La revolució del tractament d’aigües residuals: Depuradores més compactes

Interessant notícia que avui llegim al web de la Universitat de Girona:

La investigadora Marta Coma (LEQUIA-UdG) ha desenvolupat una tecnologia innovadora, més eficient i compacte, per a la depuració de les aigües residuals. El procés es basa en la formació d’agregats bacterians, els quals són capacos d’eliminar els principals contaminants de les aigües residuals.

L’aigua és un recurs que proporciona la natura d’una manera renovable, però limitada. La composició de l’aigua residual, producte de l’activitat antropològica, suposa que el seu abocament directe a un medi aquàtic provocaria males olors i consum d’oxigen. Per altra banda, la presència de nutrients tals com el nitrogen i el fòsfor són responsables de l’eutrofització o creixement desmesurat d’algues, amb la conseqüent mortalitat de peixos i plantes. La depuració de les aigües residuals és doncs un punt clau en el manteniment dels ecosistemes aquàtics.

La investigadora Coma a la planta pilot situada al LEQUIA-UdG, amb els detalls duna anàlisi microbiològica de les poblacions bacterianes d’un grànul (imatge superior) i una imatge de fang granular (imatge inferior).

Eliminació biològica de nutrients

El tractament de les aigües residuals es produeix gràcies a la combinació de processos físics, químics i/o biològics en les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR), tot i que l’eliminació biològica de matèria orgànica i nutrients s’han imposat pels avantatges que suposen en front a la precipitació química i, per tant, les millores econòmiques i mediambientals. El grup de recerca LEQUIA de la UdG ha centrat part de la seva investigació en la millora i optimització dels processos biològics de tractaments d’aigües. La investigadora Marta Coma va iniciar la seva recerca en l’aplicació de sistemes més compactes com la tecnologia discontinua seqüencial (SBR) per a l’eliminació biològica de nutrients. L’objectiu inicial es basava en tractar eficientment el màxim volum d’aigua en el mínim espai possible per tal de reduir les dimensions i els costos de les EDAR convencionals.

El fang granular com a nova tecnologia

Els processos biològics utilitzen fangs activats, els quals contenen una diversitat microbiològica capaç d’eliminar els nutrients de les aigües. Tot i la seva eficiència i mínim impacte mediambiental, el major inconvenient que presenten els processos biològics és la separació dels fangs activats de l’aigua tractada. Marta Coma proposa el fang granular com a la solució d’aquest problema. El fang granular és una acumulació de microorganismes els quals es troben encapsulats de forma natural en esferes biològiques compactes. Gràcies a la seva elevada densitat, aquests fangs poden separar-se de manera més ràpida i eficient de les aigües tractades, evitant així romanents de sòlids en suspensió en els efluents de les EDAR. Per la mateixa raó, l’elevada quantitat de microorganismes en un espai més reduït que en els sistemes convencionals permet una reducció considerable de l’espai requerit per al tractament de les aigües. Per altra banda, la tecnologia granular presenta altres avantatges relacionades amb el tractament biològic, ja que permet la simultaneïtat de processos gràcies a la difusió d’oxigen i nutrients cap a l’interior dels agregats, disminuint així els costos en aerificacions i dosificacions externes de reactius.

Marta Coma (Ordis, 1982) es va llicenciar en Química a la Universitat de Girona. L’any 2005 va iniciar els seus estudis de doctorat dins del grup de recerca Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental de la Universitat de Girona (LEQUIA-UdG). La investigadora de la UdG defensarà properament la seva Tesi Doctoral que porta per títol Biological nutrient removal in SBR technology: from floccular to granular sludge, la qual ha estat supervisada pel Dr. Jesús Colprim i el Dr. Sebastià Puig. La defensa pel títol de doctor amb Menció Europea tindrà lloc l’11 de maig a les 11.30h a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la UdG.

Geologia del Plà de l’Estany (més Escoltisme i Ciència). Mai plou a gust de tothom

Obrim les portes a dies festius i la predicció meteorològica no pinta gaire bé… s’esperen precipitacions sobre el nostre territori durant els propers dies. Blanencs i blanenques, aquesta tarda hem pogut gaudir de la desfilada dels manaies pels antics carrers de la Blanda romana (ahir ho varen poder fer els de la ciutat de Girona). Però tots estem esperant què passarà amb el front que ens ha d’arribar en les properes hores, ja que demà tenim prevista la processó de Divendres Sant, dissabte la Diada de Sant Jordi (amb les parades de roses i llibres al Carrer Ample) i Diumenge la processó del Ressuscitat (on l’àngel cantarà el Regina Coeli).

El nou Capità Manaia fa un discurs pels seus soldats, després de fer el canvi de penó. Aquesta tarda, als Mossos d’Esquadra de Blanes, lloc de treball del nou capità manaia (21/04/11; Dijous Sant 2011).

El que sap més greu és que fa molt que no plou, i ara que tenim activitats de Setmana Santa i Pasqua preparades ens amenacen les precipitacions…

Realment per recordar la darrera etapa de pluges hem d’anar molt enrere…  i, d’aquesta, en tinc un molt bon record. Més ben dit, el magnífic record el tinc de quan es va acabar la llarga etapa de pluges del final d’hivern. Concretament del cap de setmana de Sant Josep.

El passat 22 de febrer, Diada del Pensament per a tots els Escoltes i Noies Guia del món, vàrem poder llegir una entrada titulada “Escoltisme i Ciència. Vulcanisme a la Garrotxa”, fent referència a la sortida de la Diada del Pensament de l’AEiG Pinya de Rosa de Blanes. Avui, pensant en les pluges que s’acosten, recordo la gran experiència que vàrem poder viure, el cap de setmana del 19-20 de març de 2011, a Sant Mer (terme de Vilademuls, Pla de l’Estany). La unitat de Truc de La Claca, l’Agrupament Escolta i Guia de Cassà de la Selva, va organitzar excel·lentment una trobada de Trucaires, la Trucada 2011.

Sant Mer, 19/03/11

Durant la sortida vàrem, poder gaudir de la natura d’una forma especial, gràcies a les generoses pluges anteriors a la sortida.

Passat l’estany de Banyoles, tot deixant enrere la Font Pudenta (molt interessant des del punt de vista químic i biològic), amb flaire sulfurosa, vàrem arribar a la zona de Les Estunes. Pertany al terme de Porqueres i és un paratge particular, molt interessant des del punt de vista geològic i mitològic. Baumes, esquerdes de travertí, roures, alzines i la llegenda de les Goges.

Tota la nit he filat
vora l’estany de Banyoles,
al cantar del rossinyol,
al refilar de les goges.

Fragment de Canigó  (Jacint Verdaguer).

Les Estunes, 20/03/11.

Després de visitar Les Estunes vàrem anar fins a una de les recloses del Fluvià, amb central hidroelèctrica inclosa. L’efecte del llarg període de pluges del final d’hivern s’apreciava perfectament amb l’important cabal d’aigua.

I, el que més ens va sobtar va ésser poder gaudir de les aigües intermitents. Es tracta de zones on, després de grans quantitats de precipitació, l’aigua surt a la superfície formant el que aparentment semblen rius.

Les imatges anteriors mostren el que jo em vaig pensar que era un riu, un efluent del Fluvià. I anava ben errat. Es tracta de la sortida a la superfície de les aigües subterrànies, dels canals, provinents de l’Alta Garrotxa, que desemboquen a l’estany de Banyoles. Aquesta aigua només apareix a la superfície, més o menys, un parell de cops per any; quan les precipitacions han estat tan abundants que aquests canals s’omplen, i pel tipus de roques per on passen, acaben pujant a la superfície.

I, per acabar la fantàstica ruta per una part de la geologia del Pla de l’Estany, vàrem anar a veure el Saltant de Martís. Això va ser la tracta final, un veritable espectacle de la naturalesa. Com que una imatge val més que 10 3 paraules i una gravació d’1 min val més que 10 6 d’imatges, adjunto un vídeo que he editat a partir de petites gravacions que hi vaig fer.

El cabal d’aigua que baixava pel saltant, així com el soroll que feia i la tremolor de les baranes de seguretat, impressionava. Semblava un dels terribles temporals de llevant que bat la nostra Costa Brava durant les tardors més dures. Ens van comentar que durant la major part de l’any el saltant baixa absolutament sec i que només molt de tant en tant (un parell de cops a l’any, potser, si ha plogut molt, baixa amb una foça similar a com el vàrem veure nosaltres). Vam tenir molta sort de visitar la zona després d’un període de pluges tan important.

Saltant de Martís, 20/03/11.

Un últim fet que voldria destacar, perquè em va sorprendre, va ésser descobrir que en aquella zona s’hi poden trobar triops canciformis, els fòssils vivents. Concretament ens en varen parlar a l’indret del Clot d’Espolla (la Platja d’Espolla), que també vàrem trobar ben coberta d’aigua i que si haguéssim buscat haguéssim trobat algun exemplar d’aquests crustacis tan primitius.

La Platja d’Espolla coberta d’aigua. 20/03/11. Detalls del cartell on es mostra la zona seca i d’un parell de triops.

Val a dir que la ruta geològica pel Pla de l’Estany, del passat 20 de març, ens la varen oferir uns pares molt trempats de la unitat de Truc de l’AEiG La Claca, de Cassà.

Per tant, sovint podem gaudir de períodes de pluges, fent-nos més interessant una activitat prevista, tal i com ens va passar el mes passat a la sortida d’Escoltes i Noies Guia. Per altra banda, altres vegades ens pot esguerrar les activitats que teníem preparades, com prodria passar els propers dies (Divendres Sant, Sant Jordi i Pasqua).

És ben cert que, Mai plou a gust de tothom!

Per a més info:

LEQUIA, recreca puntera en Enginyeria Química i Ambiental a la UdG

Ahir, diumenge 13 de març, els nostres companys i companyes del grup de recerca del Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) varen sortir a pàgina sencera d’ El Punt Diari.

El grup Lequia va néixer fa 15 anys i és un dels 118 grups de recerca de la Universitat de Girona. Es dedica a la gestió i tractament d’aigües i gasos, publica uns 20 articles anuals en revistes especialitzades, està compost per unes 40 persones i està situat entre la Facultat de Ciències i l’edifici Jaume Casademont del Parc Científic i Tecnològic de la UdG.

L’últim projecte del Lequia està enfocat en la recerca per a obtenir energia elèctrica a partir de les aigües residuals. Es tracta d’una línia de recerca molt interessant, tenint en compte l’actual situació mundial pel que fa a la major dificultat d’obtenció de recursos naturals que, durant molts anys, ens han servit de font d’energia; així com la mala percepció social d’altres fonts d’energia com la nuclear, renascuda com l’au fènix després de l’accident natural de divendres passat, que ha portat a la situació actual al Japó.

Per llegir l’article sencer -publicat a El Punt d’ahir diumenge-, on també hi trobem informació sobre una patent recentment aprovada i una spin-off, creades, ambdues, a partir del grup de recerca Lequia, podeu descarregar-vos l’article escanejat del diari en pdf.

Descarregueu-vos l’article escanejat en pdf.

Human Planet, documental BBC

Acabo de rebre un correu electrònic amb aquest fantàstic vídeo de la BBC. Es tracta de Human Planet, un reportatge recull de diversos documentals de la BBC, molt ben musicat, on trobem l’espècie humana lluitant per sobreviure, adaptada a ambients tan diferents com la sabana africana o la serralada de l’Himàlaia.

Aquest vídeo resum és interessantíssim des d’un punt de vista antropològic. Precisament en recordo un altre que encara em va marcar més (en vaig parlar al bloc el passat agost de 2010, quan l’amic Rafael Balaguer me’l va donar a conèixer). És realment emocionant veure, i sentir, l’aventura d’en Matt, voltant pel món i fent ballar a persones de cultures tant diferents. Aquí tenim Where the hell is Matt:

Recerca química en sistemes de biofiltració a la UdG

Tot parlant amb l’Aida, companya d’estudis i doctorand al grup de recerca en Química Analítica i Ambiental del Departament de Química de la Universitat de Girona, em vaig assabentar de la seva nova línia de recerca. Actualment aquest grup de recerca està dedicat als sistemes de biofiltració com a substituts del tractament terciari a les Estacions Depuradores d’Aigües Residuals (EDAR).

Els investigadors d’aquesta línia de recerca, Víctor Matamoros, Clàudia Fontàs i Aida Garcia, aquesta setmana han estat a les llacunes que formen el Sistema d’Aiguamolls Construïts d’Empuriabrava, on han pres mostres dels organismes que hi habiten per tal de reproduir l’ecosistema d’aquestes llacunes al laboratori.

L’Aida i en Víctor agafant mostres d’algues i altres organismes per a reproduir l’ecosistema d’aquest Sistema d’Aiguamolls Construïts d’Empuriabrava al laboratori. Foto, Aida Garcia.

“Algues, plantes aquàtiques, cucs, cargols… l’ecosistema natural d’aquestes llacunes és molt complex i divers. És molt difícil reproduir-lo exactament al laboratori”, em comenten els investigadors.

L’objectiu d’aquesta recerca és estudiar, al laboratori, la capacitat d’eliminació de microcontaminants orgànics provinents de les aigües residuals, en aquests Sistemes d’Aiguamolls Construïts, per part dels organismes que hi habiten.

Imatge superior de l’ecosistema, contingut a l’aquari, que reprodueix el Sistema d’Aiguamolls Construïts d’Empuriabrava, al laboratori del grup de recerca de la UdG. Afegit a la imatge, el detall d’un cargol agafat a un dels vidres laterals de l’aquari.

“Al laboratori volem analitzar l’evolució de la concentració de contaminants del tipus antibiòtics provinents dels purins i en un futur podrem analitzar l’eliminació d’altre tipus de contaminants com detergents o pesticides”, em comentà en Víctor.

A la imatge l’Aida i en Víctor amb l’ecosistema aquàtic que han reproduït al seu laboratori, situat al Parc Científic i Tecnològic de la UdG.

Vull acabar donant les gràcies a l’Aida i en Víctor per a la seva rebuda al seu laboratori i les amables explicacions que em varen fer sobre la seva interessant línia de recerca. Molta sort, companys!

Reportatge sobre l’Any de la Química a TV3

Demà passat, dimecres 9 de febrer, el programa El Medi Ambient de TV3 dedicarà el seu espai a l’Any Internacional de la Química, tal i com veiem anunciat al seu web.

Si no podem veure el programa en directe, recordem que sempre podem accedir als programes emesos mitjançant l’eina 3 a la carta del web de TV3 o el mateix web d’ El Medi Ambient.

Química a “El medi Ambient” de TV3

Avui al programa de TV3 El Medi Ambient han fet referència al calendari Quins Elements!, editat per la SCQ amb motiu de l’AIQ2011. A més a més hi hagut una segona notícia directa de química al programa d’avui, la qual fa palès que la neu que es troba a alçades superiors a 5000 metres al mont Everest té concentracions elevandes d’As i Cd, els quals sembla que provenen d’indústries asiàtiques. Per aquest motiu ara es recomana als alpinistes que mo vegin l’aigua obtinguda de la fusió de la neu que troben pel camí sense filtrar.

Aquí tenim el proigrama El Medi Ambient d’avui, 3 de gener de 2011, sencer: