Record a Jacques Cousteau, qui ens va obrir un ull de bou a la vida submarina

Avui recordem a qui va ser el gran mestre en l’àmbit de la divulgació de l’oceanografia des de la passió per la recerca, l’amor per la vida salvatge i l’aventura trepidant. Avui, 25 de juny de 2013, fa 16 anys que el Comandant Cousteau va morir a la capital de la seva França natal.

cousteauSempre sota el seu capell vermell (quan es trobava a la superfície, evidentment), el Comandant del Calypso va rodar unes sèries documentals exquisides. Per sobre de les pelis de Disney i tot (tot i les obres mestre de l’època com “La Bella i la Bèstia” o “El Rei Lleó”) des de ben petit els meus vídeos preferits (VHS, evidentment) eren els de la col·lecció blava d’ “El mundo submarino de Jacques Cousteau”.

Precisament aquesta setmana, i gràcies al bon divulgador @DaniEPAP i el seu post “Una docena de documentales de divulgación científica” al bloc “Una docena de…”, recordava el meu documental preferit de la col·lecció blava, “Tiburones”, amb  aquells invents que feien, entre llençar carnassa per cridar-los i poder-los observar a baixar al seu reialme dins de gàbies metàl·liques i de plàstic, fins a construir un robot-tauró (el qual, tripulat des de bord del Calypso, mitjançant un cordó umbilical, va acabar a les mandíbules d’un Gran Blanc dels de debò, si no recordo malament). Era un film que m’esgarrifava i m’apassionava a la vegada (per situar-nos, aquella mateixa època la meva pel·lícula de ficció preferida era “Tiburón” d’Spielberg, que cada inici d’estiu passaven per televisió… quina mala idea!).

tiburones_cousteau

Imatge del revers de la caixa del VHS “Tiburones” de la col·lecció blava “El mundo submarino de Jacques Cousteau” que he trobat a http://www.todocoleccion.net/, ja que sóc lluny de casa i no puc retratar la meva.

I precisament fa poca estona (casualitats?) que el bloc Fogonazos ha publicat el post “¿Cómo de grande es el océano?” amb aquest interessant vídeo TEDEd (lliçó sencera aquí) d’Scott Gass.

Tot plegat valgui per homenatjar a qui em va ensenyar (com a petit curiós que era i quan encara no sabia què volia dir el mot “àtom” ni que les taules podien ser “periòdiques”) que l’experiment més espectacular que podria reproduir mai -i ara reconec que ho és, lluny de qualsevol dels que pogut dur a terme al laboratori de la Universitat- és observar la natura. Res de més senzill, res de més natural, res de més bell.

Referències més info i entrades relacionades:

L’experiment més espectacular: Observar la Natura

Després d’un dissabte de reflexió i una jornada electoral que podem destacar per revolucionària a la majoria de viles i ciutats del país (tant de A a B com de B a A -podríem recuperar el símbol alquimista de l’Ouroboros per simbolitzar aquests canvis polítics-) presento un parell de vídeos que ajuden a desconnectar d’aquests invents humans que sovint ens fan perdre de vista el que és més important. Es tracta d’unes gravacions absolutament belles, i molt ben editades (acompanyades amb bona música) de la ciència més bonica, la ciència de la natura.

  • Per començar una fantàstica gravació de 7 minuts sota les aigües de les illes Galàpagos, gravada el desembre de 2008. Personalment tinc una estima molt especial a l’oceanografia, ja que és la primera ciència que em va captivar. Amb només 7 o 8 anys, gràcies als vídeos de les aventures del Comandant Jacques Cousteau (evidentment VHS -llavors les sigles DVD encara no apareixien a les cartes dels Reis-) a bord de l’emblemàtic Calypso, vaig entrar al món de la divulgació científica. I tot això va començar molt abans de conèixer què era la química, molt abans de saber què era un àtom o qui era Albert Einstein.

  • Per altra banda també recomano aquest fantàstic time-lapse d’astronomia on la constel·lació d’Orió és el principal protagonista. L’astronomia és una altra ciència que m’apassiona, a la qual m’he aficionat més recentment (comparada amb l’anterior) i, precisament Orió és una constel·lació que sempre m’ha encantat observar. Va ser la primera que, ja de ben petit, vaig aprendre a identificar (gràcies a la magnífica alineació del seu cinturó). A simple vista, destacant el vermell de  Betelgeuse o la gran brillantor de la propera Sírius que persegueix el caçador, o a través de l’ocular del telescopi gaudint de la bellesa d’M42, per exemple. Orió sempre m’ha captivat i encara és la constel·lació que (si ens trobem a l’ hora indicada) faig servir per orientar-me al cel nocturn.

Una única idea és la que, per mi, relaciona aquestes 2 gravacions o, més ben dit, les dues ciències que representen aquestes 2 gravacions:

L’experiment científic més espectacular dels que podem portar a terme, és observar la natura.

Cousteau, centenari del naixement del Comandant

El comandant del mític Calypso va néixer avui fa 1oo anys a Saint-André-de-Cubzac (Sud-oest de França) i es convertí en el més conegut i reconegut oceanògraf del segle XX.

Jacques-Yves Cousteau, amb el seu inseparable “gorro” de llana vermell, va ser un gran divulgador científic, concretament de la disciplina de l’oceanografia, i les seves gravacions arribaren arreu. De petit m’encantava veure les seves aventures, tenia la col·lecció de pel·lícles de tapa blava sencera. Sobretot el que més m’impactava, i encara m’impacta, era veure com, ell i el seu equip, baixaven al regne del Gran Tauró Blanc dins d’aquelles gàbies… encara m’estremeix però alhora m’emociona! És l’animal que trobo més temible i més bell, a la vegada.

Ara també podem seguir la divulgació oceanogràfica del Comandant Cousteau a la xarxa:  Canal de Youtube, pàgina web.

Li haig d’agrair m’encomanés la passió pel mar i els éssers que l’habiten.

Valgui aquest curt post com a petit homenatge al Comandant Cousteau.