Molta ciència, tot fent Camí cap a Sant Jaume de Compostel·la

Publicat el 16 Juliol 2013 per Pep Anton Vieta

Tal com comentava a la darrera entrada, la setmana passada la vam passar de meravella, amb la colla, tot fent Camí cap a Sant Jaume de Compostel·la. 111 km, 3 etapes i 5 dies de desconnexió i reflexió, que sempre va bé. La meteo ha estat realment molt bona (massa i tot!), sol i temperatures màximes força altes (de 6 a 11 del matí era la única fracció de dia on caminàvem sense patir).

Moment de glòria; després de 111km tota la colla arribàvem als peus de la Catedral de Sant Jaume de Compostel·la, 12/07/13.

I pel Camí, com a per tot arreu, ens hem trobat, cara a cara, amb la ciència. Des de la botànica a la geologia, passant per la meteorologia, l’astronomia o la química, aquests dies també ens han servit per contemplar i celebrar la bellesa de la natura que ens envolta.

Imatge, Wikimedia (sí, tot i que la tinc, no he remenat a la col·lecció de monedes).

A l’arribar a la imponent Catedral de Santiago de Compostel·la, tot admirant la seva façana, bufant i suant després de recórrer, pas a pas, 111 km de terra gallega, ens vàrem fixar amb el granit que es va fer servir per a construir-la. Una façana que tenim molt vista ja que apareix al revers de les monedes de 5, 2 i 1 cèntim d’euro espanyoles. Per cert, parlant de monedes i la Catedral gallega, recordeu els duros petits on s’hi encunyà el Botafumeiro?

I, precisament, un dels components d’aquest mineral, del granit que trobem a la Catedral de Sant Jaume, em va donar una gran sorpresa tot fent camí…

Si n’és de bonica, la mica!

Mica del granit; granit de la Catedral i granit, també (potser l’origen del que s’utilitzà per a la construcció de la Catedral? Hauré d’investigar una mica…) del Cap Fisterra. Precisament a la platja d’aquest indret que, segons els romans era la fi del món (tot i que no era pas el punt més occidental del món conegut a aquella època, sinó que ho era el, també gallec, Cap Touriñán) ens vàrem poder refrescar una mica. Una platja coberta closques de petxines… quina mà de carbonat de calci!

Fisterra, 09/07/13.

Tal i com comentàvem, al revers d’aquesta moneda de 5 cèntims que utilitzo de referència per a visualitzar la mida de les mostres que vaig prendre tot fent camí, hi trobem la imatge de la façana de la Catedral, a l’interior de la qual, amb 1.6 m d’alçada, s’hi custodia el Botafumeiro, un dels encensers més grossos del món. Mentre que l’original -que es perdé a la Guerra del Francès- era de íntegrament de plata, l’actual és d’un aliatge de llautó i bronze i només està recobert per una fina capa del preciós metall de nombre atòmic 47. Em va agradar tornar-lo a veure, tot i que aquest cop no el vam veure bellugar-se ni fumar l’eucarística i flairosa goma resinosa.

Botafumeiro. Catedral de Santiago de Compostel·la, 12/07/13.

Botafumeiro. Catedral de Santiago de Compostel·la, 12/07/13.

Botafumeiro. Catedral de Santiago de Compostel·la, 12/07/13.

I, parlant del llautó i les monedes de cèntims d’euro, el primer que em ve al cap és el bonic experiment amb el qual podem simular la transmutació dels metalls perseguida pels alquimistes. Galvanitzar una moneda de cèntim d’euro (o les britàniques d’1 o 2 pence; és a dir, les monedes que estan recobertes de coure) mitjançant un procés electroquímic i la posterior formació de l’aliatge que recorda l’or. Pràctica de laboratori que agrada molt als estudiants de secundària i que resulta molt interessant per parlar de la química involucrada, així com de la història d’aquesta ciència apassionant i l’alquímia que la precedí.

Experiment per simular la transmutació dels metalls que vaig fer amb estudiants de secundària en les darreres jornades d’Els Matins de la Química, organitzades pel Departament de Química de la UdG.

Per acabar el repàs de la ciència del Camí, la meva estimada meteorologia. Després de 10 hores d’autocar, tot passant entre Saragossa i Lleida, vam poder gaudir d’un dels espectacles més bonics de la natura. La formació d’una tempesta. Els cumulonimbus creixien davant nostre, passaven de calbus a capillatus i, fins i tot, sobre els nostres caps vàrem veure com penjaven els, sempre espectaculars, mamatus. Evidentment que vàrem acabar vivint la tempesta, amb força aigua, tot i que no vàrem enganxar les pedregades i calamarsades que varen colpejar la terra lleidatana.

Creixement de cumulonimbus i formació de mamatus sobre els nostres caps. Entre Saragossa i Lleida, des de l’autocar; 13/07/13.

Vull dedicar aquesta entrada a la colla de 17 amics de la Delegació de Joves del Bisbat de Girona. Plegats hem viscut aquesta gran aventura i, esperem, en vindran moltes més! 🙂

Passat, present i futur. De l’hórreo, el famós graner gallec, als molins d’un parc eòlic que ens vàrem trobar prop de Negreira.

Referències i més info:

“Atrapa el Tigre!” Participa a l’interessant projecte de ciència ciutadana; CEAB de Blanes

Publicat el 19 Juny 2013 per Pep Anton Vieta

Respon

Volem fer difusió d’un interessantíssim projecte de ciència ciutadana que ha estat desenvolupat des de Blanes, pel grup de recerca Movement Ecology Lab del Centre d’Estudis Avançats de Blanes del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CEAB-CSIC) i pel Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i del Baix Ter.

Atrapa el Tigre! és un projecte de ciència ciutadana que té per objectiu que els nens i les nenes de la província de Girona i els seus familiars participin en la recerca sobre la presència i dispersió del mosquit tigre a Catalunya, gràcies a l’aplicació de telèfon mòbil Tigatrapp (aplicació de telèfon mòbil educativa que permet recopilar dades sobre la localització del mosquit tigre i estudiar-ne el procés de dispersió a través de dos jocs molt senzills: les Tigre Troballes i els Tigre Viatges).

El passat trimestre, les investigadores del CEAB involucrades en el projecte han participat a Obrint la Ciència, curs que hem organitzat des de la C4D de la UdG (pel que fa a la seu de Girona), on van presentar l’AtrapaelTigre.com.

Mosquit tigre (Aedes albopictus).

Tota la info necessària, tant per a escolars, mestres i professors, així com per ciutadans que també hi vulguin participar, al web http://atrapaeltigre.com/

Anima’t a participar; la ciència (i la societat) et necessita!

Descobriment de Química UdG a “Nature” i avui a TV3

Publicat el 14 Setembre 2011 per Pep Anton Vieta

El passat 9 de setembre vaig presentar la bona notícia de la publicació d’un article, de companys del Departament de Química de la UdG, a la prestigiosa revista Nature Chemistry. Avui, les càmeres de TV3 han estat als laboratoris del grup de recerca QBIS i el reportatge s’ha pogut veure al TN Comarques. En ell en Júlio Lloret i en Miquel Costas destaquen la importància del descobriment, pel que fa a la rendibilitat econòmica i ambiental, el qual rau en l’obtenció d’oxigen a partir de l’aigua, mitjançant un catalitzador de ferro.

Clicar la imatge per accedir al TN Comarques d’avui. La notícia en qüestió a partir del minut 3:00.

Els resultats d’aquesta recerca, de cara al futur, podrien ésser una de les respostes pel que fa al gran repte energètic, una de les grans qüestions a les quals la química del s.XXI ha de poser remei.

L’enhorabona, altra vegada, companys i companyes!

Més info a:

Nota de premsa al web de la UdG

Musclos que utilitzen l’hidrogen com a font d’energia

Publicat el 25 Agost 2011 per Pep Anton Vieta

Respon

Coneixem les interessants línies de recerca al voltant de molècules orgàniques contingudes en éssers que viuen en condicions extremes, a les profunditats oceàniques, com a potencials principis actius de fàrmacs. De la mateixa manera, sabem l’existència del mimetisme per part d’arquitectes i enginyers, per tal de desenvolupar i millorar estructures (com per exemple d’avions). I és que des de temps immemorials, la natura ha estat la font d’inspiració per a la ciència i la tècnica. El mateix Dalí es va basar en el que el rodejava per a dissenyar aquelles meravelloses estructures.

La revista Nature de fa dues setmanes (la de l’11 d’agost; número 7359) tenia en portada el dibuix d’uns musclos marins amb motiu d’un descobriment fet per l’Institut Max Planck de Microbiologia Marina de Bremen, el qual ha revelat que musclos que viuen a grans profunditats, prop de les fumaroles hidrotermals del fons oceànic (Article publicat a Nature: Hydrogen is an energy source for hydrothermal vent symbioses), són capaços de transformar l’hidrogen del medi en energia.

Prop de els fumaroles hidrotermals, a 3000 metres de profunditat, conviuen excepcionals comunitats simbiòtiques. © MARUM

S’ha descobert que aquests musclos, Bathymodiolus puteoserpentis, de les fumaroles hidrotermals de la dorsal mesoatlàntica, estan associats a uns simbions microbians que poden utilitzar l’hidrogen del medi com a important font d’energia.

Per tant, estem parlant d’uns éssers que han evolucionat per transformar eficientment l’hidrogen del medi en energia i (encara ho trobo més interessant) emmagatzemar l’energia generada a les seves pròpies “piles de combustible”. Segons els investigadors, aquest procés natural genera entre 7 i 18 vegades més energia que procesos sintètics avançats de l’actualitat.

Els llits de musclos a les fumaroles hidrotermals, formen extensions que contenen fins a mig milió d'individus. © MARUM

Aquest descobriment ens obre les portes a una nova línia de recerca que podria produir unitats d’emmagatzematge i processament d’hidrogen de forma eficient i barata.

Mentrestant, el món sencer (recerca de la comunitat científica, tècnics, economistes,…) està barrinant la manera de substituir els combustibles fòssils. L’hidrogen és un dels candidats, però encara no sabem el com.

Cal ésser curiosos i observar el que ens envolta. Encara hem d’aprendre moltes coses de la natura.

Fonts d’informació:

Partícules en suspensió contra l’escalfament global. Química ambiental amb NOAA

Publicat el 24 Juliol 2011 per Pep Anton Vieta

A través de Ciencia Kanija descobreixo un article publicat per la NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration) titulat NOAA study: Increase in particles high in Earth’s atmosphere has offset some recent climate warming, publicat el passat 21 de juliol de 2011 a l’edició online de la revista Science.

Diferent classe d'aerosols que assoleixen l'estratosfera. Imatge, NOAA

Segons aquest estudi de la NOAA, un recent increment en la concentració de partícules en suspensió a la part alta de l’atmosfera, ha contrarestat un terç de la influència real de l’escalfament global causat pel CO₂, durant la darrera dècada.

Petites partícules aèries en suspensió a l’estratosfera (11 km- 50 km sobre la superfície terrestre), conegudes com aerosols, reflexen part de la radiació solar cap a l’espai, fet que provoca un refredament de la superfície terrestre. Entre les partícules responsables d’aquest efecte trobem el SO₂, molècula provinent de fenomens naturals, com les erupcions volcàniques, així com de l’activitat humana. Sumades als gasos d’origen terrestre, també s’hi afegeixen partícules extraterrestres com la pols meteorítica.

La notícia sorprèn, ja que ens porta a veure que no totes les emissions de gasos a l’atmosfera provoquen l’escalfament global. Fins i tot, podríem veure les recents erupcions volcàniques que han fet anar de bòlit l’espai aeri europeu (volcans islandesos) com a una correcció de La Terra respecte l’escalfament provocat per l’increment d’emissions de CO₂…

Article original:

http://www.noaanews.noaa.gov/stories2011/20110721_particles.html

Bioluminescència. Llum verdosa a les nits d’estiu

Publicat el 17 Juny 2011 per Pep Anton Vieta

És fosc, la temperatura encara és força elevada, trec el cap per la finestra i veig 3 puntets verds. Com si es tractés del cinturó d’Orió posat en terra, les 3 llumenetes es mantenen quietes, esperat l’arribada dels mascles.

Es tracta de cuques de llum. Als abdòmens de les femelles hi té lloc una reacció química d’oxidació, de la luciferina (catalitzada per la luciferasa). Precisament el juny de 2008, ara fa 3 anys, en parlava en una entrada al bloc (després d’una trobada cara a cara com la d’avui).

Tal i com m’agrada fer en aquests casos, he retratat el lampírid amb llum externa (el flaix de la càmera) i sense llum (per tal d’apreciar la longitud d’ona de la llum emesa pel procés de bioluminescència). Girona, 17/06/11.

Luciferina.

El fet de transformar l’energia química en energia lluminosa és molt i molt interessant…

Art i Química a Temps de Flors, Girona 2011

Publicat el 16 Mai 2011 per Pep Anton Vieta

Respon

Després d’una setmana de Temps de Flors a Girona, faig recull de les fotos que vaig fer el passat dilluns, tot passejant entre flors i roca calcària pels carrers del barri Vell de la ciutat de Girona.

Magnífica reflexió mitjançant el pla de simetria situat a la superfície de l’Onyar. Foto presa des del romàntic Pont de la Princesa.

Mentre recordo la passejada, tot contemplant les instantànies d’aquell vespre assolellat, em retornen a la ment els mots del poeta blanenc i gironí.

L’Onyar reflecteix aqueixos moviments i coloraines, multiplicant-los i prismatitzant-los dins sa vibradora correntia, entre grans taques de blau de cel i lluentors de solellada; i, per damunt del barri carnestolenc, la Girona solemnial ostenta sense desentonament les seves dues notes més artístiques i severes.

Joaquim Ruyra; “La fi del món a Girona”, recollida a “La Parada”, 1919.

I aquí ofereixo el resum del recull de fotos on, a moltes d’elles, podem apreciar el casori entre la Química i l’Art a Temps de Flors, Girona 2011.

3 Fotos fetes al florit claustre de la Catedral de Girona.

Curiosa decoració que a mi em va fer pensar en uns vasos conductors de saba, com si de les nostres venes es tractés.

Estructura d’hèlix entre roses i heures, que fa pensar en la molècula d’ADN. Serraïnes.

Al·legoria a l’energia nuclear amb Sant Pere de Galligants de fons.

Classificació floral als Banys Àrabs que fa pensar en la Taula Periòdica dels Elements.

Il·lusió òptica floral.

El laboratori de les olors. Des del Departament de Química de la UdG i la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la mateixa UdG hem ofert aquesta proposta al pati del rectorat de la universitat de Girona.

Mitjançant aquests immensos models moleculars que hem trobat al bell mig del pati, hem vist, tocat i flairat la importància de l’estereoisomeria en la molècula de llimonè (on un dels enantiòmers produeix la olor de la llimona i l’altre la de la taronja). El Laboratori de les Olors.

Els companys Marta Soler i Lluís Micaló ens han explicat el concepte de l’estereoisomeria mitjançant models moleculars i, mitjançant un alambí, ens han mostrat com extreure la fragància de canyella mitjançant el procés de destil·lació per arrossegament de vapor. El Laboratori de les Olors. (Precisament ahir Foto Química de la Setmana al bloc Catquímica).

Mentre repasso aquest resum de fotos llegeixo al bloc del químic i divulgador científic Claudi Mans la seva experiència al taller de les olors. Ell també ha estat a Girona per l’exposició i s’ha retratat amb els 2 enantiòmers de llimonè. A més a més fa una divertida i interessant reflexió sobre què hagués passat si l’Alícia, al passar a través del mirall en la seva 2a aventura relatada pel matemàtic Carroll, hagués olorat les llimones i les taronges del nou món…

Per acabar, com que ahir diumenge finalitzava l’exposició, va estar bé poder-hi fer un últim volt. El terrible pas del temps es podia llegir en els pètals pansits.

Vista del Varri Vell (i Bell) de Girona de des de la capella de Santa Llúcia (destaquen Sant Pere de Galligants, La Catedral i Sant Feliu).

Química a “Temps de Flors” de Girona

Publicat el 7 Mai 2011 per Pep Anton Vieta

Avui, la ciutat de Girona donarà inici a la 56a edició de l’Exposició de Flors; Girona Temps de Flors.

D’aquesta manera, un any més, els carrers, carrerons, patis, jardins i monuments del Barri Vell viuran un excepcional esclat floral entre les esplèndides pedres del ric patrimoni monumental de la ciutat.

Enguany, per a celebrar l’Any Internacional de la Química, des del departament de Química i la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la Universitat de Girona us oferim una proposta que enllaça la Química amb l’art floral. Es tracta del laboratori de les olors.

Al TN Comarques d’ahir divendres, entre 5:32 i 7:10, podeu veure la proposta de química a l’exposició de flors.

Tal i com hem escrit al programa:

L’any 2011 ha estat proclamat oficialment Any Internacional de la Química (AIQ11). Un dels objectius que té l’Any Internacional és conscienciar la població de les contribucions que fa la química al benestar de la humanitat. Des del Departament de Química de la Universitat de Girona, ja fa temps que es porten a terme tota una sèrie d’activitats per tal de fer canviar la imatge negativa que tot sovint acompanya a la química. Aprofitant l’avinentesa de la commemoració, i tenint en cap l’objectiu de mostrar la química com La Nostra Vida i El Nostre Futur, s’han dissenyat una exposició i tallers que s’emmarcaran dins de l’exposició Girona Temps de Flors. Aquest taller s’anomena El Laboratori de les Olors, i té com a objectiu principal transmetre la presència de la química a través de les plantes i flors, ja sigui per la seva olor, color o les seves propietats medicinals. Per a portar-los a terme s’utilitzaran models moleculars, de forma que es pugui veure i tocar la diferència, a nivell químic, de les diferents olors. Aquest taller tindrà lloc tres vegades diferents durant tota l’exposició, una d’elles atenent a un grup de invidents.

Horari El Laboratori de les Olors:

Dilluns 9 i dimecres 11 de maig de 5 a 6 de la tarda

Dissabte 7 de maig (coincidint amb el taller La Forma de les Olors).

D’aquesta manera al pati del Rectorat de la UdG podreu gaudir de l’exposició floral que acompanyarà uns immensos models moleculars (de 2 m d’alçada) que ens mostraran la importància de la química en les olors. Concretament veurem, tocarem i flairarem la importància de l’estereoisomeria en la molècula de llimonè (on un dels enantiòmers produeix la olor de llimona i l’altre la de la taronja).

Fotografia del muntatge de les 2 grans molècules al pati del Rectorat de la UdG. Foto, Marta Soler.

Al laboratori de les olors també veureu un alambí en funcionament, un procés de destil·lació per arrossegament de vapor, per tal d’obtenir olis essencials.

Podeu descarregar-vos les guies que hem preparat, pel que fa al taller de l’obtenció d’olis essencials i al de l’estereoisomeria, en pdf:

Els Olis Escencials (El Laboratori de les Olors; Temps de Flors 2011).
La importància de la Química en les Olors (El Laboratori de les Olors; Temps de Flors 2011).