Escoltisme i divulgació científica. Entrevista a “El Correu” de MEG

Ahir, amb motiu de la celebració del Dia d’Ada Lovelace congratulàvem a totes les  científiques i tècniques. Avui és dia de felicitar a totes les Noies Guia catalanes i d’arreu del món. Aquest vespre al Parlament de Catalunya tindrà lloc l’acte institucional de celebració dels 100 anys de Guiatge. Sota el lema “100 anys transformant vides”, aquest 2012 es celebren els 100 anys de Guiatge i Escoltisme femení arreu del món (el proper 30 d’octubre recordarem els 100 anys del matrimoni entre Lady Olave i Robert Baden-Powell), data que coincideix amb els 80 anys del moviment al nostre país.

Precisament avui vull dedicar unes ratlles a una Guia catalana i gironina, cap de l’AEiG La Claca, que ben aviat passarà a ser oficialment la nova Comissària de la Demarcació de Girona. Gràcies per l’entrevista, Kmax!! 🙂

A tots els caps Escoltes i Guies el passat cap de setmana ens va arribar el nou número de la revista El Correu, editada per Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG) i de publicació trimestral. En aquest 82è número podem llegir l’entrevista que l’Anna em va fer sobre la relació entre dues de les meves passions, les quals fa anys que compagino. La ciència i l’Escoltisme.

En diverses ocasions he publicat entrades relacionant la ciència i l’Escoltisme, al bloc, i és que, tal com li comentava a l’Anna, la divulgació científica i l’educació en el lleure tenen molt en comú. Es tracta de mètodes de formació i educació informal, els quals crec que són importantíssims per acompanyar els mètodes clàssics i reglats.

Aquí tenim les pàgines de l’entrevista escanejades (i ben aviat tindrem tot el número en pdf a la secció “publicacions” del web de MEG).

Per acabar només et vull tornar a donar les gràcies, Kmax, i felicitar-te juntament amb totes les Guies del planeta per aquest centenari tan especial. Especialment, felicitats, amigues Guies de la Demarcació de Girona i les companyes de l’AEiG Pinya de Rosa de Blanes.

Visca l’Escoltisme, el Guiatge i la divulgació científica!

-Totes les entrevistes a científics que m’han publicat a revistes a:

https://pepquimic.wordpress.com/category/entrevista/

Geologia del Plà de l’Estany (més Escoltisme i Ciència). Mai plou a gust de tothom

Obrim les portes a dies festius i la predicció meteorològica no pinta gaire bé… s’esperen precipitacions sobre el nostre territori durant els propers dies. Blanencs i blanenques, aquesta tarda hem pogut gaudir de la desfilada dels manaies pels antics carrers de la Blanda romana (ahir ho varen poder fer els de la ciutat de Girona). Però tots estem esperant què passarà amb el front que ens ha d’arribar en les properes hores, ja que demà tenim prevista la processó de Divendres Sant, dissabte la Diada de Sant Jordi (amb les parades de roses i llibres al Carrer Ample) i Diumenge la processó del Ressuscitat (on l’àngel cantarà el Regina Coeli).

El nou Capità Manaia fa un discurs pels seus soldats, després de fer el canvi de penó. Aquesta tarda, als Mossos d’Esquadra de Blanes, lloc de treball del nou capità manaia (21/04/11; Dijous Sant 2011).

El que sap més greu és que fa molt que no plou, i ara que tenim activitats de Setmana Santa i Pasqua preparades ens amenacen les precipitacions…

Realment per recordar la darrera etapa de pluges hem d’anar molt enrere…  i, d’aquesta, en tinc un molt bon record. Més ben dit, el magnífic record el tinc de quan es va acabar la llarga etapa de pluges del final d’hivern. Concretament del cap de setmana de Sant Josep.

El passat 22 de febrer, Diada del Pensament per a tots els Escoltes i Noies Guia del món, vàrem poder llegir una entrada titulada “Escoltisme i Ciència. Vulcanisme a la Garrotxa”, fent referència a la sortida de la Diada del Pensament de l’AEiG Pinya de Rosa de Blanes. Avui, pensant en les pluges que s’acosten, recordo la gran experiència que vàrem poder viure, el cap de setmana del 19-20 de març de 2011, a Sant Mer (terme de Vilademuls, Pla de l’Estany). La unitat de Truc de La Claca, l’Agrupament Escolta i Guia de Cassà de la Selva, va organitzar excel·lentment una trobada de Trucaires, la Trucada 2011.

Sant Mer, 19/03/11

Durant la sortida vàrem, poder gaudir de la natura d’una forma especial, gràcies a les generoses pluges anteriors a la sortida.

Passat l’estany de Banyoles, tot deixant enrere la Font Pudenta (molt interessant des del punt de vista químic i biològic), amb flaire sulfurosa, vàrem arribar a la zona de Les Estunes. Pertany al terme de Porqueres i és un paratge particular, molt interessant des del punt de vista geològic i mitològic. Baumes, esquerdes de travertí, roures, alzines i la llegenda de les Goges.

Tota la nit he filat
vora l’estany de Banyoles,
al cantar del rossinyol,
al refilar de les goges.

Fragment de Canigó  (Jacint Verdaguer).

Les Estunes, 20/03/11.

Després de visitar Les Estunes vàrem anar fins a una de les recloses del Fluvià, amb central hidroelèctrica inclosa. L’efecte del llarg període de pluges del final d’hivern s’apreciava perfectament amb l’important cabal d’aigua.

I, el que més ens va sobtar va ésser poder gaudir de les aigües intermitents. Es tracta de zones on, després de grans quantitats de precipitació, l’aigua surt a la superfície formant el que aparentment semblen rius.

Les imatges anteriors mostren el que jo em vaig pensar que era un riu, un efluent del Fluvià. I anava ben errat. Es tracta de la sortida a la superfície de les aigües subterrànies, dels canals, provinents de l’Alta Garrotxa, que desemboquen a l’estany de Banyoles. Aquesta aigua només apareix a la superfície, més o menys, un parell de cops per any; quan les precipitacions han estat tan abundants que aquests canals s’omplen, i pel tipus de roques per on passen, acaben pujant a la superfície.

I, per acabar la fantàstica ruta per una part de la geologia del Pla de l’Estany, vàrem anar a veure el Saltant de Martís. Això va ser la tracta final, un veritable espectacle de la naturalesa. Com que una imatge val més que 10 3 paraules i una gravació d’1 min val més que 10 6 d’imatges, adjunto un vídeo que he editat a partir de petites gravacions que hi vaig fer.

El cabal d’aigua que baixava pel saltant, així com el soroll que feia i la tremolor de les baranes de seguretat, impressionava. Semblava un dels terribles temporals de llevant que bat la nostra Costa Brava durant les tardors més dures. Ens van comentar que durant la major part de l’any el saltant baixa absolutament sec i que només molt de tant en tant (un parell de cops a l’any, potser, si ha plogut molt, baixa amb una foça similar a com el vàrem veure nosaltres). Vam tenir molta sort de visitar la zona després d’un període de pluges tan important.

Saltant de Martís, 20/03/11.

Un últim fet que voldria destacar, perquè em va sorprendre, va ésser descobrir que en aquella zona s’hi poden trobar triops canciformis, els fòssils vivents. Concretament ens en varen parlar a l’indret del Clot d’Espolla (la Platja d’Espolla), que també vàrem trobar ben coberta d’aigua i que si haguéssim buscat haguéssim trobat algun exemplar d’aquests crustacis tan primitius.

La Platja d’Espolla coberta d’aigua. 20/03/11. Detalls del cartell on es mostra la zona seca i d’un parell de triops.

Val a dir que la ruta geològica pel Pla de l’Estany, del passat 20 de març, ens la varen oferir uns pares molt trempats de la unitat de Truc de l’AEiG La Claca, de Cassà.

Per tant, sovint podem gaudir de períodes de pluges, fent-nos més interessant una activitat prevista, tal i com ens va passar el mes passat a la sortida d’Escoltes i Noies Guia. Per altra banda, altres vegades ens pot esguerrar les activitats que teníem preparades, com prodria passar els propers dies (Divendres Sant, Sant Jordi i Pasqua).

És ben cert que, Mai plou a gust de tothom!

Per a més info:

Escoltisme i Ciència. Vulcanisme a la Garrotxa

Avui, 22 de febrer, tots els Escoltes i Noies Guia del món celebrem la Diada del Pensament. En aquest dia recordem el naixement del fundador del moviment escolta, Lord Baden-Powell (1857-1941), que nasqué a Londres el 22 de febrer de 1857. El passat cap de setmana, l’AEiG Pinya de Rosa de Blanes vàrem celebrar la Diada del Pensament als Arcs de Santa Pau, des d’on vàrem gaudir de la natura d’una part de la Garrotxa, comarca molt interessant des del punt de vista de la ciència, especialment pel seu vulcanisme. A continuació mostro alguns dels moments immortalitzats amb la meva càmera.

Santa Maria dels Arcs, Santa Pau. Amb l’església original del segle XII i l’hostatgeria que es remunta al XVII-XVIII.

La Garrotxa és una preciosa comarca, plena de racons magnífics, que enamoren i, fins i tot, impressionen, tal i com expressà Joan Maragall al seu poema La Fageda d’en Jordà (gràcies, Aitor, per fer-me’l conèixer).

Saps on és la fageda d’en Jordà?
Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profund
com mai cap més n’hagis trobat al món:
un verd com d’aigua endins, profund i clar;
el verd de la fageda d’en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s’atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d’aquell lloc profund,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d’en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Joan Maragall (1860-1911)

Ja des de la carretera observem (molt millor des de l’autocar que des de cotxe, per la major alçada en la que ens trobem) la població de Castellfollit de la Roca, assentada sobre la imponent cinglera basàltica.

Castellfollit de la Roca des de l’autocar.

Amb una quarantena de cons volcànics, la Zona Volcànica de la Garrotxa és el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica. El 1982, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei 2/1982, de 3 de març, de protecció de la zona volcànica de la Garrotxa, que declarava aquesta zona Paratge Natural d’Interès Nacional.

La majoria dels volcans de la zona es van formar en dues fases eruptives: la primera de tipus estrombolià i la segona de tipus efusiu. El resultat són cons volcànics amb cràters esvorellats, en forma de ferradura, a causa de l’emissió de colades de lava posteriors a la seva construcció (volcà del Croscat). D’altres volcans, de dinàmica eruptiva més violenta, han intercalat fases de tipus estrombolià i freatomagmàtic però sense emissió de colades de lava. En aquests casos, els edificis volcànics solen presentar cràters circulars o semicirculars de dimensions més grans (volcans del Racó i de Santa Margarida). Tanmateix, alguns volcans de la zona presenten la combinació dels tres tipus d’activitat: estromboliana, freatomagmàtica i efusiva (volcà de Can Tià, volcà de la Garrinada). Per contra, l’únic tipus d’activitat que es dóna de manera aïllada en una sola erupció és la de tipus estrombolià.

Les manifestacions volcàniques s’han anat produint a la zona des de fa uns 350.000 anys fins a tan sols 11.500 anys, amb períodes d’inactivitat de milers d’anys. Actualment, ens trobem en un d’aquests períodes d’inactivitat i no es descarta la possibilitat que en un futur es reprengui l’activitat eruptiva a la zona.

Un dels cons volcànics més coneguts i visitats de la zona, juntament amb el Croscat per al gran tall d’explotació que presenta, és el volcà de Santa Margarida. Pujar fins el cràter és una excursioneta molt interessant per la flora i geologia que ens envolta i la gran sorpresa apareix a l’arribar al cràter, pelat de vegetació, i amb l’ermita de Santa Margarida al bell mig.

Ermita de Santa Margarida, al bell mig del volcà del mateix nom.

Preciosos estrats de greda volcànica. Vorejant el cràter del volcà de Santa Margarida.

De camí cap a Santa Pau, ens trobem amb un altre producte de la manifestació del vulcanisme a la zona, la gredera del volcà de Rocanegra.

Gredera del volcà de Rocanegra.

Per acabar presento una divertida i curiosa fotografia que vaig fer prop de Santa Pau. La fotografia és feta amb força zoom, aquestes 2 vaques estaven força lluny de nosaltres i col·locades de tal manera que semblava un mateix animal amb 2 caps! 😉

Referències:

Ciència a la Fresca. Ciència i Escoltisme.

No sempre cal entrar dins un laboratori per a fer un experiment. També és possible realitzar un seguit d’experiències fascinants a l’aire lliure i amb materials senzills a l’abast de tothom. Podem així aprendre un xic de ciència de manera diferent, a sota l’alzina o a l’ombra d’una atzavara….

Amb aquestes paraules el portal Recerca en Acció (Talència) presenta el projecte Ciència a la Fresca format per 10 experiments que mostren processos físics i químics vistos des de diferents vessants de la ciència i duts a terme a la fresca per científics, de la Universitat de Girona (molts d’ells membres de la C4D), investigadors en aquestes diverses branques (com són la geologia, la física o la química) presentats per en Pep Duran (Departament de Química UdG). Cadascun dels experiments el podreu veure gravat amb un text explicatiu adjuntat, escrit pel científic que l’ha realitzat, on hi trobareu el material i procediment per a realitzar-lo (en tots ells ben quotidià), així com la descripció dels processos físics o les reaccions químiques involucrades.

Jo mateix he col·laborat en aquest projecte, però aquest cop he canviat la bata per la camisa i el fulard del meu agrupament escolta (AEiG Pinya de Rosa de Blanes). He dut a terme un experiment que relaciona l’escoltisme i la ciència ja que mostrem la manera com els escoltes i les noies guia potabilitzem l’aigua que extraiem de  fonts i rius d’alta muntanya (durant una ruta o uns campaments) afegint-hi un compost químic a concentracions de toxicitat pels microorganismes que hi habiten (que ens atacarien el nostre aparell digestiu) i inofensives per nosaltres. A l’experiment també mostrem (i ho fem detalladament) un tractament previ de filtració (mitjançant un tanc de filtratge que construïm amb material casolà i sorres) indispensable per tal de tractar l’aigua que podem extreure d’un curs mitjà o baix d’un riu el qual pot presentar molta quantitat de fans o matèria vegetal en suspensió.

En el següent vídeo veureu la realització de l’experiment i en el següent enllaç us podeu descarregar el text explicatiu que he escrit, on trobareu el material i el procediment detallat per tal de realitzar-lo vosaltres mateixos.

Com a conclusió de l’experiment m’agradaria mostrar que recomano que sempre que anem a la muntanya d’excursió cal portar un producte desinfectant per l’aigua que trobarem i amb la que omplirem les cantimplores (ja siguin comprimits sòlids que trobarem a les farmàcies o una ampolleta que contingui una dissolució de clor, iode o lleixiu). Tal i com diem els escoltes i noies guia, cal estar… SEMPRE A PUNT !.

Relacionat

Molts dels mateixos investigadors que enguany hem col·laborat en aquest projecte, l’any passat ho vàrem fer amb Ciència a la cuina, també del mateix portal depenent de Talència, Catalunya recerca. Aquell primer projecte va consistir en la realització d’experiments divulgatius, també amb material quotidià, a la cuina de casa dels científics. Es perseguia mostrar que qui té una cuina, té un laboratori i, en aquell cas, vaig realitzar l’experiment de la cocció d’un ou ferrat verd i una llimonada vermella completament comestibles, gràcies a les reaccions àcid-base i l’extracte de col llombarda com a indicador de pH natural.