a l’oceà”! Moltes gràcies per convidar-me a participar a la celebració 2.0 i per molts anys de recerca, cooperació i comunicació, Eduard! Ets un Mestre pels qui ens estem formant en aquests àmbits 🙂

gotesobertes

Per molts anys! Avui celebrem el 352è aniversari de la Royal Society

Avui, 28 de novebre de 2012, celebrem el 352è aniversari de la Royal Society.

Nullius in verba.

Les anteriors paraules en llatí signifiquen “en paraules de ningú” i composen el lema de la Royal Society of London for the Improvement of Natural Knowledge, la qual va ésser fundada el 28 de novembre de 1660 i es tracta de la societat científica més antiga existent en l’actualitat. D’entre la llista dels seus presidents destaquen figures clau de la història de la ciència, com per exemple William Thompson -més conegut com a Lord Kelvin- (president de 1890 a 1895), Ernest Rutherford (president de 1925 a 1930), o sir Issac Newton (president de 1703 a 1727).

La passada Primavera vaig passar per davant de la porta de la Royla Society, al número 7 del Carlton House Terrace de Londres, però per no haver sol·licitat visita prèvia em vaig quedar amb les ganes de visitar-la. La propera vegada que vagi a la capital britànica, prèviament escriuré algun mail 😉

Precisament avui mateix a Londres té lloc una interessant primera trobada científica entre l’estat espanyol i UK.

With the title “Networking Nations: Scientific opportunities in the UK and Spain”, the Royal Society will host the first scientific meeting between Spain and the United Kingdom on 28 November.

This first scientific meeting between Spain and the United Kingdom will be attended by the Spanish researchers Avelino Corma, Juan Adánez, Jorge Villagra, Manel Esteller, Joan Grimalt, Elías Fereres, Diego Rubiales, and Javier Díaz Giménez and, on the British side, Karen Wilson, Scout E. Le Vine, Boris Adryan, Paul Williams, Tiina Roose and Marina Ranga.  Their contributions will deal with research at the frontiers of scientific knowledge, in areas considered a priority in Spanish science:

  1. Safe, clean and efficient energy.
  2. Intelligent, sustainable and integrated transport.
  3. Health, Demographic change and well-being.
  4. Efficiency of resources and raw materials in the fight against climate change.
  5. Food safety, sustainable agriculture, marine and maritime research and bio-economics.
  6. Social changes, scientific culture, the entrepreneurial spirit, innovation and collective attitudes.

Referències i més info:

Avui celebrem el 311è aniversari del naixement de Cèlsius. Sí, sí, el de l’escala de temperatura

Avui, tal i com estava anunciat pels meteoròlegs, a tot el país hem notat una notable davallada de les temperatures. Tot mirant el termòmetre, el ferret que m’indica la màxima del qual s’ha quedat més avall que ahir, penso en qui va ser el pare d’aquesta escala de temperatura…

Tot i que la unitat de temperatura del Sistema Internacional és el Kelvin (K), a nivell quotidià (i també científic) fem servir l’escala Celsius i precisament avui, 27 de novembre de 2012, celebrem el 311è aniversari del naixement de l’astrònom suec Anders Celsius.

Celsius va néixer el 27 de novembre de 1701 a Uppsala (Suècia), va ésser professor d’astronomia a la Universitat d’Uppsala i és conegut per l’escala centígrada de temperatures, l’escala Celsius, que va proposar el 1742 mitjançant la presentació d’una memòria a l’Acadèmia de Ciències Sueca.

Ara bé, encara hi ha qui es pregunta, graus centígrads o graus celsius?

Encara hi ha qui fa servir el terme centígrads, però hem de tenir clar que actualment hem de fer servir el terme graus Celsius (ºC). El 1948, la Conferència General de Pesos i Mesures, s’inclinà pel terme cèlsius per tal d’eliminar la confusió amb el prefix centi- i reconèixer la tasca del físic Celsius.

Tot mirant el termòmetre, que tota aquesta setmana -tant pel que fa a màximes com a mínimes- quedarà més curt que dies enrere, és d’ésser agraits que recordem -especialment avui- Anders Celsius.

Abrigueu-vos! 😉

Referències i més info:

Avui celebrem Sant Albert Magne, Patró de científics i científiques

Avui, 15-N, els científics i científiques ens encomanem al nostre Patró, Sant Albert Magne.

Sant Albert el Gran (o Sant Albert Magne) va néixer a principis del s.XIII a Baviera i va morir el 15 de novembre de 1280, a la seva cel·la del convent de la Santa Creu de Colònia. Per aquest motiu avui, dia central del mes de novembre, celebrem la diada de Sant Albert. El personatge fou bisbe, dominic i una autoritat en física, matemàtiques, biologia, geologia, astronomia, filosofia i alquímia, entre altres disciplines. Fou canonitzat el 1931 per Pius XI, qui el va proclamar Doctor oficial de l’Església. Va ser a 1941 quan Pius XII el va proclamar patró dels estudiants i estudiosos de les ciències naturals. Fins i tot se l’anomenà, i així el trobem repetidament citat, Doctor Universalis, per la vastitud dels seus interessos i del seu saber.

És interessant fixar-se que el personatge no es va limitar amb l’estudi de la teologia, l’ètica i la filosofia, com molts altres dominics contemporanis seus, sinó que també aprofundí en ciències pures i dures, com les conegudes com a “ciències clàssiques”; la física, la biologia, la geologia i l’alquímia (predecessora a la química actual). Per tant, en Sant Albert podem trobar qui ens mostra que la ciència i la fe no tenen perquè ésser contradictòries. Els discursos que volen avalar aquest posicionament, amb les referències a malaurats esdeveniments puntuals duts a terme per membres que han tingut pes a l’Església al llarg de la història (recordem, per exemple, què li passà a Galileu), no justifiquen cap mena de conflicte, més que l’error humà de caure en extremismes i fanatismes.

Precisament, en una audiència general de Benet XVI, del març de 2010, podem llegir:

Sant Albert Magne ens recorda que entre ciència i fe hi ha amistat, i que els homes de ciència poden recórrer, mitjançant la seva vocació a l’estudi de la naturalesa, un camí de santedat autèntic i fascinant.

Celebrem, per tant, la Diada d’avui tot recordant un personatge de ciència, un savi dels d’abans que, contràriament als científics actuals, especialitzats fins al límit en un tema molt concret d’estudi, apreciava i dominava multitud de branques d’aquest gran i apassionant arbre del coneixement.

Que Sant Albert ens guiï en la nostra tasca professional i ens allunyi de tot mal i mala pràctica. Molt bona Festa Major, científics i científiques!

Ja has celebrat el Dia del Mol 2012?

Estem a pocs minuts de clausurar una diada important pels químics i químiques d’arreu. Avui, de les 6:02 am a les 6:02 pm hem celebrat el Dia del Mol amb motiu de la coincidència de la data d’avui (6:02 h del dia 10/23 amb notació anglosaxona) amb el conegut Nombre d’Avogadro, 6.02*10^23.

En plena National Chemistry Week (enguany sota el lema Nanotechnology: The Smallest BIG Idea in Science!), avui els nordamericans celebren The National Mole Day, enguany amb el lema Molar Eclipse.

Els orígens del dia del Mol els trobem en un article d’un professor d’institut a la revista The Science Teacher, a principis de la dècada dels 80′s, el qual que va proposar celebrar aquesta festa en aquesta data. Inspirat en aquest article, Maurice Oehler, actualment professor d’institut juvilat de Wisconsin, va fundar the National Mole Day Foundation (NMDF) el 15 de maig de 1991. Aquesta celebració anual consta d’una sèrie d’activitats divulgatives amb l’objectiu d’encomanar a la població, especialment als estudiants més joves, la passió per la química.

Com no podia ser d’altra manera, el gran divulgador de la química d’avui, el Professor Poliakoff (de PeriodicVideos), avui també ha celebrat la diada publicant un vídeo parlant del Nombre d’Avogadro al web Numberphile.

Com bé sabem, un mol és una de les unitats base del Sistema Internacional i es defineix com la quantitat d’una substància que conté un nombre de partícules o entitats elementals igual al nombre d’àtoms contingut en 0.012 kg de l’isòtop carboni-12. Aquest nombre és igual a 6.02·1023 i es coneix com a nombre d’Avogadro. D’aquesta manera el nombre de molècules contingudes en un mol d’aigua és de 6.02·1023.

Referències i més info:

Avui celebrem el Dia d’Ada Lovelace, diada de les científiques

Avui, 16 d’octubre, arreu del món es celebra el Dia d’Ada Lovelace. Es tracta d’un esdeveniment anual amb l’objefctiu de destacar perfils de dones científiques (STEM), amb el darrer afany d’engrescar a les noies amb aquests possibles models a seguir.

Ada Lovelace Day is about sharing stories of women — whether engineers, scientists, technologists or mathematicians — who have inspired you to become who you are today. The aim is to create new role models for girls and women in these male-dominated fields by raising the profile of other women in STEM.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ada_InitiativeLa britànica Ada Lovelace (1815-1852), amb el títol de Comtessa de Lovelace, fou la única filla del poeta Lord Byron i esdevingués la 1a programadora de la història. Per tant, es tracta d’un perfil destacat a la història de les matemàtiques i la programació. Precisament el llenguatge de programació ADA rep el nom en honor a la Comtessa de Lovelace.

Una celebració com aquesta em porta recordar el desafortunat vídeo editat per la UE i publicat el passat juny (del projecte, “Science it’s a girl thing“), i que fou retirat de seguida, amb l’objectiu d’engrescar les noies amb els estudis científics. Precisament el passat setembre vaig estar a Nancy (França) de congrés (JHC2012), on vaig conèixer a Stéphanie Couvreur (@stephaniecouv) una científica que desenvolupa la seva Tesi Doctoral en el ram de la física i gran lluitadora per la normalització del paper de les dones a la ciència. En referència al desafortunat vídeo que comentava, l’Stéphanie me’n va presentar un altre que va fer ella mateixa amb altres companys com a resposta al primer, titulat Science: it’s our thing, gravat per alumnes i professors del l’escola d’estiu Les Houches Ecole de Physiqueen matèria condensada, entre ells el català Xavier Clotet (@xclotet).

Aquí tenim els dos vídeos.

Precisament al darrer butlletí de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (@ACCC_) Gemma altell parla del desafortunat vídeo de la UE. Val la pena llegir-lo!

Referències i més info:

Entrades a Pq relacionades: