Experiment sobre l’examen de Química Selectivitat 2014

Aquest migdia milers d’estudiants d’arreu del país us heu trobat amb aquest paper sobre la taula… sí, és l’examen de Química de les Proves d’Accés a la Universitat, les PAU, l’examen de Selectivitat, vaja!

sele2014

Entre els exercicis hi hem trobat formes al·lotròpiques del carboni, motor d’hidrogen,… però el primer problema que hi apareix m’ha agradat especialment. Es tracta d’una reacció química que sempre he trobat ideal per a il·lustrar una catàlisi. Es tracta de la reacció de descomposició del peròxid d’hidrogen catralitzada per iodur de potassi.

No me n’he pogut estar… he hagut de passar pel laboratori 😉

Experiment dedicat a tots els qui avui heu fet aquest examen i que ara mateix ja esteu en plenes vacances d’estiu. Gaudiu-lo! La universitat us esperaaa.

Anuncis

Bombeta al laboratori. Vídeo de l’experiment

D’ençà que vaig tornar de la meva estada de doctorat a la University of Nottingham que intento reproduïr diversos experiments que allà vaig conèixer, així com rellegir tots els llibres que també vaig descobrir a aquelles terres. Entre ells trobem el seguüent “The Post-Apocalypse Lightbulb” de URN Science Show.

El Dr. Josep Duran i en Pol Agustí (estudiant de química a la Universitat de Girona) han dut a terme aquest interessant experiment a un dels laboratoris de recerca de la UdG. Dissenyar una bombeta amb l’ajuda d’unes quantes piles, un pot de vidre i un filament conductor. El pot de vidre (bulb de la bombeta) no ha estat omplert de gas inert (nitrogen o argó, per exemple), tal i com es durà a terme a la propera proba. En aquest cas s’han aplicat 12 V a través d’una mina de llapis (grafit).

Referències i més info:

Fumata blanca! Experiment en honor al Papa químic!

Habemus Papa químic!!

No es cap broma, el Papa Francesc I, que acaba de sortir al balcó de Sant Pere del Vaticà és químic!

Fumata blanca! 13 de març de 2013

Fumata blanca! 13 de març de 2013

En honor al Sant Pare Francesc, la seva formació com a químic i el moment històric que acabem de viure, aquí tenim un bonic experiment que aquest matí hem fet al Salo de l’Ensenyament, a l’stand de la Universitat de Girona de l’Espai Ciencia, el qual hem titulat “Fumata blanca!”.

Es tracta de la reacció d’oxidació entre permanganat de potassi i peròxid d’hidrogen.
fumata_reaccioL’experiment l’hem fet 6 hores abans que la vertadera Fumata Blanca ens sorprengués naixent a la xemeneia que surt de la Capella Sixtina.

Fumata Blanca, 13 de març de 2013

Revetlla de Sant Joan 2012. La nit més… química de l’any!

[…] és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

S’acosta la nit de Sant Joan i, pensant-hi, em venen a la memòria els versos de Sisa, carregats de màgia i acompanyats per la dolça melodia.

Es tracta d’una de les nits més màgiques del calendari. Nit de fogueres, pocions de bruixa, petards, coca, cava i música; una autèntica Revetlla, amb tots els ets i uts… i amb molta química!

Tot i que estríctament no és la nit més curta de l’any (enguany ho va ser la nit del 20 al 21 de juny, tal i com vàrem explicar aquí mateix), és com si ho fós, ja que si les revetlles s’allarguen ens porten a veure el llevant del Sol… De manera que, la magnífica cançó de Sisa, sens dubte la sintonia d’aquesta nit (amb el respecte dels Strombers, que en varen fer una versió més moderna aquesta darrera dècada), podria ésser modificada amb un …és la nit més “química” de l’any 🙂

Tal i com he fet els darrers 3 anys (23/06 de 2009; 23/06 de 2010; 23/06 de 2011), adjunto un vídeo que he gravat especialment al laboratori, desenvolupant un experiment químic relacionat amb la Nit de Sant Joan. Engauny us ofereixo la Síntesi de la pólvora negra, principal component dels focs artificials i petards.

Tal i com recordo sempre, si us plau, no reproduïu l’experiment si no és en un laboratori i amb el material adequat, així com amb les màximes mesures de seguretat.

Molt bona Revetlla de Sant Joan! Molta química i, sobretot, precaució!

Revetlla de Sant Joan 2011, una nit amb molta Química

S’acosta una de les nits més curtes i màgiques de l’any. Tot just fa un parell de jorns que hem viscut el solstici d’estiu i ens arriba la Nit de Sant Joan. La revetlla que tant esperen grans i petits.

Aquesta nit tots els catalans i catalanes celebrarem la revetlla de Sant Joan encenent fogueres, brandant bengales i llençant petards. Bombetes pels més menuts, coets pels amants de l’astronomia, masclets pels sorollosos, fonts de colors pels més romàntics, traques pels més agosarats… tot plegat, molta Química!

Com a prèvia a aquesta nit tan màgica i amb tanta química, presento el vídeo de d’un experiment força perillós. ja fa dies (un parell de mesos) que el vam gravar a l’exterior de la Facultat de Ciències de la UdG (ja veia que no es podia fer al laboratori, però tampoc esperava que sortís tan fort). Haig de donar les gràcies públiques a la Cristina, química orgànica que es va “jugar la pell” per fer de càmera de l’experiment. Sort que es tractava d’un “primer assaig” amb poca quantitat (realment la quantitat de reactius va ésser petita, però no hi va haver cap repetició de l’experiment augmentat la massa de reactius, en vàrem tenir prou.. i de sobres!).

Es tacta de la reacció entre fòsfor vermell i clorat de potassi (1:1) iniciada per pressió.

Sisplau, no ho proveu a casa!

Molt bona revetlla de Sant Joan!! Molta química i, sobretot, precaució!

1r Carnaval de la Química. Electròlisi i el cotxe que funciona amb aigua.

Abans de començar anunciem que aquesta entrada participa a la 1a Edició del Carnaval de al Química, organitzat per Dani Torregrosa, autor del bloc de divulgació científica Ese Punto Azul Palido. Aquest carnaval consisteix en una col·laboració entre la blocosfera química per tal d’editar entrades que parlin d’això, de química. Demà passat, 27 de gener de 2011 (a París tindrà lloc l’acte oficial d’inauguració de l’AIQ2011), al bloc organitzador d’aquest 1r Carnaval es penjaran totes les entrades que s’hi han presentat. Aquesta en serà una d’elles.

En aquesta entrada volem mostrar de quina forma ens agrada explicar l’electròlisi als estudiants de secundària. Quan el nostre equip de divulgació científica (Reacciona… explota!) visita els centres d’ensenyament secundari s’ajuda d’experiments de ciència recreativa per explicar reaccions químiques o processos físics que, sobre paper o pissarra es fan més difícils de visualitzar i, sobretot, són menys divertits d’aprendre. D’aquesta manera per explicar un procés electrolític, deixant de banda tal i com està plasmat als llibres acadèmics, ens agrada mostrar un exemple d’electròlisi en viu, un exemple d’aplicació d’aquest procés i la perillositat que pot comportar. Aquí en tenim els vídeos:

– Comencem explicant un procés electrolític sobre pantalla mitjançant el següent esquema d’una cel·la electrolítica i les 2 reaccions que tenen lloc en el procés.

Fins aquí tot igual que els llibres de text. Però ha arribat l’hora de posar-nos la bata blanca i entrar en acció.

Comencem per fer un muntatge d’una cel·la electrolítica mitjançant un erlenmeyer, una solució salina com a electròlit i uns elèctrodes de platí connectats a la corrent a través d’un transformador a 20-24 V. Aquest és el moment de posar a prova els estudiants per primera vegada proposant-los un enigma. Sabríeu identificar l’ànode del càtode entre aquests 2 elèctrodes?

Els estudiants s’adonaran que a un dels elèctrodes es forma molta més quantitat de gas que a l’altre i, si han estat atents a l’explicació teòrica sabran dir que en l’electròlisi de l’aigua al càtode es forma el doble de volum d’ hidrogen que el d’oxigen que es forma a l’ànode. Per tant al veure en directe el que veiem a la imatge anterior ens diran que l’elèctrode de l’esquerra és el càtode.

– En segon lloc arriba el moment de veure una aplicació pràctica de l’electròlisi. Per aquest motiu portem el nostre petit cotxe que funciona amb aigua i amb energia solar.

La cel·la electrolítica que porta incorporada realitza el procés de l’electròlisi de l’aigua quan la connectem a la placa fotovoltaica sota radiació solar. El cotxe també porta incorporats un parell de dipòsits a la part posterior. Un d’ells té el doble de volum que l’altre (el que contindrà l’hidrogen; d’aquesta manera s’ompliran a la mateixa velocitat) i cadascun d’ells està connectat a un dels elèctrodes de la cel·la mitjançant un tub de goma. Així que quan el procés electrolític té lloc veiem com els gasos productes de l’electròlisi es van acumulant als dipòsits (separadament) i van desplaçant l’aigua que els omplia.

Aquest vídeo mostra el funcionament del nostre cotxe, el mateix que veuen els estudiants de secundària.

– I, finalment, per acabar la xerrada als instituts (i aquesta entrada al bloc) plantegem la darrera qüestió als estudiants:  Si sabem com fer anar un cotxe amb aigua i energia solar, com és que no ho apliquem a gran escala? Seria factible tenir automòbils que funcionessin amb aquesta tecnologia? Podria presentar algun tipus de perill?

Tal i com ens podem imaginar, la resposta va cap a on enfoca la darrera pregunta. Sí que seria factible portar una bombona d’hidrogen al cotxe, captar l’oxigen de l’atmosfera i, mitjançant un procés d’electròlisi inversa, fer funcionar un motor. Però el perill de portar un volum d’hidrogen al cotxe és evident, degut al seu caràcter inflamable i, en combinació amb l’oxigen, explosiu.

Aquí parlem de l’accident del zepelí Hindenburg.

Accident del zepelí Hindenburg. New Jersey, 1937.

I acabem amb la traca final. Davant dels estudiants fent un experiment per mostrar el caràcter explosiu de la mescla H2 i O2 i, per tant, la perillositat de portar a terme el procés a gran escala. Per tal de portar a terme l’experiment acumulem un cert volum de la mescla de gasos en una bombolla de sabó, llavors arriba el moment d’acostar-hi una flama i gaudir de la petita explosió. En aquest vídeo mostrem tot el procés:


Recordem que aquesta entrada participa a la 1a Edició del Carnaval de la Química organitzada per en motiu de la inauguració de l’AIQ2011, el nostre any.

Benvingut, AIQ2011!

L’ANY INTERNACIONAL DE LA QUÍMICA ja és aquí!

Com que no ho sé fer de cap més manera, 2011, Any Internacional de la Química, des del meu bloc et dono la benvinguda amb la publicació d’aquests 3 vídeos d’1 minut de duració.

1- “Els Elements catalans”.

Vídeo musicat amb la versió catalana (i casolana) de “The elements song” the Tom Lehrer. A la cançó hi hem inclòs el Cn, el darrer element batejat.

2- “Que l’esperit de la Química s’escampi pel món”!

Amb aquest desig que tinc presento el següent vídeo que representa aquest esperit de la Química que surt de sota terra per escampar-se arreu. Tornant als orígens de la química, a l’època fosca de l’alquímia, presento aquest experiment on “l’esperit de la química” surt de la mescla entre la Terra, el Foc i l’Aigua i creix empès per l’Eter/Aire. Valgui aquest vídeo com a reconeixement a la tasca duta a terme pels alquimistes, ja sense ells no hagués nascut la Química com a ciència.

3- “La química és arreu i ens porta a l’AIQ2011”.

A cada racó del laboratori s’hi respira química. Si ens hi volem fixar això mateix passa a tots els indrets de la Terra.

4- “Molt Bon Any Internacional de la Química!”

Aquest és el meu desig i el mostro amb aquesta petita gravació de 40 s.

Vull agrair l’ajuda de la companya Cristina Rosés en la tasca de gravació mentre jo feia aquestes animalades pel laboratori. Gràcies, Cristina!

Els meus millors, i químics, desitjos per a tothom en aquest AIQ2011 que avui estrenem!

Bona revetlla de Sant Joan 2010!

Us desitjo molt bona revetlla de Sant Joan 2010! I ho faig de la millor manera que sé… amb Química.

Her preparat un vídeo amb quatre reaccions químiques espectaculars on la protagonista és la foguera de Sant Joan. Veurem la reacció termita que genera gran quantitat de llum i calor després d’encendre la mescla de Fe2O3 i Al en pols amb l’ajuda d’una bengala com les que aquesta nit encendrem.

També veurem com podem fer fogueres de Sant Joan on la flama presenti diferents coloracions (només depèn dels compostos que hi cremem, en aquest cas hi cremem LiCl i àcid bòric, ja veureu quin canvi en el color de la flama !) i, per acabar, veurem com la nit de Sant Joan és una nit màgica on tot és possible, fins i tot que els esperits del foc, bruixes i dimonis surtin de la foguera… molt bona revetlla de Sant Joan 2010!