Experiments relacionats amb el foc i la pirotècnia [vídeo]

Gràcies a l’interessant bloc Experimentació Lliure descobreixo el projecte El Pati de la Ciència, organitzat per la Universitat d’Alacant.

Es tracta d’una iniciativa de divulgació científica que es desenvolupa a l’estiu a la ciutat d’Alacant i té com a receptors directes, els joves participants a l’Escola d’estiu de la UA.

He estat mirant els vídeos de les xerrades que es van oferir l’estiu passat als estudiants i n’hi ha una que m’ha cridat molt l’atenció. Es titula Ciencia, fuego y pirotecnia i els ponents són un parell de professors d’Institut de Madrid.

Una sèrie d’experiments magnífics, de química i física recreativa, per tal dexplicar conceptes com la teoria d’una combustió, el possible ús de l’hidrogen com a combustible o la composició i funcionament d’un petard de Sant Joan.

Per bé que tots els experiments que mostren ja els he dut a terme, de tots ells m’ha agradat molt la forma amb la qual els presenten i les eines que utilitzen per a mostrar i explicar els conceptes científics que hi ha al darrera. N’he tret moltes idees que segur adoptaré!

Us recomano molt el segünet vídeo. Ho passareu tant bé com els alumnes de l’Escola d’Estiu de la Universitat d’Alacant.

Referències:

Traient foc per la boca. Química de Pessebre Vivent i Correfoc

Els dracs mitològics treuen foc per la boca. Aquests éssers, els hem llegit i els hem vist representats a pel·lícules i obres artístiques. I són molt presents a la nostra iconografia, amb motiu de la nostrada llegenda de Sant Jordi, entre altres. I és que el foc (un dels 4 elements que formaven l’Univers, segons els alquimistes) és un símbol important del nostre país. Fixem-nos, sinó, de quina manera celebrem les festes. Fogueres, focs artificials, petards, correfocs…

Precisament en aquesta darrera manifestació de la nostra cultura, present a la  Festa Major de moltes viles catalanes, hi trobem uns personatges que, tal com feien aquells éssers mitològics, treuen foc per la boca (o, si més no, aquest és l’efecte que s’observa).

En Pau al Pessebre Vivent de Blanes, 11/12/11. Foto, Aitor Roger.

Entre aquests personatges tinc un molt bon amic, en Pau, el qual ens sorprèn a cada correfoc amb les impressionants flamarades que escup, i és qui m’ha animat a fer una petita recerca sobre la composició del líquid inflamable.

A més a més, a la nostra vila de Blanes, el passat cap de setmana del 10 i 11 de desembre vàrem dur a terme el nostre Pessebre Vivent i en Pau ens acompanyà -als dimonis- amb les seves flamarades. Evidentment que va ser l’estrella de l’infern.

Per tant, Pau, aquesta entrada està dedicada a tu. Moltes gràcies per ficar-me aquesta curiositat al cos. Ja saps que els enigmes científics m’encanten! 😉

Els llançadors de flames per la boca, generen una flamarada a l’aire, per expiració d’una fina boira (“espraiant” amb la boca) de combustible, sobre una font de flama.

Ara bé, el combustible no es pot encendre a la boca d’en Pau?

El combustible adequat, s’encén quan és “espraiat” en una fina boira, maximitzant així la seva superfície (tenint-lo finament dividit enmicrogotetes en suspensió), de manera que la relació combustible/oxigen/calor és adequada perquè es doni a la reacció de combustió. Per tant, el foc no surt de la boca d’en Pau, sinó que es genera després que ell expiri l’aerosol, format amb la seva boca, sobre d’una torxa encesa.

Quins combustibles s’utilitzen? Una beguda alcohòlica o gasolina, anirien bé?

Foto, Pau Maresma

El combustible adequat, per a l’espectacle, és un que tingui un alt punt de flama (flash point; temperatura més baixa a la que es pugui vaporitzar el combustible per formar una mescla inflamable amb l’aire). És a dir, es requereix un combustible que no generi vapors inflamables. Per tant, combustibles com la gasolina o l’etanol (contingut en begudes alcohòliques), així com qualsevol tipus d’alcohol, no són un bon combustible per als  llançadors de flames amb la boca.

Els combustibles que s’utilitzen en aquests casos són del tipus querosè (que s’utilitzava als antics quinqués) o el més recent biodièsel; els quals requereixen altes temperatures, ésser impregnats en una metxa o bé una bona “espraiada”, de la que hem parlat, per a encendre’s.

Ara que ja sabem la composició química del líquid utilitzat pels llançadors de flames per la boca, la pregunta que ens fem tots. Aquests combustibles són tòxics?

Aquesta darrera pregunta té una ràpida i certa resposta. Sí. Jo no me’l posaria a la boca. Ara bé, convivim amb altres compostos igual de tòxics, o més. Amb ells mateixos, hi convivim, però posar-se’ls a la boca requereix evitar que siguin empassats i, evidentment, un rentat de boca després de l’espectacle. Sense afany d’espantar a ningú (respirar l’atmosfera del voltant de la benzinera tampoc és gaire bo, per exemple), podem llegir aquest article o aquest lloc web.

Ara ja podem gaudir d’aquests espectacles des d’un punt de vista una mica més químic.

Recomano llegir l’article que vaig fer sobre la química dels Focs Artificials: https://pepquimic.wordpress.com/2009/07/30/focs-artificials-quimica-pura/

Més info:

Bona revetlla de Sant Joan 2010!

Us desitjo molt bona revetlla de Sant Joan 2010! I ho faig de la millor manera que sé… amb Química.

Her preparat un vídeo amb quatre reaccions químiques espectaculars on la protagonista és la foguera de Sant Joan. Veurem la reacció termita que genera gran quantitat de llum i calor després d’encendre la mescla de Fe2O3 i Al en pols amb l’ajuda d’una bengala com les que aquesta nit encendrem.

També veurem com podem fer fogueres de Sant Joan on la flama presenti diferents coloracions (només depèn dels compostos que hi cremem, en aquest cas hi cremem LiCl i àcid bòric, ja veureu quin canvi en el color de la flama !) i, per acabar, veurem com la nit de Sant Joan és una nit màgica on tot és possible, fins i tot que els esperits del foc, bruixes i dimonis surtin de la foguera… molt bona revetlla de Sant Joan 2010!