Súper lluna i molta Química per una nit de revetlla

“Sols de la nit servarem recordança,
perquè la flama dels focs, apagant-se,
ens encenia la llum de l’estiu.”

Aquests versos del poeta blanenc Pere Puig i Llensa ens recorden que la d’avui és (i ha estat des de fa molts anys) una nit ben especial.

inflamable_nouVigília de la festivitat del Baptista que obrà a les aigües del Jordà, arreu del país avui celebrem la revetlla de Sant Joan. I es tracta d’una nit amb molta química. Nit de record de les alquímiques voladores i ses pocions més estrambòtiques. Nit de flaire sulfurosa entre els trons més secs. Nit d’esquitxada etílica arrossegada pel diòxid de carboni alliberat rere el suro volador. Nit de dringadissa i xoc entre copes borosilicades i amb l’escalfor de la foguera a flor de pell, gràcies a exotèrmica reacció de combustió iniciada al mític mont Canigó. I enguany, tot plegat, sota l’atenta mirada de la súper lluna!

En parlàvem a l’entrada del passat 21 de juny; com bé sabem la nit d’avui no és pas la
lluna

més curta de l’any, científicament, tot i que popularment ho pugui ser. Més aviat, i pels fets que acabem de recordar, podríem modificar els versos de la popular melodia de Sisa per “la nit… més química de l’any!”. Però enguany l’astronomia guanya protagonisme i és que aquesta nit, si els núvols ho permeten, podrem gaudir de la lluna plena més gran de l’any. Bé, no és que la lluna hagi augmentat de mida, sinó que hi estem més a prop i, per tant, la veurem més gran. Concretament, avui La Terra i el seu satèl·litl, en fase plena, es  troben a la distància mínima pel que fa a l’any 2013 (la màxima proximitat ha estat aquest migdia). Aquesta posició la coneixem com a perigeu. I la lluna plena de perigeu, popularment és coneguda com a súper lluna.

perigeu

Tal i com vàrem publicar, el passat maig de 2012, amb motiu de la lluna plena de perigeu de l’any, vaig dedicar l’article de divulgació científica al RECVLL de Blanes a la súper lluna. En aquest escrit (descarregar en pdf) aprofundim més en el fenomen.

Concretament a la situació de perigeu d’enguany (d’avui a les 11:11 h UTC -la 1 i 11 min, hora catalana-), la distància entre Terra i Lluna ha estat de 356.991 km, tal i com veiem a la taula de http://earthsky.org. També hi veiem els valors de l’any passat i el de 2001 quan, a la nit de Sant Josep vam tenir un apropament espectacular a la Lluna. I mirant la previsió pels propers anys… el 2016 promet molt!

perigeus

Molt bona revetlla! 🙂

Més info i entrades relacionades:

Lluna plena de perigeu al RECVLL de Blanes

El vespre del pasat 5 de maig, molts ens vàrem quedar embadalits al veure una immensa lluna plena sortint per l’Est. Els nostres sentits ens deien que aquella lluna plena era més grossa i brillant que les anteriors… la curiositat que moltes persones vàrem experimentar, em va portar a escriure unes ratlles sobre el fenomen pel RECVLL del present mes de maig.

Descarrega’t l’escrit en pdf.

-Totes les entrades amb els articles publicats a Des del Laboratori del RECVLL a:

https://pepquimic.wordpress.com/category/des-del-laboratori-recvll/

Lluna eclipsada… per núvols!

Hem passat un parell d’hores mirant Amunt… mirant a la foscor absoluta d’un mar de núvols en plena nit.

Tal i com vàrem anunciar, aquesta nit havíem de viure un bonic eclipsi total de Lluna. Cap a 1/4 de 10 de la nit un grup nombrós d’aficionats a l’astronomia plantàvem telescopis, binocles i càmeres amb tres peus al Passeig de S’abanell de Blanes apuntant cap a E-SE, a l’horitzó on el cel retalla el mar.

A mida que s’ha anat fent fosc, els núvols han anat cobrint el cel. Primer només semblaven els núvols baixos que gairebé sempre són presents a la nostra vila, la “calitxa”. Però els núvols han arribat a cobrir tota la volta celeste. I hem restat esperant, mirant a l’horitzó, tot pujant mica en mica el cap, seguint la trajectòria d’una Lluna invisible, mentre ella s’eclipsava… tot plegat a l’altra banda dels núvols que separaven l’espai exterior de la nostra vila de Blanes. Espectacular alineació astronòmica, emmascarada per gotetes d’aigua en suspensió en una fina capa de gasos que envolten un petit planeta blau…

Però, tal i com deien els savis antics, “l’esperança és el darrer que hom ha de perdre”… Un cop plegats telescopis i binocles, des de casa, he tret el cap pel balcó, per mirar le mar i… sorpresa! Eren les 00:02 (hora local) i el llençol de núvols s’ha esquinçat deixant pas a una Lluna pràcticament desenclipsada del tot, però al quadrant Nord-Est d’ella encara hi hem pogut apreciar una mica d’ombra terrestre… Val més això que res! Amb aquesta única imatge de l’eclipsi anem a dormir pensant en el proper visible des de casa nostra que, si no ens equivoquem, serè el proper 2018 (el 10/12/11 en tenim un però no el veurem, serà a 2/4 de 5 de la tarda, hora d’aquí).

Blanes, 16/06/11, 00:02 h (hora local).

Blanes, 16/06/11, 00:38 h (hora local). Eclipsi absolutament acabat.

15-j 2011, Eclipsi total de Lluna. No te’l perdis!

El proper dimecres 15 de juny tenim una cita destacada amb l’astronomia. A partir d’ 1/4 de 10 de la nit, que és quan sortirà la Lluna a casa nostra, podrem gaudir d’un eclipsi total de Lluna.

A la imatge, hores en UTC (al nostre país, horari d’estiu és UTC+2).

Dimecres 15 de juny de 2011 està marcat als calendaris de tots els estudiants preuniversitaris com la data en que comencen les proves de les PAAU (els exàmens de selectivitat). Però el vespre d’aquest dimecres té un altre factor d’importància.

Cap a 1/4 de 10 la Lluna sortirà per l’horitzó E-SE parcialment eclipsada i a les 22:13 h (hora local; UTC+2) l’eclipsi arribarà al seu màxim.

Si voleu seguir l’eclipsi us recomano participar en alguna observació conjunta, ja que disposareu de telescopis al vostre abast. A moltes poblacions catalanes es faran observacions, organitzades des de grups d’aficionats a l’astronomia. Concretament, a la nostra vila de Blanes, estem tots convidats a l’observació que tindrà lloc a partir de 2/4 de 10 al Passeig de S’abanell; així com a la xerrada prèvia de dimarts.

Si no podeu sortir al carrer per contemplar l’eclipsi (si heu d’estudiar pels examens de Selectivitat de l’endemà, per exemple), heu de saber que es podrà seguir en directe per internet. Diverses webs l’oferiran per video streaming, com per exemple el Parc Astronomic del Montsec (PAM) o el Serviastro (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB).

Amb moltes ganes de que arribi dimecres, vaig recordant l’excel·lent experiència de l’observació de l’esclipsi parcial de Sol del passat 4 de gener de 2011.

Més info a:

Dijous Gras ’11, inici de festes regides per la Lluna

Avui, dijous 3 de març de 2011, és Dijous Gras. A dia d’avui, catalans i catalanes celebrem l’entrada als dies de Carnaval, festa que assolirà el seu punt àlgid amb l’arribada del Rei Carnestoltes, diumenge vinent. I celebrem Dijous Gras menjant la típica botifarra d’ou, la truita i la coca de greixons. L’objectiu original; atipar-nos bé abans de l’època de dejuni que s’acosta.

Les festes de Carnaval finalitzaran el proper dimecres 9 de març, Dimecres de Cendra, quan simbolitzem la mort del Rei Carnestoltes a l’Enterrament de la Sardina. Quan la Vella Quaresma (simbolitzada com una vella arrugada amb un bacallà a la ma i 7 potes) derrota el Rei Carnestoltes, la disbauxa i tots els altres símbols que representa el personatge s’han acabat.

D’aquesta manera en la nostra tradició Cristiana, el Carnestoltes simbolitza la disbauxa, la llibertat i la permissivitat de trencament de regles abans de la Quaresma, els 40 dies de sacrifici, dejuni i abstinència abans de Diumenge de Rams, dia en que començarà la Setmana Santa. (És curiós fixar-se en les representacions del Rei Carnestoltes; gras, mudat, disfressat,… davant de la Quaresma; vella, seca, clàssica, s’alimenta de bacallà sec i les 7 potes per a ser arrencades diumenge a diumenge …).

Per cert, i com a curiositat, si ens preguntem per quin motiu avui és Dijous Gras cal buscar l’explicació al nostre satèl·lit natural, la Lluna. Sí, encara que sembli estrany, l’astronomia ens guia a l’hora de situar les festes de Setmana Santa i Pasqua al calendari. El diumenge següent a la 1a Lluna Plena posterior a l’equinocci de Primavera (la 1a Lluna Plena de Primavera) -enguany a 20 de març a les 23:21 h- és Diumenge de Pasqua. A partir d’aquí hem de restar 1 setmana per trobar Diumenge de Rams i restar 40 dies més per tal de trobar Dimecres de Cendra. El cap de setmana anterior serà el de Carnestoltes i dijous anterior, Dijous Gras. Com que la 1a lluna plena de Primavera, enguany és el dilluns 18 d’abril (l’anterior és la de dissabte 19 de març, ben just!), Setmana Santa (i, per tant, totes les festes que comentem) cau molt tard.

Com que una imatge val més que 103 paraules, he representat tot això en la següent imatge on la llegenda de cada color és el mateix text anterior.*[Sisplau, no ens desorientem amb el calendari anglosaxó, recordem que la 1a columna correspon als diumenges, no dilluns].

Un exemple més de la influència de la Ciència, en aquets cas l’astronomia, a la nostra vida quotidiana.