Avui celebrem el Dia d’Ada Lovelace, diada de les científiques

Avui, 16 d’octubre, arreu del món es celebra el Dia d’Ada Lovelace. Es tracta d’un esdeveniment anual amb l’objefctiu de destacar perfils de dones científiques (STEM), amb el darrer afany d’engrescar a les noies amb aquests possibles models a seguir.

Ada Lovelace Day is about sharing stories of women — whether engineers, scientists, technologists or mathematicians — who have inspired you to become who you are today. The aim is to create new role models for girls and women in these male-dominated fields by raising the profile of other women in STEM.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ada_InitiativeLa britànica Ada Lovelace (1815-1852), amb el títol de Comtessa de Lovelace, fou la única filla del poeta Lord Byron i esdevingués la 1a programadora de la història. Per tant, es tracta d’un perfil destacat a la història de les matemàtiques i la programació. Precisament el llenguatge de programació ADA rep el nom en honor a la Comtessa de Lovelace.

Una celebració com aquesta em porta recordar el desafortunat vídeo editat per la UE i publicat el passat juny (del projecte, “Science it’s a girl thing“), i que fou retirat de seguida, amb l’objectiu d’engrescar les noies amb els estudis científics. Precisament el passat setembre vaig estar a Nancy (França) de congrés (JHC2012), on vaig conèixer a Stéphanie Couvreur (@stephaniecouv) una científica que desenvolupa la seva Tesi Doctoral en el ram de la física i gran lluitadora per la normalització del paper de les dones a la ciència. En referència al desafortunat vídeo que comentava, l’Stéphanie me’n va presentar un altre que va fer ella mateixa amb altres companys com a resposta al primer, titulat Science: it’s our thing, gravat per alumnes i professors del l’escola d’estiu Les Houches Ecole de Physiqueen matèria condensada, entre ells el català Xavier Clotet (@xclotet).

Aquí tenim els dos vídeos.

Precisament al darrer butlletí de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (@ACCC_) Gemma altell parla del desafortunat vídeo de la UE. Val la pena llegir-lo!

Referències i més info:

Entrades a Pq relacionades:

Molt bon Dia de Pi 2012!

Avui fa 133 anys que Albet Einstein naixia a la població alemanya d’Ulm i, tot recordant l’aniversari del científic, celebrem, un any més, el dia de Pi.

En la notació americana de les dates mm/dd el dia 14 de març correspon al 3/14, per aquest motiu a Amèrica avui es celebra el Pi day.

3,1415926535 8979323846 2643383279 5028841971 6939937510

Aquestes són les primeres 50 xifres del nombre pi, on π es defineix com la proporció entre el diàmetres d’una circumferència i la longitud del seu perímetre.

P=d·π

On P és el perímetre d’una circumferència i d el seu diàmetre. De manera que per una circumferència de diàmetre 1 té perímetre π, tal i com veiem demostrat a l’animació següent.

Recomano els següents vídeos sobre pi, dels companys de Numberphile: http://www.youtube.com/playlist?list=PL4870492ACBDC2E7C

L’any passat, per celebrar el dia de pi 2011, vaig escriure una entrada amb vídeos i cançons sobre pi. Aquí la recordem: https://pepquimic.wordpress.com/2011/03/14/felic-dia-de-pi-2/

Dimarts, nova xerrada de divulgació científica d’Anton Aubanell a Blanes

Demà passat, dimarts 24 de gener, el conegut i reconegut matemàtic, professor i divulgador Anton Aubanell tornarà a ser a Blanes per oferir-nos una xerrada de divulgació científica. El títol de la conferència és Un passeig per la història del nostre calendari i està organitzada per Aula Blanes.

El mateix Aubanell ens fa el següent pròleg, escrit i gravat, de la conferència que ens oferirà dimarts:

Hi ha coses que ens resulten tan quotidianes que no els donem importància, però que ha costat molt d’esforç crear-les. Una d’aquestes coses és el calendari, aquest formidable organitzador del nostre temps. En el passeig que us proposem intentarem resseguir una mica l’origen i evolució del nostre calendari tot contemplant el camí que s’ha seguit per ajustar-lo progressivament a la durada real de l’any.

 

Data: Dimarts 24 de gener del 2012

Hora: 20.00 h

Lloc: Sala Roberto Bolaño, Biblioteca Comarcal de Blanes

Pels que no pogueu venir a Blanes, la conferència serà retransmesa en directe per video streaming.

Més info:

L’any passat Anton Aubanell també ens va oferir una interessant conferència a Aula Blanes. Va ésser la seva famosa i genial Geometria amb bomboles de sabó.

Didàctica de les matemàtiques. Treball de Recerca de Batxillerat

El company Adrià Duran, que el passat estiu de 2011 ha cursat el Jove Campus de Recerca de la Universitat de Girona, ens mostra el lloc web, resultat del seu Treball de Recerca de Batxillerat.

Es tracta d’un lloc interessant per a l’ajuda en la didàctica de les matemàtiques, amb eines molt interessants tant per als estudiants de Secundària, que vulguin practicar a casa (amb exercicis classificats per nivells, de 1r a 4t curs d’ESO), com per al professorat d’institut.

http://phobos.xtec.cat/lbosch/treballrecercaadria/Inici.html

L’Adrià està cursant 2n de Batxillerat a l’INS Castell d’Estela d’Amer.

Adrià, l’enhorabona per la feina feta i, tal i com ell mateix escriu al web, que gaudiu molt de les matemàtiques!

Gathering 4 Gardner, demà passat a Girona!

Tal i com resumim al cartell promocional, demà passat no et pots perdre el Gathering for Gardner a Girona. Tal i com vàrem fer l’any passat (després de la mort de Martin Gardner), el 21 d’octubre (enguany hagués fet 97 anys) es celebra arreu del planeta el G4G per recordar al matemag i divulgador científic Martin Gardner.

Sortim al mapa de celebracions es pot trobar al web d’aquesta “Celebration of mind”.

Des de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital (C4D) de la UdG, organitzem l’esdeveniment a Girona i l’equip de divulgació científica mitjançant química màgica, 2Duran±, durem a terme un seguit de jocs matemàgics al voltant de la Taula Periòdica dels elements, per celebrar, també, l’Any Internacional de la Química.

Jocs, trencaclosques, filosofia, pensament lateral, il·lusionisme, matemàgia, ciència. Tot hi tindrà cabuda, en una sessió interactiva amb els assistents. Hi esteu tots convidats i, si el teniu, porteu algun llibre o joc relacionat amb Martin Gardner.

Sempre m’agrada recordar Gardner amb una de les seves il·lusions òptiques que més m’agraden. Es tracta del gos-drac guardià que et segueix amb la mirada… sempre em vigila des del costat de l’ordinador 😉

Segueix  la prèvia i el mateix G4G a Twitter amb l’etiqueta #g4g_com i l’usuari @G4GCoM.

Més info a:

Criptografia i la Màquina Enigma

Tal i com vàrem anunciar al seu inici, aquesta setmana  hem començat la 4a edició del Jove Campu sde Recerca de la UdG. A l’anterior xerrada de tarda (dimecres 6 de juliol, 3r dia de Campus), titulada “Misteris: del Pictograma al Codi QR”, Joan Miró (Dept. Química UdG) ens ha parlat de la màquina enigma en la història de la criptografia aplicada a conflictes bèl·lics.

El que vull destacar és que l’apassionant màquina té un fantàstic simulador amb el qual podem encriptar i desencriptar els nostres propis missatges.

Jugueu-hi una estona, val la pena!

http://enigmaco.de/enigma/enigma.swf

Feliç dia de Pi 2011!

Acabo de rebre una curiosa felicitació d’un amic científic (per definició som frikis, ara veureu)…

3,1415926535 8979323846 2643383279 5028841971 6939937510

Aquestes són les primeres 50 xifres del nombre pi, on π es defineix com la proporció entre el diàmetres d’una circumferència i la longitud del seu perímetre.

P=d·π

On P és el perímetre d’una circumferència i d el seu diàmetre. De manera que per una circumferència de diàmetre 1 té perímetre π, tal i com veiem demostrat a l’animació següent.


Parlem del nombre pi ja que, tal i com comentava, en Guillem Bitlloch m’acaba de felicitar per Facebook desitjant-me un molt bon dia de π 2011.

En la notació americana de les dates mm/dd el dia 14 de març correspon al 3/14, per aquest motiu a Amèrica es celebra el Pi day.

Com que els americans són força frikis, (potser més que els científics i tot… però, com deu ser un científic americà?!) podem trobar multitud de llocs web dedicats a aquesta diada així com al mateix nombre pi. Per exemple en aquest http://www.piday.org/ podem enviar felicitacions electròniques del dia pi als amics o en aquest altre,http://www.mathematicianspictures.com/PI/PI-DAY.htm, trobem un gran rellotge amb el compte enrere per a l’arribada del pi day així com regals relacionats amb la festivitat. I el millor web que he trobat és el següent: http://www.squidoo.com/PiDay, no us el perdeu! hi trobareu gran varietat d’objectes i curiositats relacionades amb el nombre pi com per exemple la colònia amb la qual ens podem empolainar demà o les postres que podem preparar…

Fins i tot trobem el dia pi a les xarxes socials i a les aplicacions web 2.0 com són el facebook o  el portal youtube i si ens  hi atrevim, podem jugar a el joc on posarem a prova la nostra memòria per a recordar les xifres del nombre π.

Una mica d’història de π. A veure si reconeixeu la música d’aquesta versió de “pi, pi mathematical pi…”

Vídeo estètic i amb bona música fet per la world Federation of Pi.

Pi song. Serem capaços de memoritzar-la per cantar-la?

També he trobat la lletra d’una cançó ben bonica, la música de la qual tots coneixem (“Let it be” dels Beatles), titulada LET PI BE.

Per acabar m’agradaria citar una d’aquelles curiositats que fan tan bella la ciència (tal com els descobriments científics per la famomsa serendípia). Sabeu qui va néixer el dia pi de 1879? A la imatge tenim la resposta:

Que passeu un molt bon dia de pi 2011!

“Love is like pi- natural, irrational, and very important.”

Lisa Hoffman

 

Més info sobre el π day:

La geometria sabonosa d’Anton Aubanell a Aula Blanes

El vespre del passat dimarts 22 de febrer, blanencs i blanenques vàrem gaudir d’una fantàstica classe de geometria. Anton Aubanell va ésser el 2n conferenciant d’Aula Blanes oferint-nos la seva fantàstica, i famosa, xerrada Geometria amb bombolles de sabó.

Actualment, Aubanell és director del Creamat (Centre de recursos per ensenyar i aprendre matemàtiques. Departament d’Educació) i durant molts anys va ser professor de matemàtiques de l’INS Sa Palomera de Blanes i de Didàctica de les Matemàtiques a la Universitat de Barcelona.

Foto, Aitor Roger.

Tots plegats ja ens esperàvem que l’assistència seria destacable, per aquest motiu vàrem decidir canviar la ubicació, de la sala Bolaño -on va tenir lloc la 1a xerrada d’Aula Blanes i ja hi va haver gent dreta- al 1r pis de la biblioteca, afegint cadires de l’Ajuntament. “Potser arribarem a les 100 persones” especulàvem, per aquest motiu vàrem escampar 125 cadires a la improvisada sala de conferència. Va ser espectacular veure com s’omplia tot el 1r pis de la biblioteca, on semblava que hi havia més gent dreta que seguda… El comptador de l’entrada de la biblioteca ens va mostrar que la xerrada va tenir 250 assistents!

Anton Aubanell, amb una galleda plena d’aigua sabonosa (que quina és la seva mescla secreta? En tant per cent 50:40:10; aigua/sabó/glicerina) i eines construïdes per ell mateix (i “algun amic ferrer”, tal i com diu ell mateix) ens va encomanar la seva passió per les matemàtiques. Els assistents a la xerrada vàrem passar una molt bona estona meravellant-nos de la ciència de les bombolles de sabó.

Yo amo los mundos sutiles,
ingrávidos y gentiles
como pompas de jabón.

Amb les anteriors paraules del poeta Antonio Machado, Aubanell va començar la seva xerrada. Gràcies a les bombolles de sabó vàrem poder experimentar i visualitzar la propietat física de la tensió superficial, així com entendre perquè les gotes d’aigua o les mateixes bombolles de sabó són esfèriques.

Amb un parell de canyetes, cordill i aigua sabonosa el professor Aubanell ens va mostrar l’acció de la tensió superficial. Foto, Aitor Roger

“Quan tenim fred ens esferifiquem, per reduir al màxim la superfície que mostrem a l’exterior sense, evidentment, modificar el nostre volum corporal”. D’aquesta manera l’Anton ens va fer visualitzar el concepte físic de la tensió superficial i el que la figura plana que té menys perímetre, per una superfície determinada, és el cercle. Per altra banda, a les 3 dimensions, de les figures d’un volum determinat la que té un perímetre mínim és l’esfera. Per aquest motiu les gotes són esfèriques i les bombolles també (quan afegim sabó a l’aigua, la tensió superficial del líquid disminueix però no s’elimina; tot i que es deixa laminar manté la tendència a formar esferes).

Amb paraules de l’històric professor de ciències gironí Josep Estalella, Aubanell va introduir les seves estructures metàl·liques i plàstiques a la solució sabonosa i ens va fer entrar al món màgic de la geometria.

…”al retirarlo se obtendrán bellísimas combinaciones de láminas líquidas planas e irisadas que se cortarán según rectas de exquisita finura. Rompiéndose algunas láminas para destruir el trabazón del conjunto se obtendrán interesantes superficies alabeadas”.

Ciencia Recreativa (Josep Estalella), 1918

Amb dues plaques de metacrilat, incolores, unides entre elles, equidistants, amb un nombre n de claus metàl·lics cilíndrics vàrem començar a experimentar amb l’objectiu de demostrar la teoria que diu que un volum de líquid lliure prendrà una forma tal que la seva superfície exterior sigui mínima. Gràcies a un projector de llum tos els assistents vàrem poder seguir els experiments veient la planta de les diverses estructures de plaques de metacrilat.

  • 3 claus cilíndrics uneixen les 2 plaques formant un triangle acutangle.

Donat el triangle ABC, gràcies a les bombolles de sabó vàrem trobar, geomètricament, el punt F tal que la suma FA + FB + FC és mínima. F és conegut com a el punt de Fermat. A més a més observem que tots els angles lliures entre les superfícies de sabó són de 120º.

  • 4 claus cilíndrics uneixen les 2 plaques formant un quadrat ABCD. Resolent el problema d’ Steiner per aquests 4 punts també vàrem obtenir una forma els angles de la qual tots eren de 120º (i en aquest cas amb 2 punts d’Steiner S1 i S2). El seu anàleg en 3D el veiem a la imatge [5].

  • 6 claus cilíndrics uneixen les 2 plaques formant un hexàgon, on els seus angles ja són de 120º.

[1]

[2]

[3]

I entre 6 punts que formen un hexàgon (on ja tenim angles de 120º) l’aigua sabonosa no dubta en formar aquesta figura geomètrica de 6 costats [1] però el professor Anton va aconseguir desafiar la tensió superficial apretant aquestes parets des de l’interior creant-hi una bombolla de sabó [2] obtenint així un cercle al seu exterior. On l’àrea d’aquest cercle exterior és la suma de les àrees de l’hexàgon inicial i el cercle interior creat bufant. I traient aire de la bombolla hexagonal vàrem obtenir una bombolla hexagonal més petita amb unes parets que unien els seus vèrtex amb els 6 claus formant una figura la planta de la qual de seguida em va fer pensar en la molècula de benzè (deformació professional) en la qual es mantenen els angles de 120º com el seu perímetre.

I el més espectacular va arribar quan Aubanell va treure les seves estructures tridimensionals per submergir-les en l’aigua sabonosa.

  • Submergint una estructura metàl·lica en forma de tetràedre vàrem obtenir 6 làmines planes i triangulars que es tallen en quatre arestes que convergeixen en el baricentre del tetràedre. Llavors Aubanell va introduir una bombolla al baricentre del tetràedre i la va bufar creant una bombolla tetraèdrica de cares corbades! [4]

[4]

  • Submergint ara una estructura cúbica a l’aigua sabonosa vàrem obtenir una làmina plana i quadrada en el centre sostinguda per dotze làmines planes en forma de trapezi [5] que ,en aquest cas, vàrem observar com bufant en el pla central s’obté un cub amb les cares corbades [6].

[5]

[6] Foto, Aitor Roger.

Una de les estructures que més em va agradar observar, per la seva bellesa i simplicitat, va ser la catenoide [7] aconseguida estirant un cilindre construit fusionant dues bombolles amb dues anelles.

[7]

Després de l’emocionant classe-espectacle d’ahir només em queda cridar Visca les bombolles de sabó! i donar gràcies al professor Aubanell per encomanar-nos la seva passió per la geometria creant aquelles estructures tan belles davant dels nostres ulls.

Es tracta d’una geometria meravellosa però efímera! De fet això ja passa. Sovint les coses belles són efímeres: el vol d’una papallona, una flor, una mirada càlida, una posta de sol,….

Anton Aubanell

Aquest foto m’encanta pel que simbolitza. La gran sorpresa de grans i petits, al descobrir un món nou gràcies a les bombolles de sabó, gràcies a l’Anton. Es tracta del meravellós i màgic món de les matemàtiques.

 

Llocs web relacionats: