Nova partícula elemental trobada al CERN

Tot cercant el famós i diví Bosó de Higgs… n’hem trobat un altre!

Potser no ha anat ben bé així, però com que la serendipitat fa la recerca científica molt romàntica, m’agrada veur-ho d’aquest amanera.

La questió és que a l’LHC del CERN els investigadors han descobret una nova partícula elemental, fins ara desoneguda (anunciat el passat 27 d’abril). L’han batejat com a Xi(b)* i es tracta d’un barió, format per 3 quarks (Up, Strange i Bottom). D’aquesta manera, la nova partícula s’assembla força al conegut protó (barió format per 2 quarks Up i un quark Down).

Més info:

Bosó de Higgs, una mica més a prop

Ahir, la ciència va fer mirar a tothom cap a Ginebra.

Des del CERN van anunciar una important roda de premsa per parlar del bosó de Higgs, la partícula de Déu, ahir a les 14 h.  (no negaré que el fet em va recordar a l’anunci de la NASA de l’any passat… moltes espectatives i al final, arsènic al llac Mono).

Després d’un directe seguit arreu del món, emès per streaming pel web del CERN, amb les explicacions de Fabiola Gianotti, portanveu del detector Atlas, vàrem veure que la partícula encara no ha estat trobada, però que s’ha acotat molt en la regió en la que es pot trobar, així com la massa que pot tenir.

Ahir, després de la presentació en directe, el mateix CERN va publicar el comunicat de premsa al seu web:

In a seminar held at CERN today, the ATLAS and CMS experiments presented the status of their searches for the Standard Model Higgs boson. Their results are based on the analysis of considerably more data than those presented at the summer conferences, sufficient to make significant progress in the search for the Higgs boson, but not enough to make any conclusive statement on the existence or non-existence of the elusive Higgs. The main conclusion is that the Standard Model Higgs boson, if it exists, is most likely to have a mass constrained to the range 116-130 GeV by the ATLAS experiment, and 115-127 GeV by CMS. Tantalising hints have been seen by both experiments in this mass region, but these are not yet strong enough to claim a discovery.

La recerca segueix i, segons els investigadors, el proper any pot ésser clau en la persecució del bosó de Higgs.

“We have restricted the most likely mass region for the Higgs boson to 116-130 GeV, and over the last few weeks we have started to see an intriguing excess of events in the mass range around 125 GeV,” explained ATLAS experiment spokesperson Fabiola Gianotti.“This excess may be due to a fluctuation, but it could also be something more interesting. We cannot conclude anything at this stage. We need more study and more data. Given the outstanding performance of the LHC this year, we will not need to wait long for enough data and can look forward to resolving this puzzle in 2012.”

Aquest és el present i el futur de la recerca científica. Realment apassionant!

Tota la informació a:

CLOUD, l’experiment del CERN que confirma la influència dels rajos còsmics en la formació de núvols a la nostra troposfera

Els raigs còsmics galàctics són fluxos de partícules subatòmiques que es generen en explosions de supernoves, a l’espai profund, i que tenen una elevada energia.

L’experiment CLOUD (“Cosmics Leaving Outdoor Droplets”) del CERN, dirigit per Jasper Kirkby, confirma la hipòtesi de Svensmark, de que els raigs còsmics influeixen a la formació de núvols i, per tant, en el clima del planeta.

Els resultats de CLOUD mostren que els raigs còsmics juguen un paper important en la nucleació dels aerosols, afavorint la formació de gotes d’aigua. Els resultats d’aquest i altres estudis que es puguin fer, són importants per aconseguir una comprensió quantitativa de la formació dels núvols, la qual contribuirà a una millor avaluació dels efectes d’aquests en els models climàtics.

Els resultats de l’estudi dut a terme al CERN es publiquen a la revista Nature.

Referències i més info:

1000 s d’edat, l’antihidrogen més vell. Creant antimatèria al CERN

Ahir llegia la sorprenent notícia al bloc d’EmuleScienceNews. Al CERN s’ha aconseguit el rècord de mantenir un antihidrogen durant 1000 s.

Trampa d’antihidrogen ALPHA i la seva configuració magnètica

Tal i com ens podem imaginar, sintetitzar antimatèria no és senzill, però encara és molt més complicat emmagatzemar-la un cop creada. Investigadors de l’experiment ALPHA al CERN han publicat a Nature Physics l’emmagatzematge durant 1000 s (16 min i 40 s) d’un àtom d’antihidrogen, és a dir, un antiàtom format per un antiprotó i un positró. Es tracta d’un resultat rècord.

A més a més del que simbolitza el rècord, tenir un àtom d’antimatèria com aquest més d’un quart d’hora ha resultat molt interessant per a l’estudi dels nivells atòmics d’aquest antihidrogen mitjançant tècniques d’espectroscòpia làser.

Més info a: