Londres |

A Structure for Deoxyribose Nucleic Acid
Watson J. and Crick F
Nature 171, 737 (1953)

Avui fa 60 anys que a la revista Nature un parell de científics publicaven un article titulat A Structure for Deoxyribose Nucleic Acid. Aquest article revolucionaria la ciència i és que en ell s’hi proposava l’estructura de doble hèlix de l’ADN (o DNA en anglès).

A Structure for Deoxyribose Nucleic Acid. Watson J. and Crick F. Nature 171, 737 (1953).

Watson i Crick, pares de l’estructura de doble hèlix del DNA i autors del paper varen ser guardonats, juntament amb Frederick Wilkins, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1962 “for their discoveries concerning the molecular structure of nucleic acids and its significance for information transfer in living material”.

Watson i Crick amb el seu model de la molècula de DNA. 1953. Imatge, http://www.nobelweekdialogue.org

Precisament estic especialment cofoi perquè dissabte passat em trobava cara a cara amb el model que Watson i Crick varen fer servir per mostrar l’estructura del DNA, el 25 d’abil de 1953 (el mateix que veiem a laiamtge superior). Aquest model, metàl·lic, es troba a la planta baixa del magnífic Science Museum de Londres (@sciencemuseum). Aquí, des de UK, el meu petit homenatge a una proposta de replegament del gran manual d’instruccions que cadascuna de les nostres cèl·lules guarda amb la delicadesa del més apassionat arxiver.

Science Museum. London, 20/04/13

Science Museum. London, 20/04/13

Science Museum. London, 20/04/13

Science Museum. London, 20/04/13

Per molts anys, DNA! Per molts anys, Watson i Crick!

Photograph: Mark Lorch.
http://www.guardian.co.uk/science/blog/2013/apr/25/dna-double-helix-jelly-babies-liquorice?CMP=twt_gu

Referències i més info:

Amb aquest bonic Doodle a https://www.google.co.uk/ Saint George’s Day, Patró d’Anglaterra, es fa visible a la xarxa. Em sap greu no poder dir el mateix en el cas de https://www.google.cat/, però la Diada de Sant Jordi és als carrers de les viles i ciutats de Catalunya i potser no cal que sigui a can Google.

Celebrant Sant Jordi a Londres i convivint tot el cap de setmana amb la Carla, la Núria i en Toni, així com la trobada amb la Gon i la Nina. Tenir bons amics a la capital d’Anglaterra s’agraeix! Londres, 21/04/13.

Doncs sí, Anglaterra i Catalunya compartim patró. Sant Jordi, el cavaller que va matar el drac, uneix aquests dos pobles i precisament abans d’ahir, diumenge 21, els catalans residents a Londres vàrem viure una bonica i nostrada celebració (a 2 h de via fèrria de Nottingham, hi vaig ser; acollit tot el cap de setmana a casa d’uns bons amics). Fins i tot els castellers de Vilafranca s’hi varen deixar caure (Ep! caure no, van carregar i descarregar com Déu mana).

Els castellers de Vilafranca davant de la Tate Modern, sota el Millenium Bridge i amb St. Paul’s Cathedral de fons. Londres, 21/04/13.

I la celebració va culminar amb una autèntica fira de Sant Jordi al Borough Market, amb roses, llibres i Sardanes, així com parades de cuina (com els cuiners del Born de Barcelona que oferien arròs i pa amb tomàquet amb pernil).Vàrem poder veure-ho a la notícia de Carles Costa al TN vespre de diumenge (on precisament s’em veu traient el cap).

I, enguany, els meus llibres de Sant Jordi són, com no podia ser d’una altra manera, en llengua anglesa. El primer, l’interessant “St George & the English Saints” i el segon, el divertit “The amazing story of quantum mechanics” de James Kakalios. M’ho passo bé llegint-lo! 🙂

“St George & the English Saints”.

“The Amazing Story of Quantum Mechanics: A Math-Free Exploration of the Science That Made Our World” de James Kakalios

Acompanyant el llibre científic tinc un curiós joc de cartes químiques, amb el qual se’ns proposen diversos jocs i activitats. Des del punt de vista didàctic està molt bé, llàstima d’un petot error que m’ha fet mal als ulls.

Llàstima d’aquest NA en comptes de Na. Cartes molt curioses i interessants per a la didàctica no formal de la química!

Vull acabar recordant un dels nostres, més nostrats, versos dedicats al nostre Sant Patró. Els de Josep Maria de Segarra sempre m’han emocionat.

Sant Jordi té una rosa mig declosa,

pintada de vermell i de neguit,

Catalunya és el nom d’aquesta rosa

i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes

i ell se l’estima fins qui sap a on,

i amb ella te més sang a dins les venes

per plantar cara a tota els dracs del món.