Joves investigadors en química de tot Catalunya tornem d’Andorra i jo amb premi

logo_andorraJoves investigadors en química d’arreu del país tornem d’Andorra.

Del passat dimecres a divendres s’ha celebrat la VIII Trobada de Joves Investigadors dels Països Catalans a Andorra la Vella, organitzada per la Societat Catalana de Química (filial IEC).

Enguany una dotzena de doctorands de química a la Universitat de Girona hem participat al congrés. Una molt bona representació, amb comunicacions a gairebé tots els simposis.

DSCN9948

DSCN9812

En total vàrem tenir 150 participants al congrés, 90 comunicacions orals i 7 simposis.

Un cop més, em vaig acompanyar del Prezi per a la meva comunicació, que vaig presentar al simposi de “Didàctica de la Química” titulada CONSTRUIR PONTS ENTRE LA UNIVERSITAT I L’ENSENYAMENT NO UNIVERSITARI. AQÜEDUCTE FINS A LA SOCIETAT. DE GIRONA A NOTTINGHAM; INNOVACIÓ EN LA DIDÀCTICA I EN LA COMUNICACIÓ DE LA RECERCA A L’AULA DE QUÍMICA A SECUNDÀRIA.

prezii

A l’acabar la presentació de la meva comunicació vaig regalar la versió ben actualitzada (amb el Fl i el Lv) de Taula Periòdica de Girona, que vam dissenyar des del Departament de Química UdG amb motiu de l’AIQ2011.

Taula Periòdica Girona_2013

Torno molt content i agrait, ja que vaig ésser guardonat amb el premi a la millor* comunicació al simposi “Didàctica de la Química”. I el company Marc Font (investigador en síntesi inorgànica al mateix grup de recerca on em trobo, a l’Institut de Química Computacional i Catàlisi de la UdG) va tenir el premi a la millor comunicació del simposi “Catàlisi”.

premis

Rebent el premi de la mà de la Presidenta de la Soceitat Andorrana de Ciències.

Rebent el premi de la mà de la Presidenta de la Soceitat Andorrana de Ciències.

DSCN9962_1

Amb l’amic Marc Font; ben cofois amb els nostres premis 🙂

El febrer de 2012 ja vaig tenir el gust de participar a la VII Trobada, que es va celebrar a Palma de Mallorca. Allà també vaig rebre el premi a la millor comunicació del simposi Didàctica de la Química. Gràcies, un cop més.

*Ara bé, vull aprofitar per tornar a dir el que vaig haver de dir fa 2 anys. He tornat a ser l’únic investigador de Països Catalans que he presentat comunicació al simposi de Didàctica de la química… esperava que aquest any s’hi presentés algú més. Sé que trobaríem (si més no ho espero) joves investigadors en didàctica de la ciència a facultats d’educació de les nostres universitats, ara bé, estic convençut que és imprescindible que es faci recerca en aquest àmbit des de la pròpia ciència. Espero que al proper congrés hi hagi joves químics que presentin comunicació en aquest simposi, fet que voldrà dir que hi ha grups de recerca on químics treballen en la didàctica de la química. Pel que fa a la Societat Catalana de Química, satisfet els reconec que obrin quest simposi i que no es quedin amb les branques clàssiques (analítica, síntesi -orgànica i inirgànica- i química teòrica).

Evidentment que, acabant el congrés en divendres… vam allargar l’estada a Andorra tot el cap de setmana! Després de la feina va venir el lleure. Envoltats de neu i gaudint d’una bona nevada de dissabte, vàrem nedar a aigües termals, visitar botigues… bé, el que fan els químics per Andorra, és a dir, el que fa qualsevol grup d’amics per Andorra 😉

DSCN0019

Molta ciència, tot fent Camí cap a Sant Jaume de Compostel·la

Tal com comentava a la darrera entrada, la setmana passada la vam passar de meravella, amb la colla, tot fent Camí cap a Sant Jaume de Compostel·la. 111 km, 3 etapes i 5 dies de desconnexió i reflexió, que sempre va bé. La meteo ha estat realment molt bona (massa i tot!), sol i temperatures màximes força altes (de 6 a 11 del matí era la única fracció de dia on caminàvem sense patir).

DSCN1626 còpia

Moment de glòria; després de 111km tota la colla arribàvem als peus de la Catedral de Sant Jaume de Compostel·la, 12/07/13.

I pel Camí, com a per tot arreu, ens hem trobat, cara a cara, amb la ciència. Des de la botànica a la geologia, passant per la meteorologia, l’astronomia o la química, aquests dies també ens han servit per contemplar i celebrar la bellesa de la natura que ens envolta.

5ptas_1

Imatge, Wikimedia (sí, tot i que la tinc, no he remenat a la col·lecció de monedes).

A l’arribar a la imponent Catedral de Santiago de Compostel·la, tot admirant la seva façana, bufant i suant després de recórrer, pas a pas, 111 km de terra gallega, ens vàrem fixar amb el granit que es va fer servir per a construir-la. Una façana que tenim molt vista ja que apareix al revers de les monedes de 5, 2 i 1 cèntim d’euro espanyoles. Per cert, parlant de monedes i la Catedral gallega, recordeu els duros petits on s’hi encunyà el Botafumeiro?

I, precisament, un dels components d’aquest mineral, del granit que trobem a la Catedral de Sant Jaume, em va donar una gran sorpresa tot fent camí…

Si n’és de bonica, la mica!

mica

Mica del granit; granit de la Catedral i granit, també (potser l’origen del que s’utilitzà per a la construcció de la Catedral? Hauré d’investigar una mica…) del Cap Fisterra. Precisament a la platja d’aquest indret que, segons els romans era la fi del món (tot i que no era pas el punt més occidental del món conegut a aquella època, sinó que ho era el, també gallec, Cap Touriñán) ens vàrem poder refrescar una mica. Una platja coberta closques de petxines… quina mà de carbonat de calci!

DSCN0965

Fisterra, 09/07/13.

petxines

Tal i com comentàvem, al revers d’aquesta moneda de 5 cèntims que utilitzo de referència per a visualitzar la mida de les mostres que vaig prendre tot fent camí, hi trobem la imatge de la façana de la Catedral, a l’interior de la qual, amb 1.6 m d’alçada, s’hi custodia el Botafumeiro, un dels encensers més grossos del món. Mentre que l’original -que es perdé a la Guerra del Francès- era de íntegrament de plata, l’actual és d’un aliatge de llautó i bronze i només està recobert per una fina capa del preciós metall de nombre atòmic 47. Em va agradar tornar-lo a veure, tot i que aquest cop no el vam veure bellugar-se ni fumar l’eucarística i flairosa goma resinosa.

DSCN1701

Botafumeiro. Catedral de Santiago de Compostel·la, 12/07/13.

DSCN1707

Botafumeiro. Catedral de Santiago de Compostel·la, 12/07/13.

DSCN1708

Botafumeiro. Catedral de Santiago de Compostel·la, 12/07/13.

I, parlant del llautó i les monedes de cèntims d’euro, el primer que em ve al cap és el bonic experiment amb el qual podem simular la transmutació dels metalls perseguida pels alquimistes. Galvanitzar una moneda de cèntim d’euro (o les britàniques d’1 o 2 pence; és a dir, les monedes que estan recobertes de coure) mitjançant un procés electroquímic i la posterior formació de l’aliatge que recorda l’or. Pràctica de laboratori que agrada molt als estudiants de secundària i que resulta molt interessant per parlar de la química involucrada, així com de la història d’aquesta ciència apassionant i l’alquímia que la precedí.

monedesbelllloc

Experiment per simular la transmutació dels metalls que vaig fer amb estudiants de secundària en les darreres jornades d’Els Matins de la Química, organitzades pel Departament de Química de la UdG.

Per acabar el repàs de la ciència del Camí, la meva estimada meteorologia. Després de 10 hores d’autocar, tot passant entre Saragossa i Lleida, vam poder gaudir d’un dels espectacles més bonics de la natura. La formació d’una tempesta. Els cumulonimbus creixien davant nostre, passaven de calbus a capillatus i, fins i tot, sobre els nostres caps vàrem veure com penjaven els, sempre espectaculars, mamatus. Evidentment que vàrem acabar vivint la tempesta, amb força aigua, tot i que no vàrem enganxar les pedregades i calamarsades que varen colpejar la terra lleidatana.

DSCN1857

Creixement de cumulonimbus i formació de mamatus sobre els nostres caps. Entre Saragossa i Lleida, des de l’autocar; 13/07/13.

Vull dedicar aquesta entrada a la colla de 17 amics de la Delegació de Joves del Bisbat de Girona. Plegats hem viscut aquesta gran aventura i, esperem, en vindran moltes més! 🙂

DSCN1255

Passat, present i futur. De l’hórreo, el famós graner gallec, als molins d’un parc eòlic que ens vàrem trobar prop de Negreira.

Referències i més info:

Per molts anys! Avui celebrem el 352è aniversari de la Royal Society

Avui, 28 de novebre de 2012, celebrem el 352è aniversari de la Royal Society.

Nullius in verba.

Les anteriors paraules en llatí signifiquen “en paraules de ningú” i composen el lema de la Royal Society of London for the Improvement of Natural Knowledge, la qual va ésser fundada el 28 de novembre de 1660 i es tracta de la societat científica més antiga existent en l’actualitat. D’entre la llista dels seus presidents destaquen figures clau de la història de la ciència, com per exemple William Thompson -més conegut com a Lord Kelvin- (president de 1890 a 1895), Ernest Rutherford (president de 1925 a 1930), o sir Issac Newton (president de 1703 a 1727).

La passada Primavera vaig passar per davant de la porta de la Royla Society, al número 7 del Carlton House Terrace de Londres, però per no haver sol·licitat visita prèvia em vaig quedar amb les ganes de visitar-la. La propera vegada que vagi a la capital britànica, prèviament escriuré algun mail 😉

Precisament avui mateix a Londres té lloc una interessant primera trobada científica entre l’estat espanyol i UK.

With the title “Networking Nations: Scientific opportunities in the UK and Spain”, the Royal Society will host the first scientific meeting between Spain and the United Kingdom on 28 November.

This first scientific meeting between Spain and the United Kingdom will be attended by the Spanish researchers Avelino Corma, Juan Adánez, Jorge Villagra, Manel Esteller, Joan Grimalt, Elías Fereres, Diego Rubiales, and Javier Díaz Giménez and, on the British side, Karen Wilson, Scout E. Le Vine, Boris Adryan, Paul Williams, Tiina Roose and Marina Ranga.  Their contributions will deal with research at the frontiers of scientific knowledge, in areas considered a priority in Spanish science:

  1. Safe, clean and efficient energy.
  2. Intelligent, sustainable and integrated transport.
  3. Health, Demographic change and well-being.
  4. Efficiency of resources and raw materials in the fight against climate change.
  5. Food safety, sustainable agriculture, marine and maritime research and bio-economics.
  6. Social changes, scientific culture, the entrepreneurial spirit, innovation and collective attitudes.

Referències i més info:

Fantàstica visita al BTÉK de Bilbo amb els amics de l’ODC

El passat dimarts 27 de març, un grup de catalans vàrem visitar el museu BTÉK, situat al Parc Científic i Tecnològic de Bizkaia, a 20 minutets de la ciutat de Bilbo. Hi vaig assistir com a membre de la C4D de la UdG.

BTÉK, Bilbo, 27/03/12

Els amics de l’Observatori de la Difusió de la Ciència (ODC) de la UAB varen organitzar aquesta segona visita, després de l’èxit de la del passat 2011 i per a mi va ser una jornada excel·lent. No només vàrem descobrir un magnífic museu, diferent a tots els que havia vist, pel que fa a la innovació i creativitat ne l’àmbit de l’arquitectura i noves tecnologies, sinó que la jornada també va ser molt positiva pels nous contactes que vam fer entre companys que ens dediquem a la comunicació científica.

Al Parc Científic i Tecnològic de Bizkaia vam ésser rebuts per les creadores i director del BTÉK, els quals ens van presentar la seva finalitat i estructura, així com una interessant visita guiada.

BTÉK, Bilbo, 27/03/12

Ara que s’acosten dies festius, si us trobeu a Euskadi, recomano molt la visita del BTÉK. Jo ja tinc ganes de tornar-hi i, amb més calma, passejar-hi i perdre-m’hi una mica.

Aprenent tot jugant amb la Realitat Augmentada. BTÉK, Bilbo, 27/03/12

Vull agrair, novament, a la Teresa Escalas, en Pau Senra i tots els companys de l’ODC, la invitació a la jornada. És al primera trobada a la qual assisteixo, però espero que no sigui la darrera.

BTÉK, Bilbo, 27/04/12

Divulgant la química a València amb motiu de l’AIQ2011

Tal i com vaig anunciar, ahir vàrem ésser a València presentant el Reacciona… explota! amb motiu, novament, de la celebració de l’Any Internacional de la Química.

Encantats de participar a una de les activitats organitzades per Espai Ciència (organitzat per Acció Cultural del País Valencià, l’Institut d’Estudis Catalans i la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València i el CSIC) i amb l’excel·lent rebuda i acollida per part de Juli Peretó (@JuliPereto) i amics, ara tenim un munt de fotos per classificar. Aquí en tenim un resum, gràcies a les que ens ha enviat en Juli Peretó i les quatre que vàrem fer.

Altra vegada; moltes gràcies, Juli!

Reacciona... explota! a l'Espai Ciència. Foto: PRATS i CAMPS

Reacciona... explota! a l'Espai Ciència. Foto: PRATS i CAMPS

Tal i com m’agrada fer, sempre que volto pel món, també vaig fer un recull de fotos científiques (i químiques, concretament) tot voltant per la ciutat de València.

Cítrics pels carrers de València

Il.lusió del Cub de Necker al terra d'una de les sales de la Llotja de la Seda

Estructura helicoïdal del DNA a les columnes de la Llotja de a Seda

Grafè (Nobel Física 2010) sota els nostres peus, al bonic Mercat Central de València

Rellotge solar equatorial on l'analema indica l'hora local. Exterior de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València

Magnífica reflexió a l'exterior de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València

Aplicació de Realitat Augmentada al Museu de les Ciències de València

Impresionant estructura del DNA al Mudeu de les Ciències de València

Amb el capgròs de Marie Curie al Museu de les Ciències de València

Veient néixer pollets a la incubadora del Museu de les Ciències de València

Veient néixer pollets a la incubadora del Museu de les Ciències de València

Geologia del Plà de l’Estany (més Escoltisme i Ciència). Mai plou a gust de tothom

Obrim les portes a dies festius i la predicció meteorològica no pinta gaire bé… s’esperen precipitacions sobre el nostre territori durant els propers dies. Blanencs i blanenques, aquesta tarda hem pogut gaudir de la desfilada dels manaies pels antics carrers de la Blanda romana (ahir ho varen poder fer els de la ciutat de Girona). Però tots estem esperant què passarà amb el front que ens ha d’arribar en les properes hores, ja que demà tenim prevista la processó de Divendres Sant, dissabte la Diada de Sant Jordi (amb les parades de roses i llibres al Carrer Ample) i Diumenge la processó del Ressuscitat (on l’àngel cantarà el Regina Coeli).

El nou Capità Manaia fa un discurs pels seus soldats, després de fer el canvi de penó. Aquesta tarda, als Mossos d’Esquadra de Blanes, lloc de treball del nou capità manaia (21/04/11; Dijous Sant 2011).

El que sap més greu és que fa molt que no plou, i ara que tenim activitats de Setmana Santa i Pasqua preparades ens amenacen les precipitacions…

Realment per recordar la darrera etapa de pluges hem d’anar molt enrere…  i, d’aquesta, en tinc un molt bon record. Més ben dit, el magnífic record el tinc de quan es va acabar la llarga etapa de pluges del final d’hivern. Concretament del cap de setmana de Sant Josep.

El passat 22 de febrer, Diada del Pensament per a tots els Escoltes i Noies Guia del món, vàrem poder llegir una entrada titulada “Escoltisme i Ciència. Vulcanisme a la Garrotxa”, fent referència a la sortida de la Diada del Pensament de l’AEiG Pinya de Rosa de Blanes. Avui, pensant en les pluges que s’acosten, recordo la gran experiència que vàrem poder viure, el cap de setmana del 19-20 de març de 2011, a Sant Mer (terme de Vilademuls, Pla de l’Estany). La unitat de Truc de La Claca, l’Agrupament Escolta i Guia de Cassà de la Selva, va organitzar excel·lentment una trobada de Trucaires, la Trucada 2011.

Sant Mer, 19/03/11

Durant la sortida vàrem, poder gaudir de la natura d’una forma especial, gràcies a les generoses pluges anteriors a la sortida.

Passat l’estany de Banyoles, tot deixant enrere la Font Pudenta (molt interessant des del punt de vista químic i biològic), amb flaire sulfurosa, vàrem arribar a la zona de Les Estunes. Pertany al terme de Porqueres i és un paratge particular, molt interessant des del punt de vista geològic i mitològic. Baumes, esquerdes de travertí, roures, alzines i la llegenda de les Goges.

Tota la nit he filat
vora l’estany de Banyoles,
al cantar del rossinyol,
al refilar de les goges.

Fragment de Canigó  (Jacint Verdaguer).

Les Estunes, 20/03/11.

Després de visitar Les Estunes vàrem anar fins a una de les recloses del Fluvià, amb central hidroelèctrica inclosa. L’efecte del llarg període de pluges del final d’hivern s’apreciava perfectament amb l’important cabal d’aigua.

I, el que més ens va sobtar va ésser poder gaudir de les aigües intermitents. Es tracta de zones on, després de grans quantitats de precipitació, l’aigua surt a la superfície formant el que aparentment semblen rius.

Les imatges anteriors mostren el que jo em vaig pensar que era un riu, un efluent del Fluvià. I anava ben errat. Es tracta de la sortida a la superfície de les aigües subterrànies, dels canals, provinents de l’Alta Garrotxa, que desemboquen a l’estany de Banyoles. Aquesta aigua només apareix a la superfície, més o menys, un parell de cops per any; quan les precipitacions han estat tan abundants que aquests canals s’omplen, i pel tipus de roques per on passen, acaben pujant a la superfície.

I, per acabar la fantàstica ruta per una part de la geologia del Pla de l’Estany, vàrem anar a veure el Saltant de Martís. Això va ser la tracta final, un veritable espectacle de la naturalesa. Com que una imatge val més que 10 3 paraules i una gravació d’1 min val més que 10 6 d’imatges, adjunto un vídeo que he editat a partir de petites gravacions que hi vaig fer.

El cabal d’aigua que baixava pel saltant, així com el soroll que feia i la tremolor de les baranes de seguretat, impressionava. Semblava un dels terribles temporals de llevant que bat la nostra Costa Brava durant les tardors més dures. Ens van comentar que durant la major part de l’any el saltant baixa absolutament sec i que només molt de tant en tant (un parell de cops a l’any, potser, si ha plogut molt, baixa amb una foça similar a com el vàrem veure nosaltres). Vam tenir molta sort de visitar la zona després d’un període de pluges tan important.

Saltant de Martís, 20/03/11.

Un últim fet que voldria destacar, perquè em va sorprendre, va ésser descobrir que en aquella zona s’hi poden trobar triops canciformis, els fòssils vivents. Concretament ens en varen parlar a l’indret del Clot d’Espolla (la Platja d’Espolla), que també vàrem trobar ben coberta d’aigua i que si haguéssim buscat haguéssim trobat algun exemplar d’aquests crustacis tan primitius.

La Platja d’Espolla coberta d’aigua. 20/03/11. Detalls del cartell on es mostra la zona seca i d’un parell de triops.

Val a dir que la ruta geològica pel Pla de l’Estany, del passat 20 de març, ens la varen oferir uns pares molt trempats de la unitat de Truc de l’AEiG La Claca, de Cassà.

Per tant, sovint podem gaudir de períodes de pluges, fent-nos més interessant una activitat prevista, tal i com ens va passar el mes passat a la sortida d’Escoltes i Noies Guia. Per altra banda, altres vegades ens pot esguerrar les activitats que teníem preparades, com prodria passar els propers dies (Divendres Sant, Sant Jordi i Pasqua).

És ben cert que, Mai plou a gust de tothom!

Per a més info:

Ciència a Centelles i Carnestoltes avançat

Ara mateix torno de passar el dia a la població d’uns bons amics. Es tracta d’una bonica vila que es troba a 15 km de Vic, on els embotits són boníssim i la bruixeria hi és molt present. Ildefons Cerdà és el seu fill més conegut i el pi l’arbre més estimat (cada any n’hi ha un de ben ufanós que acaba penjat a la Parròquia). Els seus habitants són tan animats i els agrada tan la gresca que, fins i tot, avancen el Carnestoltes una setmana perquè la disbauxa arribi abans. Aquesta població tan especial i bonica, que avui he conegut, és la vila de Centelles.

Després de passar el dia a Centelles, i viure el seu avançat Carnestoltes, tinc un bon reguitzell de fotos. Aquí tenim un resum de la ciència que s’hi respira.

  • L’arquitecte Ildefons Cerdà nasqué a Centelles el 23 de desembre de 1815. És conegut, i reconegut, per al seu projecte de la reforma urbanística de la Barcelona del s.XIX. A l’entrar a la vila de Centelles ell et dóna la benvinguda.

  • Una de les moltes fàbriques tèxtils que, com ha passat a tot el país, han acabat tancant.

  • De centelles, bruixes totes elles. Aquesta dita de Centelles, i la festa “Cau de bruixes” que es celebra cada any, recorda l’època fosca de la caça de bruixes quan, com a moltes altres viles catalanes i europees, durant el segle XVII es varen condemnar a moltes noies innocents titllades de practicar la bruixeria, només per a saber una mica de ciència (algunes eren enteses  en meteorologia i feien prediccions encertades, altres coneixien la natura i preparaven fàrmacs a base d’extractes vegetals i animals).

S’ha fet fosc i ha començat el Carnestoltes, 1 setmana avançat, tal i com fan cada any els centellencs i centellenques. Un Carnestoltes ple de sorpreses científiques…

  • Meteorologia i la mesura del temps a la comparsa “Amics i parents, hem perdut el temps”.

  • La gran sorpresa me l’he endut al veure, de sobte, un laboratori amb rodes! Comparsa “Entre invents i ciències ens hem tornat uns setciències”. La perruca de cabells despentinats segueix essent un denominador comú entre els científics bojos 😉

  • Els zoòlegs de Centelles deuen tenir força feina amb aquesta família de cocodrils…

  • Els físics de la NASA no podien faltar al Carnestoltes avançat de Centelles.

  • Pràcticament tancant la rua han aparegut una fantàstics models (humans) de ful·lerè… tot i que pel nom de la comparsa (sense pilotes) diria que volien simbolitzar un altre objecte (i macroscòpic).

Això només és un petit tast del que us podeu trobar a la vila de Centelles. Vila de pins, bruixes i… molta ciència!

Escoltisme i Ciència. Vulcanisme a la Garrotxa

Avui, 22 de febrer, tots els Escoltes i Noies Guia del món celebrem la Diada del Pensament. En aquest dia recordem el naixement del fundador del moviment escolta, Lord Baden-Powell (1857-1941), que nasqué a Londres el 22 de febrer de 1857. El passat cap de setmana, l’AEiG Pinya de Rosa de Blanes vàrem celebrar la Diada del Pensament als Arcs de Santa Pau, des d’on vàrem gaudir de la natura d’una part de la Garrotxa, comarca molt interessant des del punt de vista de la ciència, especialment pel seu vulcanisme. A continuació mostro alguns dels moments immortalitzats amb la meva càmera.

Santa Maria dels Arcs, Santa Pau. Amb l’església original del segle XII i l’hostatgeria que es remunta al XVII-XVIII.

La Garrotxa és una preciosa comarca, plena de racons magnífics, que enamoren i, fins i tot, impressionen, tal i com expressà Joan Maragall al seu poema La Fageda d’en Jordà (gràcies, Aitor, per fer-me’l conèixer).

Saps on és la fageda d’en Jordà?
Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profund
com mai cap més n’hagis trobat al món:
un verd com d’aigua endins, profund i clar;
el verd de la fageda d’en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s’atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d’aquell lloc profund,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d’en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Joan Maragall (1860-1911)

Ja des de la carretera observem (molt millor des de l’autocar que des de cotxe, per la major alçada en la que ens trobem) la població de Castellfollit de la Roca, assentada sobre la imponent cinglera basàltica.

Castellfollit de la Roca des de l’autocar.

Amb una quarantena de cons volcànics, la Zona Volcànica de la Garrotxa és el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica. El 1982, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei 2/1982, de 3 de març, de protecció de la zona volcànica de la Garrotxa, que declarava aquesta zona Paratge Natural d’Interès Nacional.

La majoria dels volcans de la zona es van formar en dues fases eruptives: la primera de tipus estrombolià i la segona de tipus efusiu. El resultat són cons volcànics amb cràters esvorellats, en forma de ferradura, a causa de l’emissió de colades de lava posteriors a la seva construcció (volcà del Croscat). D’altres volcans, de dinàmica eruptiva més violenta, han intercalat fases de tipus estrombolià i freatomagmàtic però sense emissió de colades de lava. En aquests casos, els edificis volcànics solen presentar cràters circulars o semicirculars de dimensions més grans (volcans del Racó i de Santa Margarida). Tanmateix, alguns volcans de la zona presenten la combinació dels tres tipus d’activitat: estromboliana, freatomagmàtica i efusiva (volcà de Can Tià, volcà de la Garrinada). Per contra, l’únic tipus d’activitat que es dóna de manera aïllada en una sola erupció és la de tipus estrombolià.

Les manifestacions volcàniques s’han anat produint a la zona des de fa uns 350.000 anys fins a tan sols 11.500 anys, amb períodes d’inactivitat de milers d’anys. Actualment, ens trobem en un d’aquests períodes d’inactivitat i no es descarta la possibilitat que en un futur es reprengui l’activitat eruptiva a la zona.

Un dels cons volcànics més coneguts i visitats de la zona, juntament amb el Croscat per al gran tall d’explotació que presenta, és el volcà de Santa Margarida. Pujar fins el cràter és una excursioneta molt interessant per la flora i geologia que ens envolta i la gran sorpresa apareix a l’arribar al cràter, pelat de vegetació, i amb l’ermita de Santa Margarida al bell mig.

Ermita de Santa Margarida, al bell mig del volcà del mateix nom.

Preciosos estrats de greda volcànica. Vorejant el cràter del volcà de Santa Margarida.

De camí cap a Santa Pau, ens trobem amb un altre producte de la manifestació del vulcanisme a la zona, la gredera del volcà de Rocanegra.

Gredera del volcà de Rocanegra.

Per acabar presento una divertida i curiosa fotografia que vaig fer prop de Santa Pau. La fotografia és feta amb força zoom, aquestes 2 vaques estaven força lluny de nosaltres i col·locades de tal manera que semblava un mateix animal amb 2 caps! 😉

Referències: