Central nuclear |

Precisament avui, 66 anys després de la terrible, malvada i destructiva acció contra la ciutat d’Hiroshima, amb el llançament de la Little boy (6 d’agost de 1945), amb conseqüències fatals que, encara avui formen part d’una dura realitat a les vides de molts japonesos (juntament amb l’altre terrible bomba nuclear a Nagasaky, el 9 d’agost de 1945); he vist un bon reportatge dedicat a l’energia nuclear “positiva” (amb la qual obtenim energia elèctrica o donem teràpia contra diverses classes de tumors).

Deixant de banda els lamentables fets de 66 anys enrere, dels quals fèiem referència, aquesta tarda, just després de dinar, al Canal 33 s’ha tornat a emetre el capítol del programa de divulgació científica QuèQuiCom dedicat a l’energia nuclear. Ja l’havia vist, fraccionat i des de l’ordinador. Avui ho he pogut fer des de la butaca, mirant el televisor.

El programa sempre m’ha agradat pel seu encertat llenguatge divulgatiu però, al d’avui hi trobo alguns detalls exquisits. Em refereixo a les al·legories (que sempre s’han fet servir al programa) per tal de mostrar de forma simplificada i clara, utilitzant material quotidià, conceptes complicats.

Tots plegats hem fet servir, o se’ns acudiria fer servir, pilotes de tennis taula pintades de dos colors per tal de construir un model de nucli atòmic (amb els seus protons i els seus neutrons). Però, què me’n dieu d’utilitzar una sèrie de mistos per tal de simbolitzar una reacció en cadena? I de fer servir sorres, pedres i trucs, de gruix cada cop més gran, per tal de presentar l’espectre electromagnètic, amb els diferents tipus de radiació (des de les ones de ràdio als rajos gamma), mostrant el seu efecte sobre una dotzena d’ous, per tal d’explicar l’efecte dels diferents tipus de radiació (en funció de la freüència) sobre el nostre organisme?

A més a més, aquest capítol el trobo molt interessant ja que mostra els pros i contres de l’energia obtinguda a les centrals de fissió nuclear, un tema d’opinió pública, del qual acostumem a opinar sense tenir-ne gaire idea. Tot plegat acompanyat pel bon treball de camp i entrevistes de la Samanta Vall. El podeu veure al bloc del programa. El recomano!

http://blogs.tv3.cat/quequicom.php?itemid=39850

Aquests dies estem rebent una allau d’informació, inassimilable, sobre el minut a minut de la preocupant situació a Fukushima; arran de la gran catàstrofe natural que va tenir lloc el passat divendres davant la costa oriental del Japó.

Com funciona una central de fissió nuclear ?
Per què s’ha de refrigerar el reactor nuclear d’una central ?
Com s’ha generat l’ hidrogen que produït les explosions als reactors de la central de Fukushima ?
Per què l’aigua de mar que s’ha utilitzar per a refrigerar els reactors de Fukushima, com a mesura d’emergència, diuen que els ha inutilitzat ?
Per quin motiu es reparteixen dosis de iodur de potassi a les persones que han pogut estar afectades per les emissions radioactives ?

Segurament que vivim amb moltes preguntes al cap. Si en escassos 9 minuts volem aclarir-ne moltes, com les anteriors, us recomano el darrer vídeo del Professor Poliakoff de Periodicvideos qui, d’una forma planera, absolutament divulgativa, i ràpida (tal i com fa amb tots els seus vídeos de química) ens dóna les bases per poder seguir la informació diària. Sens dubte, si volem, tota aquesta informació es pot ampliar i aprofundir en els conceptes. Malauradament, aquests dies trobem entrades sobre el tema a la majoria de blocs de divulgació científica.