Molt bona diada de Nadal amb la ciència i lletra de Llull

Publicat el 25 Desembre 2015 per Pep Anton Vieta

Amb motiu dels 700 anys de la seva mort l’Església Mallorquina celebra, des del passat 27 de novembre i fins el proper 27 de novembre de 2016, l’Any Llull. El beat Ramon Llull nasqué el 1232 a Palma de Mallorca i morí l’any 1315 a Tunis. Es tracta del mallorquí més universal, pare del català literari, teòleg i alquimista, entre les moltes altres disciplines on destacà. Llull és un dels grans autors i pensadors medievals en llengua catalana, occitana, llatí i àrab. I avui, dia de Nadal, m’agradaria recordar-lo amb el seu bonic “Jesucrist, Sènyer, ah, si fos!”.

Jesucrist, Sènyer, ah, Si fos
en aquell temps que nasqués vós
i vos vesés infant petit,
vostres carns nues e poc Llit,
Pobre de draps, ple de bontat!
Ah, com ne fóra enamorat
veent lo rei del cel e el tro
jaer en paubre lliteló!
Ah, qui fos en cell temps noirit
que Jesús fo infant petit,
e com tots jorns amb ell anàs
ab ell estés, ab ell jugás!
E quan an fo lliat e pres,
que hom son companyó estés
en tota la greu passió e en la greu mort!
Anc gauig no fo major
que cell que hom pogra haver!

Ramon Llull

Recordo perfectament la visita a la Basílica de Sant Francesc de Palma de Mallorca, encara no fa ni un parell d’anys, i trobar-hi el sepulcre del beat.

Sepulcre d’alabastre de Ramon Llull (1232-1315). Basílica de Sant Francesc, 07/05/14.

Al llarg d’aquest Any Llull tindrem més temps de parlar del personatge, avui només volia recordar aquest apunt nadalenc entre la seva obra.

Molt bon Nadal!

Referències i més info:

Entrevista al Professor i Divulgador Anton Aubanell

Publicat el 20 Juny 2014 per Pep Anton Vieta

Respon

Aquest mes de juny la revista la revista blanenca La Marina publica una entrevista que he fet a Anton Aubanell. El conegut professor i divulgador de les matemàtiques s’acaba de jubilar però segueix amb més forces que mai per a seguir divulgant les matemàtiques i encomanant la passió per aquesta “formidable creació del geni humà”, com ell les anomena.

Descarrega’t l’entrevista en pdf.

Recomano llegir la seva “Carta a un professor novell” (i no només als qui es dediquen a l’ensenyament, pels qui és de lectura obligada) la qual va llegir a la seva darrera classe a la Universitat de Barcelona i tenim gravada en el següent vídeo.

Moltes gràcies per tot el que ens ensenyes, Anton!

-Totes les entrevistes a científics que m’han publicat a revistes a:

https://pepquimic.wordpress.com/category/entrevista/

Referències i més info:

Experiment sobre l’examen de Química Selectivitat 2014

Publicat el 13 Juny 2014 per Pep Anton Vieta

Aquest migdia milers d’estudiants d’arreu del país us heu trobat amb aquest paper sobre la taula… sí, és l’examen de Química de les Proves d’Accés a la Universitat, les PAU, l’examen de Selectivitat, vaja!

Entre els exercicis hi hem trobat formes al·lotròpiques del carboni, motor d’hidrogen,… però el primer problema que hi apareix m’ha agradat especialment. Es tracta d’una reacció química que sempre he trobat ideal per a il·lustrar una catàlisi. Es tracta de la reacció de descomposició del peròxid d’hidrogen catralitzada per iodur de potassi.

No me n’he pogut estar… he hagut de passar pel laboratori 😉

Experiment dedicat a tots els qui avui heu fet aquest examen i que ara mateix ja esteu en plenes vacances d’estiu. Gaudiu-lo! La universitat us esperaaa.

Vídeo testimonis científics amb el BSC

Publicat el 19 Mai 2014 per Pep Anton Vieta

Respon

El Barcelona Supercomputing Center s’acosta a la societat amb aquest vídeo de testimonis d’investigadors. M’acaba d’arribar i l’he trobat una forma interessant, senzilla i planera d’humanitzar els investigadors d’un centre de recerca i mostrar-ho a la societat.

Què és millor de ser investigador? Sempre van tenir clar que volien dedicar-se a la recerca? Per què els joves d’avui dia haurien de sentir-se atrets per aquesta professió? Alguns dels investigadors del BSC ens expliquen la seva experiència i donen resposta a aquesta i altres preguntes.

Referències i més info:

http://www.bsc.es/

Finalista al concurs de fotos per Twitter amb la molècula d’aigua

Publicat el 27 Març 2014 per Pep Anton Vieta

Respon

Tal i com anunciava , dissabte passat vaig participar al concurs de fotos per twitter organitzat pel Lequia (UdG) amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua. Doncs bé, tinc el goig d’anunciar que la fotografia “Petita molècula, essència del Gran Blau” que vaig presentar ha quedat finalista, juntament amb “Font a Sant Adrià del Besòs” d’Àngel Vilà i que la guanyadora ha estat “La força del mar” de Sergio López (resolució concurs).

Com a premi hem rebut el llibre “Decisions on urban water systems: some support“.

Totes les fotos presentades a www.flickr.com/univgirona

Referències i més info:

Premi Nobel 2013 per a la Química Teòrica Computacional…

Publicat el 10 Octubre 2013 per Pep Anton Vieta

… i la concòrdia entre la mecànica clàssica i la quàntica.

http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/chemistry/laureates/2013/popular-chemistryprize2013.pdf

Amb la fantàstica imatge que el comitè Nobel ens regalà ahir en directe des d’Estocolm i que ara trobem al “Popular Science Background“, entre el material divulgatiu que trobem al web http://www.nobelprize.org/ amb motiu del guardó de Química 2013, es vol representar l’actual concòrdia i col·laboració necessària entre la mecànica clàssica de Newton i la mecànica quàntica que nasqué el passat s. XX.

Una altra imatge que ens ajuda molt a entendre la recerca que es premia és la que ens mostra l’aplicació variable de models de càlcul (els models multiescala) per dibuixar la posició general d’una gran macromolècula respecte la precisa dels àtoms que es troben el seu nucli central (un sistema químic complex). En el primer cas es fa servir la mecànica clàssica per descriure-la, en el segon aplicarem els càlculs de la quàntica. És a dir, i amb la magnífica analogia que se’ns presenta: si volem veure l’expressió de la cara d’Alfred Nobel necessitem més resolució d’imatge que no pas per veure la posició general del seu cos (amb la imatge pixelada en fem prou).

Una tercera imatge formarà aquesta entrada gràfica. El passat estiu de 2012, el Nobel de Química 2013 Arieh Warshel va ésser a Girona amb motiu del X Girona Seminar, congrés organitzat des de l’IQC de la UdG. A la foto, de Miquel Duran, podem veure al Nobel 2013 davant del seu ordinador amb un petit problema tècnic i els companys Miquel Solà i Dani Masó intentant solucionar-lo (m’expliquen que finalment el varen solucionar i el Professor va poder fer la seva xerrada sense cap problema; Advanced modeling of biological functions; some recent highlights).

El Premi Nobel de Quñímica 2013, Arieh Warshel, a Girona. 2 de juliol de 2012.

Amb tot plegat, recordem que el Nobel de Química 2013 és per Martin Karplus, Michael Levitt i Arieh Warshel “pel desenvolupament de models multiescala per sistemes químics complexos”, tal i com ahir vàrem anunciar al mateix moment que seguíem en directe la compareixença del comitè Nobel des de la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències, a Estocolm.

I amb la darrera imatge d’aquesta imatge (un dels panells de l’exposició “16 Científiques Catalanes“, on veiem la Dra. Sílvia Simon treballant en el seu laboratori químic de càlcul) voldria insistir que, tal com ens recorda el Nobel de Química 2013, la química no és només una ciència experimental, sinó que la química també es fa als ordinadors! 🙂

Valgui, per tant, aquesta entrada com a homenatge i agraïment als Professors i companys investigadors del grup de recerca en Química Computacional de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi de la Universitat de Girona, on estic desenvolupant la meva tesi doctoral.

Referències i més info:

L’encertarem? Previsions a 3 h de saber el Nobel de Química 2013

Publicat el 9 Octubre 2013 per Pep Anton Vieta

D’aquí poc més de 3 hores sabrem el/s guardonat/s amb el Premi Nobel de Química 2013. Mentrestant només podem repassar travesses i fer les nostres prediccions, però a diferència del força esperat d’ahir Nobel de Física per François Englert i Peter Higgs, en el cas del de química no hi ha cap candidat clarament favorit.

Personalment no estic prou al cas de les bones recerques i descobriments a tots els àmbits de la química en els darrers anys, de manera que no tinc cap favorit ni llista de candidats sòlida. Ara bé, em deixo guiar pels companys i Professors de la Facultat.

Entre ells, el Dr. Miquel Solà qui ja l’any 2011 (Any Internacional de la Química), mitjançant una entrada al bloc CatQuímica, ens va deixar la seva llista de favorits:

– Ben L. Feringa –> Màquines moleculars.

– Sumio Iijima –> Nanotubs de Carboni.

– Stephen J. Lippard –> Bioinorgànica; metal·lointercaladors per alterar la replicació de l’ADN; teràpies contra el càncer.

– Ferenc Krausz –> Làsers que emeten polsos d’atosegon; futur desenvolupament de l’atoquímica.

– Patrick O. Brown –> Xips d’ADN i detecció precoç del càncer.

Per altra banda el Dr. Marcel Swart, avui ha volgut afegir un parell de noms a la llista de solà. Es tracta de George M. Whitesides i Harry Barkus Gray.

I Mercè Piqueras, qui va ser presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica, ahir va fer una entrada al bloc presentant el seu candidat: Bruce Ames.

Aquestes són només algunes de les prediccions que he sentit al meu entorn aquests darrers dies. D’aquí ben poca estona en traurem l’entrellat!

A les 11:45 segueix en directe l’anunci del/s guardonat/s amb el Premi Nobel de Química 2013 a aquest enllaç:

I altres prediccions fetes des de l’estranger: http://thomsonreuters.com/press-releases/092013/nobel-laureates; http://www.scientificamerican.com/article.cfm?id=who-will-win-the-2013-nobel-prizes; http://blog.chembark.com/2013/10/05/predictions-for-the-2013-nobel-prize-in-chemistry/; http://www.theguardian.com/science/2013/oct/06/nobel-prize-predictions-higgs-boson-headache; http://esmateria.com/2013/10/06/las-bellas-durmientes-complican-el-sueno-de-adivinar-los-premios-nobel/#despiece.

Referències i més info:

Record a Jacques Cousteau, qui ens va obrir un ull de bou a la vida submarina

Publicat el 25 Juny 2013 per Pep Anton Vieta

Respon

Avui recordem a qui va ser el gran mestre en l’àmbit de la divulgació de l’oceanografia des de la passió per la recerca, l’amor per la vida salvatge i l’aventura trepidant. Avui, 25 de juny de 2013, fa 16 anys que el Comandant Cousteau va morir a la capital de la seva França natal.

Sempre sota el seu capell vermell (quan es trobava a la superfície, evidentment), el Comandant del Calypso va rodar unes sèries documentals exquisides. Per sobre de les pelis de Disney i tot (tot i les obres mestre de l’època com “La Bella i la Bèstia” o “El Rei Lleó”) des de ben petit els meus vídeos preferits (VHS, evidentment) eren els de la col·lecció blava d’ “El mundo submarino de Jacques Cousteau”.

Precisament aquesta setmana, i gràcies al bon divulgador @DaniEPAP i el seu post “Una docena de documentales de divulgación científica” al bloc “Una docena de…”, recordava el meu documental preferit de la col·lecció blava, “Tiburones”, amb aquells invents que feien, entre llençar carnassa per cridar-los i poder-los observar a baixar al seu reialme dins de gàbies metàl·liques i de plàstic, fins a construir un robot-tauró (el qual, tripulat des de bord del Calypso, mitjançant un cordó umbilical, va acabar a les mandíbules d’un Gran Blanc dels de debò, si no recordo malament). Era un film que m’esgarrifava i m’apassionava a la vegada (per situar-nos, aquella mateixa època la meva pel·lícula de ficció preferida era “Tiburón” d’Spielberg, que cada inici d’estiu passaven per televisió… quina mala idea!).

Imatge del revers de la caixa del VHS “Tiburones” de la col·lecció blava “El mundo submarino de Jacques Cousteau” que he trobat a http://www.todocoleccion.net/, ja que sóc lluny de casa i no puc retratar la meva.

I precisament fa poca estona (casualitats?) que el bloc Fogonazos ha publicat el post “¿Cómo de grande es el océano?” amb aquest interessant vídeo TEDEd (lliçó sencera aquí) d’Scott Gass.

Tot plegat valgui per homenatjar a qui em va ensenyar (com a petit curiós que era i quan encara no sabia què volia dir el mot “àtom” ni que les taules podien ser “periòdiques”) que l’experiment més espectacular que podria reproduir mai -i ara reconec que ho és, lluny de qualsevol dels que pogut dur a terme al laboratori de la Universitat- és observar la natura. Res de més senzill, res de més natural, res de més bell.

Referències més info i entrades relacionades: