Erlenmeyer |

[1] referències

Ahir, gràcies a un tuit del divertit, curiós i interessant compte (almenys pels “frikis” de la ciència) @IFLScience vaig descobrir aquest immens matràs Erlenmeyer d’acer inoxidable. Es tracta d’una font des més de 10 m d’alçada, obra de Bill Pechet titulada “Emptyful” i que des del passat 2012 es troba a la plaça Millenium Library de Winnipeg (Minetoba, Canadà). Diverses rangleres de LED’s il·luminen la boira i aigua generades per la font (només a l’estiu, quan els LED’s il·luminen amb colors blau, verd i lila; mentre que a l’hivern la font és seca i els colors que la il·luminen són vermell, groc i taronja) fent d’aquest monument una dinàmica obra d’art urbà i bon homenatge a la química.

I precisament avui (casualitats?) recordem a Emil Erlenmeyer en el 188è aniversari del seu naixement.

[2] referències

El químic Richard August Carl Emil Erlenmeyer va néixer a Taunusstein (Alemanya) el 28 de juny de 1825 i va dedicar la seva recerca a la síntesi orgànica. Entre els seus descobriments trobem la molècula d’àcid isobutíric (1865) o la proposta dels 2 anells de benzè condensats per a l’estructura del naftalè (1866). El 1880 va desenvolupar l’anomenada Regla d’Erlenmeyer que diu que “tot alcohol amb el grup hidroxil enllaçat directament a un doble enllaç entre carbonis, aquest esdevé un aldehid o una cetona”. Això succeeix perquè, en l’equilibri tautomèric (veure reacció A), generalment la forma cetònica (1) és més estable que el seu tautòmer enòlic (2). (diem “generalment“ ja que en certs casos la forma enòlica (2) es pot veure estabilitzada per interaccions de ponts d’hidrogen entre l’H d’aquest grup hidroxil que s’ha format i un altre àtom d’O o S que hi hagi en la mateixa molècula i ésser aquesta forma la més estable).

Reacció A

Però quan sentim el nom del químic Erlenmeyer, la imatge que ens ve a la testa no és pas la d’un equilibri ceto-enol, sinó la del matràs cònic que Erlenmeyer dissenyà el 1860.