Límit a la Taula Periòdica? 10 enigmes pendents de la química

Ahir parlava de la llista top 10 en esdeveniments científics de l’any 2011, segons la revista Scientific American.

Avui, un parell de dies abans d’acomiadar l’Any Internacional de la Química, vull fer referència al dossier especial de la mateixa revista, que ha estat publicat al número de desembre de la seva edició espanyola, Investigación y Ciencia, titulat 2011, Ano Internacional de la Química. Una celebración en reconocimiento a los hallazgos y al enorme potencial de esta ciencia. I dins d’aquest dossier destaquem l’article 10 enigmas por resolver de Philip Ball.

Learn about 10 open questions that all have chemistry at their core and about the surprising role of chemical signaling in human interactions. These stories underscore how far and deep the science of chemistry reaches into our modern life.

De les 10 preguntes, laq que em crida més l’atenció per tractar-se d’un tema que m’apassiona, és Quants elements existeixen? 

Es tracta d’una pregunta que m’he fet moltes vegades i des de força jove. És evident que la taula periòdica dels elements es troba en constant ampliació (per exemple, el passat mes de juny parlava dels nous elements que entrarien a la taula periòdica -114 i 116- i a principis d’aquest mes de desembre en presentava els seus noms proposats definitius, Fl i Lv), però, fins quan s’ampliarà? Hi ha un límit en la síntesi d’elements superpesants?

Segons l’article publicat a la revista, mitjançant un càlcul senzill pot portar a la conclusió que la relativitat prohibeix que hi hagi electrons lligats a nuclis de més de 137 protons. Però, el mateix Ball fa referència al físic nuclear Greiner, el qual no posa límit a la taula periòdica (el mateix autor d’aquest article ja publicà reflexions sobre el tema a la RSC, el novembre de 2010).

Imatge, RSC

chemworld

Precisament recordo que el passat octubre de 2010, vaig parlar de la taula periòdica que, segons els càlculs d’un químic teòric finlandès, tindria 172 caselles.

Ara per ara no en podem treure l’entrellat. Es tracta d’un dels molts capítols que encara s’han d’escriure a l’apassionant història de la química.

Referències i més info:

El futur de la ciència?

Acabo de descobrir l’intesressant article interactiu (només en versió web) 12 Events that will change everything al web de Scientific American.

Entre els 12 esdeveniments que descriu Scientific American trobem la fusió dels pols, el descobriment de les n dimensions de l’espai gracies a l’LHC on ens presenten l’ hipercub 4D o tesseract (un dia ja ne vaig parlar al bloc arran del Corpus Hipercubicus de Dalí); la guerra nuclear, la comunicació amb extraterrestres, la clonació d’ éssers humans, la fusió nuclear com a font d’energia o el descobriment de superconductors d’alta temperatura. Com a visitants al web podem votar en quin grau veiem de factible que aquests esdeveniments es duguin a terme properament.

Tesseract (hipercub 4D).

Imant levitat sobre una ceràmica superconductora (YBCO), gravació que vaig fer al laboratori fa un parell d’anys. Aquesta ceràmica presenta superconducció a temperatures molt baixes, de manera que requereix de la refrigeració amb nitrogen líquid per a presentar aquesta propietat (entrada al bloc sobre superconductivitat).

Entrades relacionades: