Química a la Mona de Pasqua

Avui, Diumenge de Pasqua Florida, els catalans i catalanes celebrem la diada amb unes postres molt dolces, de xocolata, la Mona.

Aquí presento la Mona de Pasqua de casa, la qual hem encetat després de dinar.

I aquí, un cop més, podem parlar de química. Repetim el nostre lema, “la química és a tot arreu”. En aquest cas, el de la xocolata, ens podem fixar en un parell de molècules interessants. La teobromina (1 a la imatge) i la feniletilamina (2) .

Teobromina

Es tracta d’un alcaloide de la família de la metilxantina (un altre exemple conegut és la cafeïna) i es troba al cacau. Presisament, el nom d’aquesta molècula prové de del gènere d’aquesta planta que la conté, la Theobroma cacao.

Molècula que va ésser descoberta a 1841 pel químic rus Woskresensky fruit de cacau i va ésser sintetitzada per primera vegada el 1882, a partir de la xantina, pel químic alemany Emil Fischer.

Els seus efectes sobre l’organisme humà són similars als de la cafeina, però a menor escala. És moderadament diürètica i lleugerament estimulant.


Feniletilamina

La fenilatilamnina és un altre alcaloide natural que es troba en el cacau. Actua sobre el sistema nerviós central com a neurotransmisor. A l’organisme és sintetitzat a partir de la fenilamina.

Com a curiositat recordem la hipòtesi (la trobem a la 9a parada de l’Itinerari Química per Giorna de Josep Duran) que proposa que aquest psicoactiu, amb efectes estimulants sobre l’organisme, està relacionat amb l’enamorament impulsiu. Això explicaria el fet que les persones que han patit un desengany amorós es consolin menjant xocolata; aliment que els proporciona la feniletilamina. Seria una automedicació contra la síndrome d’abstinència d’aquesta substància.


Molt bona Pasqua i bon profit!

Dijous Gras ’11, inici de festes regides per la Lluna

Avui, dijous 3 de març de 2011, és Dijous Gras. A dia d’avui, catalans i catalanes celebrem l’entrada als dies de Carnaval, festa que assolirà el seu punt àlgid amb l’arribada del Rei Carnestoltes, diumenge vinent. I celebrem Dijous Gras menjant la típica botifarra d’ou, la truita i la coca de greixons. L’objectiu original; atipar-nos bé abans de l’època de dejuni que s’acosta.

Les festes de Carnaval finalitzaran el proper dimecres 9 de març, Dimecres de Cendra, quan simbolitzem la mort del Rei Carnestoltes a l’Enterrament de la Sardina. Quan la Vella Quaresma (simbolitzada com una vella arrugada amb un bacallà a la ma i 7 potes) derrota el Rei Carnestoltes, la disbauxa i tots els altres símbols que representa el personatge s’han acabat.

D’aquesta manera en la nostra tradició Cristiana, el Carnestoltes simbolitza la disbauxa, la llibertat i la permissivitat de trencament de regles abans de la Quaresma, els 40 dies de sacrifici, dejuni i abstinència abans de Diumenge de Rams, dia en que començarà la Setmana Santa. (És curiós fixar-se en les representacions del Rei Carnestoltes; gras, mudat, disfressat,… davant de la Quaresma; vella, seca, clàssica, s’alimenta de bacallà sec i les 7 potes per a ser arrencades diumenge a diumenge …).

Per cert, i com a curiositat, si ens preguntem per quin motiu avui és Dijous Gras cal buscar l’explicació al nostre satèl·lit natural, la Lluna. Sí, encara que sembli estrany, l’astronomia ens guia a l’hora de situar les festes de Setmana Santa i Pasqua al calendari. El diumenge següent a la 1a Lluna Plena posterior a l’equinocci de Primavera (la 1a Lluna Plena de Primavera) -enguany a 20 de març a les 23:21 h- és Diumenge de Pasqua. A partir d’aquí hem de restar 1 setmana per trobar Diumenge de Rams i restar 40 dies més per tal de trobar Dimecres de Cendra. El cap de setmana anterior serà el de Carnestoltes i dijous anterior, Dijous Gras. Com que la 1a lluna plena de Primavera, enguany és el dilluns 18 d’abril (l’anterior és la de dissabte 19 de març, ben just!), Setmana Santa (i, per tant, totes les festes que comentem) cau molt tard.

Com que una imatge val més que 103 paraules, he representat tot això en la següent imatge on la llegenda de cada color és el mateix text anterior.*[Sisplau, no ens desorientem amb el calendari anglosaxó, recordem que la 1a columna correspon als diumenges, no dilluns].

Un exemple més de la influència de la Ciència, en aquets cas l’astronomia, a la nostra vida quotidiana.