Au@C60 i la Pilota d’Or. Actualitat químico-esportiva

En breus moments sabrem quin jufador de futbol rebrà el trofeu la Pilota d’Or d’enguany. Val a dir que, químicament, podem fer la ràpida i fàcil analogia a l’àtom d’or encapsulat a una nanocàpsula de buckminster ful·lerè; Au@C60.

Au@C60

Serà, un cop més, per un jugador de l’equip blaugrana? Ep! mb la mirada fixada al segon període] Pot ser que la taula periòdica tingui resposta a aquesta pregunta? Es tracta d’una coincidència o ja podem anar escrivint El Codi de Mendeléiev? hehe…

BCN_TP

Tot plegat només és una petita broma. El primer acudit científic de l’any al bloc Pq. Tot sigui per aprofitar la desmesurada publicitat i difusió que pateix el futbol. Deixeu alguna engruna de pa, encara que només sigui 1 min de TV, per a la ciència… 😉

H2O@C60 i grafè extraterrestre

Ahir en parlaven al bloc Ciencia Kanija, però dissabte passat Miquel Duran (@miquelduran) ja ens en parlava al seu bloc Edunomia i al bloc col·lectiu CatQuímica.

Investigadors de l’Institut d’Atrofísica de Canàries han publicat (The Astrophysical Journal Letters, 27/07/2011) la detecció de molècules de buckminster ful.lerè (C60) i C70 extragal.làctics (als núvols de Magallanes) a més d’un trosset de grafè (C24) de forma hexagonal. És a dir làmina hexagonal, del gruix d’un àtom de C, formada per 24 àtoms de C disposats formant 7 hexagons. És a dir, una espècie de fractal hexagonal.

Molècula de C24, en primer pla. Imatge, http://www.agenciasinc.es

Per altra banda, recentment també s’ha presentat un altre descobriment interessant del mateix tema. Investigadors de la Universitat de Kioto la setmana passada van publicar a Science el procés químic per a l’encapsulament d’una molècula d’aigua en un futbalè, és a dir, l asíntesi de H2O@C60. Es tracta d’una notícia molt rellevant ja que tenir una única molècula d’aigua, aïllada, no és tasca fàcil i permetrà estudiar-la. Per altra banda, aquest pot ser un pas més per anar veient els ful·lerens com a nanonaus espacials, amb les quals molts àtoms i petites molècules podrien haver arribat al nostre planeta.

Unes de les etapes del procediment per a la síntesi de H2O@C60. Paper en pdf: http://www.sciencemag.org/content/333/6042/613.full.pdf?sid=af625661-7abe-41a3-8d0f-2054d1b280e1

Per cert, l’any passat, durant la nevada general al nostre país, jo ja vaig aconseguir encapsular aigua en un futbalè. Aquí en tenim la prova 😉

H2O@C60; Girona, 09/03/10

Referències:

Ful·lerens a l’Autopista

L’equip de divulgació científica de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital (C4D) de la Universitat de Girona, el passat cap de setmana hem estat al Parc de la Ciutadella de Barcelona on, amb el nostre espectacle La Màgia de la Química i la Química de la Màgia, hem participat a la Festa de la Ciència 2011.

Dissabte, tot circulant autopista avall, ens vàrem trobar amb un cartell que ens recordà a una molècula química que ens estimem molt. El ful·lerè C60 o Buckminster ful·lerè, altrament conegut com a futbalè.

Ful·lerens, conferència del seu descobridor a BCN

Divendres passat, de bon matí, vaig anar a l’estació de Blanes per agafar el tren, amb un equipatge poc convencional… un model de Buckminster ful·lerè (C60) sota el braç.

Al migdia, a l’Aula Magna Casassas de la Facultat de Química de la UB, va tenir lloc la conferència Carbon in Nano and Outer Space, a càrrec del Dr. Harold W. Kroto (Harry, ha volgut que l’anomenéssim), Premi Nobel de Química 1996 per al descobriment dels ful·lerens.

Allà, en territori desconegut, ens vàrem trobar uns quants estudiants de Química a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona (des de “ungraduates” fins a “PhD students”, tal i com vàrem explicar-li al Professor Kroto en la nostra breu conversa post-conferència).

A la xerrada, Kroto va parlar-nos de ful·lerens -amb simpatia i tocs d’humor- des del descobriment del C60, a la dècada dels 80, fins a les interessants possibles aplicacions d’aquests compostos de carboni en el futur. D’aquesta manera, el Professor Kroto va acabar presentant la que per ell és la gran propietat clau del C60; l’emmagatzematge d’electrons. Per tant, el futbalè pot tenir un futur amb unes interessants aplicacions en les plaques fotovoltaiques plàstiques. Una altra de les aplicacions que va presentar Kroto va ser la de la supercomputació.

Aquesta imatge la trobo emocionant, carregada d’història. Es tracta de l’espectre genuí, de masses de temps de vol, on el mateix Kroto escrigué amb llapis la proposta que se li va ocórrer per un senyal destacable… C60+? Primera vegada que el C60 va ésser detectat.

Després de la conferència vaig dinar a la Facultat i després vaig anar a investigar. Voltar per la biblioteca i els passadissos de la Facultat de Química de la UB i vaig quedar gratament sorprès. A la biblioteca hi havia una exposició sobre els 25 anys de ful·lerens. A més a més tota la Facultat és un museu. A cada cantonada trobes una Taula Periòdica curiosa, un pòster interessant, una vitrina amb apassionants instruments polsosos.

Fantàstic mural a la terrassa de la Facultat de Química de la UB. Hi reconeixem científics com Marie Curie, Albert Einstein o Dimitri Mendelehev.

Exposició 25 anys de ful·lerens a la biblioteca de la Facultat de Química de la UB.

Relíquies de la Química Quàntica a la biblioteca de la Facultat de Química de la UB.

Per acabar no em puc estar de mostrar una pictograma que em vaig trobar al pati de la Facultat de Química de la UB, a l’hora de dinar, que vaig trobar força paradoxal venint de la xerrada del professor Kroto sobre el futbalè i parents.

Pancarta de l’AIQ2011 a la façana de la Facultat de Química de la UB.

Per a més info:

25 anys entre ful·lerens. Sorpresa matinal

Seguint la rutina diària aquest matí de dissabte m’he despertat, m’he acostat al PC, m’he connectat a la xarxa… i, això sí, per casualitat, he obert el google (encara no sé perquè ho he fet, realment feia molt temps que no escrivia google.cat al navegador, però ho he fet). Pot ser que sigui per intuició química… Quina grata sorpresa m’he endut! Ben mirat al primer moment no m’ho creia, em pensava que estava massa adormit o que, per algun error de teclat, havia anat a parar a una de les mulituds de pàgines científiques que tinc desades a la pestanya superior del navegador… però m’ho he mirat bé i he descobert que no era cap error. Al buscador de Google avui hi trobem la meva molècula preferida, el FUL·LERÈ C60!!

El Buckminsterful·lerè (C60) al cercador Google!

De seguida m’he posat a investigar i he descobert la raó de la sorpresa química del dia. Avui celebrem els 25 anys del descobriment d’aquesta fantàstica i simètrica molècula formada únicament per 60 àtoms de carboni amb l’estructura exacta d’una pilota de futbol. Precisament durant la nevada del passat 8 de març al nostre país vaig sortir de la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona (que es trobava aïllada en mig de la forta nevada) amb la relíquia més apreciada, per mi, que tinc al laboratori; el model molecular del C60. No sé si ho vaig fer amb l’instint de supervivència, i de conservar l’apreciada relíquia, ja que a la Facultat no semblava que hi hagués provisions per passar-hi una setmana tancats… finalment tots els investigadors i treballadors de la Facultat vàrem sobreviure a la nevada i no em va caldre caminar hores i hores sota la tempesta de neu amb la companyia del ful·lerè… potser feia massa poc que havia vist la peli “El dia de demà“. Però vaig poder fer algunes fotos al meu model de C60 als voltants nevats de la Facultat de Ciències de la UdG.

Siguin aquestes fotos i el següent vídeo el meu homenatge al Ful·lerè en la celebració del 25è aniversari del seu descobriment. Per molts anys!

Vídeo resum en 1 minut:

Entrada al bloc sobre la nevada del 8 de març de 2010.

Actualització 04/09/10; 21:40 h

  • Mercè Piqueras, presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), al seu bloc, La lectora corrent, també ha fet ressò de la notícia, mostrant unes boniques imatges d’edificis de l’arquitecte Buckminster Fuller, les obres del qual varen portar a batejar a la molècula de C60, i família, com a ful·lerens per part dels investigadors que les varen descobrir.
  • Miquel Duran m’ha enviat un article sobre l’arquitecte Fuller publicat avui a El País.