Segueix en directe l’eclipsi de Sol que es viurà d’aquí 3 h a Austràlia!

D’aquí poc menys de 3 hores, podrem seguir en directe l’eclipsi total de Sol que es veurà des d’Austràlia.

NASA

En aquests recordo el matí dia 4 de gener de 2011 quan, en el seu llevant sobre el mar de Blanes, el Sol va anar pujant eclipsat per la Lluna. Va ser un dels emotius espectacles que ens ofereix la natura. Avui podrem seguir-ne un altre (aquest cop total) sense necessitat de protegir-nos al ulls i ho podrem fer des de la butaca més còmoda de casa.

Aquest vespre, gaudiu de l’espectacle!

Referències i més info:

 

 

Anuncis

Trànsit de Venus; La propera matinada, gaudeix de l’espectacle astronòmic!

La propera matinada no ens podem perdre l’espectacle astronòmic de la temporada. Es tracta del trànsit de Venus, és a dir, el pas del planeta Venus per davant del Sol, vist des de la Terrra; un fenomen molt poc freqüent. El nostre país, i concretament des de la costa, serà un dels pocs llocs de la Península Ibèrica des d’on es podrà observar el trànsit, tal i com veiem a la següent figura.

Figura extreta del bloc Tel·lúrium, de Rafael Balaguer.

La propera matinada, el Sol sortirà per l’horitzó Est a les 06:13 i Venus ja es trobarà sobre el disc solar. Fins a les 6:55 que el planeta sortirà totalment del disc, serà el moment de gaudir de l’espectacle.

Evidentment que, per trobar un indret amb l’horitzó Est net d’obstactes, la costa serà el millor lloc d’observació del fenomen. Per aquest motiu s’han preparat moltes plantades de telescopis protegits (alerta en observar el Sol!) a les poblacions costaneres.

Per exemple, el meu professor d’astronomia preferit, Rafael Balaguer, ens convida a la plantada que faran, des de l’Agrupació Astronòmica de Girona, a Platja d’Aro. També des de la nostra vila de Blanes s’organitza una plantada de telescopis, per part dels amics amants de l’astronomia, encapçalats per en Josep Gaitan, al final de la carretera de La Tordera.

Magnífica imatge del trànsit de Venus de 2004 des de casa; me l’acaba d’enviar en Josep Gaitan.

Animeu-vos a anar a Blanes, Platja d’Aro o intentar observar el fenomen des d’on us trobeu (repeteixo que és molt important la protecció ocular per a les observacions solars). Mitjançant aquest programet que ens recomana en Rafael Balaguer, http://photoephemeris.com/, podem calcular la visibilitat del fenòmen des de la vostra ubicació. Me’n vaig a jugar un amica amb ell!

Malauradament, per temes d’agenda, em pedré el fenomen en directe (l’hauré de seguir a través d’una pantalla) i em sap greu ja que la propera ocasió que tindrem per veure’l serà l’11 de desembre de 2117! Evidenment que penso estar corrent per aqui, però potser tindré el telescopi un amica oxidat…

Segueix el #TransitVenus en directe per Internet a http://www.parcastronomic.cat/live/ @TVenus2012 via @buscaciencia

Parlant de la prèvia d’aquest fenomen, recordo perfectament el màgic matí de gener de 2011, quan, amb la plantada de telescopis al passeig de mar, blanencs i blanenques vàrem gaudir de l’eclipsi parcial de Sol… va ésser astronòmic!

https://pepquimic.wordpress.com/2011/01/04/eclipsi-parcial-de-sol-040111-les-fotos/

Mes info i referències:

CLOUD, l’experiment del CERN que confirma la influència dels rajos còsmics en la formació de núvols a la nostra troposfera

Els raigs còsmics galàctics són fluxos de partícules subatòmiques que es generen en explosions de supernoves, a l’espai profund, i que tenen una elevada energia.

L’experiment CLOUD (“Cosmics Leaving Outdoor Droplets”) del CERN, dirigit per Jasper Kirkby, confirma la hipòtesi de Svensmark, de que els raigs còsmics influeixen a la formació de núvols i, per tant, en el clima del planeta.

Els resultats de CLOUD mostren que els raigs còsmics juguen un paper important en la nucleació dels aerosols, afavorint la formació de gotes d’aigua. Els resultats d’aquest i altres estudis que es puguin fer, són importants per aconseguir una comprensió quantitativa de la formació dels núvols, la qual contribuirà a una millor avaluació dels efectes d’aquests en els models climàtics.

Els resultats de l’estudi dut a terme al CERN es publiquen a la revista Nature.

Referències i més info:

JUNO. A la conquesta del gegant gasós

Després d’un any de comiats, aquesta tarda, la NASA llençarà la sonda JUNO direcció Júpiter (càmera en directe a la zona de llançament, Cap Canyaveral).

La sonda arribarà al planeta gasós a 2016 i té l’objectiu de, al llarg de l’any que l’orbitarà, analitzar diferents paràmetres per tal de recollir tot tipus d’informació que s’enviarà a la Terra per a ésser processada. L’objectiu final és el d’esbrinar diferents misteris sobre el planeta Júpiter (com, per exemple, buscar un cor sòlid sota les capes de ceba gasoses) i, de retruc, del Sistema Solar i la seva formació (hem de tenir present que Júpiter és el planeta més gros del Sistema Solar i el primer de la seva formació).

Coet Atlas V amb la nau Juno a l' Space Launch Complex 41 de Cape Canaveral Air Force Station a Florida. Imatge, NASA TV.

Per si no l’heu vist, aquí tenim l’anunci hoollywoodià de la missió Juno:

Esperem que el llançament tingui lloc sense imprevistos i que la nau Juno tingui un molt bon viatge. Durant els propers 5 anys l’anirem seguint.

Referències:

15-j 2011, Eclipsi total de Lluna. No te’l perdis!

El proper dimecres 15 de juny tenim una cita destacada amb l’astronomia. A partir d’ 1/4 de 10 de la nit, que és quan sortirà la Lluna a casa nostra, podrem gaudir d’un eclipsi total de Lluna.

A la imatge, hores en UTC (al nostre país, horari d’estiu és UTC+2).

Dimecres 15 de juny de 2011 està marcat als calendaris de tots els estudiants preuniversitaris com la data en que comencen les proves de les PAAU (els exàmens de selectivitat). Però el vespre d’aquest dimecres té un altre factor d’importància.

Cap a 1/4 de 10 la Lluna sortirà per l’horitzó E-SE parcialment eclipsada i a les 22:13 h (hora local; UTC+2) l’eclipsi arribarà al seu màxim.

Si voleu seguir l’eclipsi us recomano participar en alguna observació conjunta, ja que disposareu de telescopis al vostre abast. A moltes poblacions catalanes es faran observacions, organitzades des de grups d’aficionats a l’astronomia. Concretament, a la nostra vila de Blanes, estem tots convidats a l’observació que tindrà lloc a partir de 2/4 de 10 al Passeig de S’abanell; així com a la xerrada prèvia de dimarts.

Si no podeu sortir al carrer per contemplar l’eclipsi (si heu d’estudiar pels examens de Selectivitat de l’endemà, per exemple), heu de saber que es podrà seguir en directe per internet. Diverses webs l’oferiran per video streaming, com per exemple el Parc Astronomic del Montsec (PAM) o el Serviastro (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB).

Amb moltes ganes de que arribi dimecres, vaig recordant l’excel·lent experiència de l’observació de l’esclipsi parcial de Sol del passat 4 de gener de 2011.

Més info a:

Classe de Meteo i Astronomia en forma de “time lapse” canari

El mes passat vaig publicar un bonic time lapse d’astonomia en el qual la constel·lació d’Orió era el principal protagonista.

Avui, gràcies a en Rafael Balaguer, he conegut el fantàstic time lapse que va ésser publicat com a APOD el passat 16 de maig de 2011. Intento visitar l’APOD diàriament però aquest em va passar per alt.

Destaco el vídeo pel seu potencial didàctic en temes de meteorologia i astronomia. En ell podem veure, amb gran bellesa, processos de formació de núvols (entre els quals uns bonics altocúmuls lenticulars en ull de peix), cascades i onades de boira, efectes òptics espectaculars (arc de Sant Martí doble, halos solars i, fins i tot, l’impressionant efecte de la flama verda –green flash– sobre el Sol a la seva posta) i molt més.

Ha estat gravat al Parc Natural del Teide (illa de Tenerife; Canàries).

No us el perdeu!

http://apod.nasa.gov/apod/ap110516.html

L’experiment més espectacular: Observar la Natura

Després d’un dissabte de reflexió i una jornada electoral que podem destacar per revolucionària a la majoria de viles i ciutats del país (tant de A a B com de B a A -podríem recuperar el símbol alquimista de l’Ouroboros per simbolitzar aquests canvis polítics-) presento un parell de vídeos que ajuden a desconnectar d’aquests invents humans que sovint ens fan perdre de vista el que és més important. Es tracta d’unes gravacions absolutament belles, i molt ben editades (acompanyades amb bona música) de la ciència més bonica, la ciència de la natura.

  • Per començar una fantàstica gravació de 7 minuts sota les aigües de les illes Galàpagos, gravada el desembre de 2008. Personalment tinc una estima molt especial a l’oceanografia, ja que és la primera ciència que em va captivar. Amb només 7 o 8 anys, gràcies als vídeos de les aventures del Comandant Jacques Cousteau (evidentment VHS -llavors les sigles DVD encara no apareixien a les cartes dels Reis-) a bord de l’emblemàtic Calypso, vaig entrar al món de la divulgació científica. I tot això va començar molt abans de conèixer què era la química, molt abans de saber què era un àtom o qui era Albert Einstein.

  • Per altra banda també recomano aquest fantàstic time-lapse d’astronomia on la constel·lació d’Orió és el principal protagonista. L’astronomia és una altra ciència que m’apassiona, a la qual m’he aficionat més recentment (comparada amb l’anterior) i, precisament Orió és una constel·lació que sempre m’ha encantat observar. Va ser la primera que, ja de ben petit, vaig aprendre a identificar (gràcies a la magnífica alineació del seu cinturó). A simple vista, destacant el vermell de  Betelgeuse o la gran brillantor de la propera Sírius que persegueix el caçador, o a través de l’ocular del telescopi gaudint de la bellesa d’M42, per exemple. Orió sempre m’ha captivat i encara és la constel·lació que (si ens trobem a l’ hora indicada) faig servir per orientar-me al cel nocturn.

Una única idea és la que, per mi, relaciona aquestes 2 gravacions o, més ben dit, les dues ciències que representen aquestes 2 gravacions:

L’experiment científic més espectacular dels que podem portar a terme, és observar la natura.

Dijous Gras ’11, inici de festes regides per la Lluna

Avui, dijous 3 de març de 2011, és Dijous Gras. A dia d’avui, catalans i catalanes celebrem l’entrada als dies de Carnaval, festa que assolirà el seu punt àlgid amb l’arribada del Rei Carnestoltes, diumenge vinent. I celebrem Dijous Gras menjant la típica botifarra d’ou, la truita i la coca de greixons. L’objectiu original; atipar-nos bé abans de l’època de dejuni que s’acosta.

Les festes de Carnaval finalitzaran el proper dimecres 9 de març, Dimecres de Cendra, quan simbolitzem la mort del Rei Carnestoltes a l’Enterrament de la Sardina. Quan la Vella Quaresma (simbolitzada com una vella arrugada amb un bacallà a la ma i 7 potes) derrota el Rei Carnestoltes, la disbauxa i tots els altres símbols que representa el personatge s’han acabat.

D’aquesta manera en la nostra tradició Cristiana, el Carnestoltes simbolitza la disbauxa, la llibertat i la permissivitat de trencament de regles abans de la Quaresma, els 40 dies de sacrifici, dejuni i abstinència abans de Diumenge de Rams, dia en que començarà la Setmana Santa. (És curiós fixar-se en les representacions del Rei Carnestoltes; gras, mudat, disfressat,… davant de la Quaresma; vella, seca, clàssica, s’alimenta de bacallà sec i les 7 potes per a ser arrencades diumenge a diumenge …).

Per cert, i com a curiositat, si ens preguntem per quin motiu avui és Dijous Gras cal buscar l’explicació al nostre satèl·lit natural, la Lluna. Sí, encara que sembli estrany, l’astronomia ens guia a l’hora de situar les festes de Setmana Santa i Pasqua al calendari. El diumenge següent a la 1a Lluna Plena posterior a l’equinocci de Primavera (la 1a Lluna Plena de Primavera) -enguany a 20 de març a les 23:21 h- és Diumenge de Pasqua. A partir d’aquí hem de restar 1 setmana per trobar Diumenge de Rams i restar 40 dies més per tal de trobar Dimecres de Cendra. El cap de setmana anterior serà el de Carnestoltes i dijous anterior, Dijous Gras. Com que la 1a lluna plena de Primavera, enguany és el dilluns 18 d’abril (l’anterior és la de dissabte 19 de març, ben just!), Setmana Santa (i, per tant, totes les festes que comentem) cau molt tard.

Com que una imatge val més que 103 paraules, he representat tot això en la següent imatge on la llegenda de cada color és el mateix text anterior.*[Sisplau, no ens desorientem amb el calendari anglosaxó, recordem que la 1a columna correspon als diumenges, no dilluns].

Un exemple més de la influència de la Ciència, en aquets cas l’astronomia, a la nostra vida quotidiana.