Moltes gràcies per aquests 5 anys de divulgació cientifica 2.0

Avui estic, em fa més il·lusió un “estem”, d’enhorabona ja que el bloc PepQuímic fa 5 anys.

5 anys_1

Fins a dia d’avui han estat 845 entrades, 886 comentaris i 153000 visites. D’altra banda m’omple de satisfacció un 1r premi als Premis Blocs Catalunya (edició 2012). Però en aquests moments de fer balanç els números són el de menys.

5 dits ens poden semblar pocs, però em miro la mà i hi llegeixo el pas del temps; hi veig molts records i experiències viscudes. Una mà de descobriments, una mà de conceptes, una mà de ciència… una mà d’emocions!

Perquè al final, això no és pas res més que una col·lecció, un àlbum, un recull d’emocions.

ma_2

Només tinc paraules d’agraïment ja que, gràcies a Pq, qui ha après més he estat jo mateix. Perquè un inicial i ben intencionat acte altruista de divulgació, comunicació i, fins i tot (perdoneu l’atreviment), de didàctica es converteix en una font i nucli de xarxa de coneixements, dinàmica d’aprenentatge i formació gairebé infinita (només limitada per les 24 h de la jornada), que ratlla l’egoisme per part de l’autor del bloc.

wyethead

I vull donar les gràcies, molt especialment, a en Miquel Duran ja que tot això va començar un 20 de febrer de 2008 a la seva classe de comunicació científica. Aquell estudiant que acabava la carrera de química a la UdG és avui estudiant de Doctorat del mateix Duran, qui el segueix engrescant com el primer dia. Moltes gràcies!

5 anys de divulgació científica en català i, si Déu vol, molts més que els seguiran.

Moltes gràcies per la lectura i interacció! Aquest bloc no seria 2.0 sense tu.

Avui celebrem Sant Albert Magne, Patró de científics i científiques

Avui, 15-N, els científics i científiques ens encomanem al nostre Patró, Sant Albert Magne.

Sant Albert el Gran (o Sant Albert Magne) va néixer a principis del s.XIII a Baviera i va morir el 15 de novembre de 1280, a la seva cel·la del convent de la Santa Creu de Colònia. Per aquest motiu avui, dia central del mes de novembre, celebrem la diada de Sant Albert. El personatge fou bisbe, dominic i una autoritat en física, matemàtiques, biologia, geologia, astronomia, filosofia i alquímia, entre altres disciplines. Fou canonitzat el 1931 per Pius XI, qui el va proclamar Doctor oficial de l’Església. Va ser a 1941 quan Pius XII el va proclamar patró dels estudiants i estudiosos de les ciències naturals. Fins i tot se l’anomenà, i així el trobem repetidament citat, Doctor Universalis, per la vastitud dels seus interessos i del seu saber.

És interessant fixar-se que el personatge no es va limitar amb l’estudi de la teologia, l’ètica i la filosofia, com molts altres dominics contemporanis seus, sinó que també aprofundí en ciències pures i dures, com les conegudes com a “ciències clàssiques”; la física, la biologia, la geologia i l’alquímia (predecessora a la química actual). Per tant, en Sant Albert podem trobar qui ens mostra que la ciència i la fe no tenen perquè ésser contradictòries. Els discursos que volen avalar aquest posicionament, amb les referències a malaurats esdeveniments puntuals duts a terme per membres que han tingut pes a l’Església al llarg de la història (recordem, per exemple, què li passà a Galileu), no justifiquen cap mena de conflicte, més que l’error humà de caure en extremismes i fanatismes.

Precisament, en una audiència general de Benet XVI, del març de 2010, podem llegir:

Sant Albert Magne ens recorda que entre ciència i fe hi ha amistat, i que els homes de ciència poden recórrer, mitjançant la seva vocació a l’estudi de la naturalesa, un camí de santedat autèntic i fascinant.

Celebrem, per tant, la Diada d’avui tot recordant un personatge de ciència, un savi dels d’abans que, contràriament als científics actuals, especialitzats fins al límit en un tema molt concret d’estudi, apreciava i dominava multitud de branques d’aquest gran i apassionant arbre del coneixement.

Que Sant Albert ens guiï en la nostra tasca professional i ens allunyi de tot mal i mala pràctica. Molt bona Festa Major, científics i científiques!

Professor Poliakoff, nou Secretari d’Afers Exteriors de la Royal Society

El passat mes de maig, el Professor Poliakoff va ésser nomenat nou Secretari d’Afers Exteriors i vice President de la Royal Society.

The Council of the Royal Society has agreed to nominate Professor Martyn Poliakoff CBE to be the new Foreign Secretary of the Royal Society, it was announced today (18 May 2011).  He is nominated to succeed Professor Lorna Casselton.

Ho descobreixo ara, per serendipitat, al web de la Royal Society i em fa il·lusió ja que, deixant de banda la seva recerca, fa anys que segueixo a Martin Poliakoff per la seva tasca divulgativa. Des de que ell i el seu equip va obrir el web Periodic Videos que els segueixo (és el meu web preferit, jusntament amb el seu bloc).

En força ocasions, parlant de diversos temes de química, he adjuntat vídeos seus i ara, al descobrir la notícia, he cercat entre ells i també n’he trobat un (i entrada al seu bloc) on el mateix Professor Poliakoff comenta aquesta nova feina. Aquí el tenim:

L’enhorabona, Professor Poliakoff!

Més info:

La Taula Periòdica dels Elements… ai! dels “Pokemon”, volia dir

Entrada dedicada al meu estimat cosinet.

Dijous passat al vespre, abans d’anar a dormir, estava guaitant pel twitter quan, de sobte, una piulada em va cridar l’atenció. Era del professor Miquel Solà (IQC i Departament de Química UdG).

Quan vaig obrir l’enllaç a la piulada de @miquelsola vaig descobrir una cosa que em va encantar. Era el següent acudit gràfic, publicat a la pàgina humorística “Cuánto Cabrón!“:

L’acudit em va agradar molt, ja que em recordava una reflexió que vaig fer fa un parell d’anys al veure el meu cosinet, llavors amb 7 anys, presentant-me tota la seva tropa de ninots Pokemon. En Pauet em presentava els personatges pel seu nom i (agafeu-vos) les seves “propietats” defensives i atacants, el seu nivell d’evolució i la seva “força” amb valor numèric! Tot això amb una cinquantena de ninots i, repeteixo, amb els 7 anys d’en Pauet.

Allò em va fer felexionar. Mentre veia passar estranyes figures davant meu, vaig pensar que aquest potencial es podria (s’hauria de!) aprofitar perfectament perquè aquesta canalla aprengués quelcom, no sé com dir-ho, real? útil per més endavant?… com els elements de la Taula Periòdica amb el seu símbol i nombre atòmic, per exemple.

H, hidrogen, 1

He, heli, 2

Aquell fet em va deixar tant colpit que en vaig fer fotos i tot i, buscant a un dels discs durs externs, les he trobat! D’aquesta manera he pogut recuperar la data exacta (va ser la tarda del 30 de març de 2009).

L’anterior Pokemon em va cridar l’atenció especialment, ja que simbolitzava l’energia elèctrica (jo el vaig batejar com a electró, tot i que en Pauet em va repetir diverses vegades que m’equivocava; el seu nom era un altre, foça més rebuscat i massa difícil de recordar per mi…

Tot plegat em fa reflexionar en els mètodes d’estudi i ensenyament. Tot jugant s’aprèn més depressa? N’estic convençut! Crec fermament en l’educaió i l’ensenyament en el lleure. Ah, i mai és “massa aviat” per presentar una taula periòdica a un infant.

Casualitats Quàntiques. Sònia Fernández-Vidal a La Vanguárdia.

La passada diada de Sant Jordi em van fer descobrir un fantàstic llibre de divulgació de la física quàntica. Fernández-Vidal tracta de La Porta dels tres panys de la física quàntica Sònia Fernández-Vidal (ja en vaig parlar al bloc). De la seva autora no n’havia sentit a parlar mai.

Aquest matí, dsprés de col·locar el punt de llibre a una pàgina de l’obra divulgativa de Fernández-Vidal, he agafat La Vanguárdia (per cert, un dia abans de l’històric naixement de l’edició, finalment, en la nostra llengua) i, amb gran sorpresa, me l’he trobat a La Contra. (Es tracta d’alguna mena de missatge que hauria de captar? Serendípia?).

Llegeix l’entrevista al web de La Vanguárdia.

L’entrevista, que li ha fet Víctor-M Amela, és molt interessant. La física quàntica barcelonina, que ha treballat al CERN, fa referència a conceptes com la dualitat ona-corpuscle, el principi de superposició, l’entrellaçament o el concepte de quark. Tmabe presenta les possibles interessants aplicacions de fenòmens quàntics, com la criptografia absolutament segura. Fernández-Vidal també planteja la paradoxa del gat d’Schrödinger quan, precisament aquest matí he hagut d’inventar una versió menys salvatge de l’experiment mental, per a una amiga veterinària que m’ha escrit pel Facebook dient-me que no estar gens d’acord en tancar un gat en una caixa al costat d’un volum de verí… (he inventat la paradoxa del globus que està inflat i rebentat alhora [a la caixa, insonoritzada, conviu amb una agulla que té la mateixa probabilitat de clavar-se a la goma i fer-lo rebentar que no caure]).

Casualitats quàntiques.

Geologia del Plà de l’Estany (més Escoltisme i Ciència). Mai plou a gust de tothom

Obrim les portes a dies festius i la predicció meteorològica no pinta gaire bé… s’esperen precipitacions sobre el nostre territori durant els propers dies. Blanencs i blanenques, aquesta tarda hem pogut gaudir de la desfilada dels manaies pels antics carrers de la Blanda romana (ahir ho varen poder fer els de la ciutat de Girona). Però tots estem esperant què passarà amb el front que ens ha d’arribar en les properes hores, ja que demà tenim prevista la processó de Divendres Sant, dissabte la Diada de Sant Jordi (amb les parades de roses i llibres al Carrer Ample) i Diumenge la processó del Ressuscitat (on l’àngel cantarà el Regina Coeli).

El nou Capità Manaia fa un discurs pels seus soldats, després de fer el canvi de penó. Aquesta tarda, als Mossos d’Esquadra de Blanes, lloc de treball del nou capità manaia (21/04/11; Dijous Sant 2011).

El que sap més greu és que fa molt que no plou, i ara que tenim activitats de Setmana Santa i Pasqua preparades ens amenacen les precipitacions…

Realment per recordar la darrera etapa de pluges hem d’anar molt enrere…  i, d’aquesta, en tinc un molt bon record. Més ben dit, el magnífic record el tinc de quan es va acabar la llarga etapa de pluges del final d’hivern. Concretament del cap de setmana de Sant Josep.

El passat 22 de febrer, Diada del Pensament per a tots els Escoltes i Noies Guia del món, vàrem poder llegir una entrada titulada “Escoltisme i Ciència. Vulcanisme a la Garrotxa”, fent referència a la sortida de la Diada del Pensament de l’AEiG Pinya de Rosa de Blanes. Avui, pensant en les pluges que s’acosten, recordo la gran experiència que vàrem poder viure, el cap de setmana del 19-20 de març de 2011, a Sant Mer (terme de Vilademuls, Pla de l’Estany). La unitat de Truc de La Claca, l’Agrupament Escolta i Guia de Cassà de la Selva, va organitzar excel·lentment una trobada de Trucaires, la Trucada 2011.

Sant Mer, 19/03/11

Durant la sortida vàrem, poder gaudir de la natura d’una forma especial, gràcies a les generoses pluges anteriors a la sortida.

Passat l’estany de Banyoles, tot deixant enrere la Font Pudenta (molt interessant des del punt de vista químic i biològic), amb flaire sulfurosa, vàrem arribar a la zona de Les Estunes. Pertany al terme de Porqueres i és un paratge particular, molt interessant des del punt de vista geològic i mitològic. Baumes, esquerdes de travertí, roures, alzines i la llegenda de les Goges.

Tota la nit he filat
vora l’estany de Banyoles,
al cantar del rossinyol,
al refilar de les goges.

Fragment de Canigó  (Jacint Verdaguer).

Les Estunes, 20/03/11.

Després de visitar Les Estunes vàrem anar fins a una de les recloses del Fluvià, amb central hidroelèctrica inclosa. L’efecte del llarg període de pluges del final d’hivern s’apreciava perfectament amb l’important cabal d’aigua.

I, el que més ens va sobtar va ésser poder gaudir de les aigües intermitents. Es tracta de zones on, després de grans quantitats de precipitació, l’aigua surt a la superfície formant el que aparentment semblen rius.

Les imatges anteriors mostren el que jo em vaig pensar que era un riu, un efluent del Fluvià. I anava ben errat. Es tracta de la sortida a la superfície de les aigües subterrànies, dels canals, provinents de l’Alta Garrotxa, que desemboquen a l’estany de Banyoles. Aquesta aigua només apareix a la superfície, més o menys, un parell de cops per any; quan les precipitacions han estat tan abundants que aquests canals s’omplen, i pel tipus de roques per on passen, acaben pujant a la superfície.

I, per acabar la fantàstica ruta per una part de la geologia del Pla de l’Estany, vàrem anar a veure el Saltant de Martís. Això va ser la tracta final, un veritable espectacle de la naturalesa. Com que una imatge val més que 10 3 paraules i una gravació d’1 min val més que 10 6 d’imatges, adjunto un vídeo que he editat a partir de petites gravacions que hi vaig fer.

El cabal d’aigua que baixava pel saltant, així com el soroll que feia i la tremolor de les baranes de seguretat, impressionava. Semblava un dels terribles temporals de llevant que bat la nostra Costa Brava durant les tardors més dures. Ens van comentar que durant la major part de l’any el saltant baixa absolutament sec i que només molt de tant en tant (un parell de cops a l’any, potser, si ha plogut molt, baixa amb una foça similar a com el vàrem veure nosaltres). Vam tenir molta sort de visitar la zona després d’un període de pluges tan important.

Saltant de Martís, 20/03/11.

Un últim fet que voldria destacar, perquè em va sorprendre, va ésser descobrir que en aquella zona s’hi poden trobar triops canciformis, els fòssils vivents. Concretament ens en varen parlar a l’indret del Clot d’Espolla (la Platja d’Espolla), que també vàrem trobar ben coberta d’aigua i que si haguéssim buscat haguéssim trobat algun exemplar d’aquests crustacis tan primitius.

La Platja d’Espolla coberta d’aigua. 20/03/11. Detalls del cartell on es mostra la zona seca i d’un parell de triops.

Val a dir que la ruta geològica pel Pla de l’Estany, del passat 20 de març, ens la varen oferir uns pares molt trempats de la unitat de Truc de l’AEiG La Claca, de Cassà.

Per tant, sovint podem gaudir de períodes de pluges, fent-nos més interessant una activitat prevista, tal i com ens va passar el mes passat a la sortida d’Escoltes i Noies Guia. Per altra banda, altres vegades ens pot esguerrar les activitats que teníem preparades, com prodria passar els propers dies (Divendres Sant, Sant Jordi i Pasqua).

És ben cert que, Mai plou a gust de tothom!

Per a més info:

Coca-Cola, no s’hi val!! Podeu retirar aquest anunci?

Mentre 1 científic dissenya una arma nova… hi ha 1 milió de mares fent pastissos de xocolata.

Aquesta frase (que per una banda trobo absolutament ridícula i per l’altra un, perillós, atac directe a la meva professió i passió) forma part del nou anunci publicitari de la coneguda empresa de beguda carbonatada Coca-Cola. Encara no l’he vist per televisió, però ja m’ha deixat tocat.

Davant d’aquesta afirmació crido… ERROR!! Frase desafortunada, Coca-Cola!!

No s’hi val jugar brut amb l’objectiu de vendre. No hi crec, ni hi he cregut mai, en el “tot s’hi val per a fer negoci” o en “el fi justifica els mitjans”. Precisament en una altra entrada del bloc, desembre de 2008, ja vaig haver de parlar d’això quan un anunci de la Generalitat es recreava fent un gran llistat de la “química dolenta” de les cigarretes.

Trobo una acció molt lletja per part de l’empresa i m’agradaria que retiressin l’anunci, o bé que el modifiquessin eliminant aquesta frase.

Per què no parlen dels científics que estan investigant per a trobar fàrmacs contra el càncer? O, sense anar més lluny, podrien fer propaganda del seu producte només parlant dels científics que l’han creat i millorat, amb la seva fórmula (composició i procediment de síntesi) secreta! Què és aquesta beguda sinó un producte químic, sintetitzat per científics?

Estic dolgut per aquest anunci. Tal com he dit, encara no l’he vist a televisió, però quan ho faci em farà vergonya. Com puc estar orgullós de ser científic quan penso en la mà de canalla que veurà aquest anunci i se’ns imaginarà al laboratori preparant armes…

Coca-Cola, no s’hi val! Els científics, i la ciència, us donen un producte estrella i vosaltres ens apunyaleu per l’esquena d’aquesta manera… Sembla mentida que una empresa amb història i seriosa (si més no fins avui m’ho pensava) com sou vosaltres, Coca-Cola, hagueu pensat, i us hagueu atrevit a escriure i publicar, tal frase. M’agradaria saber com s’ho han pres els científics que treballen als vostres laboratoris…

Deixeu-me escriure una ratlla positiva en aquesta entrada, proposant un substitut al fotograma desafortunat (que, si jo tingués una mica de veu en el món de la ciència, reclamaria que modifiquéssiu immediatament):

“Per cada persona que cau malalta de càncer… hi ha 1 científic treballant al laboratori per trobar-ne una cura”.

Aquí tenim el desafortunat anunci:

(El que em sap més greu d’haver escrit aquesta entrada al bloc és de fer més propaganda a aquesta empresa que tan mala propaganda ens està fent als científics).

[Penicil·lina, sabó, cloració de les aigües, fàrmacs en general… Em sembla que no cal citar més exemples pels quals hem d’agrair l’existència de la recerca científica. Això és el que hauria de sortir a la tele relacionat amb el concepte Ciència i Científic, per bé de TOTS. Anuncis com aquest ens fan mal a TOTS. Sense científics (i, per tant, sense un reconeixement de la recerca científica) estem TOTS perduts…].

Nostàlgia d’estiu

Certament, a l‘avinguda de la nit, quan manca la marinada i encara no ha entrat l’oratge, la xafogor no deixa viure sota cobert. Tothom surt a cercar la fresca, i llavors la platja convida la gent com la llar a l’hivern. Cada u s’ajunta amb els coneguts que li són més simpàtics, se formen colles a la vora del mar, i , mentre el cos se retorna gaudint la bravada de l’aigua, s’enraona, se riu, se canta i es passen xaladament les hores.

Joaquim Ruyra i Oms des de Blanes a 1920. Obra Pinya de Rosa, Vetlles d’estiu.

Per ser més estricte hauria d’haver titulat l’entrada com a “nostàlgia d’agost” o bé “nostàlgia de vacances estiuenques”, ja que l’estiu astronòmic no ens acomiadarà fins el proper 23 de setembre a les 03:09 h UTC (equinocci de tardor 2010). Però l’estiu sentimental s’ha ben finit.