110 km/h i més humor químic, Carnestoltes’11

Tanquem el 1r dia de la nova llei que regula la velocitat màxima de circulació per carretera. Ja ha començat amb polèmica i portarà cua, segur. Per la nostra salut, val més agafar-nos-ho tot plegat amb humor (químic, evidentment), recordem que encara estem en plenes festes de carnestoltes, i anar xino xano (sobretot si hem d’agafar el cotxe, que si veus passar el Roentgeni o el Copernici pel comptaquilòmetres, estàs ben llest!).

Si en comptes de parlar de km/h s’hagués parlat d’electrons, el Darmstadti hagués estat l’element més famós del dia d’avui, essent el centre de totes les converses.

Víquings i la Pedra del Sol. Orientació per polarització

Tot gaudint de les disfresses, paperets i serpentines a la rua d’avui, diumenge de Carnestoltes, he recordat el resultat interessant d’una recera de la Universitat de Girona que fa poc vaig descobrir. El flashback l’he tingut al veure acostar-se aquesta vela, navegant pel passig de mar de Blanes. Els víquings.

El passat 16 de febrer de 2011 el Diari de Girona va publicar un article titulat Com navegaven els víquings en dies de núvols i boira? (també vàrem poder llegir l’article al web d ela UdG).

En aquest article es presentaven els resultats d’una recerca duta a terme per un grup de 7 investigadors de diferents universitats d’Europa, entre elles la gironina UdG, que han estat publicats en forma d’article a la revista científica Proceedings of the Royal Society London B. Aquests investigadors, durant els últims set anys, han estat realitzant experiments per treure l´entrellat del sistema de navegació dels víkings en condicions meteorològiques desfavorables.

El Dr. Ramon Hegedüs (Szombathely, Hongria, 1982) és l´investigador de la UdG que està implicat en aquest projecte. El físic, que forma part del grup de Visió per Computador i Robòtica (VICOROB), intenta verificar, amb el seu grup de recerca, una hipòtesi formulada per primera vegada l´any 1967; la qual suggereix que, en condicions meteorològiques de núvols o boira, els víkings eren capaços de determinar la direcció del sol en les seves llargues expedicions a través de l´oceà mitjançant la polarització de la llum.

S’especula que els víkings disposaven d’un cristall anomenat sunstone (pedra del sol), el qual es troba amb facilitat a l’àrea d’Escandinàvia i que té uns atributs polaritzadors, així es pot localitzar la posició del sol quan els nostres ulls no el poden veure. Alguns animals tenen aquesta sensibilitat i utilitzen la polarització per orientar-se, com les abelles productores de mel, alguns peixos, ocells i insectes.

Per primera vegada, l’equip de col·legues de Hegedüs ha evidenciat que això és possible, d’acord amb els principis de l’òptica. A través d’experiments han vist que, efectivament, la polarització pot ser una eina efectiva per a localitzar el sol i, per tant, el nord geogràfic i així poder navegar. El camp d’estudi ha estat els mars de Tunísia, Finlàndia, Hongria i l’Àrtic.

En els propers dos anys, els investigadors volen precisar el grau d’eficàcia de la pedra del sol i saber l’exactitud de la seva predicció.

 

Per a més informació:

Molt bon Carnestoltes, amants de la Química!

Avui, dissabte de Carnestoltes, ja em permetreu que us expliqui un acudit; químic, per descomptat.

P: Imaginem que estem observant a 2 óssos. 1 d’ells es troba passejant pel Pirineu català mentre que l’altre, a uns 10000 km de distància del primer, passeja per la zona nord d’Alaska. Si tots 2 cauen en un estany al mateix instant, quin es dissoldrà primer?

R: L’ós d’Alaska ja que és Polar.

 

Molt bon cap de setmana de Carnestoltes!

Acabo amb una de les meves frases preferides, relacionada amb l’acudit d’avui. Des de que me la van dir, de ben petit, que ja em va fer gràcia. Més endavant, quan la vaig començar a entendre, me’n va seguir fent.

“Semblant dissol semblant”.


Detall de la solvatació d’un catió Na+ per 6 molècules d’H2O.

Dijous Gras ’11, inici de festes regides per la Lluna

Avui, dijous 3 de març de 2011, és Dijous Gras. A dia d’avui, catalans i catalanes celebrem l’entrada als dies de Carnaval, festa que assolirà el seu punt àlgid amb l’arribada del Rei Carnestoltes, diumenge vinent. I celebrem Dijous Gras menjant la típica botifarra d’ou, la truita i la coca de greixons. L’objectiu original; atipar-nos bé abans de l’època de dejuni que s’acosta.

Les festes de Carnaval finalitzaran el proper dimecres 9 de març, Dimecres de Cendra, quan simbolitzem la mort del Rei Carnestoltes a l’Enterrament de la Sardina. Quan la Vella Quaresma (simbolitzada com una vella arrugada amb un bacallà a la ma i 7 potes) derrota el Rei Carnestoltes, la disbauxa i tots els altres símbols que representa el personatge s’han acabat.

D’aquesta manera en la nostra tradició Cristiana, el Carnestoltes simbolitza la disbauxa, la llibertat i la permissivitat de trencament de regles abans de la Quaresma, els 40 dies de sacrifici, dejuni i abstinència abans de Diumenge de Rams, dia en que començarà la Setmana Santa. (És curiós fixar-se en les representacions del Rei Carnestoltes; gras, mudat, disfressat,… davant de la Quaresma; vella, seca, clàssica, s’alimenta de bacallà sec i les 7 potes per a ser arrencades diumenge a diumenge …).

Per cert, i com a curiositat, si ens preguntem per quin motiu avui és Dijous Gras cal buscar l’explicació al nostre satèl·lit natural, la Lluna. Sí, encara que sembli estrany, l’astronomia ens guia a l’hora de situar les festes de Setmana Santa i Pasqua al calendari. El diumenge següent a la 1a Lluna Plena posterior a l’equinocci de Primavera (la 1a Lluna Plena de Primavera) -enguany a 20 de març a les 23:21 h- és Diumenge de Pasqua. A partir d’aquí hem de restar 1 setmana per trobar Diumenge de Rams i restar 40 dies més per tal de trobar Dimecres de Cendra. El cap de setmana anterior serà el de Carnestoltes i dijous anterior, Dijous Gras. Com que la 1a lluna plena de Primavera, enguany és el dilluns 18 d’abril (l’anterior és la de dissabte 19 de març, ben just!), Setmana Santa (i, per tant, totes les festes que comentem) cau molt tard.

Com que una imatge val més que 103 paraules, he representat tot això en la següent imatge on la llegenda de cada color és el mateix text anterior.*[Sisplau, no ens desorientem amb el calendari anglosaxó, recordem que la 1a columna correspon als diumenges, no dilluns].

Un exemple més de la influència de la Ciència, en aquets cas l’astronomia, a la nostra vida quotidiana.

Ciència a Centelles i Carnestoltes avançat

Ara mateix torno de passar el dia a la població d’uns bons amics. Es tracta d’una bonica vila que es troba a 15 km de Vic, on els embotits són boníssim i la bruixeria hi és molt present. Ildefons Cerdà és el seu fill més conegut i el pi l’arbre més estimat (cada any n’hi ha un de ben ufanós que acaba penjat a la Parròquia). Els seus habitants són tan animats i els agrada tan la gresca que, fins i tot, avancen el Carnestoltes una setmana perquè la disbauxa arribi abans. Aquesta població tan especial i bonica, que avui he conegut, és la vila de Centelles.

Després de passar el dia a Centelles, i viure el seu avançat Carnestoltes, tinc un bon reguitzell de fotos. Aquí tenim un resum de la ciència que s’hi respira.

  • L’arquitecte Ildefons Cerdà nasqué a Centelles el 23 de desembre de 1815. És conegut, i reconegut, per al seu projecte de la reforma urbanística de la Barcelona del s.XIX. A l’entrar a la vila de Centelles ell et dóna la benvinguda.

  • Una de les moltes fàbriques tèxtils que, com ha passat a tot el país, han acabat tancant.

  • De centelles, bruixes totes elles. Aquesta dita de Centelles, i la festa “Cau de bruixes” que es celebra cada any, recorda l’època fosca de la caça de bruixes quan, com a moltes altres viles catalanes i europees, durant el segle XVII es varen condemnar a moltes noies innocents titllades de practicar la bruixeria, només per a saber una mica de ciència (algunes eren enteses  en meteorologia i feien prediccions encertades, altres coneixien la natura i preparaven fàrmacs a base d’extractes vegetals i animals).

S’ha fet fosc i ha començat el Carnestoltes, 1 setmana avançat, tal i com fan cada any els centellencs i centellenques. Un Carnestoltes ple de sorpreses científiques…

  • Meteorologia i la mesura del temps a la comparsa “Amics i parents, hem perdut el temps”.

  • La gran sorpresa me l’he endut al veure, de sobte, un laboratori amb rodes! Comparsa “Entre invents i ciències ens hem tornat uns setciències”. La perruca de cabells despentinats segueix essent un denominador comú entre els científics bojos 😉

  • Els zoòlegs de Centelles deuen tenir força feina amb aquesta família de cocodrils…

  • Els físics de la NASA no podien faltar al Carnestoltes avançat de Centelles.

  • Pràcticament tancant la rua han aparegut una fantàstics models (humans) de ful·lerè… tot i que pel nom de la comparsa (sense pilotes) diria que volien simbolitzar un altre objecte (i macroscòpic).

Això només és un petit tast del que us podeu trobar a la vila de Centelles. Vila de pins, bruixes i… molta ciència!