Avui Google es vesteix de Química amb Dorothy Crowfoot Hodgkin

Aquest matí, gran sorpresa a l’entrar a Google!

doodleEl motiu d’aital sorpresa és la celebració del 104è aniversari del naixement de Dorothy Crowfoot Hodgkin, investigadora britànica que fou pionera en la determinació de molècules d’interès biològic per difracció de Raigs X.

Precisament al Doodle hi veiem una representació del model molecular de peniscil·lina que la investigadora va construir el 1945.

El 1964 Dorothy Crowfoot Hodgkin fou guardonada amb el Premi Nobel de Química, convertint-se amb la tercera dona a l’aconseguir el guardó (després de Marie Curie i la seva filla Irène).

hodgkinThe Nobel Prize in Chemistry 1964 was awarded to Dorothy Crowfoot Hodgkin “for her determinations by X-ray techniques of the structures of important biochemical substances”.

Ref. http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/chemistry/laureates/1964/

Serveixi aquest homenatge a Hodgkin també com un motiu més de celebració de l’Any Internacional de la Cristal·lografia.

Referències i més informació sobre la investigadora:

 

Finalista al concurs de fotos per Twitter amb la molècula d’aigua

Tal i com anunciavaaigua, dissabte passat vaig participar al concurs de fotos per twitter organitzat pel Lequia (UdG) amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua. Doncs bé, tinc el goig d’anunciar que la fotografia “Petita molècula, essència del Gran Blau” que vaig presentar ha quedat finalista, juntament amb “Font a Sant Adrià del Besòs” d’Àngel Vilà i que la guanyadora ha estat “La força del mar” de Sergio López (resolució concurs).

Com a premi hem rebut el llibre “Decisions on urban water systems: some support“.

Totes les fotos presentades a www.flickr.com/univgirona

Referències i més info:

Homenatge químic a un home de Pau. Àcid Mandèlic.

Fa poc més d’un mes que ens va deixar un home de Pau, Nelson Mandela. En record de la seva humana tasca i a tall d’homenatge a la seva persona, recupero una pàgina del divertit, curiós i interessantíssim “Molecules with silly or unusual names” que vaig descobrir  l’estiu passat a la George Green library, la biblioteca de la School of Chemistry de la University of Nottingham, al Campus Park.

2013-07-02 13.53.45

Es tracta de l’Àcid Mandèlic, un alfa hidroxi àcid de formula  molecular C6H5CH(OH)CO2H el qual no fou batejat en record al Nobel de la Pau 1993 sinó que el nom prové del germànic “Mandel”, és a dir ametlla, ja que originalment aquest compost fou extret d’aquests fruits secs en àcid clorhídirc.

mandelic

Ja tindrem més ocasions per tornar a obrir el curiós llibre i comentar altres molècules protagonistes. Realment hi ha noms ben sorprenents.

2013-07-02 13.37.28 2013-07-02 13.56.53

Presentació del llibre “100 molècules” de Xavier Duran a la UdG

Ahir al vespre el químic i doctor en periodisme Xavier Duran (director del programa  de TVC El Medi Ambient) va venir a presentar el seu nou llibre de divulgació química a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona.

DSCN7893

El llibre es titula 100 molècules amb que la química ha canviat (poc o molt) la història i Xavier Duran el va presentar com un nou llibre per apropar la química i fer-nos adonar, un cop més, que la química és positiva i que gràcies en n’hem tingut, en tenim i en tindrem, de l’avanç d’aquesta ciència. Escollir 100 molècules d’entre totes les conegudes no ha estat tasca fàcil per l’autor i el mateix ens va fer adonar que el proper llibre que podria escriure un futur químic, d’aquí 20 o 30 anys, segur que inclouria molècules que avui encara no coneixem.

El Dr. Joan Miró va presentar el llibre en forma d’una xerrada apassionant. Història, química i societat destacant algunes de les molècules que Duran ha plasmat a la seva obra. Somniar gràcies a la saviesa del químic de la UdG va ser la millor manera de celebrar el llançament d’aquest fantàstic llibre.

DSCN7899

duran

D’esquerra a dreta; Fernando Blasco, Miquel Duran, Xavier Duran, Sílvia Simon, Victòria Salvadó, Josep Duran, Laia Guillaumes, Joan Miró i Pep Anton Vieta.

100 molecules

Amb en Xavier Duran i el seu nou llibre de divulgació química. Facultat de Ciències de la UdG, 22 d’octubre de 2013.

Ull viu amb la corbata del Dr. Duran i la meva samarreta. Química a tot arreu! 😉

Referències i més info:

Fotografiant orbitals atòmics i molècules en plena reacció. Química maig 2013

fotooDesprés que la setmana passada ens arribessin boniques fotos dels orbitals de l’àtom d’hidrogen excitat (sí, sí, fotos!) [Science, PhysicsPhysical Review Letters], avui ens assabentem que ha estat possible retratar una molècula en plena reacció (publicat ahir a Science Express, a mitjans de juny sortirà a l’edició en paper de la revista Science).

Mitjançant un microscopi de fotoionització (microscopi quàntic), no pas una càmera de fotos convencional ni un mòbil amb aplicació Instagram, es van aconseguir les imatges de la distribusió de càrrega elèctrica de l’àtom d’hidrogen. Podem llegir bones i divulgatives cròniques sobre aquesta recerca a Physics World i a Francis (th)E mule Science’s News.

h2_foto

Esquema del microscopi de fotoionització. Imatge, http://physics.aps.org/articles/v6/58

I pel que fa a la notícia més fresca ahir, 30 de maig, es va publicar a Science Express l’article titulat Direct Imaging of Covalent Bond Structure in Single-Molecule Chemical Reactions, mitjançant el qual els seus autors (investigadors de la Universitat de Berkeley i de la Universitat del País Basc) publiquen els resultats de la recerca reflectits en unes fotografies d’una molècula orgànica en plena reacció. A les sorprenents imatges es pot apreciar el trencament i formació d’enllaços covalents. Llegim una bona i divulgativa referència a l’article al quadern de Cultura Científica de la Cátedra de Cultura Científica de la UPV/EHU i a Phys.org.

Sembla que és una bona època pels que ens apassiona la fotografia i la química… tot i que, personalment (almenys per ara), seguiré retratant el món macroscòpic 🙂

Referències i més info:

De la bruixeria popular catalana als químics actuals

Entre els segles XVI i XVII, al nostre país hi va haver una forta persecució d’aquelles noies enteses en meteorologia, que coneixien plantes medicinals i feien pocions i ungüents guaridors. La majoria d’elles varen acabar cremades a la foguera, denunciades pels veïns i jutjades per la Inquisició. Tots hem sentit explicar episodis d’aquella època viscuts a les nostres viles i molts records i llegendes han estat recollits en diversos llibres, entre els quals destaca “Bruixes i bruixots”, el número 16 de la “Biblioteca de Tradicions Populars“, del folklorista català Joan Amades.

El passat 2011, el canal brasiler FalaQuímica (@falaquimica) (Departament de Química de la Universidade Federal de Santa Catarina, Florianópolis, Brasil), va penjar un vídeo que vaig trobar interessant relacionat amb aquest món de la bruixeria, tan lligat a la nostra tradició catalana. Es titula “As MOLÉCULAS da BRUXARIA!” i ens parla de la relació entre la bruixeria de l’Europa del segle XV al s. XVIII i la química. Al reportatge de poc més d’un quart d’hora de durada (interessant pel contingut però fins a cert punt amb desafortunada edició, per l’excessivament alta música de fons) s’analitzen, des d’un punt de vista químic, algunes de les pocions que s’han trobat descrites a la bibliografia d’aquell temps. Molècules químiques, extretes d’ingredients d’allò més surrealista descrits a cremades pàgines de polsosos llibres trobats a les lleixes de les biblioteques més antigues del vell continent.

Entre aquestes molècules trobem la bufotoxina (extreta de la pell de certs gripaus i altres amfibis del gènere Bufo), la reserpina, l’atropina, l’arecolina, la digitoxina, l’escopolamina entre moltes altres. Aquestes molècules formaven part dels ingredients de font natural que els personatges feien servir per a preparar “elixir d’amor” (on hi destaca l’ús de la mandràgora), “elixir de mort” (amb la cicuta com a ingredient principal i la coniïna com a molècula activa) o “ungüent volador” (preparat amb belladona, datura i certs bolets del gènere  Psilocybe amb la presència de l’alcaloide al·lucinogen psilocibina).

Grup indole.

Fixem-nos que el grup indole, punt de partida en la síntesi de molts compostos orgànics, fàrmacs i pigments, és força comú en aquestes molècules de bruixeria.

Totes aquestes molècules són actives davant de receptors del nostre organisme, bàsicament són al·lucinògenes i psicotròpiques. Per tant, amb la seva ingestió no ens ha d’estranyar gens que les bruixes volessin i que conversessin amb éssers mitològics o amb el mateix diable.

El 1976 es va publicar a la prestigiosa Science un article titulat Ergotism: The Satan Loosed in Salem?, amb el qual es cercava una explicació mèdica a la gran d’ergotisme que el 1692 va portar a la gran cacera de bruixes a Salem (Massachusetts).

Mandràgora. Se li atribuien propietats màgiques per les seves arrels amb forma humana.

No voldria acabar sense repassar una visió més amable i romàntica de la bruixeria, una visió que fins i tot diria que és gairebé científica. Es tracta de la màgia i la bruixeria del món de Harry Potter (tot i que també podríem parlar de la Bruixa Aburrida de Les Tres Bessones o d’Embruixada dels anys 60-70 i reemesa fa pocs anys a TV3, però aquest darrer serial tocava el caire més màgic que no pas el científic de les bruixes). L’autora, J.K. Rowling, va construir aquest món sobre els fonaments de la història i la mitologia, essent així una bona introducció a la història de l’alquímia, per exemple. D’aquesta manera, aquesta saga sempre m’ha apassionat, des de que amb uns 14 anys vaig començar a llegir-ne els llibres. L’alquímia hi apareix en forma de personatges històrics, com l’alquimista Nicolàs Flamel i, sobretot, en forma d’assignatura a l’escola de bruixeria Hogwarts. Es tracta de l’assignatura de “pocions”, la qual equivaldria a la química actual. L’única diferència entre aquelles classes i les que ara fem al laboratori de l’institut és l’ús del mètode científic.

L’alumna Hermione Granger a la classe de pocions (un dels films de la sèrie Harry Potter).

Jo mateix a la classe de pocions de Hogwarts. Londres, Primavera 2012. Gràcies per la foto, Toni! 🙂

El vídeo “As MOLÉCULAS da BRUXARIA!” acaba afirmant que els bruixots del s. XXI som els químics, els quals “som capaços d’aïllar, caracteritzar i reconèixer les molècules de bruixeria, així com alterar les seves estructures per amplificar els seus efectes desitjats i suprimir els efectes colaterals”. Bé, ho podríem dir així, però no m’acaba d’agradar. Prefereixo parlar de la bruixeria i, sobretot, de l’alquímia com a preciència bressol de la química i el mètode científic. Precisament aquesta és la principal diferència entre les pràctiques alquímiques (o de bruixeria) i la química, el fet de seguir un mètode científic.

Referències:

Olimpicè i la química dels Jocs Olímpics de Londres 2012

Sembla com si fos ahir que va tenir lloc l’emotiva cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics de Londres 2012. Era el passat 27 de juliol, quan els atletes d’arreu del món varen començar a competir a la ciutat britànica, sota la claror de la flama olímpica, tal i com somniaren els nostres avantpassats a l’antiga Grècia. Aquesta tarda tindrà lloc la cerimònia de clausura dels JJOO de Londres 2012.

Sovint els químics ens fem pesats repetitnt que “tot és química”. En aquest cas, els JJOO, pot ésser divertit buscar i fer notar la química involucrada en tal celebració. N’hi ha molta, evidentment, des de la  bona química dels nous materials gràcies a la qual es van assolint nous reptes, any rere any, la química dels elements i l’aliatge de les medalles (Au, Ag i bronze), la química del peveter olímpic (perquè, evidentment que no es tracta d’una torxa d’oli sinó que es tracta d’un cremador de gas), fins a la “mala química” (més ben  dit, el nostre ús equivocat d’ella) dels agents dopants que massa sovint enterboleixen l’esportivitat de les competicions.

Però enguany, als JJOO de Londres 2012, tenim una nova i fantàstica excusa per parlar de química. Es tracta de la molècula d’olimpicè, la molècula olímpica.

Tal i com ens comentava el químic de la UdG, Professor i company, Miquel Solà, a la seva entrada al bloc col·lectiu CatQuímica, aquest hidrocarbur aromàtic, el model del qual ens recorda als anells olímpics, es pot considerar com un fragment de grafè, la seva història va començar fa un anyet i compta amb una ruta de síntesi.

Com fa amb tots els esdeveniments destacats al món de la química, d’aquesta molècula també ens en parla el meu professor de química preferit, el Professor Poliakoff, al seu web Periodicvideos. Al vídeo hi destaca la reflexió de com sintetitzar una molècula més semblant als anells olímpics, és a dir, amb aquests anells entrellaçats. en aquest punt es posa sobre la taula el repte de la síntesi de les molècules de catenà, ara bé amb el problema de fer-ho amb els 5 anells olímpics (davant la possibilitat de ferho amb 4 o 6). I en aquest sentit, l’any 1994 ja va ésser sintetitzada la gran molècula de olimpiadà.

Per tot això i molt més, des d’aquí m’agradaria reflexionar sobre el fet que la molècula d’olimpicè podria haver estat perfectament la mascota oficial dels JJOO de Londres 2012 en comptes del ninot ciclopi. Quan serem capaços de posar una molècula com símbol d’un esdeveniment d’aquestes magnituds? Recordo que a l’expo de Saragossa 2008, la mascota era una gota d’aigua… ens hi vàrem acostar.

Per cert, si ens ho volem acabar de passar bé amb la ciència dels anells olímpics, no ens podem perdre el darrer vídeo de Numberphile, companys de Periodicvideos, sobre els anells olímpics borromeus (si ja trobes complicta el nus borromeu… imagina’t els anells olímpics!).

Foto Química UdG a la revista de divulgació científica estatal JoF

Ahir va sortir el 4t número de la revista de divulgació científica Journal of Feelsynapsis (#JoF4@JoFCiencia).

Pels que encara no la conegueu, es tracta d’una fantàstica revista de divulgació científica que publica a la xarxa i els números són descarregables de franc en format pdf. La sortida d’un nou número d’aqusta publicació sempre és motiu de celebració però aquest cop, tinc una sorpresa afegida. A la secció de fotografia científica (inaugurada el passat número) “De cara a la Galeria” han publicat una foto que els vaig enviar, acompanyada d’un petit text que adjunto.

Es tracta d’una fotografia que vaig fer a l’exterior de la Facultat de Ciències de la UdG, després de l’atípica nevada del passat 8m2010.

A la fotografia hi veiem un model de la molècula de buckminster ful·lerè (la meva molècula preferida, tal i com he explicat en moltes ocasions), rodolant per la neu; tot simulant el descobriment de meteorits sobre la blanca superfície de l’Antàrtida, amb un contingut molt especial (i espacial)… molècules de C60 encapsulant àtoms d’He o Ar. això ho explico al peu d’imatge.

Si no la coneixieu, recomano la lectura dels 4 números de la revista i seguir els futurs. Sempre hi trobem articles interessants, entre els quals no hi manca mai la química. Per exemple, destacaria “La química y su relación con otras ciencias” (de Bernardo Herradón) a la #JoF1; “Paracelso. El alquimista indomable” a #JoF2 o “Avogadro y su número” a la #JoF3. Precisament, en aquesta passada edició, en un article recull de les activitats que es dugueren a terme duran el passat Any Internacional de la Química a tot l’Estat, a càrrec també de Bernardo Herradón, químics de la UdG vam ésser mencionats com a organitzadors de diverses activitats AIQ2011 a Catalunya.

Que tingueu una molt bona lectura!