Química Universitat de Girona; 1r lloc de Catalunya en qualitat de la recerca

Ahir, una molt bona notícia ressonava dins del Departament de Química de la Universitat de Girona i tots els seus membres encara ho celebrem. Ara que estem a les acaballes dels campionats de natació Barcelona 2013, podem dir que la recerca en Química a la UdG s’acaba de penjar la medalla d’or.

quimica_udg_1cat

Tal i com es publicava ahir a la premsa escrita (Diari de Girona, La Vanguàrdia, AraGirona), Química a la Universitat de Girona es situa al 1r lloc a Catalunya en qualitat de la recerca (i 4t lloc a l’Estat Espanyol), tal i com es pot llegir a l’informe 2012 de la “Fundación Ciencia y Desarrollo” (CyD) on s’avalua la producció científica i l’excel·lència de les universitats espanyoles públiques i privades de l’Estat.

UdG_informe

Consulta l’informe en pdf.

Precisament fa 15 dies comentàvem que el Departament de Química de la Universitat de Girona enguany celebra els 20 anys de vida i la Directora actual, Dra. Marta Planas, juntament amb els anteriors Directors varen publicar el text “Passat brillant, futur incert” al Diari de Girona.

Vull acabar felicitant a tots els Professors i companys del Departament de Química de la UdG.

Per molts anys, Química gironina! 🙂

Referències i més info:

Foto Química UdG a la revista de divulgació científica estatal JoF

Ahir va sortir el 4t número de la revista de divulgació científica Journal of Feelsynapsis (#JoF4@JoFCiencia).

Pels que encara no la conegueu, es tracta d’una fantàstica revista de divulgació científica que publica a la xarxa i els números són descarregables de franc en format pdf. La sortida d’un nou número d’aqusta publicació sempre és motiu de celebració però aquest cop, tinc una sorpresa afegida. A la secció de fotografia científica (inaugurada el passat número) “De cara a la Galeria” han publicat una foto que els vaig enviar, acompanyada d’un petit text que adjunto.

Es tracta d’una fotografia que vaig fer a l’exterior de la Facultat de Ciències de la UdG, després de l’atípica nevada del passat 8m2010.

A la fotografia hi veiem un model de la molècula de buckminster ful·lerè (la meva molècula preferida, tal i com he explicat en moltes ocasions), rodolant per la neu; tot simulant el descobriment de meteorits sobre la blanca superfície de l’Antàrtida, amb un contingut molt especial (i espacial)… molècules de C60 encapsulant àtoms d’He o Ar. això ho explico al peu d’imatge.

Si no la coneixieu, recomano la lectura dels 4 números de la revista i seguir els futurs. Sempre hi trobem articles interessants, entre els quals no hi manca mai la química. Per exemple, destacaria “La química y su relación con otras ciencias” (de Bernardo Herradón) a la #JoF1; “Paracelso. El alquimista indomable” a #JoF2 o “Avogadro y su número” a la #JoF3. Precisament, en aquesta passada edició, en un article recull de les activitats que es dugueren a terme duran el passat Any Internacional de la Química a tot l’Estat, a càrrec també de Bernardo Herradón, químics de la UdG vam ésser mencionats com a organitzadors de diverses activitats AIQ2011 a Catalunya.

Que tingueu una molt bona lectura!

Divulgació científica a Catalunya. La presidenta de l’ACCC a La Vanguàrdia

El passat 9 de desembre, a La Vanguàrdia es va publicar un article de Cristina Ribas (@cristinaribas), presidenta de l’Associacio Catalana de Comunicació Científica (@ACCC_), de la qual formo part.

L’article el podem llegir al web de l’ACCC i com que el trobo molt interessant l’adjunto a continuació:

Nous reptes per a la divulgació

Catalunya té una llarga tradició en divulgació. La Vanguardia sense anar més lluny, va publicar un reeixit conjunt de suplements, de mitjans dels 80 a mitjans dels 90. La ràdio i la televisió van agafar el relleu mediàtic en crear espais especialitzats, i sempre hem disposat de museus i centres dedicats a la difusió de la ciència. Tots han fet possible que la societat valori tota la cultura científica alhora que s’han format perfils professionals específics. L’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) agrupa 200 d’aquests professionals, periodistes, científics o divulgadors.

En l’última dècada, la comunicació de la ciència ha anat canviant per la revolució digital i els seus efectes en l’ecosistema mediàtic juntament amb les successives crisis del mercat laboral. Si la majoria de les persones que van crear l’ACCC el 1990 eren periodistes que treballaven als mitjans de comunicació o científics interessats per la divulgació, a qui després es van afegir comunicadors professionals contractats pels centres d’investigació, avui són més les persones que es dediquen per compte propi a divulgar la ciència. Treballen regularment o esporàdicament per a mitjans o institucions, o simplement ho fan per interès personal. Ara hi ha més divulgació que mai ja que els canals s’han ampliat i les tecnologies que ho fa possible són accessibles i barates.

La formació ha de conduir al domini de l’ús de les eines disponibles com a creadors i creadores i no només com a consumidors i consumidores. Un altre aspecte és que ara és més important la xarxa a la qual pertanys que no pas la institució per a la qual treballes. Per als governs és exigible que creïn les condicions adequades per a que les iniciatives que es produeixen es desenvolupin i creixin, abandonant costosos projectes estrella d’altres èpoques. Això no signfica que calgui prescindir dels pressupostos en comunicació de la ciència. Més aviat al contrari: avui la comunicació és part inseparable de la investigació, com la investigació ho és de la societat i de les seves prioritats. Els comunicadors i les comunicadores poden i han de construir la ciència més innovadora que es fa avui dia, des de projectes com FuturICT a Europa o el moviment global Open Data. Estarem a l’alçada?

Presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica

OXIGEN, una obra en 20 escenes

Rebo a  casa, amb gran il·lusió, el número detardor de la revista Mètode i un obsequi especial. Es tracta de l’obra OXIGEN, una obra en 20 escenes.

Precisament la setmana passada, a l’stand de la Societat Catalana de Química del saló Expoquímia, ja vaig estar-la fullejant i, al cap d’un parell de dies, em va arribar com a obsequi de la ACCC (tots els socis l’hem rebut).

Es taracta d’una nova monografia  (el passat març de 2011 en vaig parlar, quan em vaig subscriure a la revista) que la revista Mètode ens ofereix amb motiu de l’AIQ2011.

Tal i com llegim al mateix web de la revista:

Qui va descobrir l’oxigen? Lavoisier? Priestley? Sheele? Partint d’aquesta qüestió, Carl Djerassi i Roald Hoffman ens presenten Oxigen, una divertida obra de teatre en la qual plantegen dues situacions en moments històrics diferents. D’una banda, l’any 1777 amb la hipotètica reunió dels tres descobridors de l’oxigen. I, per un altra, l’any 2001, quan la Fundació Nobel acorda concedir un premi retrospectiu i ha de decidir qui dels tres ho mereix.

Alternant entre les dues èpoques, veurem com els científics del segle xviii i els membres del Comitè Nobel del segle xxi tractaran de demostrar qui va ser el primer a descobrir l’oxigen i, per tant, va iniciar el camí de la revolució química. La monografia es completa completa amb les il·lustracions de l’artista valencià Javier Chapa.

Juli Peretó parla al seu bloc de l’obra, així com de les novetats que ens ofereix de la revista Mètode (he descobret que ara, a mes a més del web, compta amb un canal de Vilaweb).

Tinc ganes de llegir l’obra, amb introducció de Mercè Piqueras i, si pot ésser, veure-la algun dia representada.

Moltes gràcies, Mètode, ACCC i SCQ (IEC) !

Més info a:

Actualització,  27/11/11, 16:43

Gràcies al comentari de la Mercè Piqueras, m’adono que en va parlar al seu bloc. Aquí tenim l’entrada, on trobareu més informació interessant sobre l’obra, com que va ser llegida a Barcelona, el passat 2008, amb motiu de l’ESOF.

http://lectoracorrent.blogspot.com/2011/11/oxigen-per-llegir.html

Nostres accions de divulgació científica a La Vanguàrdia amb Sílvia Simon

A La Vanguàrdia d’ahir diumenge podem llegir un interessant article de Sílvia Simon Rabasseda, directora de la Càtedra de cultura Científica i Comunicació Digital (C4D) de la Universitat de Girona i professora i investigadora del Departament de Química de la mateixa Universitat.

Sota el títol Ciència per a tots els públics, la Doctora Simon presenta la multitud d’accions que es duen a terme des de la C4D i el mateix Departament de Química de la UdG per tal d’apropar la ciència als centres de Primària i Secundària i els seus estudiants.

Llegiu l’article a http://epaper.lavanguardia.com/epaper/viewer.aspx

Amb molt d’esforç i amb motiu de la divulgació de la ciència, s’han construit interessants ponts entre la Universitat de Girona i els Instituts i Col·legis dels voltants. Esperem que entre tots sapiguem mantenir-los i reforçar-los.

PepQuímic al recull de recomanats de “La Vanguárdia”

Des d’ahir, el bloc PepQuímic forma part del recull de blocs recomanats per La Vanguardia a la secció “Ciencia” de “Tengo un blog”.

Per mi va ser tot un goig que una publicació com La Vanguardia volgués citar aquest modest bloc al recull de blocs científics del seu lloc web.

http://www.lavanguardia.com/participacion/tengo-un-blog/20110914/54215114663/pepquimic.html

Accedint al web de La Vanguardia es pot llegir la breu presentació d’aquest bloc i de la meva persona, que els vaig enviar. De la mateixa manera, a la galeria de fotos del portal del diari, ahir també es podia veure la nova incorporació al recull de blocs en una d’elles.

Moltes gràcies, companys de La Vanguardia! Entre tots anem fent taca d’oli amb la, tant necessària, divulgació de la ciència.

Els enllaços:

Descobriment de Química UdG a “Nature” i avui a TV3

El passat 9 de setembre vaig presentar la bona notícia de la publicació d’un article, de companys del Departament de Química de la UdG, a la prestigiosa revista Nature Chemistry. Avui, les càmeres de TV3 han estat als laboratoris del grup de recerca QBIS i el reportatge s’ha pogut veure al TN Comarques. En ell en Júlio Lloret i en Miquel Costas destaquen la importància del descobriment, pel que fa a la rendibilitat econòmica i ambiental, el qual rau en l’obtenció d’oxigen a partir de l’aigua, mitjançant un catalitzador de ferro.

Clicar la imatge per accedir al TN Comarques d’avui. La notícia en qüestió a partir del minut 3:00.

Els resultats d’aquesta recerca, de cara al futur, podrien ésser una de les respostes pel que fa al gran repte energètic, una de les grans qüestions a les quals la química del s.XXI ha de poser remei.

L’enhorabona, altra vegada, companys i companyes!

Més info a:

Premsa. Cel Obert. Corpus Químic a Blanes per l’AIQ2011

Fa un parell de dies parlàvem del darrer ressò de la celebració del Corpus a Blanes amb les estores dedicades a l’Any Internacional de la Química, amb l’article que vaig escriure pel Recvll de juliol. Doncs avui, presento el número de juliol de l’altra revista blanenca de periodicitat mensual. El Cel Obert. Aquest mes també s’ha publicat un petit article que amb quatre fotos que vaig fer durant el Corpus Químic d’enguany.

Blanes celebra el Corpus 2011 amb molta química! Cel Obert 91. Juliol de 2011.