Del model atòmic de Bohr al Google de 2012

Diumenge al matí, em connecto a la xarxa i… sorpresa!

Ahir, 7 d’octubre de 2012, el Doodle de Google lluia un fantàstic model dàtom, amb una trancisió electrònica acompanyada de l’emisió de radiació, amb motiu del del 127è aniversari del naixement de Niels Bohr (el passat abril de 2011 vaig parlar una mica del personatge, després de gaudir de l’obra de teatre Copenhaguen).

Bohr va ésser guardonat amb el Premi Nobel de Física de 1922 for his services in the investigation of the structure of atoms and of the radiation emanating from them. Aquest premi tant hauria pogut ser de química com de física, tal com va acabar sent (el Premi Nobel de Química de 1922 va ésser per Francis William Aston “pel descobriment de diversos isòtops radioactius mitjançant l’ús de l’espectrògraf de masses“). Precisament demà i demà passat podrem seguir en directe l’anunci dels guardonats amb el Nobel de Física i el Nobel de Química de 2012!

Si ho recordem, tal i com vàrem comentar al bloc, un altre Doodle químicament simpàticva ésser el dedicat a Marie Curie, del passat 7 de novembre de 2011 (Any Internacional de la Química), amb motiu del 144è aniversari del naixement de la científica polonesa.

Més info:

Bohr i Heisenberg es troben a la “Copenhaguen”blanenca

Divendres passat, tot començant les vacances de Setmana Santa, vaig anar al Teatre de Blanes a veure l’obra científica de la temporada. Es tracta de Copenhaguen.

L’obra està emmarcada a la Dinamarca de 1941, en plena ocupació alemanya de Dinamarca -II Gueraa Mundial-, a casa dels Bohr. Niels i la seva esposa reben la visita d’un jove Heisenberg (llavors tenia 40 anys; Bohr en tenia 56).

Durant els anys 20 del segle passat, Werner Heissenberg va tenir el goig de treballar amb Niels Bohr, un dels físics teòrics més grans de l’època, a Copenhague. Aquesta època va ésser molt fructífera, Bohr va desenvolupar el seu Principi de Complementarietat i Heisenberg el seu principi d’incertesa. Ara bé, després de l’inici de la II Guerra Mundial, la relació entre els científics es va refredar ja que pertanyien “als 2 bàndols oposats”. Bohr, jueu, de la Dinamarca ocupada pels alemanys i Heisenberg,físic alemany, treballant en la cursa nuclear del règim…

Una persona com jo té, com a físic, el dret moral de treballar en l’explotació pràctica de l’energia atòmica?

A partir d’aquesta pregunta que, suposa l’autor de l’obra, Heisenberg va anar a formular al mestre Bohr, l’obra reflecteix excel·lentment la lluita interna entre l’ètica del científic i les ganes d’investigar i anar més enllà en el coneixement de la física.

Recomano molt veure l’obra. És molt interessant, tant des del punt de vista de la ciència (un gran repàs de les assignatures de química-física, física nuclear o quàntica; sobretot a la 1a part de l’obra) com el del context històric, la situació a Europa durant la II Guerra Mundial.

Heisenberg i Bohr a 1934. Font de la imatge: http://www.artsjournal.com/dramaqueen/2009/02/ive-been-clamoring-for-hyperli.html