El futur de la ciència?

Acabo de descobrir l’intesressant article interactiu (només en versió web) 12 Events that will change everything al web de Scientific American.

Entre els 12 esdeveniments que descriu Scientific American trobem la fusió dels pols, el descobriment de les n dimensions de l’espai gracies a l’LHC on ens presenten l’ hipercub 4D o tesseract (un dia ja ne vaig parlar al bloc arran del Corpus Hipercubicus de Dalí); la guerra nuclear, la comunicació amb extraterrestres, la clonació d’ éssers humans, la fusió nuclear com a font d’energia o el descobriment de superconductors d’alta temperatura. Com a visitants al web podem votar en quin grau veiem de factible que aquests esdeveniments es duguin a terme properament.

Tesseract (hipercub 4D).

Imant levitat sobre una ceràmica superconductora (YBCO), gravació que vaig fer al laboratori fa un parell d’anys. Aquesta ceràmica presenta superconducció a temperatures molt baixes, de manera que requereix de la refrigeració amb nitrogen líquid per a presentar aquesta propietat (entrada al bloc sobre superconductivitat).

Entrades relacionades:

Estalella, l’exposició

22

Josep Estalella va néixer a Vilafranca del Penedès l’any 1879 i va morir a Barcelona l’any 1938. Llicenciat en Ciències Fisicoquímiques per la Universitat de Barcelona (1898), Estalella, que tenia ànima d’enginyer, va conservar sempre una inclinació perticular per la ciència aplicada, i no es va estar d’exercir la pràctica professional sempre que va poder. Va arribar a l’Institut de Girona el maig de 1905 com a catedràtic de Física i Química. Estalella va fer les classes més participatives, va afavorir la interacció amb els alumnes i es va basar sobretot en l’ensenyament pràctic. Després de la seva estada a Girona, es va incorporar a l‘Instituto-Escuela de Madrid. Pocs anys després se’n va anar a Tarragona, on va exercir de catedràtic a l’Institut de Tarragona (1921-1932). A partir d’aquell moment, la seva vida va estar estretament lligada a la renovació republicana i a la història de la política educativa de la Generalitat. El 1932 es va convertir en el director de l‘Institut-Escola de Barcelona, creat per la Generalitat de Catalunya.

El seu llibre més celebrat, Ciència recreativa, va ser publicat el 1918 –el mateix any que va marxar de Girona-, i és evident que el va preparar mentre residia a la ciutat. El llibre és un interessant text de divulgació que insisteix en curiositats i fenòmens científics amb la voluntat d’entretenir… i ensenyar. És un llibre que va ser reeditat diverses vegades fins l’any 1979, i després novament el 2007, però aleshores com a facsímil i ampliat amb comentaris actuals.

Avui assistim a una renovació, en aquests primers anys dels segle XXI, gràcies a les noves tecnologies de la comunicació.

Aquest escrit de Joan Miró (química UdG) és la porta d’entrada cap al món de la Ciència recreativa, tal i com si es tractés d’aquell cau de conills per on s’etrava al País de les Meravelles…

A la Fontana d’Or de Girona i fins al 14 de desembre es pot visitar l’exquisita exposició “CIÈNCIA RECREATIVA. De Josep Estalella al segle XXI“. Des de que es va inaugurar que volia visitar aquesta exposició però no en vaig tenir ocasió fins divendres passat. És realment com entar en un ambient màgic, tant fosc i amb aquells instruemnts de laboratori del segle passat (o de l’altre) intercalats amb experiments-invents d’aquells que es poden fer a casa… i, sorpresa! només d’entrar sento la veu d’en Pep Duran…(?) busco…i tobo una gran pantalla de televisió on surt fent els seus experiments de química recreativa, tot intercalant-se amb els interessants experiments de física recreativa d’un professor del País Valencià (del qual no em vaig apuntar el nom, gran error…).

A l’exposició hi trobareu moltes coses curioses i interessants (a més dels coneguts jocs d’equilibri d’Estalella)

forquilles

una de les que em va cridar més l’atenció, perquè precisament aquesta passada setmana n’estava fent recerca des de que en Carbó-Dorca en va parlar a classe, va ser  el trobar-me de cara a cara amb les 4 dimensions, amb un hipercub, o més ben dit amb 8 d’ells.

dsc03953

En una vitrina es trobava aquesta “creu hipercúbica”, com la del quadre d’en Dalí Corpus hipercúbicus on s’hi representa Crist sobreposat sobre aquesta creu hipercúbica gravitant sobre un cel fosc (com a curiositat podem veure Gala caracteritzada com la Mare de Déu al peu de la creu).

dali

Això només és un petit tast de l’exposició, la qual recomano fermament a tothom, grans i petits. Només cal un prerequisit abans d’entrar-hi, la curiositat.