Divertit i interessant matí de ciència al Casal del Cau de Blanes

Durant el curs ens veiem pel Cau amb tots vosaltres, amb molts hem viscut apassionants aventures a la unitat i avui, gràcies a la invitació dels vostres monitors i monitores, cosa que m’ha fet molta il·lusió, he sortit del laboratori del Departament de Química de la UdG per venir-vos a veure i acompanyar-vos en el descobriment de la màgia de la ciència. Així, gràcies a la ciència recreativa, hem volat des de la meteorologia a la química, tot passant per la física o la biologia. Tot plegat; un grup d’amics gaudint plegats de la ciència a la nostra vila de Blanes.

cau1cau2

Moltes gràcies, monitors i monitores, per l’amable invitació i les fotos que adjunto!

Escoltisme i divulgació científica. Entrevista a “El Correu” de MEG

Ahir, amb motiu de la celebració del Dia d’Ada Lovelace congratulàvem a totes les  científiques i tècniques. Avui és dia de felicitar a totes les Noies Guia catalanes i d’arreu del món. Aquest vespre al Parlament de Catalunya tindrà lloc l’acte institucional de celebració dels 100 anys de Guiatge. Sota el lema “100 anys transformant vides”, aquest 2012 es celebren els 100 anys de Guiatge i Escoltisme femení arreu del món (el proper 30 d’octubre recordarem els 100 anys del matrimoni entre Lady Olave i Robert Baden-Powell), data que coincideix amb els 80 anys del moviment al nostre país.

Precisament avui vull dedicar unes ratlles a una Guia catalana i gironina, cap de l’AEiG La Claca, que ben aviat passarà a ser oficialment la nova Comissària de la Demarcació de Girona. Gràcies per l’entrevista, Kmax!! 🙂

A tots els caps Escoltes i Guies el passat cap de setmana ens va arribar el nou número de la revista El Correu, editada per Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG) i de publicació trimestral. En aquest 82è número podem llegir l’entrevista que l’Anna em va fer sobre la relació entre dues de les meves passions, les quals fa anys que compagino. La ciència i l’Escoltisme.

En diverses ocasions he publicat entrades relacionant la ciència i l’Escoltisme, al bloc, i és que, tal com li comentava a l’Anna, la divulgació científica i l’educació en el lleure tenen molt en comú. Es tracta de mètodes de formació i educació informal, els quals crec que són importantíssims per acompanyar els mètodes clàssics i reglats.

Aquí tenim les pàgines de l’entrevista escanejades (i ben aviat tindrem tot el número en pdf a la secció “publicacions” del web de MEG).

Per acabar només et vull tornar a donar les gràcies, Kmax, i felicitar-te juntament amb totes les Guies del planeta per aquest centenari tan especial. Especialment, felicitats, amigues Guies de la Demarcació de Girona i les companyes de l’AEiG Pinya de Rosa de Blanes.

Visca l’Escoltisme, el Guiatge i la divulgació científica!

-Totes les entrevistes a científics que m’han publicat a revistes a:

https://pepquimic.wordpress.com/category/entrevista/

Escoltisme i Ciència. Vulcanisme a la Garrotxa

Avui, 22 de febrer, tots els Escoltes i Noies Guia del món celebrem la Diada del Pensament. En aquest dia recordem el naixement del fundador del moviment escolta, Lord Baden-Powell (1857-1941), que nasqué a Londres el 22 de febrer de 1857. El passat cap de setmana, l’AEiG Pinya de Rosa de Blanes vàrem celebrar la Diada del Pensament als Arcs de Santa Pau, des d’on vàrem gaudir de la natura d’una part de la Garrotxa, comarca molt interessant des del punt de vista de la ciència, especialment pel seu vulcanisme. A continuació mostro alguns dels moments immortalitzats amb la meva càmera.

Santa Maria dels Arcs, Santa Pau. Amb l’església original del segle XII i l’hostatgeria que es remunta al XVII-XVIII.

La Garrotxa és una preciosa comarca, plena de racons magnífics, que enamoren i, fins i tot, impressionen, tal i com expressà Joan Maragall al seu poema La Fageda d’en Jordà (gràcies, Aitor, per fer-me’l conèixer).

Saps on és la fageda d’en Jordà?
Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profund
com mai cap més n’hagis trobat al món:
un verd com d’aigua endins, profund i clar;
el verd de la fageda d’en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s’atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d’aquell lloc profund,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d’en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Joan Maragall (1860-1911)

Ja des de la carretera observem (molt millor des de l’autocar que des de cotxe, per la major alçada en la que ens trobem) la població de Castellfollit de la Roca, assentada sobre la imponent cinglera basàltica.

Castellfollit de la Roca des de l’autocar.

Amb una quarantena de cons volcànics, la Zona Volcànica de la Garrotxa és el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica. El 1982, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei 2/1982, de 3 de març, de protecció de la zona volcànica de la Garrotxa, que declarava aquesta zona Paratge Natural d’Interès Nacional.

La majoria dels volcans de la zona es van formar en dues fases eruptives: la primera de tipus estrombolià i la segona de tipus efusiu. El resultat són cons volcànics amb cràters esvorellats, en forma de ferradura, a causa de l’emissió de colades de lava posteriors a la seva construcció (volcà del Croscat). D’altres volcans, de dinàmica eruptiva més violenta, han intercalat fases de tipus estrombolià i freatomagmàtic però sense emissió de colades de lava. En aquests casos, els edificis volcànics solen presentar cràters circulars o semicirculars de dimensions més grans (volcans del Racó i de Santa Margarida). Tanmateix, alguns volcans de la zona presenten la combinació dels tres tipus d’activitat: estromboliana, freatomagmàtica i efusiva (volcà de Can Tià, volcà de la Garrinada). Per contra, l’únic tipus d’activitat que es dóna de manera aïllada en una sola erupció és la de tipus estrombolià.

Les manifestacions volcàniques s’han anat produint a la zona des de fa uns 350.000 anys fins a tan sols 11.500 anys, amb períodes d’inactivitat de milers d’anys. Actualment, ens trobem en un d’aquests períodes d’inactivitat i no es descarta la possibilitat que en un futur es reprengui l’activitat eruptiva a la zona.

Un dels cons volcànics més coneguts i visitats de la zona, juntament amb el Croscat per al gran tall d’explotació que presenta, és el volcà de Santa Margarida. Pujar fins el cràter és una excursioneta molt interessant per la flora i geologia que ens envolta i la gran sorpresa apareix a l’arribar al cràter, pelat de vegetació, i amb l’ermita de Santa Margarida al bell mig.

Ermita de Santa Margarida, al bell mig del volcà del mateix nom.

Preciosos estrats de greda volcànica. Vorejant el cràter del volcà de Santa Margarida.

De camí cap a Santa Pau, ens trobem amb un altre producte de la manifestació del vulcanisme a la zona, la gredera del volcà de Rocanegra.

Gredera del volcà de Rocanegra.

Per acabar presento una divertida i curiosa fotografia que vaig fer prop de Santa Pau. La fotografia és feta amb força zoom, aquestes 2 vaques estaven força lluny de nosaltres i col·locades de tal manera que semblava un mateix animal amb 2 caps! 😉

Referències: